Després que el líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, hagi carregat despeses personals com l'AMPA dels seus fills, tiquets de perruqueria o peticions a Glovo a càrrec del Parlament, la cambra catalana ha decidit canviar la manera de controlar els diners que reparteix als partits a través de les subvencions parlamentàries. Tal com consta al Butlletí Oficial del Parlament del passat 28 de maig, la mesa de la Diputació Permanent, encara presidida per Anna Erra, va aprovar unes noves instruccions per tal que l'Oïdora de la cambra pugui auditar a fons els comptes dels grups. Fins ara, segons la interpretació de la mesa, no podia fer-ho, i per això el Parlament admet que és convenient "establir un control més exhaustiu d'aquesta subvenció". Un canvi que, oficialment, justifiquen perquè la legislatura passada es van canviar les quantitats de subvenció que repartien el Parlament (3,7 milions d'euros) i el Govern (fins a 9 milions).

El Parlament de Catalunya ha pagat 3,9 milions d'euros en premis de jubilació, subsidis que en el cas de l'excúpula funcionarial s'han elevat a més de 100.000 euros de mitjana. Tot i que és una figura gairebé inèdita en aquests termes (les primes en altres llocs són més baixes), la cambra catalana defensa la permanència d'aquest privilegi. Fonts de l'administració parlamentària justifiquen la mesura per la "plena disponibilitat", argumenten, que requereix l'activitat parlamentària.

L'exvicepresident del Parlament i exdiputat de Junts Josep Costa ha guanyat un altre recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en el marc de la causa contra l'anterior mesa de la cambra catalana. Després d'aconseguir dues recusacions i apartar el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, i el magistrat Carlos Ramos, aquest dimecres ha aconseguit que el tribunal faci marxa enrere en la designació d'un advocat d'ofici perquè el defensi el dia del judici. Costa exerceix la seva pròpia defensa, però el tribunal havia decidit nomenar un lletrat del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) preveient que no es presentaria el dia que s'ha de jutjar la causa, els pròxims dies 5, 6 i 7 d'octubre. Una decisió que, a parer de l'exdiputat de Junts, és una intromissió en el seu dret de defensa que s'havia d'aturar. Aquest dimecres el TSJC li ha donat la raó: en una interlocutòria a la qual ha tingut accés l'ARA, els magistrats admeten que la decisió té "caràcter preventiu" i "podria interferir en el dret a la lliure designació d'advocat i generar problemes deontològics, professionals i econòmics".

Laura Borràs continuarà suspesa com a presidenta del Parlament. No hi ha hagut sorpresa i aquesta ha sigut la decisió aquest dijous de la mesa del Parlament, la primera que ha presidit la vicepresidenta primera de la cambra, Alba Vergés (ERC), ubicada al seient que fins ara estava reservat als presidents de la cambra. La majoria formada per Esquerra, el PSC i la CUP ni tan sols ha admès a tràmit la petició de reconsideració que havia plantejat Junts per Catalunya: consideren que la suspensió de Borràs és una aplicació automàtica del reglament del Parlament i que no està subjecte a cap replantejament. Esgotades totes les vies parlamentàries, s'obre el camí del recurs al Tribunal Constitucional. Borràs va advertir que no dubtaria en acudir-hi com a pas previ a portar el cas a Europa, però després del pronunciament definitiu de la mesa encara no ha anunciat, per ara, si ja l’ha posat en marxa.

L'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, ha quedat en llibertat aquest dimecres després de ser detingut pels Mossos per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que l'ha forçat a comparèixer en la causa per desobediència que afecta l'anterior mesa de la cambra catalana. Costa, que al setembre va decidir no acudir a la cita davant el tribunal, ha mantingut la mateixa estratègia: no ha declarat a la justícia perquè no reconeix l'autoritat del TSJC. Quan ha sortit de l'edifici al passeig Lluís Companys, després d'unes hores al calabós, ha anunciat una querella criminal contra la magistrada Eugènia Alegret per "detenció il·legal" i n'ha demanat la recusació per "manca d'imparcialitat". Ha explicat, a més, que ha presentat un habeas corpus al jutjat número 15 de Barcelona, el procediment que s'invoca quan algú creu que ha estat detingut de manera irregular.

