La política espanyola és l'escenari d'un enfrontament total entre el govern i els seus detractors, però la història demostra que les promeses de ruptura total per part de l'oposició acaben diluint-se sovint quan entra al Palau de la Moncloa. El Partit Popular d'Alberto Núñez Feijóo té tota una sèrie de lleis que ha promès derogar quan governi, com abans havia fet per exemple Mariano Rajoy. Quin va ser el resultat després de convertir-se en president?

És evident –com li agrada dir a Oriol Junqueras– que la proposta de nou model de finançament no dona la clau de la caixa a Catalunya: no hi haurà concert econòmic ni tampoc un model singular al marge de la resta d'autonomies. Però també és evident que aportarà més recursos a les arques de la Generalitat: segons els càlculs del ministeri d'Hisenda, gairebé 4.700 milions d'euros el 2027. A partir d'aquestes dues evidències entrem en el capítol de les opinions, en el qual els polítics trien bàndol per intentar destruir els arguments del rival.

Pedro Sánchez ha encarat aquest dilluns el balanç d'any més difícil des que va arribar fa set anys a la Moncloa. En l'habitual compareixença abans de Nadal, el cap de l'executiu espanyol ha sortit a desgranar amb l'informe Cumpliendo a la mà allò que el seu govern ha tirat endavant els últims sis mesos, però abans ha parlat sense embuts de la crisi que acorrala el PSOE i, en conseqüència, l'executiu espanyol, fruit dels presumptes casos de corrupció i d'assetjament laboral i sexual entre les files socialistes.

Pedro Sánchez ha vist com en menys de sis mesos han entrat a presó provisional dos exsecretaris d'organització del PSOE: Santos Cerdán, que ja n'ha sortit, i José Luis Ábalos, també exministre de Transports, que ho ha fet aquest dijous pel cas de les presumptes irregularitats en la compra de mascaretes durant la pandèmia. Però també ha vist com el bloc que el va investir president espanyol l'any 2023 s'ha debilitat per moments, fins al punt que avui ja no existeix, o si més no, a parer de Junts, que ha decidit trencar amb els socialistes. "Les costures de l'Estat s'estan tensant i, fins i tot, trencant molt", reflexionava Aitor Esteban aquest divendres a la tarda, que des que és president del PNB observa en la distància tot el que passa a Madrid. Malgrat tot, Sánchez busca agafar aire per complir el compromís que ha repetit setmana rere setmana: esgotar la legislatura.

Ahir va passar un fet inèdit fins ara, que és que el govern català va dir públicament que no estava d’acord amb el govern espanyol. No és menor perquè estem parlant de dos governs socialistes, amb un president de la Generalitat que anteriorment havia estat ministre espanyol i amb una portaveu del PSOE que és del PSC. O sigui, que quan dos grups tan semblants discrepen en públic és notícia.

Els anys 1994 i 1995 els lampistes que treballaven a la Moncloa, entre ells un jove Miquel Iceta, anaven cada matinada al centre de Madrid a esperar la premsa del dia. Allà a les 4 de la matinada comprovaven in situ si aquell dia haurien de fer front a algun nou escàndol de corrupció. La incursió nocturna els donava unes hores de marge per preparar una resposta, abans que les ràdios engeguessin. Eren els temps finals del felipisme.

Tres setmanes després del seu nomenament, Ion Antolín renuncia al càrrec de responsable de comunicació de la Moncloa. Així ho informa el govern espanyol, que expliquen que no prendrà possessió del càrrec per motius de salut. En el seu lloc, Pedro Sánchez hi ha situat la periodista valenciana Lydia del Canto, nomenada ja oficialment aquest dimarts pel consell de ministres.

Pedro Sánchez ja fa temps que ha entès que per anar a la guerra es necessita un tipus determinat de gent. El model ideal seria Óscar Puente, gent que no s'arronsa en el cos a cos amb la dreta, que és d'una lleialtat a prova de bombes, i que no té problemes a l'hora d'estirar les costures de la institucionalitat fins a extrems mai vistos. La idea és clara. Per lluitar contra persones com Miguel Ángel Rodríguez no es pot anar amb el lliri a la mà perquè et trencaran les cames, i sempre serà millor ser tu qui les trenca. És en aquesta clau que s'ha d'interpretar el relleu al capdavant de la secretaria d'estat de comunicació. Francesc Vallès, professor de Dret Constitucional, home discret i de formes exquisides que se sent especialment còmode en el registre institucional, deixa pas a Ion Antolín, un sanchista fidel i persona també de tracte amable però amb molta més mala bava que el català. No en va, és una de les bèsties negres de la fachosfera madrilenya, amb la qual s'ha barallat públicament des del seu càrrec de cap de comunicació del PSOE.

