Trump diu que és al capdavant de Veneçuela i descarta eleccions a curt termini

WashingtonLa incertesa que plana sobre el buit de poder provocat pels Estats Units a Veneçuela no s'esvaeix: qui mana al país? ¿Delcy Rodríguez, que ha assumit la presidència interina a l'ombra de Washington, o Donald Trump, que ahir al vespre tornava a situar-se com a autoritat última del procés de transició? En una entrevista a la cadena NBC, el president estatunidenc exposava que ha creat un grup –que inclou el vicepresident, J.D. Vance; el secretari d'Estat, Marco Rubio; el de Defensa, Pete Hegseth, i el subcap de gabinet de la Casa Blanca, Stephen Miller– que s'encarregarà de supervisar el rol dels EUA a Veneçuela. I responia amb una sola paraula sobre qui està al capdamunt de tot aquest organigrama: "Jo".

En consonància amb aquesta autocoronació, Trump –i no Rodríguez– anunciava a la NBC que a Veneçuela no hi haurà eleccions en els pròxims 30 dies. "Primer hem d’arreglar el país. No es poden celebrar unes eleccions. No hi ha manera que la gent pugui ni tan sols votar", va dir el republicà sobre la possibilitat d’una votació el mes vinent. "No, això requerirà un període de temps. Hem de tornar a posar el país en bon estat de salut". Però què significa tornar la salut a Veneçuela? Tampoc ho ha especificat. Igual com tantes altres afirmacions genèriques sobre el suposat procés de transició democràtica. El que sí que deixava clar és que els Estats Units preveuen continuar involucrats en el país durant un bon temps.

Rodríguez, que es va donar per eludida, ha contestat hores després que cap agent extern dirigeix el país: “El meu destí no el decideix ningú més que Déu”. La presidenta interina tornava a donar un cop de volant l’endemà d’estovar-se amb Washington i oferir-se a col·laborar.

Les petrolieres per davant del Congrés

L'única projecció temporal que oferia Trump era sobre el petroli, el recurs més preuat del país centreamericà i que Washington pensa explotar. El mandatari deia a la cadena que creu que la indústria petroliera estatunidenca començarà a operar a Veneçuela en menys de 18 mesos. “Crec que podem fer-ho en menys temps, però costarà molts diners”, deia, i suggeria que els diners invertits per les companyies en el procés se'ls podrien "reemborsar" per la seva banda, "o a través dels ingressos" que obtinguin operant al país. L'única manera com Trump pot "reemborsar" els diners a les companyies estatunidenques que participin en l'espoli de cru veneçolà seria ficant mà als diners públics del contribuent nord-americà.

Que les petrolieres van per davant de la ciutadania s'ha fet explícit en el fet que Trump va avisar abans les companyies petrolieres que el Congrés sobre la incursió. El president va dir a la NBC que "les companyies petrolieres sabien perfectament" que el govern estava "pensant fer alguna cosa", però no els va donar detalls. El Wall Street Journal publicava en exclusiva que al desembre el president ja va avisar els gegants del sector. "Estigueu preparats", va dir-los.

Encara que no va proporcionar-los més detalls del que després seria un bombardeig sobre Caracas en plena matinada, ja és més del que es va comunicar al comitè d'intel·ligència del Congrés. “Literalment, ens van mentir a la cara”, explicava diumenge el senador Chris Murphy, sobre una sessió informativa de Veneçuela que el secretari d’Estat, Marco Rubio, va fer al Senat el mes passat. “El missatge que van enviar va ser que això no anava d’un canvi de règim… Van dir que es tractava únicament d’una operació antidroga”.

Trump feia noves previsions per al país hores després que el president deposat, Nicolás Maduro, i la seva esposa, Cilia Flores, s'haguessin declarat no culpables davant el tribunal de Manhattan. Maduro va defensar que encara era "el president del país" i va denunciar haver estat "segrestat" pels Estats Units. Aquest matí el fiscal general de Veneçuela, Tarek Saab, feia una crida al govern i a l’exèrcit perquè cooperin per enfrontar-se al “terrorisme d’estat” dels Estats Units.

Després de l'agressió militar que ha deixat gairebé un centenar de morts a Caracas, el mandatari nord-americà tornava a insistir que no està en guerra amb Veneçuela. "No, no hi estem –va dir Trump–. Estem en guerra amb persones que venen drogues. Estem en guerra amb persones que buiden les seves presons cap al nostre país, buiden els seus centres de toxicòmans i buiden les seves institucions psiquiàtriques cap al nostre país". Un altre cop, les declaracions del magnat s'enquadren en l'estratègia legal que ha adoptat la seva administració per negar que les agressions hagin estat en contra del país i eludir així qualsevol acusació de violar el dret internacional. L'oficina de drets humans de les Nacions Unides ja ha qualificat la intervenció dels Estats Units a Veneçuela d'"una violació del dret internacional".

La befa de Trump a Europa

Mentrestant, aquest dimarts Trump es tornava a penjar la medalla de l'operatiu davant la seva cort. En un discurs durant la reunió anual dels congressistes republicans al Kennedy Center de Washington, el president estatunidenc qualificava l'atac de "brillant" i presumia que "ningú podria haver-lo fet" com els Estats Units. El republicà també tornava a carregar contra Maduro, dient: "Ha matat milions de persones. Tortura gent. Té una cambra de tortura enmig de Caracas que ara tancaran". Recreant-se en la supremacia militar dels Estats Units i un públic que li reia totes les gràcies, Trump va ridiculitzar tots els partidaris que demanen l'alliberament de Maduro. També va fer burla del president francès, Emmanuel Macron, i de la UE en general en el pels aranzels que ha aplicat sobre els medicaments europeus.

El magnat es mofava del fet que el Vell Continent sempre s'acaba doblegant a ell mentre que a l'altra banda de l'Atlàntic els principals líders europeus tancaven files amb Dinamarca sobre les aspiracions de Trump d'annexionar-se Groenlàndia. A Washington el president feia befa i a Europa encara s'insistia a descriure els Estats Units com un "soci essencial".