Delcy Rodríguez, la solucionadora de crisis econòmiques que Trump veu amb bons ulls

Veneçuela / FloridaVa ser un pas de ball de més per al president de Veneçuela. A finals de desembre, Nicolás Maduro va rebutjar un ultimàtum del president Trump perquè abandonés el càrrec i marxés a un exili daurat a Turquia, segons diverses fonts nord-americanes i veneçolanes implicades en les converses. Aquesta darrera setmana va tornar a aparèixer a escena, llevant importància a l’última escalada dels Estats Units –un atac contra un moll que, segons Washington, s’utilitzava per al narcotràfic– ballant al ritme de música electrònica a la televisió estatal, mentre la seva veu gravada repetia en anglès: "No crazy war".

Les habituals exhibicions públiques de ball de Maduro i altres mostres de despreocupació durant les últimes setmanes han ajudat a convèncer alguns membres de l’equip de Trump que el president veneçolà se’n reia i intentava forçar el que ell creia que era un farol, segons dues persones coneixedores de les discussions, que han parlat sota condició d’anonimat perquè no estan autoritzades a comentar unes converses confidencials.

Així, la Casa Blanca va decidir complir les seves amenaces militars amb l'atac de dissabte a la matinada. Setmanes abans, els funcionaris nord-americans ja s’havien posat d’acord sobre un candidat acceptable per substituir Maduro, almenys de manera provisional: la vicepresidenta Delcy Rodríguez, que havia impressionat els responsables de Trump amb la seva gestió de la indústria petroliera clau de Veneçuela.

Les persones implicades en les converses asseguren que alguns intermediaris havien convençut l’administració dels EUA que ella protegiria i impulsaria futures inversions energètiques nord-americanes al país. "Fa molt de temps que segueixo la seva carrera, així que tinc una certa idea de qui és i què representa", diu un alt funcionari nord-americà, referint-se a Rodríguez. "No dic que sigui la solució permanent als problemes del país, però sens dubte és algú amb qui creiem que podem treballar a un nivell molt més professional del que vam poder fer amb ell", afegeix el funcionari, en referència a Maduro.

Optimisme a Washington amb Rodríguez

Funcionaris estatunidencs també asseguren que la relació amb el govern interí de Rodríguez es basarà en la seva capacitat de jugar segons les regles dels EUA, i afegeixen que es reserven el dret de dur a terme noves accions militars si ella no respecta els interessos de la Casa Blanca. Tot i la condemna pública de Rodríguez a l’atac, un alt funcionari nord-americà apunta que és massa aviat per treure conclusions sobre quin seria el seu enfocament i que Washington continuava sent optimista pel que fa a la possibilitat de treballar amb ella. Aquest diumenge, aquesta tesi semblava confirmar-se.

Amb Rodríguez, l’administració Trump es relacionaria amb una dirigent d’un govern que havia qualificat reiteradament d’il·legítim, i no és clar si Rodríguez acceptaria el joc. De fet, en un discurs televisat, va acusar els EUA d’haver dut a terme una invasió il·legal i va afirmar que Maduro continuava sent el líder legítim de Veneçuela.

Per mantenir la pressió, alts funcionaris nord-americans expressen que les restriccions a les exportacions de petroli veneçolà es mantindran de moment. Altres participants en les converses, però, mostren l'esperança que Washington deixi de retenir petroliers veneçolans i concedeixi més permisos a empreses nord-americanes perquè operin al país, amb l’objectiu de reactivar l’economia i donar a Rodríguez una oportunitat d’èxit polític.

La tecnòcrata que ha estabilitzat l'economia veneçolana

Rodríguez, de 56 anys, arriba al càrrec de líder interina de Veneçuela amb la reputació de ser una solucionadora de crisis econòmiques que va orquestrar el gir del país d’un socialisme corrupte cap a un capitalisme de laissez-faire igualment corrupte. És filla d’un guerriller marxista que es va fer famós pel segrest d’un empresari nord-americà.

Va ocupar càrrecs governamentals de segon nivell durant el mandat d'Hugo Chávez, abans de ser promocionada a funcions més rellevants amb l’ajuda del seu germà gran, Jorge Rodríguez, que acabaria convertint-se en el principal estrateg polític de Maduro.

La fins ara vicepresidenta ha aconseguit estabilitzar l’economia veneçolana després d’anys de crisi i fer créixer lentament, però de manera constant, la producció petroliera del país enmig d’un enduriment de les sancions nord-americanes, una fita que li ha valgut fins i tot el respecte reticent d’alguns funcionaris dels EUA.

A mesura que consolidava el control sobre la política econòmica i eliminava rivals, ha teixit ponts amb les elits econòmiques de Veneçuela, inversors estrangers i diplomàtics, davant dels quals es presenta com una tecnòcrata i com un contrast amb els corpulents responsables de seguretat que formaven la major part del cercle íntim de Maduro.

Aquestes aliances han donat fruits en els últims mesos, proporcionant-li padrins poderosos que l'han ajudat a consolidar el seu ascens al poder. Dissabte, la seva presa de possessió va ser rebuda amb un optimisme cautelós per alguns capitans de la indústria veneçolana, que van dir en privat que tenia les habilitats per generar creixement, si aconseguia convèncer els EUA d’alleujar l’ofec sobre l’economia del país.

Negociar en l'abisme ideològic entre Veneçuela i els EUA

Malgrat les seves inclinacions tecnocràtiques, Rodríguez mai no ha denunciat la repressió brutal i la corrupció que sostenien el règim de Maduro, i una vegada va qualificar la seva decisió d’entrar al govern com un acte de "venjança personal" per la mort del seu pare a la presó el 1976, després de ser interrogat per agents d’intel·ligència de governs proestatunidencs.

La capacitat de Rodríguez per negociar a través de l’abisme ideològic veneçolà podria resultar útil per rebaixar tensions, tot i que les contradiccions que l'envolten van quedar en evidència dissabte quan es va adreçar a la nació. Mentre Trump afirmava que Rodríguez havia jurat el càrrec com a nova presidenta de Veneçuela, era evident que els partidaris de Maduro –inclosa la mateixa Rodríguez, si es prenen les seves paraules al peu de la lletra– continuaven veient-lo com el líder del país.

Subratllant els possibles reptes futurs, fins i tot el rètol de la televisió estatal veneçolana la identificava com a vicepresidenta. Persones properes al govern asseguren que aquestes mostres de lleialtat eren una estratègia necessària de relacions públiques per apaivagar els lleials al partit governant, inclosos sectors de les forces armades i grups paramilitars, commocionats per la humiliació militar infligida pels EUA i per la destrucció i les morts causades per l’atac.

Copyright 'The New York Times'