Encara no se sap quin paper tindrà Yolanda Díaz en les pròximes eleccions estatals. Queda clar, però, que després de renunciar a liderar l’espai a l’esquerra del PSOE, deixarà un llegat de set anys al capdavant del ministeri de Treball, si les generals se celebren el 2027. Una veu sindical que hi ha treballat de prop no dubta en qualificar l’agenda de reformes i mesures impulsades des de la seva cartera com un “punt d’inflexió” per al mercat laboral espanyol, començant per la reforma laboral del 2021.

En la croada de la ministra de Treball i Economia Social per millorar les condicions laborals, la reducció de la jornada s’endú tots els focus. Però al darrere n’hi ha una altra, menys mediàtica i més delicada, que a escala política encara està per encetar: la de la compensació pels acomiadaments improcedents.

Aquesta tardor vindrà acompanyada de la reforma laboral, que va quedar encallada abans de l’estiu. La mesura de més abast és la reducció en un 6,25% de la jornada laboral setmanal (deixant-la en 37,5 hores) mantenint el mateix sou. El bloqueig de les patronals no és d’estranyar, perquè els costos laborals solen ser els més importants en qualsevol empresa. I per a algunes pimes, una petita variació pot posar en joc la viabilitat econòmica. Però convé recordar que la darrera reducció va ser l’any 1983, sota el govern del llavors flamant president Felipe González, que va consolidar les 40 hores actuals (en comptes de 43). D’això fa quatre dècades, abans dels mòbils, d’internet, i de tantes altres tecnologies que, en teoria, ens fan més eficients. 

Foment del Treball ha reclamat tornar a negociar la reforma laboral pel que fa a la contractació perquè considera que "no ha resolt els problemes que pretenia resoldre", que era limitar la temporalitat de la majoria d'activitats econòmiques, sinó que "s'ha limitat a amagar-la de les estadístiques fonamentals".

El tret de sortida de la campanya electoral de les eleccions generals que se celebren aquest diumenge va estar marcat per l’ocupació. Amb els dies el debat ha anat quedant en un segon pla, però ha deixat afirmacions i promeses grandiloqüents provinents dels diferents partits polítics. Totes tenien una cosa en comú: Espanya encara té camí per recórrer en el camp de l’ocupació. 

El candidat del PP a la Moncloa, Alberto Núñez Feijóo, ha sorprès tothom després d’afirmar des de Brussel·les que si guanya les eleccions no tocarà la reforma laboral aprovada pel govern del PSOE i Unides Podem perquè és "substancialment bona". L’afirmació és especialment sorprenent perquè el seu partit, el PP, hi va votar en contra i fins avui mateix assegurava que la derogaria, ignorant que era fruit d’un acord entre els agents socials i una exigència de Brussel·les.

"La situació és molt complicada. Ja no estem parlant de símptomes, sinó de fets clars. Ens dirigim, encara amb més intensitat, a una profundíssima crisi econòmica". Aquest era l'auguri del líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, el juliol de l'any passat sobre el futur econòmic d'Espanya. Un missatge que recordava al del seu antecessor, Pablo Casado, quan l'octubre del 2021 afirmava que "Espanya s'encamina cap a la fallida. Estem abocats al rescat", assegurava en una entrevista a El Mundo.

Fa exactament un any, el 28 de desembre del 2021, el consell de ministres donava llum verda a la reforma laboral, la mesura estrella del ministeri de Treball encapçalat per Yolanda Díaz. Després de mesos de negociació amb sindicats i patronals, Díaz va arrossegar tothom a un acord tripartit. Però això no va fer que la votació dos mesos després al Congrés de Diputats estigués exempta de polèmica: la norma es va salvar per un vot erroni d'un diputat del PP.

Els sindicats majoritaris a Espanya tancaran aquest 2022 amb una victòria llargament reivindicada: la nova reforma laboral, que eliminava alguns dels aspectes lesius del text anterior aprovat pel Partit Popular. Per això no sorprèn que el balanç del seu impacte que n'ha fet aquest dimecres CCOO de Catalunya sigui positiu. L'organització ha presentat un informe en què analitza de manera preliminar les conseqüències d'aquest canvi normatiu en el mercat de treball i confirma el creixement de la contractació indefinida i la caiguda de la temporal. Aquesta última modalitat ha passat de representar un 88,6% de la nova contractació a un 53,9% en tres anys, i els contractes indefinits acumulats entre el gener i el juny del 2022 van gairebé triplicar els del mateix període del 2019.

 "I tu on milites?", li diu un joveníssim entusiasta de Sumar a un altre joveníssim entusiasta del moviment –no és un partit, recordeu-ho– que impulsa Yolanda Díaz i tot el que vindria a ser els comuns. El receptor de la qüestió respon que a Joves d'Esquerra Verda, sense gaire alegria. Aquest era l'ambient tres quarts d'hora abans que comencés el primer acte de Sumar a Catalunya, amb la vicepresidenta i impulsora Yolanda Díaz de protagonista i Ada Colau i Jèssica Albiach de figurants sense frase. Absència de Xavier Domènech que havia anat a la Biennal de Pensament i sembla que no era compatible. Tot plegat a Sabadell, on qui es reivindica com a hereu del PSUC vol reivindicar la figura gegant d'Antoni Farrés. Hi ha qui veu un fil directe entre Farrés i el candidat actual dels comuns a la cocapital del Vallès Occidental, el diputat Joan Mena. Vaja. Mena no va parlar en un acte a la seva ciutat. Perquè no era una reunió electoral, no era un míting, era un "acte d'escolta".

