Després que Iniciativa es declarés oficialment en concurs de creditors el 8 de juliol, ara és el jutjat mercantil número 7 de Barcelona qui ratifica la situació dels ecosocialistes. La formació queda, des d'aquest dilluns, intervinguda en les seves facultats d'administració i de disposició sobre el seu patrimoni, fet que la deixa encara més a prop de la dissolució.

El coordinador nacional d'ICV, David Cid, diu que la proposta dels pressupostos presentada per Junts pel Sí a la CUP hauria de preveure la recaptació de més impostos per destinar els ingressos a "reduir les desigualtats i el risc de pobresa". Cid ha posat com a exemple "la renda garantida i les beques menjador" i ha assegurat que coincideix amb el diputat de la CUP Benet Salellas que ha criticat que es tracta d'uns pressupostos "continuistes". "Són els pressupostos de Convergència", ha dit Cid. En aquest sentit ha fet una crida a ERC i la CUP a pactar uns pressupostos socials amb els 'comuns', si no se'n surten amb el Partit Demòcrata.

El portaveu d'ICV, Ernest Urtasun, creu que un referèndum unilateral d'independència (RUI) a Catalunya no és viable ni té les "majories suficients" per optar per aquesta via. "La via unilateral no només no és viable sinó que queda reduïda a un espai que no és prou gran per fer avançar les coses", afirma en una entrevista concedida a Europa Press.

Barcelona en Comú ha decidit que es presenta a les eleccions generals del 20-D. La plataforma que lidera l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha donat ja el seu particular 'sí vull' a fer el pas després de tres hores de reunió i l'aval del 80% de prop de 500 militants. No han deixat clar amb qui estan disposats a confluir, però es dóna per fet que donaran prioritat a teixir una aliança amb la candidatura de Podem, ICV i EUiA que pretén contribuir a catapultar Pablo Iglesias a La Moncloa.

El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha insistit una vegada més que ERC es posa "a disposició del país i del Govern" per garantir "la màxima estabilitat possible, just unes hores després que el secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, hagi anunciat que els tres consellers del partit democristià abandonaran el Govern.

A encara no 24 hores del ple de constitució del nou consistori de Badalona comencen a transcendir els detalls del nou govern municipal. Així, segons ha avançat Ràdio Ciutat de Badalona, els regidors de Guanyem Badalona en Comú prendrien el control de les àrees d'Hisenda, Comunicació i Seguretat, ERC assumiria Urbanisme i ICV-EUiA Promoció Econòmica. Segons ha pogut saber l'ARA, aquest repartiment no és encara definitiu i forma part d'un document de treball intern de les negociacions de les forces d'esquerres.

Els partits tenen ara els ulls posats a la campanya del 24 de maig, però la veritable prova de foc seran els pactes postelectorals per poder formar governs al consistori. Andalusia és l'avantsala del que pot passar a molts consistoris: fragmentació, majories poc sòlides i interessos creuats. En un escenari de volatilitat electoral i alta indecisió –l'últim CIS assenyalava que a Barcelona gairebé la meitat dels votants no sabien què votarien– és especialment rellevant la política de pactes que cada formació política es voldrà marcar després dels comicis. La pressió serà molt alta a les grans ciutats, on partits com ERC, el PSC o la CUP poden ser decisius per facilitar majories de govern.

Unes declaracions a Twitter li han acabat sortint molt cares a la fins ara número 4 de la llista d'ICV-EUiA de Girona. Marina Pibernat va titllar divendres de "'derechona catalufa'" i d'"escòria" l'alcaldable de CiU de Barcelona, Xavier Trias, per atacar la candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau. Durant l'emissió del debat de BTV, Pibernat va escriure tota una bateria de tuits en els quals opinava, entre altres coses, que CiU "ha de ser destruïda". Davant d'aquest tipus de comentaris i l'enrenou generat, EUiA s'ha desmarcat del seu posicionament i la formació ha fet un comunicat en què anuncia que Pibernat "s'aparta voluntàriament de la candidatura".

El PSC ho té clar: en aquesta campanya els seus atacs no només seran pel flanc de la dreta, sinó contra aquells que amenacen la seva hegemonia. És per això que el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha llançat un dard a Podem aquest divendres des de l'Hospitalet de Llobregat: "A Andalusia s'ha demostrat que hi ha partits que serveixen per governar, d'altres que per pactar i uns altres que ni per una cosa ni per l'altra. Que els ciutadans ho tinguin present de cara el 24-M", ha etzibat.

L'Agència Tributària de Catalunya podria créixer el 2018 fins als 600 treballadors, tal i com ha afirmat aquest dimecres el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, en una intervenció al Parlament. Mas-Colell, que ha recordat que l'òrgan té actualment 268 treballadors, ha explicat que el trasllat de la seva seu a la Zona Franca -tal i com va avançar l'ARA- permetrà ampliar el nombre de treballadors fins a prop de 400 el 2016, i fer créixer la plantilla en dos treballadors més en els dos anys següents.

"La recuperació no es pot fer a les costelles dels treballadors, sortir de la crisi des de la precarietat és una estafa". Així de clar ha estat el dirigent d'EUiA, Joan Josep Nuet, aquest divendres des de la manifestació de l'1 de maig a Barcelona. Al costat del coordinador d'ICV, Joan Herrera, ha animat a "sortir al carrer" i "reivindicar els drets laborals".

Dard de la coordinadora nacional d'ICV, Dolors Camats, a CDC a tomb de la venda de la seva seu. Per Camats, la venda "no els desvincula del cas Millet".

ICV-EUiA ha fet pinya amb el Govern per recriminar a l'executiu espanyol i, en concret, al ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, que posi "en perill" la seguretat de l'estat criminalitzant l'independentisme relacionant la Fundació Nous Catalans amb el jihadisme. Fins a tal punt, que ha demanat directament la dimissió del ministre.

El coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, ha fixat el rescat social com a condició 'sine qua non' per formar majories en el pròxim cicle electoral, tant en les municipals com després en les catalanes i les generals. "El que ens juguem en el proper cicle electoral és donar el tomb perquè els nostres governants estiguin al costat de la gent, aquesta és la primera llibertat que hem de guanyar", ha reivindicat juntament amb Joan Mena, d'EUiA.