Veneçuela és des d'aquest dimecres l'últim reducte de Telefónica a l'Amèrica Llatina. És l'únic país en què la teleco manté el negoci després d'arribar a un acord per desfer-se de la seva filial a Mèxic per uns 389 milions d'euros. En concret, Telefónica ha assolit un pacte amb el consorci Melisa Acquisition, integrat per Oxio i Newfoundland Capital Management, per la venda de la seva participació en la filial mexicana, segons ha comunicat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Primer va ser un acostament discursiu entre Donald Trump i Delcy Rodríguez. Després va venir l'aprovació de reformes legislatives a Caracas per liberalitzar l'economia. En paral·lel es va produir la represa de l'extracció de petroli veneçolà i altres recursos naturals per part d'empreses estatunidenques. Tot seguit, Trump va reconèixer Rodríguez com a presidenta de Veneçuela. I aquesta setmana dos nous episodis han apaivagat encara més les fins fa tres mesos tenses relacions entre els Estats Units i Veneçuela: Washington ha reprès l'activitat a la seva ambaixada a Caracas, i el departament del Tresor estatunidenc ha aixecat les sancions que aplicava a Delcy Rodríguez.

La segona audiència de Nicolás Maduro davant el jutge als Estats Units acaba amb més dubtes que certeses. Queda clar que el judici tira endavant, ja que el jutge ha descartat desestimar el cas tal com demanaven els advocats dels acusats. Ara bé, no s'han resolt dues de les principals incògnites. D'una banda, queda a l'aire qui ha de pagar la defensa del president veneçolà deposat i la seva dona, Cilia Flores, que també va ser capturada en l'atac del gener i està, com Maduro, detinguda a Nova York. D'altra banda, és encara incert quan començarà el judici; la vista ha acabat sense que s'hagi fixat una data ni cap horitzó.

Després de dotze anys al capdavant del ministeri de Defensa veneçolà, Vladimir Padrino López ha abandonat el càrrec aquesta setmana. No ha estat un canvi ni casual ni aïllat: la presidenta Delcy Rodríguez l'ha destituït i ha afegit el seu nom a la llista cada cop més extensa de figures clau del chavisme rellevades dels seus càrrecs. Des del gener, la successora de Nicolás Maduro ha implementat 13 canvis a l'executiu, a més de la destitució del fiscal general i de diversos càrrecs militars.

Des que Delcy Rodríguez va anunciar una "agenda de cooperació" amb la Casa Blanca poc més de 24 hores després de la captura de Nicolás Maduro, Caracas s'ha doblegat forçosament a Washington setmana rere setmana. Els Estats Units governen Veneçuela per la porta del darrere i han aconseguit que el chavisme impulsi reformes per liberalitzar l'economia, mentre l'administració Trump ha restablert de forma molt restringida i sota condicions excepcionals el comerç amb el país llatinoamericà. En els dos mesos i mig que han passat des de l'atac, Veneçuela ha obert les portes als EUA als seus recursos naturals. El mateix Trump ho va reconèixer el cap de setmana passat a la cimera a Miami amb líders llatinoamericans aliats de la Casa Blanca: "N'estem traient enormes quantitats de petroli", va afirmar.

La prosa de les guerres s'escriu amb números. 555 morts en dos dies i mig d'atacs a l'Iran per part d'Israel i els EUA, segons dades de la Mitja Lluna Roja. Dins aquesta estesa de cadàvers hi ha l'aiatol·là Khamenei (un tirà que mereixia aquesta fi) i bona part dels dirigents del seu règim, però la majoria són civils, entre els quals una gran quantitat d'infants, com les 85 nenes que van morir en ser bombardejada una escola de primària a la ciutat de Minab. “A les guerres mor gent. Aquestes coses passen”, va asseverar Trump, mentre emetia els seus missatges de propaganda de l'operació Fúria Èpica (els noms de les intervencions militars americanes a altres països sempre són tan pomposos com ridículs, i donen per fer-ne una antologia). És el mateix que ja va dir quan va rebre el príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Bin Salman, responsable de l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi: “Aquestes coses passen”, va comentar Trump.

