El sector pesquer de Catalunya, i en general dels països mediterranis de la Unió Europea, respira força millor des de la matinada de dissabte. El Consell de la UE de Pesca i Agricultura tenia damunt la taula un pla per al 2026 que implicava la reducció del 65% dels dies hàbils per sortir a mar, que en el cas de la pesca d’arrossegament els deixava en nou. Una setmana llarga en tot un any. Les confraries catalanes parlaven d’una estocada de mort per al sector, i l’impacte en el mercat hauria estat més que notable, perquè els últims 15 anys el consum de peix fresc al país ha anat caient fins a un 40%, principalment pel preu. Finalment, i sense necessitat d’activar una minoria de bloqueig d’Espanya, França i Itàlia (una eina disponible però de molt alt cost polític), la UE ha decidit deixar la situació com estava: hi haurà 143 dies hàbils per pescar i no s’aplicaran noves restriccions mediambientals durant el 2026.

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Òscar Ordeig, ha assegurat aquest dimecres que els comerços i restaurants poden patir escassetat de peix durant les festes de Nadal si la Comissió Europea no autoritza dies addicionals de feina als pescadors catalans.

Òscar Ordeig, conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, anirà a Brussel·les a mitjans de mes amb el president del Govern, Salvador Illa, per intentar defensar el sector pesquer català davant les amenaces de noves retallades dels dies autoritzats de pesca. El departament que dirigeix té un pressupost de 23 milions per al sector i aquest any ha destinat 2,3 milions a subvencionar els canvis de xarxes i portes de la flota catalana, que així ha pogut evitar la retallada que amenaçava amb deixar-la amb només 27 dies de pesca a l'any.

És dimarts, són les onze del matí, i a l’escullera de Portlligat, sota un tendal verd, els pescadors Josep Lluís García Jaén (Còrdova, 1962) i Samuel Mir (Sant Cugat del Vallès, 1987) estan, drets, netejant els tresmalls, les xarxes d’arts menors. En treuen roques, trossos d’estrelles de mar que s'hi han enganxat; les xarxes han de quedar netes per poder-les tornar a fer servir. Assegut en una cadira, ajudant-los amb les xarxes, hi ha el Benido Descamps Mallol (Cadaqués, 1936), un pescador jubilat, savi, educat, amb una memòria enlluernadora, que va explicant al Samu tots els records que té de l’època que ell sortia a la mar. “N’he passat de tots colors en aquests entorns del cap de Creus quan pescava”, diu el Benido. A mesura que tenen les xarxes netes, les deixen en uns cabassos negres. Les tindran preparades per a la tarda, quan les aniran a tirar al mar, i l’endemà les recolliran.

De ser una espècie minoritària en risc de desaparèixer a convertir-se en un autèntic problema que desequilibra el dia a dia de la pesca. Aquest és el canvi radical de paradigma que denuncien els pescadors catalans a propòsit de la proliferació de tonyines vermelles a alta mar els últims anys. Des del delta de l'Ebre fins al cap de Creus, les embarcacions que surten cada matinada a pescar han de lidiar amb centenars d'exemplars de túnids de grans dimensions que rodegen les barques, els espanten el peix i els fan malbé les xarxes. Sobretot ho pateixen els pescadors d'encerclament, que quan han atret l'atenció del cardumen d'anxova o sardina amb el focus de llum, es topen amb aquests grans depredadors de peix blau que entren a la xarxa, mengen a plaer i foragiten totes les captures. "Com un llop que espanta les ovelles", és la frase que més repeteixen dins del sector.

La normativa que regula la pràctica de la pesca recreativa en aigües interiors de la costa de Barcelona, Tarragona i les Terres de l'Ebre s'endurirà a partir del mes de setembre, un cop s'aprovi la nova regulació que el departament d'Agricultura ha donat a conèixer aquest dilluns. La nova normativa segueix el model en vigor des del 2024 al litoral gironí, que estableix quotes diàries i talles mínimes per a 44 espècies. També inclou la prohibició de pesca d'alguns exemplars –en una desena de casos– durant un període de temps. La normativa afectarà tant els pescadors recreatius en embarcacions com aquells que pesquen amb canyes des de la costa o els que practiquen la pesca submarina.

La presa de possessió del nou Govern de Salvador Illa, l'agost passat, va situar Òscar Ordeig al capdavant del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. Gairebé un any després i, per tant, poques setmanes abans de celebrar el primer aniversari en el càrrec, el conseller rep l'ARA al Parlament per fer balanç i, també, per parlar tant de les polítiques a llarg termini com dels esdeveniments més recents dels últims mesos, com els incendis i la recent proposta de Brussel·les de retallar els fons de la política agrària comuna (PAC).

