Passen uns minuts de les 8 del matí i l'estació de metro de la L1 de Fabra i Puig està plena a vessar. Arriba el metro –que ja va prou ple– i amb prou feines absorbeix tots els passatgers que hi havia a l'andana, que ara queda neta. Però la imatge dura poc. Segons després, una nova onada de gent, pràcticament un centenar de persones, travessa els torns d'accés i baixa a l'andana. Al cap d'una estona, un altre grup s'hi afegeix. En qüestió de minuts, l'andana torna a estar al límit fins que passa un altre comboi. L'escena recorda la cadència de les cues d'un parc d'atraccions o els encreuaments impossibles de Tòquio i es repeteix, incansablement, cada 3 minuts. És a dir, el temps que triga a passar el metro en hora punta.

Foment del Treball es planteja portar al Tribunal Constitucional la regulació de la compra especulativa d'habitatge pactada entre el PSC i els Comuns. Ho ha anunciat el president d'aquesta patronal, Josep Sánchez Llibre, durant l'assemblea celebrada aquest dilluns a Barcelona. "El recent pacte entre el Govern de la Generalitat i Comuns és la socialització de la propietat privada, és un atemptat contra la propietat privada, és una mesura que no cap en la nostra societat. Si cal, promourem la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat o el plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat contra aquesta mesura, que trobem letal per a l’economia i la societat catalana", ha afirmat. I ha afegit que "no es poden canviar les normes del joc des d'una cantonada ideològica, pensant en propaganda o en quedar bé".

Davant la falta de suports parlamentaris, el govern espanyol va decidir deixar per a després de l'estiu la negociació de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. És una de les grans promeses de la legislatura actual, sobretot per a qui n'ha fet bandera des del primer minut, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i alhora cara visible de Sumar, el soci minoritari del govern de coalició.

El president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha qualificat aquest dilluns de "decebedora", "insuficient", "inapropiada" i "precipitada" la resolució de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC, el regulador estatal de la competència) que autoritza l'oferta pública d'adquisició (opa) del BBVA sobre el Banc Sabadell. "Demanem al govern de l'Estat i al president del govern [Pedro Sánchez] que paralitzi aquesta operació", ha dit Sánchez Llibre.

El Consell Econòmic i Social (CES), l'òrgan consultiu del govern espanyol en què hi ha representats patronals i sindicats, ha emès el seu dictamen sobre l'avantprojecte de llei per reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanes, amb un total de 54 vots a favor i 2 vots en contra. Els representants de l'òrgan han discutit fins a últim moment les conclusions de l'informe per mirar d'assolir una posició de consens sobre una qüestió que, de fet, separa empresaris i sindicats –cal recordar que els primers ni tan sols s'han sumat al text que la UGT i CCOO van firmar amb el ministeri de Treball el passat mes de desembre–. Precisament, en l'informe es critica el govern espanyol per haver demanat un dictamen preceptiu (no és d'obligat compliment) sobre la reducció de la jornada laboral amb tan poc marge de temps (l'avantprojecte s'està tramitant per la via d'urgència): "S'aborden un seguit de qüestions de gran complexitat i importància que requereixen un debat tranquil i en profunditat", s'apunta a l'informe.

El fins ara president de la patronal Pimec, Antoni Cañete (Barcelona, 1963), repetirà en el càrrec els pròxims quatre anys, en ser l'única candidatura presentada. Les eleccions de la patronal, que estaven convocades per al 27 de febrer, no caldrà celebrar-les finalment perquè no s'ha presentat cap altra candidatura. Aquest dimecres, la junta electoral ha ratificat la reelecció de Cañete després d’haver completat els tràmits establerts pel reglament electoral i els estatuts de Pimec.

La reducció de la jornada laboral comença el seu camí per ser aprovada al Congrés. O no. La manca de consens social, que s’ha vist reflectida en els mesos de negociacions entre el ministeri de Treball i el d’Economia, tornarà a fer-se palesa. Els sindicats ja fa setmanes que van donar llum verda a la proposta. Les patronals, en canvi, es posen les mans al cap; de fet, la resposta de la CEOE a la proposta de reducció de jornada va ser que ens caldria treballar 41,2 hores a la setmana per compensar la baixa productivitat respecte a la mitjana europea. 

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha acusat el PSOE d’incomplir l’acord per reduir la jornada laboral a 37,5 hores, és a dir; mitja hora menys a la setmana. Díaz s’ha queixat que el partit de govern d’Espanya “defensa el mateix que la patronal”.

Si una cosa afecta el gruix dels treballadors a l'Estat és el conveni col·lectiu, és a dir, el pacte al qual arriben els representants dels empleats (normalment a través dels sindicats) i els dels empresaris (mitjançant les patronals) sobre les condicions de treball, com ara l'establiment i la distribució de la jornada, el salari o el procediment a seguir en cas de discrepància entre treballador i empresa. Ara, el ministeri de Treball ha actualitzat i publicat xifres sobre l'abast concret d'aquest tipus d'acord donant a conèixer la seva taxa de cobertura o protecció: un 91,8% dels treballadors de tot l'Estat l'any 2023, segons dades publicades aquest dimecres a la tarda.

La reforma del subsidi d'atur continua aixecant polseguera. Primer entre l'exministra d'Economia, Nadia Calviño, i la ministra de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), quan la segona acusava la primera de defensar una retallada d'aquest subsidi. Salvat aquest escull, però, la discrepància va arribar al Congrés dels Diputats, fins al punt que aquest dimecres la reforma no va prosperar. Podem hi va votar en contra, cosa que ha encès encara més la tensió entre el partit lila i Sumar.