Després de blindar-se amb la nova executiva del PSOE, el president espanyol, Pedro Sánchez, fa un pas més i s'endú un altre dels seus més fidels escuders cap a la Moncloa. El director de comunicació del partit des de 2022, Ion Antolín, passarà a ser el nou secretari d'estat de Comunicació, segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. Antolín relleva en el càrrec el català Francesc Vallès, que ha fet aquesta funció els últims tres anys i mig i que havia demanat ser rellevat feia un temps. Vallès va tancar l'etapa com a secretari d'estat de Comunicació amb un últim acte oficial aquest dilluns: la presa de possessió dels nous consellers d'RTVE.

La batussa política per la DANA al País Valencià ha esclatat. En paral·lel a la recerca dels desapareguts i el balanç de danys materials, a mesura que passen les hores es multipliquen les veus que reclamen responsabilitats polítiques per la tragèdia, sobretot pel fet que no s'alertés abans la població per evitar que anés a treballar o, simplement, s'exposés als riscos. La Moncloa, en aquest sentit, ja ha apuntat a la Generalitat Valenciana, governada pel PP. Pedro Sánchez i Carlos Mazón han escenificat unitat i col·laboració en la seva compareixença conjunta aquest dijous al matí, però per darrere es multipliquen els retrets i, entre línies, també es perceben missatges carregats d'intenció.

Isabel Díaz Ayuso eleva el xoc contra Pedro Sánchez: no assistirà a la Moncloa i la seva parella s'hi querellarà. A diferència de la resta de barons del PP, la presidenta de la Comunitat de Madrid no anirà a la reunió a la qual l'havia convocat el president espanyol divendres que ve, en el context de la ronda de trobades amb tots els caps de govern autonòmics. Així, es desmarca del criteri d'Alberto Núñez Feijóo. D'una banda, pel rebuig al finançament singular català que, segons Ayuso, és "la preparació d'un nou cop"; i, de l'altra, perquè Sánchez va qualificar de "delinqüent confés" la seva parella, Alberto González Amador. Precisament, l'empresari reclama 100.000 euros de multa a Sánchez i 50.000 més al ministre Félix Bolaños com a pas previ a la presentació d'una querella per injúries i calúmnies.

A diferència dels ministres, avesats a l'exposició mediàtica, a la Moncloa hi ha un equip de cares desconegudes per al gran públic que assessora Pedro Sánchez i que té fins i tot més poder. Es tracta del gabinet de la presidència del govern espanyol, des de fa dues setmanes liderat per Diego Rubio (Càceres, 1986), que simbolitza la nova empremta que el cap de l'executiu de l'Estat vol donar al que queda de legislatura. Es tracta d'un perfil acadèmic i amb experiència internacional que va arribar a la Moncloa l'any 2019 de la mà d'Iván Redondo —el primer cap de gabinet de Sánchez quan va accedir al govern espanyol— per elaborar el document Espanya 2050. És a dir, per imaginar el futur. Rubio ha estat els últims anys el sherpa de Sánchez a Europa, un rol especialment rellevant l'any passat quan va ostentar la presidència rotatòria de la UE.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha enviat una carta al jutge Juan Carlos Peinado en què es mostra disposat a declarar per escrit en el cas de la seva dona, Begoña Gómez, investigada per tràfic d'influències i corrupció en els negocis. Segons l'escrit, avançat per l'agència Efe i al qual ha tingut accés l'ARA, Sánchez ha assegurat que la seva voluntat, "com no podria ser d'una altra manera", és la de "col·laborar" amb la justícia. D'aquesta manera, el president del govern espanyol s'ha mostrat obert a declarar pel cas, tot i que ha sol·licitat fer-ho per escrit: "És notori que la meva compareixença resulta inescindible de la condició de president".

Pedro Sánchez va decidir que havia de capgirar la judicialització del Procés. Va començar pels indults, va seguir amb la supressió del delicte de sedició i ho va culminar amb la llei d’amnistia. Ho va fer més per necessitat que per convicció, però al darrere hi havia una hipòtesi que el 12-M ha validat: desinflar el relat de la repressió suposaria un apaivagament del moviment independentista. La contundent victòria de Salvador Illa dona la raó a l’estratègia del president espanyol, que, lluny de voler donar una resposta mínimament satisfactòria a l’anhel sobiranista, el que sempre ha pretès és enterrar-lo i allunyar la idea que una majoria de catalans aposta per celebrar un referèndum. Ara bé, l’aritmètica al Congrés és la que és i el líder del PSOE segueix necessitant el suport de l’independentisme per tirar endavant la legislatura. Precisament, d'això el va advertir el PP, que celebra que torna a ser la primera força de la dreta espanyolista a Catalunya.

