El grup de recerca CREA, qüestionat des de fa anys per un presumpte cas d'assetjament sexual i de poder del seu fundador, el catedràtic emèrit Ramón Flecha, ha decidit posar punt final a les seves sigles. El grup d'investigadors va anunciar ahir la seva dissolució a través d'un comunicat fet públic a les xarxes socials l'endemà que la Universitat de Barcelona (UB) portés de nou a la Fiscalia els presumptes assetjaments de Flecha i d'altres persones vinculades a la xarxa d'investigadors.

L'escàndol del CREA no és nou per al diari ARA: fa nou anys que el seguim. Des que el juny de l'any 2016 vam publicar l'article “Denuncien un grup de recerca de la UB acusant-lo d'actuar com una secta”, hem informat de totes les novetats d'un cas que posa en dubte de manera insistent l'eficàcia dels protocols i els mecanismes de control universitaris i del mateix sistema judicial.

Un escrit d'un grup de catorze persones enviat al rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, denuncia el catedràtic –ara emèrit– Ramon Flecha per mantenir relacions sexuals "en un context de clara desigualtat jeràrquica" amb "alumnes, becàries, doctorandes o subordinades", segons han publicat conjuntament RTVE Noticias, Ràdio 4, Eldiario.es i InfoLibre. Aquest mateix catedràtic persegueix judicialment el diari ARA des de fa cinc anys per haver publicat, l'any 2016, que havien denunciat el seu grup de recerca, el CREA (Community of Research on Excellence for All), acusant-lo d'actuar com una secta, una denúncia que es va acabar arxivant al cap d'un any.

El 1942, la Universitat de Barcelona (UB) necessitava obres d'art per decorar les seves sales. Hi havia una manera d'obtenir-ne sense desembutxacar diners: el Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional (SDPAN). Quan va esclatar la Guerra Civil, el juliol del 1936, la Generalitat va intentar protegir el patrimoni. Per preservar-lo de les bombes, va confiscar i traslladar desenes de milers d'obres a diferents dipòsits de Barcelona, Olot, Manresa, Vic, Girona, Poblet, Viladrau... Quan els franquistes van guanyar la guerra, els republicans els van lliurar voluntàriament les peces procedents de col·leccions privades i públiques, d'esglésies, parròquies i monestirs. Tot plegat va passar a mans de l'SDPAN, que a partir del 1939 va començar a tornar-lo als seus propietaris. Però moltes devolucions no van culminar mai.

Fa quinze anys, els investigadors Andre Geim i Kostya Novoselov, de la Universitat de Manchester, van guanyar el Nobel de física gràcies al descobriment del grafè, la llesca més fina de carboni que es pot fer, de només un àtom de gruix. Aquest material ha permès, per exemple, abaratir els costos de la fabricació de superconductors pels cotxes elèctrics, però la seva resistència, flexibilitat i la gran conductivitat elèctrica i tèrmica, han fet que també sigui un material amb gran potencial mèdic. De fet, és el material que fa servir Inbrain Neuroelectronics, la start-up catalana que ha aconseguit atraure més diners dins l'ecosistema del Parc Científic de la Universitat de Barcelona (UB).

La Universitat de Barcelona (UB) ha sancionat amb 18 mesos sense sou ni feina un professor (D.V.) per aprofitar-se de la seva posició dins el centre per tenir relacions sexuals amb alumnes. Durant la instrucció del cas, que va iniciar-se el setembre del 2023, s'han presentat vuit denúncies, dues de les quals estaven prescrites. La UB ha sancionat el docent per una falta molt greu: prevalença de la condició de funcionari per obtenir un benefici indegut. Una mesura que encara es pot recórrer i que topa amb les resolucions judicials favorables que tenia el professor.

"Les matemàtiques són molt creatives, contenen una gran bellesa", assegura amb un somriure franc Xavier Ros-Oton (Barcelona, 1988). Res a veure, insisteix, amb el que de petits aprenem a l'escola: càlcul, càlcul, càlcul, equacions, fórmules, algoritmes que no saps per a què serveixen... Per això a ell, tot i que li anaven molt bé des de nen i tenia una mare professora precisament d'aquesta assignatura, el cert és que no l'atreien gaire.

