La Comissió de Garanties de Junts va decidir el 2 de febrer congelar la investigació interna sobre dues denúncies que va rebre contra Toni Comín per "assetjament psicològic, sexual i físic", segons un informe intern del partit al qual ha tingut accés l’ARA. L’organisme ha optat per guardar els dos casos en un calaix, de moment durant almenys quatre mesos, tot i haver tingut constància de la resolució del Parlament Europeu que avala la denúncia per assetjament psicològic i sexual presentada a la cambra parlamentària contra l’exconseller de Salut per part d’un exassistent. A més, segons ha confirmat l'ARA amb diverses fonts juntaires, el partit va entregar a l’eurodiputat la denúncia presentada per les presumptes víctimes i la "documentació que l'acompanya", com "els escrits en què cadascú d'ells explica els fets" i també la resolució confidencial de l'Eurocambra.

Ahir al vespre, Carles Puigdemont es va cobrar una factura important. Tal com els vam explicar ahir, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea li va donar la raó (a ell, a Comín i a Ponsatí) i va establir que el Parlament Europeu els va deixar sense la immunitat parlamentària amb manifesta parcialitat. La sentència estableix que el ponent encarregat d’instruir el suplicatori del Suprem va ser un eurodiputat búlgar del mateix grup polític que Vox, partit que va ser acusació particular en el judici del Procés. Aquest personatge va participar en un acte sota el títol Cataluña es España en què es va cridar “Puigdemont a prisión”. El que va passar ahir no passa gaire sovint, perquè el tribunal ha esmenat la plana al Parlament Europeu i al Tribunal General de la Unió Europea i els ha dit que facin el favor de fer les coses correctament. El president a l’exili ho va celebrar així:

La líder de l'extrema dreta francesa, Marine Le Pen, torna a seure a partir d'aquest dimarts al banc dels acusats en un judici que marcarà el seu futur polític. Le Pen va ser condemnada el març del 2025 a quatre anys de presó –només dos en ferm–, a cinc d'inhabilitació i a una multa de 100.000 euros per malversació de fons del Parlament Europeu en el cas del frau en els contractes dels assistents parlamentaris. A diferència de la pena de presó, el tribunal de primera instància va dictaminar l'aplicació immediata de la inhabilitació, encara que la sentència no fos ferma. De facto, la líder de Reagrupament Nacional (RN) quedava apartada de la carrera presidencial de les eleccions del 2027. Le Pen va recórrer contra la sentència i aquest dimarts comença el judici d'apel·lació, que s'allargarà un mes i que suposa la seva última oportunitat per poder optar a les presidencials.

Per primera vegada, una nova majoria de dretes s’està consolidant a l’Eurocambra, amb el flirteig del Partit Popular Europeu (PPE) amb els grups d’extrema dreta. La setmana passada els conservadors van aconseguir aprovar el paquet de mesures proposades per la Comissió Europea per simplificar la càrrega regulatòria amb el suport de les famílies més a la dreta de l’hemicicle, i a canvi de retallar les normes que exigeixen responsabilitat corporativa de les grans empreses en matèria de medi ambient i drets humans. 

Per un moment, ahir, vam tornar als temps de les notícies de Catalunya viscudes en mode “minut de joc i resultat”, tots pendents del que decidissin a Brussel·les sobre l’oficialitat del català a la UE.

Al moment d’enregistrar aquest vídeo continuem pendents de la votació dels 27 estats membres de la UE sobre l'oficialitat del català, el gallec i el basc a les institucions comunitàries. A aquestes hores, les cartes són damunt la taula: el govern espanyol, obligat pels seus pactes d’investidura, fa mesos que intenta aconseguir l’oficialitat, mentre que el PP, que pertany al partit amb més representació al Parlament Europeu, intenta tot el contrari. 

Avui, dues notícies de justícia, molt importants. A França, han inhabilitat Marine Le Pen per frau en la contractació d’assistents al Parlament Europeu. 

El cop per a l'extrema dreta és brutal. Marine Le Pen, líder de Reagrupament Nacional (RN), ha estat condemnada aquest dilluns per malversació de fons del Parlament Europeu a quatre anys de presó (només dos en ferm) i cinc d'inhabilitació per al càrrec públic. El tribunal correccional de París ha decidit aplicar la inhabilitació de forma immediata, una decisió que probablement impedirà a Le Pen presentar-se a les eleccions presidencials del 2027. La sentència pot provocar un terratrèmol polític i canviar la història de França. 

Sembla que hi ha un ampli consens en societats com la nostra, que ha estat sempre europeista, i en societats veïnes, que cal reforçar i reformar la Unió Europea perquè sobrevisqui amb més bona salut que la que ara té. Aquest mateix diari ha publicat una colla d’articles d’opinió –també meus– en aquest sentit. Tots els qui formem part de la UE, com a ciutadans d’estats que en formen part, ens fem el càrrec de la immensa diferència que representa formar part de la UE o no. Observem, ara, l’experiment del Regne Unit, que va decidir sortir de la UE i que en aquests moments enyora formar-ne part. Un cop superat el sentiment de satisfacció de l’orgull nacional derivat de l’afirmació identitària que era el Brexit i adoptant un punt de vista més racional i pràctic, els guanys de ser part de la UE van superant els costos fins i tot per a britànics escèptics.

A Toni Comín se li obre un nou front en plena polèmica per les seves despeses al Consell de la República. Un exassessor de Junts l'ha denunciat al Parlament Europeu per assetjament sexual i psicològic, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat el mateix eurodiputat electe en un comunicat de resposta. Segons explica el diari, el denunciant va treballar uns set anys per al grup juntaire a Brussel·les i ha portat el cas al Comitè Consultiu de l'Eurocambra que investiga casos d'assetjament. Per un altre costat, Junts també ha anunciat que obrirà una "investigació interna", si bé encara està estudiant si pren alguna mesura cautelar respecte a l'exconseller.

