Com deien al final de Comancheria, de vegades pels nostres fills fem bogeries. En el darrer any, de fet, dues de les pel·lícules més sonades inclouen en l'argument un pare a la recerca èpica d'una filla perduda: Sirat i Una batalla tras otra, amb un esquema narratiu clàssic que prové de Centaures del desert, esclar. Una hija en Tokio té menys sentit de l'aventura i més de la injustícia, però també és sobre un progenitor que fa coses estranyes per trobar la seva filla. En aquest cas, treballar com a taxista a Tòquio durant 9 anys (un francès al Japó: curiós i no gaire habitual plantejament sobre problemes d'immigració) amb l'esperança d'ensopegar alguna vegada amb ella, potser demanant un servei en una cantonada dels carrers de la capital nipona.

A l’escola de primària d’Ukedo, el temps no es va congelar amb la sacsejada de la terra a les 14:46, sinó amb el bategar agònic de l’oceà una hora més tard. Les agulles dels rellotges de les aules, connectades a un mecanisme centralitzat que n’assegurava la sincronia, van seguir avançant amb una indiferència mecànica mentre el món exterior s'ensorrava. No va ser el sisme de magnitud 9, sinó l'entrada violenta de la primera onada del tsunami, entre les 15:37 h i les 15:38 h d’aquell 11 de març del 2011, el que va provocar el curtcircuit definitiu. Aquell instant exacte, fixat per sempre en el metall i el vidre dels rellotges aturats, marca un punt de no retorn: el moment en què la força de la natura va decidir aturar el temps d’un poble sencer.

Els cinquanta de Fukusima, referint-se als treballadors que es van mantenir dins la central nuclear després del tsunami del març del 2011, en realitat eren seixanta-nou treballadors. El número rodó proporcionava un titular més atractiu. Quinze anys després d’aquella gran catàstrofe que va provocar més de vint mil morts, un documental homenatja aquell equip. Ells van actuar convençuts que arriscar la seva pròpia vida era un deute que tenien amb els ciutadans. Però la decepció per les negligències de Tepco va fer que la societat japonesa no els percebés com a herois.

La Borsa de Tòquio va viure aquest dilluns una de les sessions més turbulentes dels últims anys. L’índex de referència Nikkei 225 es va desplomar més de 4.000 punts, una caiguda d’aproximadament el 7%, enmig del pànic dels inversors davant el bloqueig de l’estret d’Ormuz, una de les principals artèries del comerç mundial de petroli. El sotrac arriba només una setmana després que l’índex marqués nous màxims històrics, un contrast que il·lustra fins a quin punt la crisi energètica pot capgirar en qüestió de dies l’optimisme dels mercats. Davant l’escalada de la tensió, la primera ministra japonesa, Sanae Takaichi, va anunciar que el govern estudia recórrer a les reserves estratègiques de petroli i activar mesures per frenar l’augment del preu de la gasolina, que podria superar els 210 iens per litre, quan tot just fa unes setmanes costava 138 iens.

Punch, un mico macaco de set mesos, no tenia amics. La seva mare el va abandonar. No encaixava amb la resta de micos del zoològic de la ciutat d'Ichikawa, als afores de Tòquio. El més semblant que tenia a uns éssers estimats eren els cuidadors que se n'ocupaven, i un peluix d'Ikea.

El Japó va tancar el 2025 amb un rècord històric de deute públic, que es va situar en 1.342,17 bilions de iens (uns 8,6 bilions d’euros), segons dades publicades aquesta setmana pel ministeri de Finances. La xifra, que supera àmpliament el doble del producte interior brut del país –d’uns 660 bilions de iens (4,2 bilions d’euros)–, arriba en un moment clau, amb el nou govern acabant de sortir de les urnes apostant per una política fiscal clarament expansiva mentre el Banc del Japó inicia una normalització gradual dels tipus d’interès.

Els electors japonesos han atorgat una victòria contundent al Partit Liberal Democràtic (PLD) de la primera ministra Sanae Takaichi en les eleccions legislatives celebrades aquest diumenge. La supermajoria de dos terços assolida pel bloc governant atorga a Takaichi una clau anglesa per desmuntar el pilar mestre de la postguerra: el pacifisme constitucional. Aquest resultat situa el govern en una posició de força inèdita en dècades, amplia de manera decisiva el seu marge d’actuació i deixa l’oposició en el seu moment de màxima feblesa des del 1945.