L'Assemblea Nacional de Veneçuela ha aprovat finalment la llei d'amnistia per als presos polítics anunciada fa tres setmanes per la presidenta interina, Delcy Rodríguez, al poder des que els Estats Units van capturar Nicolás Maduro. La norma, que ha rebut llum verda aquest dijous per unanimitat de tots els grups del parlament, estableix el perdó de les condemnes relatives a 13 episodis polítics al país entre el 2002 i el 2025, com el cop d'estat fallit contra el president Hugo Chávez l'abril del 2002 i diverses protestes contra el govern. Alhora, exclou les persones que han participat en "accions armades o de força contra el poble, la sobirania i la integritat territorial".

La mandatària en funcions de Veneçuela, Delcy Rodríguez, ha rebut aquesta nit de divendres l’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, al Palau de Miraflores, seu del govern de Caracas, on ha estat convidat per participar en un programa per impulsar un procés de diàleg al país sud-americà.

Cop de porta de l'Audiència Nacional a Hazte Oír. El jutge Antonio Piña ha inadmès la querella que va presentar l'associació ultra contra l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero pels delictes de blanqueig de capitals, tràfic de drogues i pertinença a organització criminal per la seva relació amb Nicolás Maduro i el règim de Veneçuela. Després d'estudiar el document, conclou que no pot obrir una investigació "prospectiva" per indagar en la situació patrimonial de l'expresident del govern espanyol sense que hi hagi indicis de criminalitat i sense que la querella original aporti "cap fet" que pugui relacionar Zapatero amb els delictes pels quals l'acusava. De fet, Antonio Piña pica el crostó a Hazte Oír: "No es pot confondre la creença personal o popular amb l'existència de fets que tinguin l'entitat suficient per a l'obertura d'un procés penal". "La transcendència pública que tenen querelles com aquesta exigeix l'aportació d'elements probatoris que vagin més enllà de les informacions periodístiques", afegeix.

"Els hispans no són turistes, no són estrangers i no són immigrants a Madrid perquè estan a casa seva". Aquesta màxima repetida incansablement per Isabel Díaz Ayuso té efectes palpables en l'estructura i militància del PP madrileny. En el congrés autonòmic de l'any 2022, que la va fer presidenta del partit, Ayuso va crear una secretaria anomenada Nous Madrilenys per "apropar" la formació a les persones d'origen estranger i "promoure la seva participació política". La lidera un veneçolà que també és diputat a l'Assemblea de Madrid, Gustavo Eustache, i segons fonts del PP de la comunitat, més del 60% dels "nous madrilenys" són llatinoamericans. "Crec que està sent intel·ligent el PP fent això", apunta en una conversa amb l'ARA la investigadora en ciència política Laura Morales, que ha estudiat àmpliament el comportament electoral dels immigrants a Espanya.

Davant El Helicoide, la seu del Servei Bolivarià d'Intel·ligència a Caracas, desenes de familiars de presos s'han acumulat aquest dissabte per esperar els seus estimats. Mentre passava la tarda, un telèfon retransmetia una peça pregravada en què la nova presidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, anunciava un projecte de llei d'amnistia total als presos polítics que s'acumulen a les presons veneçolanes. La legislació cobreix “tot el període de violència política”, des del 1999, quan Chávez va entrar al poder, fins “al present”.

L'anunci oficial de l’alliberament dels presos polítics després de l’operació militar dels Estats Units a Veneçuela va obrir les reixes no tant als detinguts del règim de Nicolás Maduro com a més tensions col·lectives en un entorn incert. Les primeres setmanes del govern interí de Delcy Rodríguez han estat marcades per les contradiccions amb les declaracions oficials del president de l’Assemblea Nacional, el seu germà Jorge Rodríguez, que el 8 de gener va afirmar que “un nombre important de detinguts” serien alliberats i la comprovació efectiva que l'amnistia, lluny de ser massiva, seria un procés lent i tortuós.

De les catifes de Miraflores a la foscor del Centre de Detenció Metropolità de Brooklyn. El president veneçolà, Nicolás Maduro, fa dues setmanes que va ser capturat a Caracas per les forces nord-americanes i va ser traslladat en el mateix dia a una presó situada a Manhattan. Una ràpida operació –no exempta de morts al bàndol veneçolà– que va finalitzar quan la porta de la seva cel·la es va tancar.

