Joan Ridao (Rubí, 1967) és actualment lletrat al Parlament de Catalunya i acaba de publicar Dret parlamentari de Catalunya (Atelier Llibres Jurídics, 2025), una compilació del dret parlamentari català. Abans, però, també s'ha dedicat a la política: ha sigut diputat a la cambra catalana i també al Congrés per ERC, a més de president de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern.

Malgrat que a aquestes alçades ja sabem que la política és com el futbol, és a dir, un joc d’errors, hi ha errors que no deixen de desconcertar-nos.

Joan Ridao (Rubí, 1967) acaba de publicar el llibre Los lobbies: presente y futuro de la regulación de los grupos de interés en España y Europa (Marcial Pons).

L’acord de claredat havia quedat al congelador fa tan sols dos mesos, quan el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va decidir que no portaria a la taula de partits l’informe sobre l’acord de claredat perquè va considerar que els partits estaven actuant de forma “curtterminista” mentre hi havia obertes les negociacions de pressupostos de la Generalitat i la de la llei d’amnistia. Ara, en plena precampanya electoral, Aragonès reviu aquest projecte per presentar una altra de les qüestions que havien quedat pendents: l’informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) que el president havia encarregat perquè dibuixés les vies jurídiques per celebrar un referèndum acordat. El camí que proposa l’organisme que dirigeix Joan Ridao és el de l’article 92 de la Constitució: un referèndum acordat amb l’Estat amb aquesta pregunta: “Voleu que Catalunya sigui un estat independent?”. La Moncloa ja hi ha tancat la porta.

El lletrat major del Parlament, Joan Ridao, encara els seus últims dies en el càrrec després de set anys al capdavant de l'assessoria jurídica de la cambra, tal com va avançar l'ARA. Ridao hi va arribar el 2016 i el seu pas pel Parlament no ha sigut ni fàcil ni tranquil: ha viscut el període de més intensitat política i jurídica dels últims temps a Catalunya i, al departament legal -fins al 2016 com a lletrat i el 2018 ja com a lletrat major-, ha vist passar la llei del referèndum, les de desconnexió, resolucions que reproven el rei i refermen el dret a l'autodeterminació i, sobretot, com les dues meses amb les quals ha conviscut han acabat en mans de la justícia per desobediència. Amb les experiències viscudes –també com a polític, ja que va ser secretari general d'ERC entre el 2008 i el 2011 i diputat al Parlament i al Congrés–, Ridao, en una entrevista al Punt Avui, és taxatiu a l'hora de valorar quina ha de ser la via predilecta per assolir la independència: el dret a decidir. Argumenta que amb els precedents d'Escòcia i el Quebec, "el dret a decidir és imbatible en termes democràtics de legitimació, perquè parteix de l'experiència d'aquests dos països [el Regne Unit i el Canadà], que són homologables a l'Estat espanyol".

La presidència del Parlament no és l'únic que canviarà a l'inici de la pròxima legislatura a la cambra catalana. Més enllà dels acords polítics que hi pugui haver per configurar la nova mesa, hi ha un altre càrrec rellevant que quedarà vacant i que la nova majoria parlamentària haurà de nomenar: el de lletrat major del Parlament.

Ciutadans ha anunciat que es querellarà contra els membres de la mesa del Parlament, la mesa de la comissió de l'estatut dels diputats i, fins i tot, el lletrat major de la cambra, Joan Ridao, per no "evitar la comissió d'un delicte". El portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha argumentat que la tramitació de les suspensions a través de la comissió de l'estatut del diputat i al ple és "desobediència" a la resolució del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i, per aquest motiu, exigiran "responsabilitats penals".

La mesa del Parlament proposarà aquest dijous Joan Ridao com a nou lletrat major de la cambra catalana, segons es recull en l'ordre del dia de la reunió de l'òrgan rector de la institució a què ha tingut accés Europa Press. El càrrec està vacant des del 5 de juny, quan Antoni Bayona va renunciar-hi al·legant que el procés sobiranista havia fet "especialment complexa" la seva tasca, perquè la va haver de desenvolupar en un escenari polític molt difícil per als responsables jurídics.

