Sanae Takaichi trenca el sostre de vidre i esdevé la primera cap de govern del Japó
Aconsegueix una nova aliança conservadora, sobreposant-se a la ruptura de la coalició amb Komeito, i nomena per primer cop una dona al capdavant del ministeri de Finances
TòquioLa Dieta Nacional del Japó ha nomenat aquest dimarts Sanae Takaichi com a nova primera ministra del Japó, després de la renúncia del seu predecessor, Shigeru Ishiba. La líder del Partit Liberal Democràtic (PLD) fa història a l'haver-se convertit en la primera dona a ocupar el càrrec de cap de govern al país, una fita que trenca el sostre de vidre en una de les estructures polítiques més masculinitzades del món. La seva elecció marca l’inici d’una nova etapa política al Japó, en un context de reptes interns i tensions globals, i ja ha rebut les felicitacions de diversos líders internacionals.
El nou executiu combinarà continuïtat i gestos simbòlics, com el fet que tots els rivals que la nova primera ministra va derrotar en les eleccions internes del Partit Liberal Democràtic han estat recompensats amb carteres clau, un moviment que busca reforçar la unitat interna i estabilitzar el partit. Shinjiro Koizumi assumirà el ministeri de Defensa; Toshimitsu Motegi serà el nou titular d’Afers Exteriors, i Yoshimasa Hayashi ocuparà la cartera d’Afers Interns, però una de les decisions més destacades és la designació de Satsuki Katayama com a ministra de Finances –la primera dona en la història del país a ocupar aquest càrrec–, fet que ampliaria el caràcter històric del govern Takaichi.
Tot i l’aposta per la cohesió interna, la investidura no ha estat un camí de roses: Komeito, un partit conservador budista que va ser soci de govern durant pràcticament un quart de segle, va abandonar la coalició després d’intensos desacords sobre l’orientació política i algunes mesures clau i va deixar el PLD en una situació d’aritmètica fràgil. L’oposició de centreesquerra va intentar pactar un candidat alternatiu per bloquejar la seva arribada al poder, però no va aconseguir sumar prou suports. Davant aquest buit, Takaichi va actuar amb rapidesa i tàctica: va segellar una nova aliança amb el Partit de la Innovació del Japó (JIP) i altres grups menors, cosa que li ha permès aconseguir la majoria parlamentària necessària per ser nomenada primera ministra.
El resultat és una coalició funcional però inestable que condicionarà fortament l’agenda del seu executiu. La sortida de Komeito recalca la fragilitat del marge polític de Takaichi i l’obligarà a suavitzar tant les polítiques conservadores com les reformes que tenia la intenció d’impulsar en àmbits com la seguretat nacional i immigració, així com mesures econòmiques per evitar noves fugues de socis. Alhora, la rapidesa amb què ha teixit el suport amb el JIP evidencia la seva capacitat de maniobra, però també deixa oberts interrogants sobre la coherència programàtica del govern i la seva capacitat per gestionar tensions amb la Xina i els Estats Units i convèncer mercats i inversors en un context de debilitat econòmica i crisi demogràfica.
Visita de Trump a final de mes, la prova de foc
Aquests no seran els únics problemes que condicionaran el mandat de Takaichi: una inflació persistent i un cost de la vida en alça pressionen les llars i alimenten el malestar dels votants mentre l’economia pateix una recuperació desigual amb un ien feble. Alhora, la crisi demogràfica deixa un dèficit estructural de mà d’obra –especialment en l’àmbit sanitari– que obliga les empreses a recórrer a treballadors de l’estranger malgrat una opinió pública sovint reticent i una política migratòria cada cop més restrictiva. I, com a teló de fons, emergeix una extrema dreta amb capacitat de marcar l’agenda sobre identitat i immigració, fet que tensiona encara més la societat i complica qualsevol reforma equilibrada. En aquest context, la nova primera ministra haurà de conjugar solucions econòmiques reals amb gestos de governabilitat que calmin l'opinió pública i garanteixin recursos per a la transformació demogràfica i productiva del país.
En l’escenari internacional, la primera prova de foc de Takaichi arribarà ben aviat, amb la visita del president dels EUA, Donald Trump, prevista per a finals de mes. La trobada serà clau per calibrar la sintonia entre els dos líders i la continuïtat de l’aliança estratègica entre Washington i Tòquio. Takaichi, que comparteix amb Trump una retòrica marcadament nacionalista i un discurs de tall populista, podria trobar-hi una afinitat ideològica inicial, però haurà d’equilibrar-la amb pragmatisme per preservar els interessos comercials i de seguretat del Japó. El dossier més urgent sobre la taula és l’acord aranzelari i la renovació de la cooperació en defensa, en un moment d’inestabilitat regional i d’incertesa sobre el paper dels EUA a l’Àsia-Pacífic.
