La generació Z contra la desigualtat
Un afartament generacional sacseja el Sud Global. Són els nascuts entre mitjans dels 90 del segle passat i el 2010, aproximadament, en el tombant d’un mil·lenni marcat per la concatenació de crisis. La generació Z s’ha alçat en diversos països i continents per reclamar canvis tangibles en uns sistemes democràtics imperfectes, corruptes i desiguals. La guspira ha saltat els últims mesos al Nepal, Madagascar, el Marroc o el Perú; i de manera més incipient a Indonèsia i les Filipines. Però podríem afegir-hi també Bangladesh –on hi ha hagut onades de violència importants–, Kenya, l’any passat, i Sri Lanka el 2022. Són moviments dispersos en l’espai i en el temps. El desencadenant ha estat diferent en cadascun dels països, però tots comparteixen un malestar profund i la sensació de viure sota la violència: violència social per les injustícies i la corrupció; violència mediambiental per la privació de recursos i els efectes climàtics; violència humana per les violacions de drets i les desigualtats.
Al Nepal les protestes van començar contra la intenció del govern de prohibir 26 aplicacions, entre elles Facebook, Instagram o Pinterest, per incompliments de la legislació del país. Però l’enuig real no tenia res a veure amb l’eliminació de xarxes socials, sinó amb la corrupció, l’atur i les desigualtats. Una població jove, frustrada per la precarietat, va convertir la imatge ostentosa dels fills de les elits polítiques nepaleses a les xarxes en l’element mobilitzador, fins a forçar la dimissió del primer ministre. Un govern interí ha promès eleccions per al març del 2026.
A Madagascar, un dels països més pobres del món, on el 50% de la població pertany a la generació Z, 8 de cada 10 joves no poden viure dignament de la seva feina. La indignació per la corrupció política generalitzada i les exigències de transparència i justícia van topar amb la repressió violenta de la policia, que va fer una vintena de morts i centenars de ferits, segons les Nacions Unides. La caiguda del govern ha portat els militars a prendre el poder durant els pròxims dos anys, i això fa que el moviment de revolta senti que ha de seguir vigilant.
Més o menys per les mateixes dates, la mort de vuit dones durant les cesàries practicades en un hospital públic d’Agadir, al Marroc, va ser el detonant del malestar compartit contra un model de desenvolupament que menysté el benestar social davant d'inversions milionàries en infraestructures i estadis de futbol per a la Copa d'Àfrica, que se celebrarà el pròxim mes de desembre, i per al Mundial del 2030, per al qual el país comparteix seu amb Espanya i Portugal. Un de cada tres joves marroquins està a l’atur. Aquí, la generació Z ha afegit el 212, el prefix telefònic del país, al nom d’aquest moviment transversal que reclama pacíficament una reforma del sistema educatiu i una millor sanitat pública.
També fa un mes que els joves del Perú han agafat la simbologia d’aquestes revoltes generacionals per sortir a protestar contra la corrupció, la violència, la força del crim organitzat i la fragilitat de les institucions, en un país que ha tingut fins a set presidents en nou anys. Els joves s’han unit a un malestar transversal que ha revoltat també el sector del transport i els petits comerciants. El govern provisional ha decretat l’estat d’urgència com a mesura també per frenar les mobilitzacions, que han estat reprimides amb violència. La realitat, però, és que des de començaments d’any hi ha hagut gairebé 1.800 homicidis arreu del Perú; i del 2023 al 2024 les denúncies per extorsió van augmentar un 540%.
Tots aquests malestars compartits en alguns dels països demogràficament més joves del planeta s’han alimentat també de la viralitat d’una simbologia i uns espais generacionals. Discord, TikTok o Instagram s’han convertit en plataformes de coordinació horitzontal i emulació col·lectiva, i la bandera pirata del manga més venut del món, One Piece, s’ha erigit en una expressió política neutra i compartida perquè no es casa amb cap moviment real, sinó amb un relat generacional ficcionat de revolta contra la tirania. La consciència d’una realitat semblant, però també la descentralització, la falta de lideratges clars i l’anonimat de les xarxes, els ajuden a superar la por a la repressió. Alhora, però, dificulten la capitalització política d’aquesta força per materialitzar els canvis que reclamen.
Són una generació digital, que ha crescut en l’acceleració dels canvis i la incertesa sobre el futur, i que reclama un present millor. Són un avís global del fet que la globalització i la transformació tecnològica provoquen en els joves d'arreu una experiència feta de disparitat socioeconòmica, privació relativa, hiperconnectivitat i sensació de vertigen.
