Cadires de menjador, matalassos de totes les mides, televisions velles, mantes i roba. Tot fora. En poc més de dues hores el que en els darrers tres mesos ha estat casa dels expulsats de l'antic Institut B9 ha quedat totalment buit. L'assentament on aquest dimarts al matí s'han llevat desenes de persones, al migdia tornava a ser només una vorera sota el pont de la C-31, amb les línies del carril bici de blanc lluent i les llambordes brillants impregnades de productes de neteja. "Ens han dit que en sortim per netejar-ho, però no crec que hi puguem tornar", repetia un noi mentre creuava la cinta policial amb un carretó d'anar a comprar atrotinat en una mà i una maleta plena a vessar a l'altra.

"Hamsa, no et veig a l'escola". El Joaqui Salord atura un jove marroquí que camina amb xancletes tot i que és rigorós hivern pel costat del Barranco del Búho, una fossa immunda de brossa i plàstics. L'escena es repeteix uns minuts després, mentre el veterà jesuïta passeja entre les xaboles de Don Domingo de Arriba, a Atochares, un assentament on viuen prop de 600 persones. El Kofi neteja la roba plena de fang mentre escolta la ràdio de fons. Les taques ni es dissimulen amb la raspallada parsimoniosa d'aquest veterà ghanès. La mateixa pregunta i el Kofi, colpejat per la misèria, demacrat per dos anys vivint entre ruïnes, s'excusa en el fred per no haver assistit a la petita aula que els jesuïtes tenen a la intempèrie per ensenyar espanyol als immigrants. Atochares és l'assentament més gran de la província d'Almeria. La falta d'habitatge per donar resposta a les persones que treballen sota els hivernacles del mar de plàstic ha derivat en la proliferació d'aquest tipus d'infrahabitatges. Només a la vall de Níjar, a la zona de Llevant de la gran Horta d'Europa, n'hi ha gairebé una cinquantena.

L'endemà de l'incendi que va causar dos ferits lleus, la Guàrdia Urbana ha desplegat aquest dimecres al matí un dispositiu especial per desallotjar els assentaments de barraques situats sota el pont de Calatrava de Barcelona, al costat de les obres de la Sagrera. L'assentament està ubicat a la cantonada entre els carrers Bac de Roda i Huelva. Fins allà, s'hi han desplaçat diversos agents –que coordinen l'actuació–, i també furgons dels Mossos d'Esquadra, camions dels Bombers de Barcelona, personal del Centre d'Urgències i Emergències Socials (CUESB) i dels serveis de neteja de l'Ajuntament de Barcelona.

Ha passat a Sant Andreu, però podria haver passat a qualsevol altra banda. I ha passat dimarts a la matinada, però podria haver passat qualsevol nit freda d’aquest any o de qualsevol dels últims. Periòdicament, un incendi crema alguna de les barraques d’algun dels assentaments que hi ha a Barcelona o les seves ciutats veïnes, i el focus es posa momentàniament en una realitat que fa temps que és una preocupació a la capital catalana. Una problemàtica que s’escampa pel territori i que s’exacerba quan, com aquests dies, arriba el fred.

Diverses explosions i una gran columna de foc i fum han despertat aquest matí els veïns del districte de Sant Martí de Barcelona. Un incendi en un assentament de barraques, a la confluència dels carrers Huelva amb Bac de Roda –al costat de les obres de La Sagrera– ha ferit dues persones i ha cremat un total de sis d'aquestes construccions.

Al solar del barri de Vallcarca on, fins a la setmana passada, s'aixecaven desenes de barraques, ara hi ha uns 300 blocs de formigó grocs, del tipus New Jersey, que impedeixen que allà s'hi pugui instal·lar res més. De les barraques (i la gent que hi malvivia) no n'ha quedat cap rastre des que, dijous passat, l'Ajuntament de Barcelona va decidir accelerar el desallotjament i netejar tot el campament. Dimecres a la nit un curtcircuit en un calefactor va provocar un incendi en una de les barraques –que va deixar un jove ferit– i això va accelerar tot el procés. Així, després de moltes setmanes de polèmica i estira-i-arronses, el govern de Jaume Collboni va fer fora la vintena de persones que encara hi pernoctaven, al·legant problemes de seguretat.