Pocs minuts després de dos quarts d'una del migdia, Pedro Sánchez i Pere Aragonès han entrat al Saló dels Diputats del Palau de la Generalitat per reunir-se i inaugurar, així, la nova etapa de diàleg. La trobada ha durat una hora i quinze minuts en què els dos presidents han abordat el conflicte polític i també el reforç de l'autogovern català. Tot plegat s'ha saldat en cinc acords. D'entrada, han fixat per al primer trimestre de l'any que ve la següent reunió de la taula de diàleg entre governs –que presidiran ells mateixos– i han pactat tirar endavant una llei de plurilingüisme que permeti dirigir-se en català i en la resta de llengües cooficials a l'administració general de l'Estat. Han acordat també executar el traspàs de la gestió de l'ingrés mínim vital (IMV) i que el govern espanyol financi, a través dels fons europeus, una fàbrica de microxips que la Generalitat havia sol·licitat al ministeri d'Indústria. Sobre el traspàs de Rodalies, a partir del mes de gener els dos governs haurien de definir el calendari que seguiran per completar-lo.

Han passat sis anys d'ençà del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i algunes de les principals cares visibles que s'hi van enfrontar han anat a parar a segona fila o han desaparegut de la vida pública. Però alguns encara s'hi mantenen. ¿Què se n'ha fet, dels encarregats de combatre aquella votació? ¿Què fan ara Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Enric Millo i els altres protagonistes de l'altra cara d'aquella jornada històrica?

La negociació contínua és un dels pilars principals de la política institucional en els règims democràtics i el context actual a Espanya, després de les eleccions del 23-J, obre una oportunitat per als partits independentistes, si són capaços d'aprofitar-la, i per als socialistes, si són valents i afronten la causa catalana. Més enllà de les conseqüències que podria tenir per a Catalunya una Moncloa en mans del PP i Vox en àmbits tan dispars com la llengua, l'educació, la sanitat, les infraestructures i l'autogovern en general, l'alternativa pot afavorir els interessos catalans. Mentre els partits independentistes continuen pendents de reconfigurar una estratègia que indiqui un camí cap als seus objectius, tenen l'oportunitat d'aconseguir avenços importants per a l'autogovern.

Fa just un any la comissió Bilateral Generalitat-Estat arribava als primers acords en una dècada: "acords històrics" per al govern espanyol i "insuficients" per al català, però acords al capdavall. 365 dies després que els dos executius es donessin la mà al Palau de la Generalitat –amb la consellera Laura Vilagrà i la ministra Isabel Rodríguez al capdavant–, la comissió torna a donar senyals d'embarrancar. Hi ha diversos motius que expliquen la frenada d'aquest òrgan que, des que es va crear amb l'últim Estatut, sempre ha tingut una vida complicada.

La Moncloa no afluixa amb Castella i Lleó. Tot i que a hores d'ara encara no es coneix la concreció del polèmic pla antiavortista del govern del PP i Vox –els dos partits, de fet, discrepen sobre el seu abast–, el consell de ministres ha enviat aquest dimarts un segon requeriment a l'executiu autonòmic per mirar d'evitar qualsevol retrocés en els drets de les dones. El govern espanyol, que encara no ha rebut resposta del primer requeriment, ha explicat que en aquesta ocasió "es requereix per incompetència" la Junta de Castella i Lleó en relació a "qualsevol actuació que vulneri o menyscabi la llei orgànica 2/210 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció de l'embaràs". Segons fonts de l'executiu espanyol, es tracta d'un pas previ abans de plantejar un "conflicte de competències" al Tribunal Constitucional (TC). La Junta té un termini d'un mes per respondre-hi.

Valladolid és la província des de la qual van sortir les cartes remeses aquesta setmana al president espanyol, Pedro Sánchez; la ministra d'Interior, Margarita Robles; una empresa armamentística de Saragossa, i les ambaixades d'Ucraïna i els Estats Units a Madrid, segons han detallat fonts de la investigació. La policia va enviar divendres a la tarda un informe al jutjat de guàrdia en què indica que l'autoria dels sis paquets bomba sembla correspondre al mateix origen i que la procedència seria aquesta província de Castella i Lleó. De moment, no hi ha cap persona identificada com a possible responsable i no hi ha cap diligència sol·licitada per la policia al jutjat.