Només cal haver seguit la política catalana dels últims anys per conèixer la importància que ha agafat la composició de la mesa del Parlament. Debats com els del 6 i 7 de setembre del 2017 per tirar endavant les lleis de desconnexió, o reunions maratonianes sobre l’admissió a tràmit o no d’una proposta de resolució sota la lupa del Tribunal Constitucional han centrat les cròniques polítiques, i han donat encara més rellevància a una votació –la primera de la legislatura– que durant molts anys va ser observada com un mer tràmit que tenia més de cerimoniós que de recorregut polític. Aquest cop no serà diferent, i la tria dels membres de la mesa –que s’haurà de fer com a molt tard el 12 de març– fa dies que juga un paper clau en les negociacions per a la investidura. El que passi aquell dia al Parlament servirà de pedra de toc sobre les possibilitats d’èxit del presidenciable d’ERC, Pere Aragonès.

El Tribunal Constitucional ha tornat a instar la Fiscalia aquest dimarts a actuar contra els membres de la majoria independentista del Parlament que van admetre a tràmit una moció de la CUP sobre l'autodeterminació. És el segon cop que, arran d'una resolució al Parlament, l'alt tribunal dedueix testimoni a la Fiscalia perquè actuï contra el president de la cambra, Roger Torrent; el vicepresident, Josep Costa; el secretari primer de la mesa, Eusebi Campdepadrós; i la ja exsecretària quarta Adriana Delgado. Ara per ara el ministeri públic no ha pres cap decisió, en ple procés de relleu de la fiscal en cap de l'Estat que assumirà l'exministra de Justícia del PSOE Dolores Delgado.

La inhabilitació del diputat Quim Torra, president de la Generalitat, per part de la Junta Electoral Central (JEC) ha endinsat els serveis jurídics del Parlament en un laberint. Davant d'un fet inèdit, els lletrats han intentat defensar-se de la JEC, però, de moment, no se n'han sortit. Una de les qüestions sobre la qual s'han hagut de pronunciar és si la pèrdua de la condició de diputat afecta la presidència de la Generalitat, ja que es tracta d'un element clau per determinar l'abast de l'acord de la Junta. La resposta, però, ha sigut diferent en funció del context i ara, quan el Parlament ha retirat l'escó al president, aquest tema pot esdevenir l'epicentre d'un nou encontre jurídic.

Cs ha proposat que l'actual secretari tercer de la mesa del Parlament, Joan García, substitueixi José María Espejo-Saavedra com a vicepresident segon de la cambra i que, en el seu lloc, entri en l'òrgan la diputada Laura Vílchez, segons ha confirmat aquest dimarts en roda de premsa Carlos Carrizosa. Espejo-Saavedra ha hagut d'abandonar el seu càrrec després d'haver estat escollit diputat del Congrés a les eleccions del 28 d'abril, i el moviment de càrrecs pel qual ha optat Cs es votarà al ple aquest dimecres.

El Congrés de Diputats ha escollit aquest dimarts els nou integrants de l'òrgan de govern de la cambra que, com ja havia anunciat el PSOE, presidirà Meritxell Batet. La socialista catalana ho ha aconseguit en segona votació, després de quedar-se a només un vot de la majoria absoluta en la primera volta (175), amb el suport –en vot secret– dels diputats del PSOE, Podem, el PNB, Coalició Canària i els regionalistes càntabres. L'acompanyen a la mesa Gloria Elizo (Podem) com a vicepresidenta primera –gràcies als vots d'ERC i JxCat, entre d'altres–, seguida d'Alfonso Rodríguez (PSOE), Ana Pastor (PP) i Ignacio Prendes (Cs) en les altres tres vicepresidències. Les quatre secretaries han anat a parar a Gerardo Pisarello (En Comú Podem), Sofía Hernanz (PSOE), Adolfo Suárez (PP) i Patricia Reyes (Cs). De majoria progressista, la nova mesa té tres membres del PSOE i dos del PP, Cs i Podem, i també són majoria les dones (5).

La mesa del Parlament ha donat aquest divendres llum verda a la proposta dels grups independentistes i els comuns per crear una comissió d'investigació sobre la monarquia. JxCat i ERC han fet valer la seva majoria a l'òrgan rector de la cambra per tombar les peticions de reconsideració que havien presentat Cs, el PSC i el PP per impedir l'admissió a tràmit de la iniciativa.

El desacord entre JxCat i ERC sobre la manera d’abordar la suspensió dels diputats processats pel Tribunal Suprem ha debilitat la majoria independentista al Parlament i fa trontollar l’estabilitat del Govern. Des de fa una setmana els vots de Carles Puigdemont i els diputats presos del seu grup (Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull) no són vàlids als plens, de manera que els partidaris de la República ara tenen 61 vots -si comptem els de la CUP, que remarca el seu paper d’oposició-. Ahir, però, els socis de govern van tornar a fer front comú per matisar aquesta situació. Fent valer la seva majoria a la mesa, van decidir que els vots dels diputats processats de JxCat sí que computaran a les comissions.