La Comissió Europea ha donat llum verda al segon desemborsament del Pla de Recuperació, i el més important pel que fa al volum: 12.000 milions d'euros. El govern espanyol va sol·licitar aquesta part dels fons europeus Next Generation a finals d'abril. Malgrat que la decisió final, és a dir, la seva execució, depèn del conjunt dels estats membres (en concret del Comitè Econòmic i Financer), Brussel·les ha acceptat el desemborsament després de valorar positivament el compliment d'una quarantena de fites pactades al Pla de Recuperació espanyol, entre les quals la reforma laboral i alguns dels canvis de la reforma del sistema de les pensions. La decisió final del Comitè, però, no s'espera que sigui contrària. L'òrgan té fins a 4 setmanes de marge per estudiar la validació de manera que el desemborsament arribaria a finals de juliol. Així, els 12.000 milions se sumarien als gairebé 20.000 milions cobrats durant el 2021.

El mercat laboral continua prosperant o, com a mínim, així ho sosté el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, que aquest dijous ha avançat que el mes de maig acabarà amb 37.000 afiliats més (en termes desestacionalitzats). D'aquesta manera, el nombre de cotitzants continuarà per sobre dels 20 milions, una xifra que es va superar per primer cop el mes d'abril passat. En roda de premsa, Escrivá ha reiterat que el mercat laboral està "aguantant" les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna, així com l'increment dels preus.

L'atur continua portant nom de dona. Al llarg del 2021, el perfil de persona aturada de llarga durada –més d'un any– correspon majoritàriament a dones. Es tracta del 65% del total de casos, enfront del 35% d'homes aturats des de fa quatre anys o més. També són majoria entre les persones que porten entre un o quatre anys a les llistes de l'atur. Això s'extreu de l'informe Mercat de treball i protecció per desocupació, publicat aquest dimecres per CCOO. "És un problema estructural i no sembla que els plans posats en marxa per atendre aquestes persones hagin tingut l'efecte esperat", sintetitza l'informe. Per franges d'edat, del total de dones a l'atur les més castigades són les d'entre 35 i 49 anys (71%), seguides de les d'entre 25 i 35 anys (65%) i de les majors de 50 anys (63%).

Aquest dimecres s'acaba el termini que va donar el govern espanyol perquè les empreses adaptin els seus contractes a la nova reforma laboral. La normativa la va aprovar al consell de ministres a finals de l'any passat i l'executiu de Sánchez va donar un termini de tres mesos perquè les empreses fessin la transició de l'antiga a la nova reforma. Quins són els principals canvis? Quins contractes desapareixen i quins es creen? Els repassem.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha anat carregat de normes en matèria laboral i de la Seguretat Social. El govern espanyol no només ha donat llum verda a l'augment del salari mínim interprofessional fins als 1.000 euros bruts al mes aquest 2022, sinó que també ha habilitat la pròrroga dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals durant un mes per després fer el salt als expedients vinculats a la reforma laboral, el pla MeCuida fins al juny i, finalment, ha aprovat en segona lectura l'avantprojecte de llei que regula el fons públic per als plans de pensions col·lectius. Una norma que ara fa el salt al Congrés dels Diputats per tal de ser negociada amb els partits polítics.

Aire per als més de 100.000 treballadors que continuen afectats per un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO). El govern espanyol ha consensuat amb els agents socials –sindicats i patronals– que els ERTO actuals vinculats al covid-19 es prorroguin durant un mes, és a dir, fins al 31 de maç, per acabar de tancar els serrells del mecanisme que ha de permetre transitar cap als ERTO de la reforma laboral. Així ho han confirmat fonts del diàleg social, després de la reunió d'aquest dilluns amb l'executiu, i de fet la mateixa ministra de Treball, Yolanda Díaz, ja va anticipar divendres que donaria un mes de marge a les empreses per adaptar-se als nous models.

Compte enrere per activar el mecanisme RED (ERTOs estructurals) per a les agències de viatges. Els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals decauen el 28 de febrer i el govern espanyol no planteja prorrogar-los. Per això, i perquè els empleats encara afectats no es trobin en una situació de llimbs jurídics, l'executiu vol que els nous expedients, i en particular els vinculats al mecanisme RED, arribin "en un dels pròxims consells de ministres, si és possible al pròxim", ha anticipat el ministre d'Inclusió i la Seguretat Social, José Luis Escrivá, aquest divendres. El fet és que perquè les agències de viatges es puguin acollir a aquest tipus d'expedient, vinculats a la formació, el govern espanyol hi ha de donar llum verda a través del consell de ministres.

Un ERTO sectorial per a les agències de viatges. Aquest és un dels plantejaments que el govern espanyol ha traslladat als agents socials –sindicats majoritaris i patronals– a la reunió d'aquest dijous sobre com transitar dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals i motivats per la pandèmia, que decauen el 28 de febrer, als ERTO que recull la reforma laboral. Així ho ha anticipat el ministre d'Inclusió i la Seguretat Social, José Luis Escrivá, en una entrevista a TVE i han confirmat fonts del diàleg social un cop ha acabat la reunió aquest dijous.

El Fons Monetari Internacional (FMI) manté la confiança en la recuperació de l'economia espanyola després de la crisi del coronavirus però urgeix el govern central a presentar un pla de consolidació fiscal "creïble" a mitjà termini. L'organisme internacional dirigit per Kristalina Georgieva ha publicat aquest dimecres l'informe anomenat Article IV de l'any 2021, en què, si bé reitera que cal mantenir els estímuls, en especial aquells dirigits a les famílies més vulnerables, també recorda que caldrà recuperar l'equilibri dels comptes públics els pròxims anys, un missatge que també plana sobre la Comissió Europea i el futur de les polítiques fiscals comunitàries.