A finals d'any s'incorporarà com a lletrat al Parlament el fins ara membre del Consell de Garanties Estatutàries i ex secretari general d'ERC, Joan Ridao. Una incorporació que ja ha despertat les primeres polèmiques. En una entrevista a l'agència Efe, el portaveu parlamentari de Ciutadans (C's), Carlos Carrizosa, ha admès la seva "incomoditat" davant l'elecció de Ridao com a nou lletrat del Parlament, encara que espera que "obrarà conforme a la llei".

L'exsecretari general d'ERC entre els anys 2008 i 2011, Joan Ridao, que també va ser portaveu del seu partit durant quatre legislatures, tornarà al Parlament en qualitat de lletrat després d'haver guanyat unes oposicions per cobrir places vacants.

El Parlament ha donat aquest dimecres a la tarda el vistiplau als tres nous membres que calia escollir en el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) amb un gran consens. Així, l'exsecretari general d'ERC Joan Ridao i Carles Jaume (a proposta del PP) s'incorporaran a l'ens i Àlex Bas en reeditarà el càrrec a proposta de CiU. La proposta ha rebut 100 vots a favor i 29 abstencions, tot i que C's ha criticat la “politització” de l'organisme. També ha criticat l'elecció el socialista Jaume Collboni, que a última hora ha retirat la candidatura d'Antònia Agulló, en considerar que no s'han respectat els procediments adequats per garantir el consens –de fet, el PSC ha perdut un membre a l'ens després dels últims resultats electorals–, i ha lamentat que a partir d'ara no hi hagi cap dona al CGE. ICV-EUiA, de fet, ha anunciat que proposarà una reforma del sistema d'elecció de membres per garantir la presència femenina.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, es bolcarà en la campanya electoral de la coalició independentista liderada per Esquerra. Junqueras participarà en la majoria dels mítings fent tàndem amb el cap de llista, Alfred Bosch. La coalició té previst iniciar la campanya a Badalona amb l'enganxada de cartells del proper 4 de novembre, i tancar-la a Girona, amb la presència, també, del president de Reagrupament, Joan Carretero. Durant els quinze dies recorreran totes les demarcacions catalanes en una campanya que es caracteritzarà per "l'austeritat", segons han confirmat els responsables. No està previst que participin ni l'expresident del partit, Joan Puigcercós, ni l'exsecretari general, Joan Ridao.

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha expressat aquest dilluns la seva desconfiança amb el projecte de transició nacional que Artur Mas va explicitar novament en el seu discurs amb motiu de la Diada Nacional. Ridao ha afirmat que desconeixen quin és "l'horitzó" d'aquest projecte, i en tot cas el considera "incompatible" amb "anar transitant de la mà del PP". Per això, Ridao insta Mas a "aillar i trencar" amb el PP si vol ser creïble. Segons el secretari general d'ERC, el PP -"que està agredint la llengua i uniformitzant l'Estat"- ha situat Catalunya en "un terreny molt pitjor que el de 30 anys enrere". Ridao considera que CiU "ha fet bo el PP, el partit més excèntric de la política catalana".

Les declaracions dels béns i rendes dels diputats catalans del Congrés ofereixen diverses sorpreses i mostren nivells diferents de patrimoni, ingressos i deutes amb les entitats financeres. Aquesta tarda, després que es col·lapsés el web de la cambra baixa espanyola durant el matí, per fi s'han pogut consultar les dades dels representants dels partits catalans i d'arreu de l'Estat. Pel que fa als polítics espanyols, per exemple, el candidat del PSOE pel 20-N, Alfredo Pérez Rubalcaba, declara gairebé un milió d'euros i un pis.

Alfred Bosch ha presentat aquest dijous els seus avals, recollits entre la militància i els consellers nacionals d'ERC, per tal d'encapçalar la candidatura republicana a les eleccions del 20-N. Bosch ha aconseguit el suport de 88 consellers nacionals (el 40% del total) i de 1.819 militants (el 25% del total).