Un dels principals motius que els darrers anys s'hagi intentat que les proves d'accés a la universitat siguin les mateixes –o tan similars com sigui possible– és que a l'Estat les universitats funcionen amb l'anomenat "districte únic". La normativa permet que un estudiant accedeixi a qualsevol universitat del país, independentment de la comunitat autònoma a què pertany la institució i de l'indret on ha fet el batxillerat i la selectivitat l'aspirant. El districte únic també obre la porta a una competència més gran en determinats territoris que ofereixen graus que en altres punts de l'Estat tenen menys places o que tenen universitats més ben valorades. L'exemple més clar d'aquesta disjuntiva a Catalunya l'observem en el grau de medicina.

Hi havia certa expectació a les portes de l'impressionant paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) pocs minuts abans que s'investissin doctors honoris causa el cineasta Juan Antonio Bayona, els artistes Lita Cabellut i Jaume Plensa i l'actriu i directora Núria Espert, que finalment no ha pogut assistir a l'acte per motius de salut. "Potser és més alegre perquè normalment són químics i físics i avui són artistes", assegurava una dona del públic. La UB ha reconegut amb el títol d'honoris causa altres artistes com Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat i Jordi Savall, però potser no és el més habitual. La Leire i la Sara eren de les poques estudiants que assistien a la solemne cerimònia. Totes dues són grans admiradores de Bayona (Barcelona, 1975). "Ens agrada molt i ja el vam venir a escoltar quan va venir a fer una xerrada l'any passat. És molt proper", diu la Sara.

Disposar d’una bona xarxa de suport, com ara família i amics, contribueix a prevenir els problemes de salut mental i també, quan se’n tenen, és fonamental per recuperar-se del tot. És per això que, de manera innovadora, el projecte de ciència ciutadana CoActuem per la salut mental, impulsat pel grup de recerca OpenSystems de la Universitat de Barcelona (UB) i la Federació de Salut Mental de Catalunya, explora precisament aquesta xarxa de suport social posant al centre les persones que pateixen algun problema i les seves famílies, que esdevenen coinvestigadors.

Pas endavant de la Universitat de Barcelona (UB) en el rànquing de Shanghai, que qualifica les 1.000 universitats capdavanteres del món. Un cop més, la universitat barcelonina és la primera de tot l'estat espanyol que apareix en aquesta prestigiosa classificació, i aquest cop aconsegueix, a més, situar-se en la franja de les 151-200 millors universitats.

És la por que tenen moltes persones quan arriba el moment de ficar-se a l'aigua. Una angoixa per si sota els peus hi apareix alguna ombra difícil d'identificar o per si, de cop, entre les onades emergeix una aleta fosca sospitosa. Però el temor de viure una escena de pel·lícula de Spielberg en què un tauró t'esguerra les vacances idíl·liques en un poblet costaner cada cop té menys sentit, almenys al mar Mediterrani i, per tant, a les costes catalanes.

Es busquen professors de català. Al llarg d’aquest curs, quatre de cada deu substitucions d’aquesta especialitat no han aconseguit un nomenament que les cobreixi, segons xifres del sindicat USTEC. Si mirem les xifres absolutes, se succeeixen els dies amb més de 10 i 20 vacants sense cobrir que, sumades, es tradueixen en centenars de classes de català sense professor. A les últimes oposicions, l'especialitat de llengua catalana és on més places van quedar vacants: de les 657 que s’oferien, 105 van quedar buides (el 33% les va suspendre). Educació no ha precisat a l’ARA la xifra de professors de català que falten, però és una situació que s’arrossega de fa anys i que no es produeix només als instituts: també falten professors als Centres de Normalització Lingüística i a la FP, fins al punt que s’han ofert complements salarials per ampliar les hores lectives als docents en exercici. Tot això, a més, en un moment en què l'ús del català cau entre els joves, i en què l'escola hi té un paper clau.

