Crònica des de la frontera de Veneçuela: la premsa no és benvinguda

Cúcuta (Colòmbia)Després de la batuda dels Estats Units per capturar Nicolás Maduro, al pont Simón Bolívar, que uneix Colòmbia i Veneçuela, no s'hi apreciaven novetats aquest diumenge. Ho deien els mateixos militars que custodien la porta d'entrada a la nació que presideix Gustavo Petro. Tranquil·litat i normalitat; una estampa habitual, tant d'entrada com de sortida. En un fet aïllat, un petit grup de veneçolans travessava la línia divisòria amb nombroses i voluminoses maletes. Un grup de periodistes intentava empaitar-los, però marxaven. De fet, els més beneficiats pel fenomen que agrupa els periodistes internacionals el calorós gener a Cúcuta, la ciutat fronterera, són els venedors ambulants de refrigeris. I la premsa és a Cúcuta sense poder avançar perquè les portes de Veneçuela romanen tancades per a qui dugui equipament d'enregistrament. La premsa està vetada.

“Ho van intentar ahir al pont de Santander”, diu a l'ARA una periodista de la televisió colombiana Caracol. No van aconseguir-ho. “Van retenir-los durant unes hores, els van requisar el material d'enregistrament i els van fer tornar enrere”, afirma. "Arbitràriament", diu, una persona que treballa a una ràdio va poder endinsar-se –amb el permís dels militars– fins a la ciutat de San Cristóbal, a una desena de kilòmetres de la frontera. “Sense càmeres, però”, afirma resignada.

Mentre, a l'altra banda de la frontera, la mateixa tranquil·litat. Una font, en condició d'anonimat per evitar represàlies, descriu a l'ARA que el matí de la captura de Nicolás Maduro, les voreres van omplir-se: cues als supermercats, gasolineres i entitats bancàries que funcionessin. I amb la nevera plena, la majoria de la població espera a casa per por a represàlies si surten –alguns– a celebrar la caiguda de Maduro. “Ahir no vam poder comprar res, hi havia massa gent. Avui hem tornat a sortir. Però els negocis semblen mig tancats per por de saquejos”, explica la mateixa font des de San Cristóbal.

Des de l'atac dels Estats Units dissabte a la matinada s'han vist per Caracas alguns dels anomenats colectivos, grups de civils armats que donen suport, sovint amb violència, al govern de Maduro. En els darrers anys s'han dedicat a reprimir protestes i han estat presents al carrer de forma notòria quan el país travessava moments de tensió. Tot i que en les darreres hores s'han deixat veure alguns d'aquests grups paramilitars pels carrers de Veneçuela, la seva presència ha estat menor respecte a altres ocasions, i la seva actuació ha estat molt continguda, segons apunta el New York Times. El perfil baix que de moment tenen es pot llegir com un intent del govern veneçolà d'evitar el caos als carrers i demostrar així a Washington que pot mantenir l'ordre al país. L'habitual col·laboració dels colectivos —finançats per Caracas— amb la policia i l'exèrcit fa pensar que poden haver rebut ordres de mantenir aquest perfil baix.

Igualment, amb un govern veneçolà que el cap de setmana semblava desfer-se, l'oposició de Maduro viu amb màxima cautela la celebració de la seva captura. Mentre la presència de les forces de seguretat, afirmen les agències de notícies, sembla més lleugera del que és habitual.

Segueix la retòrica

Amb Maduro fora de joc ha ascendit Delcy Rodríguez. La dona que exercia de vicepresidenta i també ministra d'Hidrocarburs és ara al capdavant de Miraflores. Gràcies a les seves connexions amb el sector privat i un cert coneixement de la indústria del petroli, la principal font d'ingressos del país, Rodríguez ha estat considerada durant molt de temps la membre més pragmàtica del cercle íntim de Maduro. Tot i això, ha contradit públicament l'afirmació de Trump que està disposada a col·laborar amb els Estats Units. “Exigim l'alliberament immediat del president Nicolás Maduro i la seva dona, Cilia Flores”, va afirmar Rodríguez dissabte. També va deixar clar que Maduro és "l'únic president de Veneçuela”.

Però Trump, que no ha vist caure encara el govern veneçolà, ja l'ha avisada: "Si no fa el que és correcte, pagarà un preu molt alt, probablement més alt que el de Maduro". Més alt que el d'un tribunal de Manhattan que el deixarà, possiblement, la resta de la seva vida en una presó de màxima seguretat. Autodenominat sheriff de la regió, tampoc ha dit qui té pensat que lideri Veneçuela. Preguntat per la figura de l’oposició i la premi Nobel de la pau María Corina Machado, considerada àmpliament com l’oponent més creïble de Maduro, el president dels EUA no li obre la porta: “Ella no té el suport ni el respecte dins del país”, va dir.

Trump també va afirmar que altres països es podrien veure sotmesos a la intervenció nord-americana. “Necessitem Groenlàndia, sens dubte”, va afirmar sobre l'illa que forma part de Dinamarca, país membre de l'OTAN.