L'Ajuntament de Barcelona ha fet el primer pas per desallotjar l'assentament de barraques de Vallcarca. La primera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, ha explicat aquest dimarts que ja s'ha comunicat a les persones que viuen a l'assentament i a les que viuen en tres finques municipals ocupades al costat que no poden continuar vivint en un infrahabitatge. És el primer pas d'un procés administratiu de desallotjament que Bonet ha admès que serà llarg i que pot durar "mesos".

Des de fora sembla una muntanya de fustes, teles i ferralla. Però, un cop a dins, l'organització que hi impera fa descobrir una petita comunitat de veïns, més o menys avinguda. La vida a l'assentament de barraques de Vallcarca "és dura". Així ho admet Florina Drosu, que hi viu des de fa anys i ha obert les portes del solar per rebre un equip de l'ARA i explicar com s'organitzen i com hi viuen ella i la resta de veïns.

Augmenta la tensió al barri de Vallcarca al voltant de l'assentament de barraques que ja fa anys que dona sostre a una setantena de persones i que està ubicat sobre uns terrenys municipals on hi ha previst un pla urbanístic per transformar el barri. L'Ajuntament de Barcelona té una autorització judicial per fer una "inspecció tècnica" a l'assentament i analitzar les condicions en què viuen aquestes persones, però el termini acaba aquest dissabte i fins ara no han aconseguit accedir-hi. Els veïns que hi viuen, amb el suport de moviments socials del barri, els han impedit l'entrada en fins a tres ocasions, l'última l'11 de febrer: temen que la revisió acabi amb un "desnonament exprés" sense cap solució residencial per als afectats, una situació que fa anys que intenten negociar sense èxit.

Barcelona batega accelerada al ritme de turistes i expats. Els joves fugen de la ciutat per culpa dels lloguers inassumibles que els foragiten de l'espai on van créixer. La ciutat, cosmopolita, global, ha anat perdent part del seu teixit social. El barri és menys barri. Cadascú fa el seu camí. Però a Vallcarca s'entesten a evitar-ho. Els veïns estan mobilitzats i preparats per evitar que s'expulsi sense oferir-li una alternativa la comunitat gitanoromanesa que viu en un assentament prop del viaducte de Vallcarca. Tanmateix, no tothom els dona suport: molts altres veïns es queixen dels problemes de seguretat i higiene que comporten els campaments.

Tinc una gran admiració per la manera com el president Joe Biden ha utilitzat la seva empatia i presència física a Israel. Biden, ho sé, es va esforçar molt per aconseguir que els líders israelians continguin la ràbia i pensin en el que vindrà just després, no només en com entrar a la franja de Gaza per acabar amb Hamàs, sinó també com sortir-ne, i com fer-ho amb el mínim de baixes civils possibles. Va demanar als líders polítics i militars israelians que aprenguessin de la precipitació amb què els Estats Units es van llançar a la guerra després de l’11 de Setembre, cosa que va portar els nostres soldats als atzucacs i als carrerons foscos de ciutats i pobles desconeguts de l’Iraq i l’Afganistan.

La mort d'una família en uns baixos ocupats de la plaça Tetuan de Barcelona ha tornat a posar en evidència una situació que no és nova ni té una solució immediata: l’infrahabitatge i els obstacles que hi ha per accedir a un habitatge social. Pel cap baix, 208 menors d’edat sobreviuen en locals o assentaments de la ciutat, en unes condicions d’habitabilitat inadequades i indignes. Segons l’Observatori de Drets Socials, s’han detectat 86 assentaments amb 481 residents, entre els quals hi ha 53 criatures, i 105 locals ocupats, on malviuen fins a 481 persones, de les quals 156 són menors. En total, com a mínim són 865 persones. A aquesta dada encara se li han de sumar el miler de persones que dormen directament al carrer i una xifra indeterminada –però que suma més de 3.000 persones –de les que s’allotgen en habitacions compartides i hostals. 

Aquestes setmanes són claus per als palestins. És temps de collir l’oliva, un dels cultius més importants per a la població àrab i també un dels més amenaçats per l’ocupació israeliana. El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) denuncia els obstacles que han de superar els agricultors palestins: les restriccions de moviments a Cisjordània, un territori mutilat per tanques i carreteres israelianes que busquen protegir els assentaments i aïllar els àrabs, i d'altra banda, la creixent violència que exerceixen els colons, que s’accentua durant la temporada de collita. I, per si no n'hi hagués prou, encara s'hi afegeix la crisi climàtica.

