En economia, les prediccions són relativament fàcils en temps tranquils. Quan hi ha turbulències, ningú no l'encerta. L'economia no és una ciència exacta: els factors polítics compten molt i són poc previsibles. Després d'enllaçar la crisi pandèmica amb la guerra d'Ucraïna, portem uns mesos augurant una tardor complicada. I a vegades aquests pronòstics acaben sent profecies autoacomplertes: el component psicològic compta molt, i no només en els moviments especulatius propis de les borses. Així doncs, potser és hora de començar a dir que la cosa no pinta tan malament, almenys en les nostres latituds.

Comencen a haver-hi veus que parlen ja del fantasma de la recessió per la combinació dels efectes de la guerra, especialment en els preus de l'energia i els aliments que estan portant la inflació a nivells que feia dècades que no es veien, i la nova paràlisi del subministrament per l'embús dels ports xinesos degut a les fortes quarantenes per frenar el covid. De moment, però, la recessió és només un temor i totes les previsions auguren creixements importants de l'economia catalana i espanyola de cara a aquest any i el que ve. Però és un creixement molt menor del previst. La frenada econòmica és important i la Generalitat ha rebaixat les previsions de creixement de l'economia catalana per al 2022 fins al 4,9% –un punt i mig per sota de l'última previsió, a l'octubre, que situava l'augment del PIB en el 6,4%– i del 2,9% per al 2023. És una previsió que suposa un creixement del PIB català una mica per sobre de l'espanyol segons la previsió que ha fet pública la Moncloa, que el situa en un 4,3%, 2,7 punts percentuals menys del que estava previst inicialment.

La represa de l'activitat econòmica l'any 2021 va tenir els seus efectes en la riquesa de les famílies, que van situar la riquesa financera neta sense ànim de lucre al servei de les llars (ISFLSH) als 2,69 bilions d'euros, és a dir, un 7% més en comparació amb el 2020, segons ha fet públic el Banc d'Espanya aquest dimarts als Comptes Financers de l'Economia Espanyola. La dada equival al 223% del PIB espanyol.

El meu primer record de refugiats creuant fronteres és la dels 180.000 que ho van fer cap a Àustria l’any 56 arran de la invasió soviètica d’Hongria. Avui contemplem astorats una invasió que ve del mateix lloc. La primera prova a la qual s’enfrontarà Europa (la UE i el Regne Unit) serà la d’acollir els nous refugiats amb decència. Es va fer el 56 i no podem fallar ara.

“Pluja, sol, i guerra a Sebastopol” era la dita dels pagesos esperant una pujada del preus dels cereals fa un segle i mig. Ara també quedaran afectats els preus dels cereals, perquè Ucraïna i Rússia representen un terç de les exportacions mundials de blat. Molts més productes es veuran afectats, el gas i el petroli fonamentalment (Rússia és el tercer productor mundial de petroli), però també metalls importants per a l’aviació, electrònica, bateries i semiconductors com el níquel, el titani, el pal·ladi, l’alumini, i el gas neó, de què Rússia és un productor molt rellevant (40% de l’oferta mundial de pal·ladi, per exemple). Espanya importa d’Ucraïna bàsicament oli de girasol i blat de moro. El preus de futur del gas es disparen inicialment un 50% avançant disrupcions del subministrament perquè les canonades del gas passen per Ucraïna, o per possibles sancions en el sector energètic per part d’Occident, fins ara curosament evitades. Europa depèn del petroli rus en un 20%, i del gas rus en un 40% aproximadament, i Alemanya en més del 50%. Les cadenes de producció d’automòbils es veuran afectades no només pels components fabricats a Ucraïna sinó, per exemple, per les factories russes de Renault -que venen un terç del total de cotxes de Rússia- i Stellantis -que exporta un volum rellevant de Rússia a Europa-. El sector financer es veurà afectat directament, amb bancs com Société Générale i Unicredit que fan a l’entorn d’un 5% del seu benefici a Rússia.

A finals del 2021, l'evolució del virus, els preus de l'energia i els colls d'ampolla van obligar a prorrogar moltes de les mesures econòmiques del govern espanyol per fer front a la crisi derivada del covid-19. Moltes de les normes decauen aquest mes de febrer i, malgrat que l'economia es refà, l'executiu encara no vol desprendre-se'n. El consell de ministres d'aquest dimarts aprovarà la pròrroga d'alguns estímuls com els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals durant un mes –a l'espera de desplegar els expedients de la reforma laboral–, també les prestacions per als treballadors autònoms fins al mes de juny, i prorrogarà fins al setembre la suspensió dels desnonaments, que queia el 28 de febrer.

