La defensa del pare del nadó de qui s'investiga si va ser maltractat i agredit sexualment pels pares ha demanat noves proves mèdiques per buscar l'origen de les lesions per les quals continua hospitalitzat. La seva advocada, Montse Antolino, ha explicat en declaracions a l'ARA que ha presentat al jutge instructor un informe mèdic signat per un facultatiu privat que assegura que l'home és portador d'un gen relacionat amb la distròfia muscular i la falta de col·lagen. Ara la defensa sol·licita aclarir si el nadó també és portador d'aquest gen i si podria ser el motiu o el detonant de les lesions.

Un 15% de les places de jutge i magistrat a Catalunya estan buides. De les 871 places, 132 no estan assignades al marge d'altres circumstàncies com baixes mèdiques o permisos. Per això, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha demanat aquest dimecres al ministeri de Justícia i al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que convoquin urgentment oposicions extraordinàries, més enllà de les 120 places anuals de mitjana que solen oferir-se per a tot l'Estat. Davant dels anuncis polítics per crear més places judicials –91 per a Catalunya aquest any– la presidenta del TSJC, Mercè Caso, ha reclamat que el que cal és que hi hagi més jutges per ocupar aquests llocs: "Si no, tindrem cadires, però no prou jutges per omplir-les".

El pare del nadó presumptament maltractat a Barcelona ha estat traslladat de mòdul després d'una agressió per part d'altres presos. L'home va ingressar a Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires, en presó provisional divendres de la setmana passada. Una setmana després, aquest dijous, un incident violent amb altres interns que sabien que se l'investiga pels maltractaments i l'agressió sexual del seu fill d'un mes va fer que la direcció el canviés de mòdul.

Després de 20 mesos d'espera, la Noelia Castillo ha rebut aquest dijous a la tarda l'eutanàsia. El seu pare i el grup ultracatòlic Abogados Cristianos han intentat fins a l'últim moment impedir-ho amb un recurs que ha portat als jutjats la batalla ideològica contra el dret a una mort digna. Avui mateix una interlocutòria els repetia que la justícia no aturaria l'eutanàsia de la noia. Però fins i tot quan ja no tenien cap opció a la via judicial, la seva pressió ha continuat amb una convocatòria a les portes del centre sanitari on estava ingressada, on una vintena de persones cridaven el seu nom en el mateix moment que estava previst que es prestés la mort amb dignitat. La protesta ha obligat a desplegar un dispositiu policial a l'Hospital Residència Sant Camil de Sant Pere de Ribes, un centre ara públic que va inaugurar el 1975 l'orde religiós dels Camils i que avui ha sigut l'escenari d'aquesta disputa contra l'eutanàsia en nom de la religió.

Un home de 42 anys i una dona de 43 són a presó provisional des de divendres passat acusats dels delictes de maltractaments habituals, lesions molt greus i agressió sexual al seu fill, un nen de poc més d'un mes de vida, que ha quedat sota la tutela de la Generalitat. La parella va ser detinguda dimecres passat, 18 de març, i divendres va passar a disposició del jutjat de violència contra la infància i l'adolescència de Barcelona. El magistrat els va enviar a presó provisional sense fiança, segons ha explicat aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Durant l'últim any ha arribat als jutjats una nova especialització, centrada en investigar els delictes en què les víctimes són infants o adolescents. Això ha plantejat diversos dubtes sobre els límits de les seves competències, i encara ara és motiu de discrepància entre la judicatura i la Fiscalia. La llei que va dissenyar aquesta especialitat no concretava, per exemple, si les agressions sexuals a nenes han de recaure en aquests nous tribunals o bé en els de violència sobre la dona, als quals la mateixa reforma judicial adjudicava la competència sobre tots els delictes sexuals. La reforma tampoc estipulava qui s'ha de fer càrrec de les agressions sexuals a nenes que es denuncien anys després, quan les víctimes ja són adultes, com planteja ara una magistrada de Barcelona en una interlocutòria a què ha tingut accés l'ARA.

Fa unes setmanes, el ministeri de Justícia va anunciar una ampliació "històrica" de la plantilla de jutges per crear aquest any 500 places noves a tot l'Estat, de les quals 91 a Catalunya. Quedava pendent, però, concretar com es distribuirien aquests llocs nous. La proposta inicial del govern espanyol no va acabar de fer el pes ni al departament de Justícia ni al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ara han presentat esmenes idèntiques. "Augurem que aquestes propostes seran ateses pel ministeri", ha valorat el conseller de Justícia, Ramon Espadaler.