Mitja dotzena de furgonetes d'agents antiavalots de la Guàrdia Urbana han desallotjat aquest matí, en compliment d'una ordre judicial, un campament de barraques on malvivien una trentena de persones. El solar, que estava ocupat des de feia prop de quatre anys, està ubicat just davant del mercat dels Encants, al costat de les vies del tren que s'enfilen pel carrer Marina. Inicialment era un campament petit, però a poc a poc s'havia anat fent més gran i havia acollit, sobretot, persones d'origen marroquí que es dediquen a recollir ferralla. El desallotjament d'un altre campament pròxim, el juliol del 2018, també va provocar que algunes persones s'instal·lessin en aquest espai.

El tràgic incendi en una nau industrial ocupada de Badalona, amb tres morts confirmats que podrien ser més (hi ha un nombre indeterminat de desapareguts, a més de 22 ferits, dels quals 2 de crítics i 4 de greus), amaga una tragèdia que afecta milers de persones sense papers que no tenen cap més sortida que viure en assentaments il·legals. Només a Barcelona les autoritats calculen que n'hi ha una setantena, d'aquests assentaments. En diferents àrees urbanes de Catalunya se'n poden localitzar molts més. El de Badalona era dels més coneguts i dels que aplegaven més gent: feia més d'una dècada que existia en les mateixes condicions precàries, i ara mateix hi vivien més d'un centenar de persones. De fet, alguns testimonis dels que s'han salvat expliquen que l'incendi s'hauria pogut evitar si haguessin disposat d'aigua corrent, però fa gairebé dos anys se'ls va tallar el subministrament. Havien d'anar a la font per obtenir aigua per cuinar, beure i rentar-se.

L'administració Trump continua posant de manifest el radical canvi d'orientació de l'estratègia nord-americana al Pròxim Orient, fins i tot en temps de descompte. El secretari d'Estat dels Estats Units, Mike Pompeo, ha visitat aquest dijous, durant el seu viatge a Israel, la colònia israeliana de Psagot, situada en territori de Cisjordània, i s'ha convertit així en el primer càrrec del seu rang de la Casa Blanca que visita un d'aquests assentaments, il·legals segons el dret internacional. A la tarda, Pompeo ha anat també als alts del Golan, el territori de Síria sotmès també a ocupació des del 1967 però que Donald Trump va reconèixer l'any passat com a part d'Israel. Des d'allà, Pompeo ha remarcat que "cada nació té el dret de defensar-se a si mateixa i la seva pròpia sobirania".

El mercat palestí d'Hebron està sotmès a una pressió constant dels colons jueus i de les tropes israelianes que ocupen la ciutat des de la guerra del 1967. Hebron és l’única població de Cisjordània amb assentaments jueus a dins. El mercat és en una zona de la ciutat controlada per l'exèrcit israelià. Les botigues continuen sent propietat de palestins, però als habitatges situats a sobre hi viuen colons jueus que intenten fer la vida impossible als comerciants palestins: els llencen tota mena d'objectes des dels pisos superiors, des d'ampolles fins a sofàs. Tant és així que els palestins han col·locat als tortuosos carrers del mercat una mena de sostre de reixes metàl·liques per protegir-se del llançament d'objectes. Aquesta situació surrealista encara es podria agreujar més després de l'anunci del govern israelià.

La xifra de persones que viuen en assentaments a Barcelona va baixar lleugerament el 2018 i al desembre era de 481, davant les 536 registrades en el recompte de persones sense llar que es va fer en el primer trimestre de l'any.

Ahir, a les nou del matí, la Guàrdia Urbana de Barcelona va desallotjar el gran assentament que hi havia al gran solar de la plaça de les Glòries. Quan diem assentament volem dir barraques, ocupades per desenes de persones, per algunes famílies. Sembla que fins a 120 persones hi feien nit i havien construït amb quatre fustes i quatre planxes un refugi, un espai on viure.

La Guàrdia Urbana ha desallotjat, aquest dimarts al matí, el gran nucli de barraques que s'havia instal·lat al costat de la plaça de les Glòries de Barcelona, als peus del flamant mercat dels Encants i que, els últims mesos, havia crescut en nombre de població. Segons els últims càlculs municipals, hi malvivien 61 persones, entre les quals -com a mínim- tres famílies amb infants i dos menors no acompanyats, mentre que a principis d'any el consistori hi tenia controlats una trentena de residents. Hi ha, a més, una població fluctuant que, tot i que fa vida a l'espai -moltes persones es dediquen a recollir ferralla-, no hi dorm.