Qui és Sanae Takaichi, la primera dona que liderarà el Japó?

TòquioSanae Takaichi, exministra de Seguretat Econòmica del Japó, ha fet història aquest dissabte quan l'han elegit presidenta del Partit Liberal Democràtic (PLD) en la segona volta, superant el liberal-moderat Shinjiro Koizumi per 185 vots a 156. La segona volta ha estat necessària després que cap dels cinc candidats aconseguís majoria a la primera ronda. La victòria de Takaichi la col·loca com a favorita per convertir-se en la primera dona que ocuparà el càrrec de primera ministra al país. “En comptes de sentir-me feliç, tinc la sensació que ara comença la feina dura”, ha dit Takaichi en un discurs davant dels parlamentaris del seu partit després de la victòria.

A diferència de la cursa de l’any passat, on es va escollir l’encara primer ministre Shigeru Ishiba, les propostes dels cinc candidats han estat en aquesta ocasió difícilment diferenciables: tots han evitat temes controvertits per no perdre el suport dels diputats del partit, un suport que acaba pesant molt més en una eventual segona volta. També hi ha influït la necessitat de deixar espai per a imminents negociacions polítiques amb formacions d’oposició i una possible futura ampliació de la coalició governamental, fet que ha homogeneïtzat encara més els programes i ha esvaït el contrast entre candidats.

S’espera que a mitjans d’octubre es reunirà una sessió extraordinària de la cambra baixa del Parlament japonès per triar formalment el nou primer ministre. Tot i que la coalició de centredreta del PLD amb el també partit conservador budista Komeito no té majoria simultània a les dues cambres, la candidata triada pel partit s’hauria d’imposar en la votació, atès que els partits d’oposició no han aconseguit articular una alternativa comuna capaç de reunir els suports necessaris.

Conservadora i fan del heavy metal

Protegida de l’exprimer ministre Shinzo Abe, a més de bateria i fanàtica del heavy metal, Takaichi sempre ha estat un vers lliure dins del partit que ha anat acollint deixebles al seu pas. És assídua visitant del santuari Yasukuni, un temple que honora els morts de guerra del país –incloent-hi alguns condemnats com a criminals de guerra–, un fet que molts veïns asiàtics interpreten com un símbol provocador del passat militarista del Japó. A més, defensa que es revisi la constitució pacifista de la postguerra per reconèixer formalment un paper expansiu de les Forces d’Autodefensa i ha suggerit aquest any que el Japó podria arribar a formar una “quasi aliança de seguretat” amb Taiwan.

A més, Takaichi s’ha manifestat de manera reiterada i contundent sobre les polítiques d’immigració: defensa controls més estrictes sobre l’arribada i la permanència d’estrangers, ha posat l’accent en prioritzar ocupació i serveis per a la població local i ha expressat reticències sobre l’impacte del turisme massiu en la societat japonesa, fent seves moltes postures de l’extrema dreta del Sanseitō. Les seves opinions també s’han dirigit contra una presència percebuda d’estrangers en barris i sectors urbans i en diverses ocasions ha advocat per mesures que reforcin la regulació dels residents no japonesos.

Pel que fa als drets civils, s’ha pronunciat en contra del matrimoni entre persones del mateix sexe i defensa un model de família basat en valors conservadors, postura que la situa en la línia més tradicional del partit. Les seves proclames han suscitat crítiques de grups de drets humans i d’empreses que alerten del risc que aquestes polítiques perjudiquin la imatge internacional del Japó i dificultin la captació de talent en un país que afronta un fort envelliment demogràfic.

En l'àmbit econòmic, Takaichi defensa un paquet de mesures proactives per pal·liar l’encariment de la vida: més despesa pública combinada amb retallades d’impostos per alleugerir la càrrega sobre les llars. Alhora, s'ha mostrat crítica amb la decisió del Banc del Japó d’elevar els tipus d’interès, una postura que la situa com a partidària d’un enfocament fiscal més expansiu. Els analistes adverteixen, però, que aquestes propostes xoquen amb una realitat pressupostària molt carregada –el Japó és una de les economies més endeutades del món– i podrien generar inquietud entre els inversors si no van acompanyades d’un pla clar de sostenibilitat fiscal.