El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha defensat aquest dijous que la proposta del Govern per als comptes del 2026 seran "els pressupostos de la descongestió" dels jutjats. El conseller ha presentat en comissió parlamentària els comptes per al seu departament i ha assegurat que ajudaran a reduir el temps d'espera a la justícia "perquè la ciutadania noti que el sistema funciona millor". La proposta del Govern, que s'enfrontarà a l'esmena a la totalitat d'ERC, pressuposta 1.392 milions d'euros per a Justícia dels 49.162 milions d'euros per a tota la Generalitat, 254,2 milions d'euros més (22,3%) del que disposava en els últims comptes aprovats l'any 2023. "Mai hi ha hagut tants recursos per modernitzar i descongestionar la justícia", ha defensat el conseller.

La periodista Mar Bermúdez (Barcelona, 1998) va denunciar el seu cap a El Principal, l'exdirector de Catalunya Ràdio Saül Gordillo, el desembre del 2022 per una agressió sexual. Un cas que acabaria en condemna dos anys més tard. I el 2025 Gordillo va acordar una pena d'un any i mig de presó per l'agressió sexual a una segona treballadora del mitjà que dirigia el 2022, El Principal. Ara Bermúdez relata l'experiència viscuda a Els pecats d'una feminista: el despertar d'un me too periodístic (Ara Llibres), un llibre que narra, des d'una òptica feminista i amb una estructura basada en els pecats capitals, el que suposa denunciar una persona poderosa amb amics influents.

El ministeri de Justícia ha anunciat aquest dilluns que crearà aquest any 500 places noves de jutge a l'Estat, de les quals 91 seran a Catalunya. Així, l'increment de places a tot Espanya serà d'un 8,5% de mitjana, i a Catalunya del 10,5%: de 870 jutges i magistrats es passarà a 960. El ministeri ha explicat que es tracta de "l'ampliació de la planta judicial més gran de la història". Pel que fa a l'impacte a Catalunya, el conseller de Justícia de la Generalitat, Ramon Espadaler, ha celebrat que la mesura "posa fi al dèficit històric de mancança de places" i anivella la xifra catalana a la mitjana estatal de jutges per habitant. Per il·lustrar el que suposa aquest anunci, Espadaler ha recordat que en els últims 10 anys s'havien creat 65 places judicials a Catalunya.

El cap d'oncologia de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Josep Tabernero, s'ha desvinculat aquest dijous de la creació de les societats que l'empresari químic i mecenes Pere Mir va teixir a Panamà abans de morir, l'any 2017. L'especialista ha declarat com a investigat al jutjat que instrueix la causa per administració deslleial i apropiació indeguda, i ha assegurat que es va quedar amb la casa que l'empresari tenia a Baqueira per donar compliment a "l'última voluntat de Mir". També ha remarcat que el mecenes va expressar verbalment aquesta decisió i que els diners que va percebre corresponen als impostos que va haver de pagar per fer efectiva aquesta donació.

Els pagaments en metàl·lic són un maldecap per al PSOE. La justícia no els veu prou justificats i disposa d'indicis que l'han empès a investigar presumptes comissions il·legals en el marc del cas Koldo-Ábalos-Cerdán, però també les finances del partit. L'obertura dimecres passat d'una nova peça secreta per part del jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno per investigar la caixa financera dels socialistes ha estat només un pas més. Les explicacions del PSOE no convencen de moment la justícia, que examinarà tota la documentació de la formació sobre pagaments en efectiu a càrrecs, militants i simpatitzants entre el 2017 i el 2024. Però el PSOE manté que no hi ha cap irregularitat. El president espanyol, Pedro Sánchez, fins i tot ha reconegut haver rebut algun pagament en efectiu.

L'Audiència de Barcelona ha absolt els dos mossos d'esquadra acusats de col·laborar amb una trama de narcotraficants per col·locar droga i armes al cotxe d'un estibador del port de Barcelona, Carlos L. La Fiscalia demanava per als dos agents 18 anys i 9 mesos de presó, però el tribunal els exculpa perquè no considera prou acreditat que participessin en la col·locació de la droga i, a més, anul·la les escoltes que els mateixos Mossos d'Esquadra van fer als dos agents, ja que els jutges consideren que no existien "indicis suficients" per prendre aquestes mesures i que les sospites sobre la seva implicació en la trama tenien un "pobre bagatge indiciari".