Les estampes del 2019 de platges plenes de gom a gom i carrers de capitals com Barcelona, Sevilla o València amb corrues de gent encara estan lluny de recuperar-se. El control de la pandèmia, sobretot amb l'aparició de les vacunes contra el covid-19, ha permès que al llarg del 2021 Espanya rebés més turistes internacionals en comparació amb els que van arribar l'any 2020. En concret, 31,1 milions de viatgers (un 64,4% més). Però aquesta xifra encara no arriba ni a la meitat del nivell d'arribades de turistes amb què va tancar l'any previ a la crisi. De fet, el nivell de visitants internacionals que viatgen a Espanya encara està un 62,7% per sota dels que van arribar el 2019 (83,5 milions de viatgers), segons dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE)

L'economia espanyola va créixer un 5% l'any 2021, el ritme més alt des del 2000, tot i que això no ha sigut suficient perquè el producte interior brut (PIB) recuperi el nivell que tenia abans de la pandèmia del covid-19. Així ho ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística, que també ha detallat que en l'últim trimestre de l'any el PIB es va desaccelerar i va créixer un 2%, menys que en el tercer trimestre, quan va créixer un 2,6%. 

La baixada històrica de l'atur, confirmada per l'Enquesta de Població Activa (EPA), convida a l'optimisme econòmic. El mateix es pot dir de les dades rècord de recaptació d'Hisenda fetes públiques també aquest dijous. La setmana es tancarà aquest divendres amb el PIB, que tot i que no porta un ritme de creixement equiparable al de la reducció de l'atur o al de recaptació d'impostos, continua avançant, de manera que es calcula que aquest any es retallaran distàncies amb els nivells del 2019. En tot cas, i malgrat els dubtes que genera el PIB, la fotografia conjunta resulta esperançadora, en especial si tenim present que un dels motors tradicionals, el turisme, encara està a mig gas a causa de l'allargassament de la pandèmia a nivell mundial i de les restriccions en l'àmbit català, cosa que vol dir que en aquest sector hi ha un clar marge de millora. El dia que recuperi els nivells d'activitat precrisi, la recuperació encara pot ser més robusta.

Després de l'any negre que va suposar el 2020 per al turisme, fruit de l'inici de la pandèmia, el sector havia posat totes les seves esperances en la recuperació de l'activitat el 2021. Finalment, el desig s'ha complert a mitges. Si bé els nivells de l'activitat han millorat, el PIB turístic continua encara un 42,8% per sota dels nivells prepandèmia, segons l'informe trimestral Perspectives Turístiques del lobi Exceltur, fet públic aquest dijous.

Una altra galleda d'aigua freda per a l'economia espanyola. El Fons Monetari Internacional (FMI) s'afegeix a la llista d'organismes que retallen les previsions de creixement de l'economia el 2021 i el 2022. De fet, l'FMI ja va alentir a la tardor el ritme de creixement per a aquest any. Ara, però, també ho ha fet per a l'any que ve. En concret, l'organisme internacional ha fixat el creixement del producte interior brut (PIB) per a aquest any en un 4,6%, 1,1 punts menys que les últimes previsions de l'octubre (5,7%). Pel que fa a l'any que ve, l'organisme estima que l'economia creixerà un 5,8%, en aquest cas sis dècimes menys que la xifra que havia donat fa tan sols dos mesos.

L’evolució encara incerta de la pandèmia no permet treure el peu de l’accelerador dels estímuls fiscals i les polítiques expansives; o, com a mínim, no a Espanya. En un moment en què l’economia encara no es refà –el Banc d’Espanya calcula que no es recuperarà el PIB previ a la crisi fins al 2023–; la inflació creix més del previst, fruit de l’espiral alcista dels preus de la llum, i els colls d’ampolla pel desabastiment es mantenen, el govern espanyol s’ha vist empès a prorrogar (o posar en marxa) part de les mesures fiscals, energètiques i laborals, entre d'altres, que conformen l’escut econòmic per fer front a la crisi. A aquestes mesures cal afegir-los la posada en marxa de reformes que han de permetre rellançar l’economia, i que estan vinculades als fons europeus. 