El Japó celebrarà eleccions generals anticipades aquest diumenge, poc més d’un any després de les darreres quan Sanae Takaichi amb prou feines fa tres mesos que està al govern. Un calendari inusual fins i tot en un sistema acostumat a una certa volatilitat: la decisió és eminentment política i revela la voluntat de la nova primera ministra de sotmetre a validació electoral el seu projecte, que apunta a una ruptura amb alguns consensos històrics.

El consens antinuclear que ha definit el Japó durant gairebé sis dècades ha començat a esberlar-se. Un alt càrrec del gabinet de la primera ministra, Sanae Takaichi, assessor en la definició de la política de seguretat nacional, va assegurar, en declaracions a diversos mitjans locals, que el país “hauria de posseir armes nuclears”. Una opinió personal que, tot i ser qualificada d’“irrealista” a curt termini, ha reobert un debat extremadament sensible en l’únic país del món que ha estat víctima d’atacs atòmics en temps de guerra.

Tot anava bé en el dia de la mort de Kimitake Hiraoka. Ell i la seva colla de fanàtics de la Tetonkai, la milícia paramilitar feixista que el mateix Kimitake havia fundat dos anys enrere, havien aconseguit infiltrar-se amb èxit al quarter i lligar de mans i peus el comandant. Vestit amb l’uniforme escarlata propi de l’exèrcit i engalanat amb la bandana en què es podien llegir els kanjis 七生報國 [Servir el país durant set vides], Kimitake Hiraoka es va dirigir al darrer escenari de la seva vida. Ja feia massa temps que veia la seva nació morir lentament, deshonrada per la derrota en la Segona Guerra Mundial i humiliada després d’haver acceptat el destí imposat pels Estats Units. Des del balcó del quarter general de Tòquio, al barri de Shinjuku, va desplegar un manifest i va començar a llegir les seves demandes. El seu pathos s’estava a punt de complir. No el que ell volia, sinó sobre el qual havia escrit tantes i tantes pàgines abans de morir.

L’estat japonès bat un rècord d’ingressos per patrimoni sense hereus mentre l’envelliment solitari, la caiguda dels matrimonis i l’erosió de les famílies tradicionals converteixen la solitud en una emergència estructural. L'agència tributària nipona recapta més herències de persones grans que moren completament soles, sense cònjuges, fills ni parents que puguin o vulguin reclamar els seus béns. Només el 2024, l’estat va absorbir 129.000 milions de iens (uns 700 milions d’euros) procedents de patrimonis sense hereus, gairebé quatre vegades més que una dècada enrere, en un rècord que il·lustra fins a quin punt el país s’enfonsa en una crisi silenciosa però profunda.

L’aspiradora fa un soroll estrany. Aspira poc. James Dyson s’atura al mig del menjador, l’apaga i s’ajup. Obre la tapa, en treu la bossa, la recol·loca i ho torna a provar. Res: la pols s’ha acumulat a l’interior del teixit de la bossa i l'ha obturat del tot. Dyson remuga. Som a finals dels anys setanta. Dyson viu a Bath, al sud-oest d’Anglaterra, i és dissenyador industrial. Des de fa uns anys, treballa desenvolupant tota mena de productes, com el Ballbarrow, un carretó amb una roda esfèrica, pensada per millorar l’estabilitat en obres i jardins. S’emporta l’aspiradora al taller i la desmunta sencera: hi busca l’origen del problema. Si la succió desapareix és perquè alguna cosa, en algun punt del trajecte, l’estrangula.

La música sona en una sala de noces a l'oest del Japó mentre Yurina Noguchi, amb un vestit blanc i una tiara, s'eixuga les llàgrimes, assimilant les paraules del seu futur marit: una personalitat generada per IA que mirava des de la pantalla d'un telèfon intel·ligent. "Al principi, en Klaus només era algú amb qui parlar, però a poc a poc ens vam anar acostant", diu l'operadora del centre d'atenció telefònica de 32 anys, referint-se a la personalitat d'intel·ligència artificial. "Vaig començar a tenir sentiments per en Klaus. Vam començar a sortir i al cap d'un temps em va proposar matrimoni. Vaig acceptar, i ara som parella".