Els agents socials -sindicats majoritaris i patronals- han mostrat les seves cartes a l'hora de negociar un nou augment del salari mínim interprofessional (SMI). La patronal CEOE ha proposat al ministeri de Treball augmentar un 4% l'actual SMI, és a dir, fins als 1.040 euros bruts al mes en 14 pagues. La proposta ha estat per escrit perquè no ha assistit presencialment a la reunió, després del xoc amb el ministeri pels canvis en el control dels ERO.

“Això no pot ser un circ”. Així s’expressava el president de la patronal espanyola CEOE, Antonio Garamendi, fa una setmana en un dinar col·loqui organitzat pel selecte club madrileny Siglo XXI. Garamendi es referia a la cursa per les eleccions que en menys d’un mes es viuran a l’organització empresarial que lidera des de l’any 2018.

El nul contacte dels últims dies entre sindicats i patronals per la revisió dels salaris deixava entreveure que la negociació no passava pel seu millor moment. El bloqueig s'ha tornat a constatar aquest divendres després que la CEOE hagi rebutjat en una reunió interna l'última proposta de CCOO i la UGT. La patronal aposta per augmentar un 8% els salaris en els pròxims tres anys, és a dir, repartir l'increment fins al 2024 i fer-ho segons la situació del sector i l'empresa, com ha avançat Expansión i confirmen fonts pròximes als empresaris a l'ARA.

Espanya fa un pas més per aconseguir que el salari mínim interprofessional (SMI) sigui el 60% del sou mitjà. El govern espanyol aprovarà un increment de l'SMI de fins als 1.000 euros al mes en 14 pagues i seria retroactiu, és a dir, que ja s'aplicaria des de l'1 de gener. Això situa l'Estat en setena posició dins la Unió Europea amb un salari mínim més alt i deixa Bulgària i Letònia com els dos únics països que no han tocat el seu SMI aquest 2022. 

Un pas més per a l'entrada en vigor de la reforma laboral. El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda al reial decret llei del nou marc normatiu en matèria laboral, després de l'acord entre govern espanyol, sindicats i patronals i que modificarà alguns dels articles de l'actual Estatut dels Treballadors. "Es passa pàgina a la precarietat laboral", ha defensat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa posterior al consell de ministres. La norma entrarà en vigor el dia de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), que tot indica que serà demà dimecres, per bé que després es traslladarà al Congrés dels Diputats on li espera el pols polític. Ara bé, no tots els canvis que recull el text entraran en funcionament de manera immediata. En alguns casos, treballadors i empreses comptaran amb un període de temps per fer la transició.

"Fins ara els resultats [de les negociacions] han sigut excel·lents, però no podem pecar d'optimisme". Així es pronunciava el secretari general de CCOO, Unai Sordo, a principis de setembre. Una predicció que des d'ahir dilluns, amb el 'no' de la patronal al mecanisme d'equitat intergeneracional i al reforç dels ingressos per fer sostenible el sistema de pensions, pren encara més sentit. De fet, aquest és el segon gran pacte, després del de l'augment del salari mínim aquest 2021, del qual els empresaris es desmarquen, fet que deixa tocat l'acord sobre la reforma laboral, l'altre gran tema pendent. El motiu? Que les reticències dels empresaris no permetin un consens a tres bandes entre govern espanyol, sindicats i patronals. Un escenari que, malgrat que no és obligatori, Brussel·les sempre veu amb més bons ulls.

Apolítica, agressiva i sense complexos. Així s'autodefineix Patronal Catalana, la nova entitat empresarial que s’ha presentat en societat aquest dijous i que s’ha plantejat l’objectiu d’arribar als 90.000 socis. Això li permetria ser considerada entitat representativa i, com a tal, ser un agent social que pugui, per exemple, participar en la negociació col·lectiva.

Després d’un acord in extremis i amb el vistiplau de la patronal en temps de descompte, el consell de ministres va aprovar ahir la segona pròrroga dels expedients de regulació temporal d’ocupació fins al 31 de gener del 2021. La CEOE, que aquest dilluns a la nit s’aixecava de la taula de negociació amb un no per resposta, va acabar donant llum verda per unanimitat al document, just abans del consell de ministres, al costat dels sindicats.

Acord formal entre la Generalitat i els representants del tercer sector social de Catalunya per construir les bases d'un pla de recuperació econòmica d'aquest sector després de la crisi del coronavirus. El president del Govern, Quim Torra, i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, han escenificat aquest matí la signatura d'un pacte juntament amb la Taula del Tercer Sector (que agrupa 3.000 entitats) i La Confederació (la patronal del sector social). L'acord recull mesures que, segons les entitats, són "claus" per superar la crisi econòmica derivada del covid-19 i, a més, reconeix el paper d'aquests agents com a interlocutors.

Sis de cada deu residències catalanes suspenen l'actuació del Govern durant la pandèmia del covid-19. Així ho constata una enquesta que ha fet la patronal catalana del sector, l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), entre els seus associats, més de 400 centres a tot Catalunya. A més, un 86,3% dels centres enquestats consideren "insuficients" els recursos destinats per les administracions públiques per gestionar la crisi sanitària, i pràcticament tots, un 92,7%, asseguren que han faltat equips de protecció i tests per al personal.