Política 27/07/2016

JxSí i CUP ratifiquen les conclusions del procés constituent i desafien el TC

Ciutadans i PP marxen del ple per no participar a la votació i el PSC no vota. Les conclusions s'aproven amb el vot a favor dels dos grups independentistes i en contra de CSQP

N.vidal / G. Pruna / J.serra / O.march
7 min
El Parlament, en el moment de votar les conclusions de la comissió del procés constituent

BarcelonaCrispació al Parlament pel debat sobre les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. JxSí i la CUP han posat punt final a la incògnita i han forçat el debat en acabar la sessió de control al president de la Generalitat. Després que el president Carles Puigdemont respongués l'última pregunta, diputats dels dos grups –Jordi Turull i Anna Gabriel– han demanat la paraula per intentar una alteració de l'ordre del dia. Finalment, després d'episodis agres de tensió, s'ha votat: 72 representants –el bloc independentista– s'han posicionat a favor de debatre les conclusions, i 52 s'hi han oposat –els 11 diputats de CSQP no han votat–. En la votació de les conclusions, ja sense el PP ni Ciutadans a la cambra, 72 diputats han votat a favor –els independentistes– i 11 en contra (CSQP). El PSC, tot i no aixecar-se del seient, no ha votat. Es tracta del primer desafiament explícit al Tribunal Constitucional (TC) de la legislatura.

Els diputats del PP i Ciutadans han abandonat l'hemicicle en el moment de la votació

A partir d'aquell moment, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha preguntat als dos grups si eren conscients de la interlocutòria del TC que rebutjava que es fes aquest debat. Per part de JxSí, Jordi Turull, ha afirmat que l'article 57 de l'Estatut permet aquest debat perquè considera els diputats inviolables per les seves opinions i vots. També Gabriel s'ha ratificat en la voluntat de debatre malgrat el TC, perquè també són conscients de la declaració de ruptura: "Per la independència, no tenim por", ha conclòs.

Davant la voluntat dels dos grups, Forcadell –que ha actuat segons una advertència dels lletrats– ha dit que "el ple és sobirà" i per tant s'ha d'afegir. Més tard, ha remarcat que la decisió de votar no és responsabilitat de la mesa del Parlament, perquè amb el ple reunit l'única funció de la mesa és ordenar el debat, però "el ple és sobirà" i és qui pren la decisió final. "S'està complint escrupolosament el reglament", ha afirmat".

Tanmateix, les explicacions de Forcadell no han convençut la resta de grups de l'oposició i han donat pas a una pluja de retrets. La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha acusat la presidenta del Parlament de "passar-se la justícia per l'arc de triomf" i l'ha avisat que no podrà derivar la seva responsabilitat: "Ser presidenta del Parlament no vol dir només cobrar 120.000 euros a l'any", li ha etzibat. També el líder del PP, Xavier García Albiol, ha acusat els independentistes de perpetrar un "atemptat contra l'estat de dret", i ha avisat que el seu grup no participarà a la votació.

El ple, a més de tens, ha donat pas a un grapat d'imatges insòlites. Primer, l'avís de la presidenta de la cambra recordant l'existència de la interlocutòria. Segon, els dos grups independentistes fent evident la seva desobediència tot i l'avís. Tercer, tres membres de la mesa de la cambra –José María Espejo Saavedra (C's), David Pérez (PSC), i Joan Josep Nuet (CSQP)– desmarcant-se de la decisió que sigui el ple qui decideix. El vicepresident primer de la cambra, Lluís Corominas, ha llegit una petició que han fet els lletrats del Parlament a Forcadell en què avisaven que era necessari advertir el ple de l'incident d'execució emès pel TC el 19 de juliol.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en un moment del debat a la cambra.

Un cop superat el debat sobre si s'havia de votar, ha començat el debat sobre les mateixes conclusions de la comissió d'estudi. Després que el president de la comissió, Lluís Llach, resumís els treballs, els grups han pres la paraula.

Marta Rovira (JxSí)

La portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, ha defensat els treballs de la comissió del procés constituent i ha resumit alguna de les seves conclusions. Rovira, que s'ha dirigit principalment al grup de Catalunya Sí que es Pot, ha afirmat que "és un acudit pensar que l'estat espanyol es pugui reformar", per la qual cosa ha considerat el procés constituent propi com l'única via possible. A més, ha defensat el caràcter social del procés constituent, que vol destituir el poder constituït amb mesures com la lluita contra la pobresa energètica.

Inés Arrimadas (Ciutadans)

La cap de files de Ciutadans ha declarat, des de la tribuna d'oradors, que aquest dimecres és, al seu parer, "un dia trist per a la democràcia". Inés Arrimadas ha subratllat que la decisió del Parlament, a instàncies de JxSí i la CUP, "vulnera d’una manera flagrant una resolució del Tribunal Constitucional" i posa en dubte la separació de poders. "Les conclusions vulneren principis bàsics de la democràcia", ha exposat la líder del partit taronja, que ha insinuat que les forces independentistes s'inspiren en "règims antidemocràtics". "Proposen desconnectar-se d’Espanya, però vostès s'estan desconnectant de Catalunya. Vostès s'estan desconnectant de la realitat", ha afegit Arrimadas, que també ha dirigit dards a la CUP per centrar-se més en la independència que en el control de la corrupció, i també a l'ANC per les campanyes en defensa de l'estat propi dels darrers dies.

