Medi ambient

La tonyina vermella, el llop del Mediterrani

Els petits pescadors denuncien que la voracitat d'aquest animal està deixant els mars sense altres peixos

5 min
A principis dels anys 2000 les tonyines estaven en greu perill d'extinció, però la protecció internacional ha augmentat molt el nombre d'exemplars.

TarragonaA principis d'aquest segle la població de tonyina vermella era molt baixa i es temia que fins i tot pogués desaparèixer. La seva gran condemna és el bon gust de la seva carn, molt apreciada a tot arreu i especialment en països com el Japó. Davant del risc que aquest animal desaparegués –i amb ell, tot el negoci que s'ha creat amb la seva carn–, la comunitat internacional va reaccionar i l'any 2006 va aprovar un pla de recuperació que es va començar a aplicar el 2007 i que ha estat un èxit inqüestionable. La barra lliure es va acabar: se'n va limitar la pesca i es va començar a controlar el nombre d'exemplars. Quinze anys més tard, ja no hi ha ningú que consideri que la tonyina està en risc i, de fet, comencen a haver-hi veus que denuncien que fins i tot n'hi ha massa i que la seva voracitat està deixant els mars sense peixos.

"La tonyina s'ha convertit en el llop del Mediterrani", diu Raül Garcia, coordinador de pesca de l'ONG WWF a Espanya. Aquest ecologista segueix les tonyines des de fa més de vint anys i coneix molt bé el sector de la pesca. També les seves inquietuds. Els pescadors, cada cop més, acusen aquests animals de ser l'origen de bona part dels seus problemes.

Control internacional

La tonyina és un animal que fa llargues migracions. Travessa mars i oceans i fronteres polítiques. És per aquest motiu que la protecció i pesca d'aquest animal no depèn de la Unió Europea, sinó d'un òrgan que representa països de tot el món: la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT, per les seves sigles en anglès). L'ICCAT fixa cada any quantes tones de tonyina es poden pescar a l'Atlàntic est i al Mediterrani i reparteix una quota per diferents països o comunitats. Segons l'últim repartiment, els pescadors de la Unió Europea poden pescar cada any 40.000 tones de tonyina vermella. Després, la UE reparteix aquesta quantitat entre els diferents estats. A l'estat espanyol n'hi toquen 6.783 tones. A partir d'aquí, és el torn del govern d'Espanya, que és qui determina quantes tones de tonyina pot pescar cada pescador.

"El repartiment és legal perquè ho diu la llei, però és totalment injust", denuncia Mari Carmen Díaz, presidenta de la Federació Nacional de Pesca Artesana (FENAPA). De totes les tonyines roges que es poden pescar a l'Estat, el 87% són per a flotes industrials (que acostumen a exportar el que pesquen a altres països) i només un 11% són per als pescadors artesans, és a dir, petites embarcacions que, majoritàriament, es troben a les Canàries, l'Estret i el Mediterrani. Finalment, hi ha un 0,7% reservat per a les flotes de palangre en superfície. La distribució es va decidir a partir de la historicitat: qui no havia pescat mai tonyina no hi té dret –per això països com Alemanya no la poden pescar–, i entre els que sí que s'hi havien dedicat es fa un repartiment en funció dels quilos capturats els últims cinc anys.

"Es va fer un vestit a mida per als pescadors industrials", denuncia Díaz, que recorda que l'article 17 de la llei de pesca de la UE fixa que els estats membres han de fer un repartiment utilitzant "criteris objectius i transparents, inclosos els de caràcter mediambiental, social i econòmic". La presidenta de FENAPA critica que "la política social de la qual tant parlen no es genera amb la flota industrial, sinó amb els petits pescadors", i denuncia que ara que la població de tonyines ha crescut tant, els pelàgics "tenen molts més depredadors". "La presència de la tonyina està acabant amb els bancs de pesca", conclou.