L’atac dels Estats Units sobre Veneçuela ha tornat a posar tots els focus sobre l’anomenat or negre. El petroli cru no només és la matèria primera més comercialitzada als mercats internacionals, sinó que controlar-lo atorga, a priori, una clara posició de domini mundial. “Excepte l’armament, cap altre producte té més pes geopolític ni s’ha utilitzat tant com a instrument de coerció, tant per sancions com per realitzar embargaments”, reflexiona l’investigador del Reial Institut Elcano, Gonzalo Escribano, sobre aquesta matèria primera en un article publicat el 2024. Les pretensions de Donald Trump pel que fa al petroli veneçolà són el resum de tot plegat.

Un dia després de la seva trobada a porta tancada amb Donald Trump, l'opositora veneçolana María Corina Machado ha fet una roda de premsa aquest divendres a la tarda a Washington. A l'acte, l'antichavista ha assegurat que tornarà a Veneçuela "el més aviat possible", i hi ha tornat a mostrar la seva sintonia amb la Casa Blanca: "Veneçuela serà lliure amb el suport dels Estats Units", ha expressat. Aquest divendres també s'ha sabut que dijous el director de la CIA, John Ratcliffe, es va reunir a Caracas amb la presidenta interina veneçolana, Delcy Rodríguez.

El 2025 va ser un any de rècords en el mercat laboral català, també per l'empenta dels treballadors estrangers. Aquest col·lectiu va tancar l'exercici amb un total de 697.103 afiliats a la Seguretat Social, la dada més alta de la sèrie històrica en un final d'any i un 4,2% més que el 2024. Segons les xifres publicades aquest divendres pel ministeri espanyol del ram, en l'última dècada els ocupats estrangers gairebé s'han duplicat, ja que el desembre del 2015 eren 368.406 persones (+88,9%).

La realitat sempre canvia, però la velocitat amb què està canviant aquests dies és impressionant. França, Alemanya, Noruega i Suècia envien soldats a Groenlàndia. I Dinamarca, esclar. Espanya diu que s’ho està pensant. Es tracta de petits contingents, que hi van a fer feines de “reconeixement”, en un missatge simbòlic clar a Donald Trump: això és territori de sobirania danesa, és territori de la Unió Europea, i no acceptem amenaces. Trump es deu estar fent un tip de riure, però aquests països han fet l’únic que es pot fer, que és no mirar cap a una altra banda.

La disputa entre la presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez, i l'opositora María Corina Machado pel favor de Donald Trump comença a aclarir la pregunta sobre qui mana realment al país caribeny. Machado s'ha trobat a porta tancada aquest dijous a la Casa Blanca amb el president estatunidenc, en una reunió que l'administració Trump no ha volgut donar molta volada. Machado ha dinat amb el president i, a l'acabar la reunió, que s'ha allargat més de dues hores, ha qualificat la conversa de "bona". No ha estat fins a la caòtica roda de premsa posterior a la trobada amb senadors estatunidencs que l'opositora ha explicat que ha portat la seva medalla del Nobel de la pau al president nord-americà.

No s'havien refredat encara les cendres de la destrucció que va deixar a Veneçuela l'atac militar dels Estats Units que ja vam començar a sentir a parlar d'una possible transició cap a la democràcia. Hem sentit aquestes paraules tantes vegades que s'han convertit en una lletania, especialment a partir del 2013, l'any que Nicolás Maduro va reemplaçar Hugo Chávez com a president de Veneçuela. No hauria de sorprendre'ns. Les elits del país no han pogut resoldre la crisi política que es va aprofundir a partir del 2004, any en què la reforma constitucional, impulsada per Chávez com a eix del seu projecte polític, va naufragar a les urnes.

Assegut en una cadira daurada al saló verd del Gran Palau del Kremlin, Nicolás Maduro, el líder de Veneçuela, es va girar cap al president rus, Vladímir V. Putin, i va parlar del futur brillant que els esperava plegats. "Veurem florir les relacions entre la gran Rússia, avui una potència capdavantera de la humanitat, i Veneçuela", va proclamar Maduro en aquella trobada, el maig passat. Vuit mesos després, Maduro és a uns 7.500 quilòmetres, en un centre federal de detenció massificat de Brooklyn, després d’haver estat extret de Caracas el 3 de gener en una operació militar nord-americana ordenada pel president Trump. Ha passat més d'una setmana i Putin no ha dit res.