Recuperació econòmica
Economia 17/12/2021

El Banc d'Espanya redueix dràsticament el creixement del PIB per a aquest 2021

L'organisme supervisor situa el rebot de l'economia en un 4,5% aquest any, 1,8 punts menys del previst

5 min
Congres-Banc-Espanya-CNMV-financera_2188591347_60823917_651x366

MADRIDPrimer va ser l'INE, després l'OCDE i ara el Banc d'Espanya. L'organisme supervisor també ha revisat a la baixa les expectatives de creixement de l'economia espanyola per a aquest 2021 i el 2022. En concret, el Banc d'Espanya redueix a un 4,5% el creixement del producte interior brut (PIB) per a aquest any –coincidint amb l'OCDE–, gairebé dos punts menys que la previsió del mes de setembre, quan va situar el rebot d'aquest indicador macroeconòmic en el 6,3%. Pel que fa a l'any que ve, l'organisme estima que l'economia creixerà un 5,4%, quatre dècimes menys del previst al setembre, segons ha fet públic aquest divendres. En aquest cas, la revisió a la baixa és més moderada que la d'aquest any.

Pel que fa a la recuperació del nivell previ a la crisi, el Banc d'Espanya (BdE) assegura que no arribarà fins al 2023. "Espanya va patir una caiguda de l'economia més severa que la resta d'Europa durant la pandèmia i, per tant, tenim una recuperació menys dinàmica", ha apuntat el director general d'Economia del BdE, Óscar Arce, que ha insistit que "la qüestió no és [sortir de la crisi] tard o d'hora, sinó millor".

De la mateixa manera que la resta d'organismes supervisors, les previsions del Banc d'Espanya són molt més pessimistes que les que recull el govern espanyol en el seu quadre macroeconòmic, i que per ara no s'han revisat. L'executiu estima que l'economia creixerà un 6,5% aquest 2021 i manté que ho farà un 7% l'any 2022. Però, per què hi ha un canvi tan substancial en les previsions d'aquest divendres del Banc d'Espanya en comparació amb el mes de setembre? Fonts de l'organisme supervisor argumenten que en aquell moment es van fer unes previsions amb les dades anticipades de l'INE sobre el creixement econòmic del segon trimestre i sense la dada del tercer trimestre. Dues xifres que l'institut públic va revisar molt a la baixa a finals de setembre. "Clarament, van ser molt menys bones de les esperades", reconeixen les mateixes fonts. Cal tenir en compte que l'informe del Banc d'Espanya s'aferra "exclusivament" a l'INE i als càlculs de comptabilitat nacional de l'institut públic.

El motiu principal d'aquestes revisions a la baixa és la prolongació d'una sèrie de factors que estan generant "molta incertesa". Destaca l'elevada taxa d'inflació fruit de l'espiral alcista dels preus de l'energia, que malgrat que s'ha moderat aquest mes de novembre està provocant un augment dels costos i els preus. També els colls d'ampolla generats per la disrupció de la cadena de subministraments, un element que està afectant en especial el sector industrial i de l'automòbil, i, finalment, el consum privat, és a dir, una demanda que s'ha alentit molt més del que s'esperava.

A aquests elements s'hi afegeix un retard en l'execució dels fons europeus, expliquen des de l'organisme, que calculen que Espanya només serà capaç d'absorbir 11.000 milions dels fons (de moment Espanya n'ha rebut 19.000 milions), sense tenir en compte les transferències ja fetes a les comunitats autònomes. També l'aparició de noves variants del coronavirus, en especial l'òmicron, que no permeten "normalitzar del tot" l'activitat econòmica, i que els organismes supervisors avisen que caldrà tenir en compte a l'hora de fer prediccions.

L'única nota positiva de l'informe del Banc d'Espanya són les previsions per als anys 2023 i 2024. En tots dos casos, l'economia espanyola creixeria molt més del previst. El 2023 creixeria un 3,9%, gairebé dos punts més del previst només fa tres mesos, mentre que el 2024 el Banc d'Espanya estima que l'economia creixerà un 1,8%. El motiu d'aquest optimisme és resultat del retard en l'execució dels fons europeus explicat abans. Si bé l'organisme supervisor apunta que aquest any i el que ve no tindran un impacte important, això canviaria el 2023 i el 2024.

Estocada del consum

Si bé al començament de la pandèmia el que va provocar una caiguda sense precedents de l'economia va ser el turisme, ara aquest no és el motiu pel qual els organismes no insuflen optimisme. De fet, el Banc d'Espanya assegura que s'estan complint les expectatives de l'evolució del sector. Si es posa la lupa en els diferents indicadors, de la mateixa manera que va fer l'INE, el Banc d'Espanya revisa molt a la baixa la demanda nacional, el principal motor de l'economia.

Si bé al setembre la despesa de les famílies en béns i serveis se situava un 9,6% per sobre del PIB, ara es redueix a un 4,5%, és a dir, cau més de cinc punts percentuals. La clau de volta d'aquesta revisió és en l'estalvi de les famílies. L'organisme supervisor també estimava fa uns mesos una capacitat d'estalvi més elevada de les famílies, que ara també ha caigut. De fet, el Banc d'Espanya preveu que la taxa d'estalvi mitjana prèvia a la crisi del coronavirus no es recuperarà fins al 2023.

Inflació a l'alça

Com a la resta d'Europa, els últims mesos els preus han pujat a tota la zona euro a nivells inèdits en l'última dècada. Malgrat que des del BdE insisteixen que la situació és "temporal", reconeixen que està tenint un impacte sobre l'economia. En concret, per a aquest 2021 l'organisme estima que aquest 2021 l'increment de l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que calcula l'evolució dels preus del cistell de la compra) se situï al 3% i al 3,7% el 2022. Fonts de l'organisme expliquen que en aquests moments estaríem "al pic inflacionari", però que a partir de la primavera de l'any que ve s'espera un abaratiment dels costos energètics i, per tant, una caiguda de les taxes d'inflació per sota del 2%.

Com en altres ocasions, el Banc d'Espanya reitera que cal evitar que els salaris dels treballadors i les pensions s'actualitzin aquest any al mateix ritme que pugen els preus. De fet, reconeix que no està passant. Una pujada de sous equivalent a l'IPC suposaria "una pèrdua de competitivitat" de l'economia espanyola a escala internacional, apunta l'organisme.

La paradoxa de l'ocupació

Entre els analistes econòmics es manté la sorpresa pel fet que hi ha una bretxa entre el creixement del PIB i l'evolució de l'ocupació i la recaptació d'ingressos. Mentre que el primer element es revisa a la baixa, els altres dos estan evolucionant en positiu, reconeixen els diferents organismes. De fet, el Banc d'Espanya millora les seves previsions de la taxa d'atur per a aquest any, el 2022 i el 2023. A més, en el conjunt de l'Estat l'afiliació es va enfilar fins als 19,7 milions de treballadors (109.451 més que a l'octubre), una xifra que suposa el nivell més alt registrat a la sèrie. "No hi ha una resposta satisfactòria que ens ajudi a entendre-ho", reconeixen fonts del Banc d'Espanya, que afegeixen que cal acumular "més experiència", és a dir, temps per veure com evoluciona l'economia.

Amb tot, un dels reptes d'aquest organisme, juntament amb l'institut públic, és el de repensar la metodologia per millorar l'elaboració de les previsions macroeconòmiques. "La pandèmia ha dificultat molt la recollida de dades. Ara és un bon moment per posar en comú noves metodologies i innovar", apunten des de l'ens.

stats