Economia 26/10/2021

La reforma laboral, un debat milmilionari

Brussel·les, pendent de la discussió entre el PSOE i Podem per entregar una part dels fons europeus

3 min
La ministra d’Economia, Nadia Calviño, i el comissari d’Economia de la Comissió Europea, Paolo Gentiloni, ahir.

Brussel·lesLa reforma laboral del govern de Mariano Rajoy que ara és al centre de la polèmica entre la coalició de govern del PSOE i Podem va ser aprovada sota la batuta de la Comissió Europea. Ara l'executiu de Pedro Sánchez s'ha compromès (amb diferents intensitats) a desfer-la . La qüestió és clau perquè part de les remeses dels fons de recuperació antipandèmia estan supeditades a una reforma del mercat de treball que, en realitat, no està gaire detallada en el document presentat a Brussel·les per aconseguir l'entrega dels fons. Les directrius de Brussel·les no són unes condicions rígides que impliquin mantenir la legislació del PP, sinó que hi ha flexibilitat, i per tant s'espera l'argumentació de Madrid, però la Comissió Europea sí que fixa algunes línies mestres.

D'entrada, cal recordar per què és important aquest debat, ara mateix. La qüestió va més enllà de l'habitual supervisió semestral que els tècnics de Brussel·les fan de la salut de l'economia espanyola, durant la qual acostumen a repetir que Espanya necessita implementar mesures per reduir l'atur estructural i juvenil, la dualitat del mercat de treball i la temporalitat. És justament perquè aquestes són assignatures pendents de l'Estat que el govern de Pedro Sánchez es va haver de comprometre a fer una reforma del mercat de treball a canvi d'una part dels 140.000 milions de fons europeus antipandèmia que Espanya té assignats.

Aquest mateix dimarts el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, que és a Madrid, ha expressat la seva confiança en la reforma laboral compromesa pel govern de Sánchez: "No temem res en especial", ha dit als esmorzars organitzats per Europa Press. La qüestió, ha dit, és que la reforma proposada respongui a les preocupacions de Brussel·les, és a dir, la segmentació del mercat de treball, l'elevat nombre de contractes precaris i la dualitat del mercat laboral. Això sí, sense "debilitar el dinamisme de les empreses espanyoles".

"La Comissió avaluarà el producte final, no el que circula de manera informal. Mirarem la proposta legislativa", ha avisat Gentiloni, que ha repetit que "sense reformes no hi ha fons i que els compromisos s'hauran de complir" per aconseguir que arribin els diners.

L'executiu de Pedro Sánchez va haver de presentar un calendari de fites i reformes a partir del qual es reparteixen les diferents remeses de diners. El primer va ser de 9.000 milions d'euros , que van arribar a l'agost a manera de prefinançament. Espanya espera aconseguir activar el següent pagament de 10.000 milions d'euros abans que acabi aquest any, supeditat a reformes i objectius principalment ja complerts, perquè Brussel·les accepta mesures empreses des del febrer del 2020 per respondre al xoc de la pandèmia.

El gruix dels diners i la reforma laboral

És després que arriba el gruix dels diners i també la principal complicació. Segons el calendari espanyol, el pagament més gran arribaria la primavera de l'any que ve, uns 12.000 milions. Aquest pagament depèn en gran manera dels compromisos fixats en la reforma del mercat de treball, una reforma poc detallada en el pla, que es deixa oberta al resultat del diàleg social, fet que va costar-li a Espanya algunes crítiques d'altres estats membres. També s'hi inclou la de les pensions.

Què en pensa realment Brussel·les? La Comissió Europea és una institució formada per diferents sensibilitats polítiques i els dos grans pesos pesants econòmics tenen opinions diferents. D'una banda, el vicepresident Valdis Dombrovskis (conservador) no veu amb bons ulls que es faci marxa enrere en algunes reformes. De l'altra, el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni (socialista) és més flexible.

A la Comissió hi ha nerviosisme perquè en realitat des de Madrid no s'ha enviat un missatge clar, i hi ha incertesa de fins on arribarà la voluntat de "derogar" la reforma laboral i de la línia que emprendran les noves mesures. D'aquí que també es vegi amb bons ulls que se supediti al diàleg social, tenint en compte que implica també la patronal.

stats