Que cap comunitat es va salvar de la sotragada que la pandèmia del covid-19 va suposar per a l'economia era un fet que aquest divendres l'INE ha corroborat. La hibernació de l'activitat econòmica i el lent retorn a la normalitat durant el 2020 es van traduir en una caiguda sense precedents del producte interior brut (PIB) de manera generalitzada, per bé que l'impacte va ser més acusat a les dues illes, Catalunya i Madrid, regions amb una forta dependència del sector turístic i de serveis, així com de l'oci.

Primer va ser l'INE, després l'OCDE i ara el Banc d'Espanya. L'organisme supervisor també ha revisat a la baixa les expectatives de creixement de l'economia espanyola per a aquest 2021 i el 2022. En concret, el Banc d'Espanya redueix a un 4,5% el creixement del producte interior brut (PIB) per a aquest any –coincidint amb l'OCDE–, gairebé dos punts menys que la previsió del mes de setembre, quan va situar el rebot d'aquest indicador macroeconòmic en el 6,3%. Pel que fa a l'any que ve, l'organisme estima que l'economia creixerà un 5,4%, quatre dècimes menys del previst al setembre, segons ha fet públic aquest divendres. En aquest cas, la revisió a la baixa és més moderada que la d'aquest any.

De cara al 2022 totes les economies europees tenen previst continuar gratant-se la butxaca de les arques públiques per impulsar la recuperació econòmica en un moment en què la inflació, el desabastiment i la nova onada de la pandèmia enfosqueixen l'horitzó de creixement. Espanya també preveu una forta inversió pública, però és un dels pocs socis europeus que fia gairebé tot aquest esforç als fons que venen de Brussel·les. De fet, l'Estat compleix fil per randa les indicacions de la Comissió Europea, que des de l'estiu li demana prudència fiscal, tenint en compte que forma part del reduït grup de cinc països (amb França, Bèlgica, Itàlia i Grècia) que estan sota la lupa perquè estan massa endeutats.

Només dues comunitats autònomes van registrar més concursos de creditors el 2020 que el 2019: Catalunya i Madrid. Això es va donar tot i la moratòria aprovada pel govern espanyol, que acabava el 31 de desembre. L'executiu però ha decidit ampliar fins al 30 de juny del 2022 l'exempció de la persona que assumeix el deute de sol·licitar la declaració del concurs de creditors, com ha avançat l'ARA. D'una banda, Catalunya va seguir liderant els concursos de creditors: s'hi van registrar 1.253 processos (l'any 2019 van ser 1.174) d'empreses que van considerar que no podien atendre els pagaments a què s'havien compromès. Això suposa el 0,20% del total de les empreses. De l'altra, Madrid va tancar l'any amb 859 concursos de creditors (xifra lleugerament més alta que la del 2019, amb 852 processos), segons dades publicades aquest dimarts a l'Atles concursal del 2021 del Consell General d'Economistes.

Fa poc més d'un any, i després d'una treva a l'estiu, el covid tornava a colpejar la població amb força i obligava a imposar mesures sanitàries dràstiques, que van afectar molts sectors, especialment el de la restauració. A la ciutat de Girona el gremi augurava que prop d'un 20% dels establiments ja no tornarien a aixecar la persiana, un percentatge que finalment s'ha situat en un 14%. Un any després, amb unes dades sanitàries que conviden a l'optimisme i amb una població amb ganes de sortir després de mesos de tancament, la restauració a Girona viu un moment de forta recuperació, amb la inauguració de nous restaurants i anuncis de pròximes obertures, entre les quals destaquen negocis de nivell mitjà-alt, que "prestigien la gastronomia a la ciutat en la línia de com ho ha fet des de fa anys el Celler de Can Roca", indica el president de l'Associació d'Hostaleria, Turisme i Restauració de Girona, Josep Carreras.

L’economia espanyola està a la cua d’Europa en la recuperació. Mentre la resta de països del Vell Continent ja han superat o estan a punt de recuperar el nivell d’activitat econòmica previ a l’esclat de la pandèmia, Espanya és el que està més endarrerit i, a més, des del quart trimestre de l’any passat creix a un ritme més lent que els seus veïns.

L'economia catalana va moderar el seu ritme de creixement el tercer trimestre del 2021, tot i mantenir una tendència a l'alça. Entre els mesos de juliol i setembre d'aquest any, el producte interior brut (PIB) de Catalunya va augmentar un 0,7% respecte al trimestre anterior, una xifra notablement inferior al 3,3% registrat entre l'abril i el juny, segons dades avançades aquest divendres per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat. En comparació amb el tercer trimestre del 2021, l'economia catalana va créixer un 3,4%.