Recuperació econòmica
Economia 21/12/2021

La pandèmia allarga l'escut econòmic del govern Sánchez

L'evolució del virus, els preus de l'energia i els colls d'ampolla aboquen a la pròrroga de moltes de les mesures

4 min
Pedro Sánchez en una imatge d'arxiu.

MADRIDL’evolució encara incerta de la pandèmia no permet treure el peu de l’accelerador dels estímuls fiscals i les polítiques expansives; o, com a mínim, no a Espanya. En un moment en què l’economia encara no es refà –el Banc d’Espanya calcula que no es recuperarà el PIB previ a la crisi fins al 2023 –; la inflació creix més del previst, fruit de l’espiral alcista dels preus de la llum, i els colls d’ampolla pel desabastiment es mantenen, el govern espanyol s’ha vist empès a prorrogar (o posar en marxa) part de les mesures fiscals, energètiques i laborals, entre d'altres, que conformen l’escut econòmic per fer front a la crisi. A aquestes mesures cal afegir-los la posada en marxa de reformes que han de permetre rellançar l’economia, i que estan vinculades als fons europeus. 

Factura de la llum

El govern ha prorrogat fins al 30 d’abril la rebaixa de l’IVA

Davant l’escalada de preus, el consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat prorrogar la rebaixa d’impostos de la factura de la llum, de moment fins ben entrat el 2022. En concret, el govern ha decidit mantenir la rebaixa de l’IVA de la llum del 21% al 10%, així com la reducció de l’impost especial de l’electricitat del 5,1% al 0,5% fins al 30 d’abril del 2022. Pel que fa a la suspensió de l’impost de producció elèctrica (7%), només es prorrogarà fins al 31 de març de l’any que ve. El conjunt de mesures es traduirà en una reducció dels ingressos públics de més de 2.000 milions d'euros. A més, en aquests moments també s’està tramitant la rebaixa dels càrrecs de l'electricitat, que tot indica que passarà a ser d’un 30% tot l’any, uns 7 euros menys per factura. Per a un client mitjà, aquests càrrecs suposen el 20% de la factura.

Pel que fa als consumidors vulnerables, es prorroguen fins al 30 d’abril els descomptes en el consum d'energia vinculats al bo social elèctric: del 60% en el cas del consumidor vulnerable general i del 70% en el cas dels casos severs (1,2 milions de llars). Aquest mes de desembre també s’ha posat en marxa el xec de 90 euros per llar per als consumidors que s’acullen al bo social tèrmic de l’hivern. Amb tot, l’executiu ja va prorrogar fins al 28 de febrer de l’any que ve l’anomenat escut social , que inclou la prohibició de tallar els subministraments bàsics d’aigua, llum i gas natural i la suspensió temporal d’alguns desnonaments sense alternativa habitacional, així com demanar una moratòria o una condonació parcial del lloguer si el propietari de l’habitatge és un gran tenidor o una institució pública, entre altres mesures. 

ERTOs fins al febrer

Empreses i treballadors, pendents de la reforma laboral

En matèria laboral, mentre govern espanyol, sindicats i patronals negocien a contrarellotge la reforma laboral, empleats i empresaris encara tenen la possibilitat d’acollir-se a un ERTO en cas que l’evolució del covid-19 els obligui a reduir o tancar l’activitat. Els expedients actuals van entrar en vigor al novembre i ho estaran fins al 28 de febrer . Són l'avantsala als expedients permanents que govern i agents socials estan negociant en el marc de la reforma laboral i que com a novetat principal inclouen la vinculació de les exoneracions a les empreses a la formació dels treballadors. En aquests moments encara queden 84.126 empleats, sobretot del sector de les agències de viatges, afectats per un expedient fruit de les restriccions causades per la pandèmia. A més, hi ha 25.984 treballadors afectats per un ERTO no relacionat amb les restriccions sanitàries.

En matèria de la Seguretat Social, els últims canvis a l'ingrés mínim vital impliquen mesures com un augment de la prestació del 3%, tenir en compte els ingressos de l'any en curs i no de l'anterior o no comptabilitzar algunes prestacions a la dependència a l'hora de calcular la renda. Amb aquestes modificacions l'Estat preveu duplicar els beneficiaris actuals (de moment, la prestació ha arribat a 320.000 famílies).

Reformes empresarials

El consell de ministres aprova la futura llei concursal

En matèria legislativa són tres les grans reformes econòmiques, que afecten empreses i autònoms, fins ara aprovades pel govern espanyol i vinculades al pla de recuperació: la llei crea i creix, que permet crear una empresa amb un euro; la llei start-up, amb beneficis fiscals per al sector, i, finalment, la llei concursal, que aquest dimarts ha sigut aprovada pel consell de ministres . Aquesta última té per objectiu flexibilitzar els procediments d’insolvència de les empreses i el perdó del deute. En termes generals, la norma transposa la directiva europea de reestructuració i insolvències. A més, permetrà a les empreses i als empresaris que estan en una situació de dificultat financera tenir accés a un “procediment efectiu de reestructuració preventiva” per continuar amb la seva activitat.

Per als que es declarin insolvents, s'obre la porta a poder aprofitar les exoneracions del deute, després d'un període de temps, cosa que afavoreix la "segona oportunitat" i redueix la duració del procediment concursal. Finalment, el projecte de llei incorpora per primer cop mesures específiques dirigides a les micropimes. A partir d'ara aquestes empreses petites, així com els treballadors autònoms, disposaran d'un procediment específic a l'hora de declarar-se insolvents. 

Amb tot, i mentre aquesta llei no arriba, la ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha obert la porta a prorrogar la moratòria concursal actual, prorrogada fins al 30 de juny de l'any que ve.

La gran indústria  

Flexibilitat fins al 31 de març per modificar els contractes 

El sector industrial ha sigut un dels més colpejats pel preu disparat del gas natural. El govern permetrà que els clients, és a dir, grans empreses del sector, puguin suspendre o trencar els seus contractes fins al 31 de març de l’any que ve. Una mesura que ja es va aprovar durant els pitjors mesos de la pandèmia i que el consell de ministres d’ahir va tornar a posar damunt la taula. Aquestes últimes setmanes les fàbriques havien avisat l’executiu que es veien abocades a parar la producció davant la impossibilitat de fer front al consum elèctric.

Fins ara aquest sector podia "renegociar" contractes estables amb les elèctriques, és a dir, a un preu fix, ja sigui a través de la pròrroga automàtica o l'ampliació, i, a canvi, les companyies energètiques esquivaven la retallada dels guanys extraordinaris .

stats