És habitual que, en els comentaris de les notícies sobre successos de l'ARA, diversos lectors demanin conèixer la nacionalitat o l'origen de la persona que ha quedat detinguda per la policia. És només un exemple que evidencia com una qüestió ha irromput al debat públic, sovint fent-se forta a l'esfera política de la mà d'algunes formacions: la vinculació de les persones nouvingudes amb una propensió més gran de comissió de delictes. Els Mossos d'Esquadra no fan pública la nacionalitat dels arrestats, ja que l'origen no es considera un factor a l'hora de delinquir, però la policia catalana ha obert la porta a proporcionar-ne més detalls en determinades tipologies delictives a partir de l'any que ve. A hores d'ara, els estrangers són el 18% dels residents a Catalunya i representen el 52% de la població penitenciària i més de la meitat de les detencions policials. Amb tot, tant els portaveus de la policia catalana com els experts consultats per aquest diari demanen anar més enllà de les dades fredes i contextualitzar-les tenint en compte els factors que sí que són decisius, com són els socioeconòmics.

Una parella —ella australiana, ell anglès— decideix fer un canvi de vida radical i s’instal·la a Itàlia, en una casa al bosc on viuen amb el més bàsic i on crien els seus fills de manera alternativa a la majoria. Ara, la justícia italiana ha decidit retirar-los la custòdia dels fills al·legant que les criatures, dos bessons de 6 anys i una nena de 8, no estan escolaritzades, no tenen els serveis bàsics i viuen aïllades. Les criatures estan en un centre d’acollida mentre esperen la decisió definitiva d’una jutge que decidirà què és el millor per a elles. La família ha demostrat, amb dades del ministeri d’Educació italià, que una mestra segueix la seva educació a casa i que els fills juguen amb altres nens i nenes de la zona. Per generar energia tenen plaques solars i treuen aigua potable d’un pou. Els fills no presenten cap signe de maltractament. No tenen ni mòbils ni televisió. No estan vacunats. Cadascú pot opinar, però què s’està jutjant, exactament?

Aquest dijous el departament de Justícia ha fet públiques per primera vegada les dades que permeten fer una radiografia de les contencions mecàniques per motius disciplinaris a les presons. Han estat 313 els deu primers mesos de l’any. Aquestes immobilitzacions es fan vuit vegades més als interns en règim tancat o d'aïllament que als que poden sortir puntualment de la presó amb permisos o estan en semillibertat, amb una ràtio de 9,16 per cada 100 interns en el primer cas i d'1,21 en el segon. En proporció, també afecten més els presos de menys de 25 anys: entre els joves, la ràtio d'immobilitzacions per cada 100 interns és de 3,74, mentre que entre els adults és d'1,28.

Bibiana Palomar fa anys que es mou entre papers. Abans entre capses i arxivadors, ara més sovint davant de pantalles. Lidera un equip que s’encarrega d’una feina imprescindible, però poc coneguda, de l’àmbit judicial: endreçar la multitud de documents que genera l’administració de justícia, no només papers, sinó també els efectes judicials que s’utilitzen com a prova en un judici. 

Les transcripcions de les converses de víctimes mortals de la dana al País Valencià estan posant cada cop més llum a les dimensions de la catàstrofe que va succeir fa un any en ple desgavell de l'operatiu d'emergències, condicionat per una convocatòria del Cecopi molt tardana, segons reconeix la mateixa jutgessa instructora, Nuria Ruiz Tobarra; i per la llarga sobretaula del president Carlos Mazón. La magistrada ha incorporat al sumari les converses esgarrifadores de dues persones que van acabar morint a Utiel i Picanya. Els testimonis confirmen que 37 usuaris del servei que presten la Generalitat Valenciana i la Diputació de València mitjançant una empresa concessionària van morir tot i demanar auxili.

El Tribunal Suprem resoldrà el debat de fons darrere dels diferents procediments judicials en què un familiar intenta aturar l'eutanàsia d'un adult que ja compta amb aval mèdic. En tots els casos que han arribat als tribunals s'ha posat sobre la taula una pregunta que no es va preveure amb la llei d'eutanàsia del 2021: ¿la família d'una persona adulta que ha demanat l'eutanàsia està legitimada per impedir-la als tribunals?

Culpable. El jurat popular ha declarat l'acusat de matar la seva parella a Campdevànol culpable d'assassinat, agressió sexual i maltractament habitual. El veredicte s'ha proclamat per unanimitat i descarta que Albert Pinto Pérez tingués les capacitats "anul·lades o greument afectades" pel consum de drogues a l'hora de perpetrar el crim. Tampoc no aprecia cap de les circumstàncies atenuants que demanava la defensa del processat i conclou que va ser un assassinat amb traïdoria i acarnissament i agreujants de gènere i parentiu, i alhora es nega al fet que se li apliqui qualsevol mesura de gràcia. El fiscal i l'acusació particular demanen que el condemnin a presó permanent revisable per l'assassinat i a divuit anys més pels altres dos delictes. La dona assassinada es deia Anna i tenia 21 anys.