Els EUA esbossen el futur de Veneçuela amb Delcy Rodríguez com a figura clau
Trump avala la vicepresidenta veneçolana com a interlocutora per a un procés de transició que continua acumulant més preguntes que respostes
WashingtonEls Estats Units comencen a esbossar una mena de pla per al futur de Veneçuela l'endemà de decapitar el règim amb el segrest de Nicolás Maduro. Mentre el dirigent veneçolà i la seva esposa són al Centre de Detenció Metropolità de Nova York (MDC) a l'espera de la primera vista judicial programada per aquest dilluns, l'administració de Donald Trump ha començat a contestar algunes de les moltes preguntes que hi ha en l'aire. Després que dissabte el president estatunidenc només deixés clar què pensa fer amb el petroli veneçolà, s'ha perfilat un possible govern de transició amb la figura de la vicepresidenta Delcy Rodríguez com a figura clau.
"Si no fa el correcte, pagarà un preu molt alt, probablement més alt que Maduro", ha avisat el president estatunidenc en una entrevista telefònica amb The Atlantic. Tal com estableix la Constitució veneçolana, la vicepresidenta del dirigent chavista és la primera en la línia de successió. La idea que Rodríguez podria ser qui assumeixi les regnes del país ha anat agafant força en les darreres hores, després que ja dissabte Trump descartés la líder de l'oposició veneçolana, María Corina Machado, com a nova líder del país. El president estatunidenc considerava que no se li té "prou respecte" per liderar la transició. Aquest diumenge al matí, el secretari d'Estat, Marco Rubio, tornava a descartar Machado, argüint que ara Washington està "lidiant amb la realitat immediata" i es decantava per Rodríguez.
"La diferència és que la persona que estava a càrrec [Maduro], encara que no fos legítim, no era algú amb qui es pogués treballar", ha exposat Rubio al canal CBS, insistint que, amb el dirigent chavista capturat, espera que la cooperació amb el govern veneçolà sigui més àgil. Es desconeix quin ha estat el contingut de les converses entre els oficials del govern estatunidenc i veneçolà, però Rubio –conegut per ser un falcó amb Veneçuela i Cuba– confia en el fet que la presidència interina de Rodríguez acabarà quallant amb els interessos estatunidencs. "Els jutjarem pel que facin", ha advertit el cap de la diplomàcia estatunidenca.
Un altre interrogant que Rubio sembla haver aclarit és la qüestió de si Washington controlarà directament el país i la seva disposició a enviar-hi soldats. Dissabte Trump va dir que dirigiria el procés de transició i va recalcar que "no tenim por de desplegar tropes sobre el terreny, si cal". Aquest diumenge el secretari d'Estat rebaixava una mica el to i optava més per moure els fils del govern veneçolà a través de la pressió sobre la indústria petroliera del país. Com es pensen exercir aquestes pressions, no s'ha aclarit. Ahir Trump deia que enviarien els seus "experts en la matèria" per ajudar les companyies petrolieres estatunidenques a entrar dins la infraestructura veneçolana. Tampoc queda clar qui són aquests suposats experts i com actuaran. A hores d'ara, continua sent més fàcil trobar preguntes que respostes a la situació.
No deixa de ser sorprenent que, malgrat considerar il·legítima la presidència de Maduro, Washington estigui disposat a deixar Rodríguez al capdavant del país com a futura interlocutora. Alhora, també resulta contradictori voler capitanejar un canvi de règim permetent que la vicepresidenta assumeixi els poders, tal com està previst. Malgrat que la unitat Delta Force va segrestar Maduro, la resta de figures clau del règim continuen dins del país: el germà de la vicepresidenta, Jorge Rodríguez, i cap de l'Assemblea Nacional; així com el ministre de l'Interior, Diosdado Cabello, l'autèntic home fort del país i guàrdia de l'univers cívico-militar chavista.
Els membres de l'executiu veneçolà –almenys de cara a la galeria– s'han plantat davant la seguretat que expressa Washington de collar el país. Delcy Rodríguez ja va declarar dissabte des de Caracas que Veneçuela "no serà una colònia dels EUA". "Hi ha un sol president en aquest país que es diu Nicolás Maduro", afirmava. En un discurs emès aquest diumenge, el ministre de Defensa, Vladimir Padrino López, tornava a rebutjar qualsevol idea que els Estats Units “governin” el seu país i assegurava que les forces armades veneçolanes "continuaran emprant totes les seves capacitats disponibles per a la defensa militar, el manteniment de l’ordre intern i la preservació de la pau".
La lleialtat de l'exèrcit, a prova
En un moment de màxima vulnerabilitat per al règim, torna a ser clau veure si l'exèrcit sostindrà el chavisme i es mantindrà lleial en un dels pitjors moments de la seva història. Les declaracions de Padrino López, cap de la Força Armada Nacional Bolivariana, d'entrada garanteix que Rodríguez comptarà amb el suport dels militars. Així i tot, també existeixen els grups paramilitars chavistes, coneguts com a "colectivos", que provenen de la militància més radical del chavisme i tenen influències repartides per barris i zones. En principi aquests grups responen a les crides de Cabello, màxima referència del món cívico-militar chavista, que ja dissabte va demanar als "colectivos" mobilitzar-se davant la intervenció estatunidenca. Però el control de Cabello no és total i en el passat aquestes formacions ja han protagonitzat tensions. Les Forces Armades tampoc són un bloc homogeni, i malgrat les paraules del ministre de Defensa, s'especula que hi ha discrepàncies internes.
La imatge de pulcritud i d'ordre que s'envia des dels passadissos de Washington per a la resolució del futur de Veneçuela dista molt de la realitat que es viu als carrers del país. S'ha declarat l'estat d'emergència a Veneçuela i a Caracas militars i policia patrullen els carrers desèrtics per ordre de Cabello. Mentrestant creixen cues de veneçolans davant els pocs supermercats i farmàcies que hi ha oberts, amb la idea d'aprovisionar-se de menjar i medicaments davant la més absoluta incertesa.
L'ansietat que es viu a Veneçuela ja ha començat a contagiar-se a la resta de països de la regió, amb especial atenció als governs d'esquerres de Colòmbia, Mèxic i Cuba. Aquest diumenge, Rubio tornava a fixar-se en l'Havana i enviava un missatge al castrisme: "Crec que el govern cubà està en grans problemes".