La líder de Ciutadans al Parlament, Inés Arrimadas

Miquel Iceta (PSC)

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha assegurat que la votació d'aquest dimecres només serveix per promoure un "enfrontament" entre les institucions catalanes i les espanyoles. "Avui no estem més a prop de la independència", ha ressaltat. "No tenen dret a situar aquest Parlament fora de la llei. És de tots, i ningú no té dret a fer-ne l'ús que li sembli, ni a trepitjar l'Estatut, que diu que tot el que fem s'empara en ell i en la Constitució. No els donarem suport", ha apuntat Iceta, que ha avançat que el seu grup no participarà a la votació.

"No s'haurien d'aprovar les conclusions perquè aprofundeixen en la resolució del 9-N, que ja va ser anul·lada. Donar llum verda al text contravé la interlocutòria del TC del 19 de juliol. Només es vol promoure un enfrontament entre el Parlament i el TC, un conflicte que molts no volem", ha indicat el dirigent socialista, que no ha negat la "legitimitat" al plantejament independentista. Ara bé, ha indicat que de les eleccions del 27-S no se'n deriva un mandat, perquè, en termes plebiscitaris, els partidaris de l'estat català no van superar el 50% dels vots. Iceta s'ha mostrat molt crític amb la possibilitat de crear una Assemblea Constituent "que no estaria sotmesa a cap control".

Joan Coscubiela (Catalunya Sí que es Pot)

El portaveu de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) ha recalcat el compromís del seu grup amb el procés constituent però ha argumentat que no comparteix el pla traçat per Junts pel Sí i la CUP. "Avui s’escenifica el primer capítol de la qüestió de confiança", ha raonat Coscubiela per explicitar que la coalició sobiranista busca amb l'acció de desobediència d'aquest dimecres la complicitat dels anticapitalistes per obtenir el seu 'sí' a Puigdemon el 28 de setembre. "Vostès fan focs artificials a Catalunya mentre a Madrid pacten amb el PP", ha afegit el diputat, que ha recalcat que el seu grup votarà 'no' a les conclusions de la comissió del procés constituent.

Coscubiela ha estès la mà a Puigdemont per "sumar forces" en favor d'un procés constituent que trenqui amb el règim sorgit del 1978, però ha declinat donar un "xec en blanc" al president de la Generalitat. "Aquestes conclusions confonen el procés constituent amb la independència", ha afegit el portaveu de CSQP, que els independentistes estan "afeblint la majoria necessària" per continuar el camí del procés sobiranista. Coscubiela ha lamentat que es doni per "amortitzada la via del dret a decidir".

El portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, durant el ple

Xavier Garcia Albiol (PP)

"Aquesta provocació i actitud irresponsable no els sortirà gratis". Aquest ha estat l'avís del líder del PP a la cambra, Xavier Garcia Albiol, que ha posat en el punt de mira les conseqüències que tindrà per als independentistes haver desobeït el Tribunal Constitucional (TC). "L'estat de dret actuarà. Trigarà més o menys, però actuarà", ha subratllat, i ha afegit que té "la intuïció" que actuarà ràpid. Aquesta referència ha irritat el vicepresident Oriol Junqueras, que quan Albiol ja no era a l'hemicicle –ha marxat en desacord amb la votació– ha preguntat si tenia "algun tipus d'informació" per part del ministeri de l'Interior o bé si algun fiscal "ho estava afinant", en referència les converses entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso.

El líder dels populars a la cambra catalana ha acusat JxSí i la CUP d'estar duent a terme un acte "antidemocràtic" que posa en risc "l'autogovern" i ha assegurat que la majoria independentista al Parlament no es correspon amb la majoria social que hi ha al carrer. De fet, Albiol ha arribat a acusar els grups independentistes de "vulnerar la llibertat dels catalans que volen viure en convivència".

Xavier Garcia Albiol, durant el ple

Gabriela Serra (CUP)

"Ara el procés constituent surt al carrer. Cap tribunal el pot parar ni ens pot parar. No perdin el temps amenaçant. A hores d'ara, ja haurien de saber que nosaltres no tenim por", ha apuntat Gabriela Serra, diputada de la CUP, en el seu torn d'intervenció, que ha centrat part de les seves paraules a defensar la celebració d'un referèndum unilateral d'independència (RUI) en el primer semestre del 2017. "És l'única manera", ha apuntat en clau de full de ruta i amb la vista ja posada en la qüestió de confiança del proper 28 de setembre.

"Aquesta radical independentista [ella mateixa] parteix de la convicció que no hi ha cap marge d'acció per al reconeixement del dret a decidir del poble català. Partim de la decisió d'endegar un camí de desobediència. Volem acabar amb el processisme. Tota desobediència és unilateral: una part en desobeeix una altra, que creu tenir tots els drets. Parlem de desobeir el règim del 1978, nascut de les cendres de l'alçament militar feixista contra la república triada per una majoria ciutadana. Hem de construir sobiranies de tot tipus, que posin interès en les classes socials populars", ha recalcat Serra.

stats