"Ningú no ens ha regalat res"

El gran pescador industrial de tonyina vermella a Catalunya és l'empresa familiar Balfegó, de l'Ametlla de Mar, a qui li corresponien aquest any 2.830 tones; és a dir, el 41% del total de la quota espanyola. "A nosaltres ningú no ens ha regalat res", defensa Juan José Navarro, el director adjunt del grup. Navarro recorda que aquesta empresa familiar fa 25 anys que només pesca tonyina, i destaca el risc que van haver d'assumir. "Nosaltres vam fer una cosa en un moment en què tothom ho podia fer. I vam patir el pla de recuperació, que va comportar una protecció molt forta. Vam fer la travessa pel desert mentre altres continuaven pescant peix espasa o altres peixos. I ara cadascú recull el fruit del que va fer", diu. Navarro també defensa que, a escala internacional, si la seva empresa no hagués apostat per la tonyina "ara Espanya no tindria cap quota", i considera que "és de justícia" que es doni més dret a pesca a qui ha permès que l'estat espanyol sigui el país europeu amb una major quota.

El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela, reconeix que "la percepció dels pescadors és que hi ha moltes tonyines al mar i que ningú les pot pescar", i molts denuncien que la presència d'aquest animal tan voraç els està reduint la població de pelàgics. "Això s'ha avaluat científicament i s'ha vist que la falta d'estoc no és per culpa de l'abundància de la tonyina", diu. La investigadora del CSIC Mercedes Blázquez hi coincideix i conclou que "no es pot culpar les tonyines de la falta de peix". La científica admet que "segur que hi tenen alguna cosa a veure", però assegura que un dels principals factors de la falta de peix és "l'increment de la temperatura". I recorda: "Qualsevol contaminació, tot el que li fem al planeta, provoca que tinguem menys de tot".

Alliberar 1.400 exemplars

Un dels altres problemes que genera la pesca de les tonyines entre els pescadors és l'alliberament dels exemplars que superen la quota permesa. Aquest any, per exemple, les embarcacions del grup Balfegó van pescar les 2.830 tones permeses en només una setmana. Van anar a buscar les tonyines davant la costa d'Eivissa i les van traslladar vives amb unes gàbies sota l'aigua. Quan van arribar a l'Ametlla, però, els inspectors del ministeri d'Agricultura i Pesca els estaven esperant i amb unes videocàmeres van comprovar el nombre de tonyines i el seu pes mitjà i van detectar que s'havien accedit en un 5% (hi ha tolerància fins a un 10%).

Les piscines on s'engreixen les tonyines capturades.

El grup Balfegó va traslladar les tonyines autoritzades fins a les piscines que tenen per a l'engreix i posterior venda i va haver de retornar els exemplars que sobrepassaven la quota mar endins. Aquells més de 1.400 exemplars de tonyina d'aproximadament 150 quilos cadascun es van alliberar a la costa catalana, i això va provocar encara més malestar entre els pescadors, que els acusen de deixar-los anar enmig del calador on ells pesquen. Tudela reconeix que, en algunes ocasions, "les tonyines avorten les operacions dels pescadors perquè espanten els peixos", i assegura que han demanat al ministeri que obligui a alliberar els exemplars sobrants més lluny de la costa. Per la seva banda, des del grup Balfegó defensen que actuen com estableix la llei: "La normativa fixa a quina distància s'ha de deixar anar el peix i es fa amb presència dels inspectors", explica Navarro.

Un animal voraç que pot arribar als 600 kg

Les tonyines que es pesquen acostumen a pesar uns 150 quilograms, però aquests animals poden arribar als 600 kg. Es tracta d'uns animals molt voraços i que necessiten molt menjar per augmentar de pes. Per guanyar un sol quilogram han d'empassar-se prop de 15 kg de peix. Una altra gran característica d'aquests animals són les seves habilitats sota l'aigua: poden arribar als 75 km/h i tenen una gran resistència que els permet fer grans migracions. També tenen la capacitat d'adaptar-se a diferents temperatures, cosa que permet veure-les nedar en aigües molt fredes o tropicals. A principis dels anys 2000 estaven en greu perill, però gràcies a la protecció internacional n'ha augmentat molt el nombre d'exemplars.

stats