El grup Balfegó, especialitzat en la pesca i aqüicultura de la tonyina roja de l’Ametlla de Mar, preveu tancar aquest exercici fiscal –l’any comptable s’acaba a l’abril perquè va amb la temporada de pesca, no amb l’any natural– amb 107,6 milions d’euros de facturació, un 23% més que l'any passat, quan les vendes van ser de 87 milions. Juan Serrano, director general del grup, ha explicat el creixement per tres motius. En primer lloc, el fet que l’empresa ven més productes de més valor afegit; en segon, la millora de quotes de pesca, que aquest any encara s’espera que pugin un 20% més. Això respon al bon estat de salut de la tonyina roja, que farà que la Unió Europea augmenti les xifres d’exemplars que es poden capturar. En tercer lloc, Balfegó atribueix aquests bons resultats a l’entrada de dos proveïdors nous.

El congrés de productes i empreses del mar Seafood Global, que se celebrarà el mes vinent a la Fira de Barcelona, espera repetir, com a mínim, uns resultats similars als de l'última edició, quan va reunir uns 35.000 visitants i va tenir un impacte econòmic de 156 milions d'euros, segons ha explicat aquest dijous Wynter Courmont, vicepresidenta de Diversified, la companyia nord-americana organitzadora de l'esdeveniment.

Nova ofensiva a Brussel·les per evitar una altra rebaixa dràstica dels dies de pesca els anys vinents. La Generalitat, el govern espanyol i uns quants estats membres més, com França i Itàlia, han proposat al Consell de la Unió Europea d'Agricultura i Pesca un canvi en el reglament comunitari perquè, d'un any per l'altre, només es pugui modificar com a màxim un 20% la xifra límit de dies de pesca anuals. D'aquesta manera, volen evitar que la Comissió Europea proposi una reducció com la que va plantejar per al 2025, la qual deixa en 28 —prop d'un 80% menys que el 2024— el topall de dies a l'any que els pescadors de la Mediterrània podien sortir en cas que les embarcacions no apliquin noves mesures de sostenibilitat. "No podem estar cada any amb aquesta espasa de Dàmocles a sobre", ha criticat a l'entrada de la trobada ministerial el conseller d'Agricultura i Pesca, Òscar Ordeig.

En ple hivern, des de les minves de gener fins al mes de març el pescador Juanito arribava cada dilluns a la platja de Llafranc carregat de garoines que acabava de pescar i la gent del poble, que s'hi acostava amb una barra de pa i un porró de vi, n'hi compraven i se les menjaven allà mateix. D'això ja fa més de sis dècades i en Carles Bisbe, que llavors era un nen, recorda que la gent de fora que topava amb aquella escena "canviava de vorera perquè els feia angúnia veure com ens menjàvem les garoines". No es podia ni imaginar llavors en Carles Bisbe que dècades després, aquest fruit de mar considerat en aquella època una menja de pobres es convertiria en un preuadíssim producte que atrauria comensals de tot arreu per degustar-lo durant la Garoinada, la campanya gastronòmica que se celebra al municipi de Palafrugell (que inclou, a més de Palafrugell, els pobles de Llafranc, Calella, Tamariu i Llofriu). Carles Bisbe, que és el propietari del restaurant Llafranc -conegut com Cal Gitano-, recorda que quan l'any 1992 el llavors regidor de Turisme, Joaquim Turró, va proposar als restauradors del municipi organitzar una mostra gastronòmica dedicada a la garoina per atraure visitants en temporada baixa ell va vaticinar que la proposta no tindria èxit. "Em vaig equivocar del tot. Durant la Garoinada al nostre restaurant treballem el que no està escrit", admet.

De la mateixa manera que passa en l’agricultura, quan arriben mesures mediambientals el sector pesquer s’aixeca. Normal, la seva situació crítica no pot suportar més pressions. Però per què no busquem les raons estructurals que fan que sigui quasi impossible viure del primer sector?

Els estats membres de la UE s'han sortit amb la seva i han aconseguit suavitzar els límits de pesca que volia aplicar la Comissió Europea per al 2025. Després d'unes negociacions maratonianes, la Unió Europea ha arribat a un acord aquesta matinada perquè els pescadors que practiquen l'art d'arrossegament en el Mediterrani "puguin pescar els mateixos dies o gairebé que enguany", ha anunciat el comissari europeu de Pesca, Costas Kadis. Això sí, hauran d'implementar una sèrie de mesures de caràcter ambiental i pescar "d'una manera més sostenible". "S'han de comprometre a la selectivitat, a respectar les vedes en certes zones i a la utilització d'arts de pesca innovadors", ha afegit.

Eve Galimany és investigadora a l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (Icatmar) i ha participat en l'informe que el Govern i les confraries de pescadors de Catalunya agafen de referència per assegurar que les principals espècies pesqueres de les aigües catalanes es troben en bon estat. És sobre la base d'aquestes dades que la Moncloa, la Generalitat i el sector han fet pressió contra la proposta de Brussel·les que volia reduir a un màxim de 28 els dies a l’any que les barques d’arrossegament poden pescar.