La mesa del Parlament ha rebutjat aquest dilluns a la tarda les peticions de reconsideració de Cs, el PSC i el PP sobre la delegació de vot dels diputats suspesos de JxCat, i ha ratificat així l'acord de dijous passat entre ERC i la llista de Puigdemont. No obstant això, el president del Parlament, Roger Torrent, ha demanat a petició del PSC un informe als lletrats sobre els escrits de delegació registrats per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Un informe que no va demanar dijous passat quan l'hi va sol·licitar el líder socialista, Miquel Iceta, però que sí que ha encarregat ara i que podria arribar abans de la pròxima reunió de la mesa, prevista per demà a les 12 hores.

Els diputats suspesos pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena no cobren el sou des del 13 de juliol. La decisió la va prendre l'oïdora de comptes i tresoreria del Parlament –un càrrec que ocupa una funcionària– i que no va passar en cap moment per la mesa de la cambra. És precisament a aquest òrgan del Parlament al qual els diputats suspesos podrien recórrer si volen reclamar el seu sou. Així ho ha explicat aquest dimarts el vicepresident primer de la mesa del Parlament, Josep Costa, des de la Universitat Catalana d'Estiu.

La mesa ha desestimat les peticions de reconsideració que van presentar Ciutadans, PSC i PP perquè el Parlament no admetés a tràmit la reforma de la llei de presidència per permetre la investidura a distància. La cambra catalana continua, així, la tramitació de la modificació d'aquesta llei i ara s'obre un període de quatre dies per presentar esmenes un cop la proposta que va presentar en solitari JxCat es publiqui al 'Butlletí Oficial del Parlament'.

La mesa del Parlament ha decidit aquest dijous per unanimitat presentar al·legacions davant del Tribunal Constitucional (TC) un mes després que aquest organisme decidís suspendre les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent aprovades pel ple el 27 de juliol. Així ho ha anunciat el vicepresident primer de la cambra, Lluís Corominas, un cop ha acabat la reunió de l'organisme celebrada al matí. Tot i la unanimitat registrada a l'hora d'aprovar la presentació de les al·legacions, els membres de la mesa José María Espejo-Saavedra (Ciutadans) i David Pérez (PSC) han fet constar que tenien una "visió diferent" sobre la qüestió, en la mesura que estan en contra de les resolucions aprovades i del fet de votar les conclusions d'una comissió que ja estava en el punt de mira del TC des de la seva creació.

Els lletrats del Parlament han recomanat aquest dimarts a JxSí i la CUP de replantejar la forma com tramiten les tres lleis de la desconnexió –la de transitorietat jurídica, la d'Hisenda catalana i la de protecció social–, i, segons han explicat a l'ARA fonts de la mesa de la cambra, han desaconsellat fer-ho a través d'una ponència conjunta, perquè en no comptar amb el consens de la majoria dels grups –C's, PSC, CSQP i PP ho rebutgen– podrien tensar el reglament del Parlament, en concret, l'article 126.

El 'favor' d'Esquerra a IU i Bildu li hauria pogut sortit car i els republicans es podrien haver quedat sense grup parlamentari. La mesa del Congrés ha decidit aquest dimecres al matí no admetre el grup parlamentari "tècnic" que havien constituït les tres formacions seguint un costum parlamentari. El grup que lideren Joan Tardà i Gabriel Rufián havia inclòs els dos diputats de la coalició d'esquerres i els dos de l'esquerra abertzale. Hi havien de ser només uns dies per poder cobrar la subvenció del 'mailing' electoral, que perceben els grups parlamentaris però no els partits del grup mixt, on havien de passar aviat i deixar els nou diputats d'ERC amb el seu grup. La subvenció, en el cas d'IU, que va aconseguir gairebé un milió de vots el 20-D, és d'uns dos milions d'euros. La passada legislatura els republicans ho van fer entrant al grup d'IU i a la 2008-2011 ho va fer el BNG entrant uns dies al grup d'ERC i IU-ICV. Ara, la novetat era Bildu i això ha motivat el canvi de criteri del PP a instàncies de C's. De fet, fa uns dies Albert Rivera va avisar Alberto Garzón, líder d'IU, que si intentava fer grup amb l'esquerra abertzale ho vetarien segons fonts parlamentàries.