Les mobilitzacions universitàries en suport al poble palestí arriben a Barcelona. Després que unes 500 persones protestessin aquest dilluns al claustre de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), coincidint amb l'inici de l'operació israeliana sobre Rafah, desenes d'estudiants han decidit acampar-hi. "Volem estendre l'exemple que estem veient als Estats Units o a França", explica a l'ARA Pablo Castillo, el portaveu del Comitè Estudiantil de Solidaritat amb el Poble Palestí. "Considerem que des de la joventut no ens podem quedar al marge d'aquesta barbàrie", afegeix.

"Dormir poc o dormir malament és un mal negoci", adverteix el professor de la Universitat de Barcelona (UB) Alejandro Iranzo, que a partir d'ara també és director de la nova càtedra del son i els seus trastorns. Una qualitat i una quantitat inadequades del son s’associen amb malalties cardiovasculars i neurodegeneratives i cal formació i recerca per revertir aquesta situació. Per això la UB i AdSalutem Institut del Son han unit esforços i han creat aquesta càtedra amb l'objectiu de generar i difondre contingut que pugui ajudar les persones que pateixen trastorns del son i promoure hàbits de descans saludables.

La polèmica a la Universitat de Barcelona (UB) pels presumptes missatges sexuals que l'ara exvicerector Jordi Matas hauria enviat a una alumna fa vuit anys sembla que ha propiciat canvis interns a la universitat. Després que Matas renunciés al càrrec per "preservar la institució" i poder "endegar sense limitacions institucionals les accions legals que creu oportunes per defensar la seva honorabilitat", aquesta setmana la UB ha modificat el seu codi ètic per evitar que es repeteixin episodis similars.

Joan Guàrdia (Barcelona, 1958) ha guanyat per segona vegada les eleccions al rectorat de la Universitat de Barcelona (UB) amb el 65% dels vots. Rep el diari ARA a l'edifici històric de la universitat en la seva primera entrevista d'aquest segon mandat com a rector.

L'any 2024 ha començat amb un important desgavell administratiu a les universitats de tot l'Estat. L'entrada en vigor de l'obligació d'inscriure a la Seguretat Social tots els alumnes que facin pràctiques no remunerades –els que en fan de remunerades ja ho havien de fer– ha disparat la feina administrativa i a Catalunya moltes universitats s'han vist sobrepassades per la situació. Davant aquesta situació, el departament de Recerca i Universitats s'ha compromès a assumir aquesta despesa.

El cas dels presumptes missatges sexuals que el fins ara vicerector de la Universitat de Barcelona (UB), Jordi Matas, hauria enviat a una alumna ha acabat amb la renúncia del principal implicat. En un comunicat oficial la UB ha anunciat que, "davant la necessitat de preservar la institució", Matas ha presentat la renúncia a les seves responsabilitats de gestió "per tal de poder endegar sense limitacions institucionals les accions legals que creu oportunes per defensar la seva honorabilitat". La decisió del fins ara vicerector ha arribat després que aquest dilluns Eldiario.es destapés un episodi en què Matas hauria anat darrere una alumna a qui havia de tutoritzar el treball final de grau i li hauria arribat a enviar missatges pujats de to. Els fets van passar entre el 2016 i el 2017 i en aquell moment l'estudiant va denunciar la situació a la Unitat d'Igualtat de la UB, que va tancar el cas únicament amb una reprimenda verbal contra el catedràtic.

El rànquing de Xangai, una de les classificacions més prestigioses de qualitat universitària al món, situa la Universitat de Barcelona (UB) com la millor de l’Estat, juntament amb la Universitat de Granada. Aquest any, però, la llista expulsa el centre barceloní d’entre les 200 millors universitats del món, un selecte grup on va aconseguir colar-se en les edicions del 2021 i el 2022. De fet, totes les universitats estatals i catalanes han quedat fora del medaller: la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Pompeu Fabra (UPF) comparteixen posició en el rang 301-400 –juntament amb l'Autónoma de Madrid (UAM), la Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat de Valencia (UV)–, mentre que la Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Lleida cauen en el bloc dels 701-800.