Macroeconomia
Economia 05/02/2022

Daniel Lacalle, el guru econòmic del PP que va pronosticar un atur del 35%

L'assessor dels populars acostuma a estar al centre de la polèmica pels seus pronòstics

3 min
Daniel Lacalle en una imatge d'arxiu

MADRIDTots els líders polítics compten amb algun guru econòmic. Persones que busquen influir en les polítiques econòmiques dels partits. A Espanya n’hi ha uns quants i de tots colors. Per exemple, Pedro Sánchez està molt atent a tot el que comenten Manuel de la Rocha, l’actual cervell econòmic de la Moncloa, i l'economista Daniel Fuentes, molt actiu a Twitter. Yolanda Díaz, per la seva banda, segueix els consells de Manuel Lago, assessor seu, i de l'economista estrella de l’esquerra europea, Thomas Picketty. 

A la dreta, Ciutadans té com a referent Luis Garicano, popularitzat per les seves aparicions a la televisió, i al PP un dels gurus de referència és l'economista Daniel Lacalle, conegut també per la seva participació a les xarxes socials. Encara més a la dreta hi ha l’ultraliberal Rubén Manso Olivar, que coordina l’àrea econòmica de Vox. Alguns d'ells no només diuen la seva sobre polítiques econòmiques (sigui el sistema de pensions o la reforma laboral), sinó que també practiquen l'art de fer previsions. I aquí, la destresa varia.

Si bé l'economia no és una ciència exacta, i per tant hi caben les patinades, n'hi ha que fan proclames molt contundents. És el cas de Daniel Lacalle, sempre dur i directe en els seus comentaris. L'economista del PP va arribar a sostenir a Twitter que els 110.000 treballadors autònoms que al gener van cobrar una prestació (o que havien vist exonerades les seves quotes per una caiguda de la facturació) eren en realitat persones que havien deixat de treballar. El seu comentari va provocar la resposta del ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, a la mateixa xarxa social: "Només 200 d'ells estan inactius –va replicar el ministre–. ¿Així s'intoxica amb els autònoms? ¿O és una confusió perquè abans no se'ls protegia?", li va etzibar a Lacalle.

Un relat o un altre canvien molt la realitat. Mentre que Lacalle venia com a treballadors "aturats" tots els que rebien una ajuda, al registre de la Seguretat Social només n'hi ha 200 que tenen "suspesa de manera temporal tota l'activitat": la resta d'empleats per compte propi compatibilitzen les ajudes amb la feina, com permet l'executiu. De fet, al mes de gener hi va haver de mitjana 3,3 milions de persones donades d'alta al règim d'autònoms, segons dades de la Seguretat Social. Això són 55.000 afiliats més que un any enrere.

Referent 'popular'

Lacalle és hereu del "there is no alternative" de Thatcher: ha titllat de "malbaratament" polítiques econòmiques expansives com les actuals i el 2014 defensava "eliminar" el salari mínim interprofessional . Està habituat a fer afirmacions que acaben en polèmica. Quan va començar la pandèmia de covid-19, aquest referent del PP va atacar durament les polítiques del govern espanyol afirmant que s'acabaria arribant a "un atur del 35%" i que "900.000 empreses espanyoles" no arribarien al 2021, segons va dir en una entrevista el 31 de març del 2020.

L'atur no va arribar a aquesta xifra: el màxim va ser del 16,2%, sense comptar la gent en ERTO, i ara està per sobre del 13%. I tampoc van morir tantes empreses: segons la Seguretat Social, el primer any de la pandèmia (febrer 2020 - febrer 2021) el nombre de companyies que van desaparèixer va ser de 48.337, un 5% del que havia pronosticat Lacalle. Tot i això, hi ha altres registres, com el de conjuntura demogràfica d'empreses que fa l'INE, segons el qual el nombre d'empreses que van tancar durant el 2020 va ascendir a 238.368. En tot cas, una quarta part del que havia dit el guru.

El currículum de Lacalle també inclou ineludiblement experiències amb el mateix Partit Popular. L'economista va ser contractat com a "ambaixador" a l'oficina Invest in Madrid de Londres amb l'objectiu de captar inversió i empreses que volien escapar del Brexit. Isabel Díaz Ayuso, però, va canviar l'equip i no li va renovar el contracte, per bé que Lacalle assegurava que tampoc volia. L'economista va sostenir que havia aconseguit 64.000 milions en inversió, però mai va arribar a concretar quantes empreses s'havien traslladat. Amsterdam i París li han guanyat clarament la partida, segons la consultora EY .

Sigui com sigui, en un moment en què un tuit pot arribar a molta més gent que un estudi acadèmic i en què els relats econòmics d'esquerra i dreta tornen a estar al centre del debat fruit de la crisi global actual, aprendre economia sembla que és la millor eina "per no deixar-se enganyar pels economistes", com va dir l'economista britànica Joan Robinson.

stats