La proposta de Brussel·les de limitar a un màxim d'entre 20 i 28 els dies a l'any els que poden sortir a pescar les barques de pesca d'arrossegament al Mediterrani pot suposar, segons denuncia la flota pesquera, l’estocada definitiva a un sector que ja està molt enfonsat. La mesura ha trobat una oposició frontal i transversal a Catalunya i Espanya, que en el terreny polític uneix d'Esquerra a Vox, passant pel PSC i Junts. "Cal que la UE reconsideri unes limitacions que poden ofegar el sector", reclama el president de la Generalitat, Salvador Illa. El ministre espanyol d'Agricultura i Pesca, Luis Planas, amenaça des de Brussel·les amb bloquejar les negociacions fent front comú amb Itàlia i França, també molt afectades per uns topalls que Planas titlla d'"inacceptables". Els pròxims dies seran decisius per al futur de la pesca a Catalunya, un negoci mil·lenari en perill d'extinció. El futur de la pesca es decideix a Brussel·les.

El Port de Barcelona obrirà les portes de la seva nova llotja de pescadors aquest octubre, un cop finalitzi la Copa Amèrica. Es tracta d'un projecte llargament esperat que permetrà “visibilitzar” la pesca a Barcelona i que la ciutadania pugui accedir a la subhasta de peix blau en directe. “Avui fem un pas molt important: que la llotja deixi de ser un espai allunyat físicament i amb barreres per als ciutadans. [En qüestió de mesos] N'obrirem les portes per descobrir una pràctica que fa segles que es fa a Barcelona i que té futur”, ha assegurat aquest divendres el president del Port, Lluís Salvadó. I ha afegit: “Volem que la llotja sigui més que un espai on es compra i es ven peix, i que la gent pugui conèixer la pesca de la ciutat de primera mà”.

A Catalunya falten pescadors. Tal com va explicar l'ARA fa unes setmanes, si el 1995 n’hi havia 5.579, ara ja només en queden 2.398. En el mateix període, la flota pesquera catalana també s'ha reduït un 46%. El relleu generacional del sector penja d'un fil. Ara el departament d'Acció Climàtica ha anunciat que finançarà una vintena de contractes en pràctiques de joves que acabin la formació de mariner pescador i de seguretat com a prova pilot per facilitar el relleu generacional. Segons ha concretat el Govern aquest dissabte, s'hi destinaran 20.000 euros per cada contracte durant un any. Tot i que són pocs, l'objectiu, ha dit el conseller David Mascort, és recuperar progressivament la figura de l'aprenent, una reivindicació històrica del sector, i que els joves que s'incorporin a l'ofici tinguin un sou des del primer dia i valorin la professió. Actualment, hi ha uns 200 mariners pescadors en formació.

A Salou, Pineda o Tossa ja no queda ni un sol pescador, i a la Ràpita, on hi ha una de les llotges més importants de Catalunya, hi ha hagut dies en què, tot i tenir permís, alguna embarcació s’ha quedat a terra per falta de tripulació. La normativa obliga a tenir un mínim de mariners en funció de la mida de l’eslora i cada vegada costa més trobar mariners. Algunes confraries van a buscar pescadors a altres països, principalment de l'Amèrica Llatina i l'Àfrica, i és gràcies als immigrants que aquest ofici tan dur té un mínim de relleu generacional. Però no n'hi ha prou. Les dades parlen per si soles: el nombre d’embarcacions actives l’any 2003 a Catalunya era de 1.358 i en vint anys ha caigut a menys de la meitat (619). El nombre de pescadors també pateix un retrocés espectacular: si el 1995 n’hi havia 5.579, ara ja només en queden 2.398. "Cada cop costa més trobar treballadors", lamenta Joan Balaguer, secretari de la Confraria Verge del Carme de la Ràpita.

A principis d'aquest segle la població de tonyina vermella era molt baixa i es temia que fins i tot pogués desaparèixer. La seva gran condemna és el bon gust de la seva carn, molt apreciada a tot arreu i especialment en països com el Japó. Davant del risc que aquest animal desaparegués –i amb ell, tot el negoci que s'ha creat amb la seva carn–, la comunitat internacional va reaccionar i l'any 2006 va aprovar un pla de recuperació que es va començar a aplicar el 2007 i que ha estat un èxit inqüestionable. La barra lliure es va acabar: se'n va limitar la pesca i es va començar a controlar el nombre d'exemplars. Quinze anys més tard, ja no hi ha ningú que consideri que la tonyina està en risc i, de fet, comencen a haver-hi veus que denuncien que fins i tot n'hi ha massa i que la seva voracitat està deixant els mars sense peixos.

Cada mes d’octubre Hèlsinki acull el mercat d’arengades més important i antic dels que se celebren al país nòrdic. El mercat es remunta a gairebé tres segles enrere, quan la capital no era gaire més gran que un poble de pescadors. Durant una setmana, les tradicionals barques de fusta vingudes d’arreu de la costa bàltica ocupen el port per vendre arengades fumades, en escabetx o marinades. Cada any, però, es fa més difícil trobar al mercat arengades pescades a Finlàndia, un fet que posa en dubte la seva continuïtat en els anys vinents.