Tomàs Molina ha tornat a la pantalla. Ha fet com els torrons, que tornen a casa per Nadal. El mes d’abril passat, tot just fa vuit mesos, un huracà trasbalsava la tranquil·litat aparent del departament de meteorologia de TV3. Ramon Pellicer anunciava, al Telenotícies Cap de setmana, que Tomàs Molina seria el número dos d’ERC a les eleccions europees. L’home del temps ho va comunicar a través d’un vídeo a les xarxes socials que l’informatiu va reproduir. Explicava que ho feia per lluitar contra la crisi climàtica des de les institucions europees. Assegurava que no se sentia polític, però el discurs ja tenia aires de campanya. Potser perquè aleshores alguns ja s’ensumaven que l’aventura de Tomàs Molina no seria del tot reeixida, a la notícia recordaven que ERC es presentava juntament amb Bildu, que Molina ocuparia el quart lloc i recordava que el 2019 només van obtenir tres eurodiputats.

No totes les extremes dretes del Parlament Europeu són iguals, almenys per a Ursula von der Leyen. La presidenta de la Comissió Europea diferencia els partits més ultres de l'Eurocambra entre dues grans classes: la més moderada, europeista i amb la qual pacta; i la més dura, propera al règim de Vladímir Putin i que manté més aviat aïllada. I, tot i que abans Vox es trobava en el primer grup, la formació espanyola d'extrema dreta ha canviat clarament de bàndol i el setembre passat es va adherir a Patriotes per Europa, de la qual ara Santiago Abascal ha estat elegit president.

Avui al mercat informatiu hi tenim de tot.

Avui l’actualitat ens porta a Madrid i a Brussel·les, però el protagonisme és català. A Madrid, perquè el govern de Pedro Sánchez està negociant al límit amb Junts i Esquerra l’impost a les empreses energètiques. Esquerra el vol, Junts no, perquè invoca el perjudici que l’impost significaria per a les inversions de Repsol a Tarragona, i la solució intermèdia que s’ha proposat és posar l’impost amb deduccions a les energètiques que reinverteixin els seus beneficis en programes de descarbonització. Aquest és el problema tècnic. El problema polític és que el cas ha revelat en tota la seva cruesa la rivalitat Esquerra-Junts en la lluita per ser decisius a Madrid. Esquerra veu que Junts ha imposat les seves condicions perquè el PSOE dona per fet els vots d’Esquerra, al tractar-se d’un partit d’esquerres amb qui també aspira a entendre’s a Catalunya. El problema és que Esquerra ha de definir la seva estratègia. Està pendent d’elegir president, se sent menystinguda pel PSOE a Madrid i investir Salvador Illa ha tingut costos, de moment, d’imatge i de relat; i encara trigarà unes setmanes, que és el temps que necessita la nova direcció del partit que ha de sortir del congrés de la setmana que ve per decidir per on vol tirar.

Younous Omarjee (Saint-Denis, Illa de la Reunió, 1969) és un dels catorze vicepresidents del Parlament Europeu. Membre de La França Insubmissa i del grup de l'Esquerra a l'Eurocambra, la setmana passada va ser a Barcelona amb motiu del vintè aniversari de l'Euroregió Pirineus Mediterrània.

El futur polític de la líder d'extrema dreta Marine Le Pen es juga a partir d'aquest dilluns al Tribunal Judicial de París. Le Pen i 24 càrrecs més de Reagrupament Nacional (RN) són jutjats per malversació de fons del Parlament Europeu. Estan acusats d'haver participat en un sistema il·legal per finançar despeses del partit, sobretot sous, amb diners de l'Eurocambra, en un moment en què la formació estava molt endeutada i no tenia el pes polític que té avui. Segons l'acusació, entre el 2009 i el 2017 RN (l'antic Front Nacional) hauria contractat com a assistents d'eurodiputats –amb nòmines pagades per l'Eurocambra– persones que en realitat treballaven per al partit.

EL PSOE ha escoltat Junts. Es van reunir a Ginebra i després de les votacions perdudes de la setmana passada, el govern de Pedro Sánchez ajorna la votació de l’objectiu de dèficit prevista per a demà, perquè creu que hi ha possibilitat de posar-se d’acord amb Junts, que vol que l’Estat doni a les autonomies més marge per endeutar-se del total de marge que Europa dona a Espanya. El PSOE havia dit que no es podia donar més marge a les comunitats autònomes i ara… sembla que sí que es pot.

Ursula von der Leyen ha estat elegida presidenta de la Comissió Europea amb els vots de les forces moderades del Parlament Europeu: els conservadors, els socialistes i els liberals. Pel que sembla, també ha comptat amb un considerable suport del grup dels verds. Per tant, queden fora d’aquesta entesa els grups més extrems, tant a l’esquerra com a la dreta de l’arc parlamentari.

Les valoracions en calent que s’han fet de les eleccions europees han quedat més atrapades en les previsions catastròfiques que s’havien fet que no pas en els resultats realment obtinguts. Per no entrar en més xifres, que la suma dels tres grups centrals i més votats –conservadors, socialdemòcrates i liberals– només hagi perdut un 3,5% de representació hauria d’haver moderat les visions apocalíptiques sobre la composició final del Parlament Europeu. I passa el mateix si sumem els resultats dels grups dits d’extrema dreta (CRE, ID i altres), que només creixen prop d’un 3% respecte al 2019, aproximadament del 22% al 25%. 

Es respira molt millor aquests dies perquè la pluja neteja l’atmosfera i els carrers, i fa que la gespa, les plantes i els arbres hagin abandonat el groc i llueixin el seu verd més brillant.