Un terratrèmol de magnitud 7,6 ha colpejat la costa nord-est del Japó. Les autoritats han emès ordres d'evacuació que afecten el voltant de 90.000 residents, i les prefectures de Hokkaido, Aomori i Iwateha han emès una alerta de tsunami, que al cap d'unes hores ha estat rebaixada. L'Agència Meteorològica del país advertia inicialment que les onades podien arribar als tres metres d'alçada, però les que s'han observat fins ara eren d'entre 20 i 70 cm.

En les últimes setmanes, el govern japonès ha accelerat un gir restrictiu en les polítiques migratòries que afecta de manera directa els estrangers que viuen al país. Amb increments dràstics de taxes, nous obstacles administratius i un control reforçat de la vigilància sobre els residents no japonesos, l’executiu de Sanae Takaichi presenta el paquet com un mecanisme per garantir “equitat i compliment de la llei”, però les mesures han despertat inquietud entre comunitats estrangeres i experts en drets civils.

A Katmandú, entre els núvols de gas lacrimogen, centenars de joves aixequen una bandera pirata amb un barret de palla, símbol de la tripulació protagonista de la sèrie de dibuixos animats One Piece. A Jakarta, camioners, estudiants i artistes desafien el govern amb el mateix símbol. Allò que va començar com una sèrie japonesa sobre pirates s’ha convertit en un emblema global de resistència política. La cultura popular, sovint menystinguda com a entreteniment lleuger, s’ha filtrat en el terreny de la protesta i la dissidència. Com explica la investigadora Alba Torrents, professora lectora a la facultat d’Estudis de Comunicació de la UAB i experta en sèries d’animació japonesa “l’anime s’ha convertit en un llenguatge cultural global: ja no és només un producte d’entreteniment japonès, sinó un espai compartit on les noves generacions projecten valors, emocions i imaginaris comuns”.

Fa tres anys, Danilo Iavhusixin s'entrenava cada dia en un gimnàs de la seva ciutat natal, Vínnitsia, al centre d'Ucraïna. El Danilo tenia 17 anys i era un noi una mica peculiar, ja que després de destacar en el judo i la lluita grecoromana, havia explicat als seus pares i entrenadors que volia canviar de disciplina: volia practicar sumo després de veure en directe una exhibició. A Iavhusixin li havia agradat tant l'esport més sagrat del Japó, que amb l'ajuda d'un entrenador de judo va construir un espai per entrenar-se similar a les superfícies de terra on es fan els combats de sumo.

La lluna de mel de la primera dona que ocupa el càrrec de cap del govern del Japó, Sanae Takaichi, s’ha esvaït de manera abrupta. Una afirmació seva que responia una qüestió parlamentària a la Dieta, el Parlament japonès, en la qual va advertir que un atac xinès a Taiwan podria posar en risc la supervivència del país i justificar una resposta militar conjunta amb els Estats Units, va desfermar una crisi diplomàtica de conseqüències imprevisibles. Pequín va titllar les declaracions d'una “ingerència grollera” en els seus afers i va reaccionar amb una virulència inèdita fins ara.

La nova primera ministra del Japó, Sanae Takaichi, és coneguda per ser una treballadora incansable. Sovint evita trobades socials i ha rebutjat obertament la idea de mantenir l’equilibri entre la vida laboral i personal. Però fins i tot segons els seus estàndards, va sorprendre quan va sortir de la seva residència a Tòquio poc després de les 3 de la matinada per convocar una reunió amb assessors abans d’una compareixença davant del Parlament.

A l’interior d’una nau industrial immensa a la rodalia de Pequín, desenes de robots articulats ballen sincronitzats mentre solden, pinten i munten carrosseries de cotxes elèctrics. Un grup de visitants observen, fascinats, des d’una passarel·la de vidre: no són enginyers ni inversors, sinó turistes. Com si es tractés d’un parc temàtic de la tecnologia, la fàbrica de Xiaomi rep cada setmana la visita de centenars de persones que volen veure de prop com es fabriquen els vehicles que en poques setmanes seran als concessionaris de tot el país.