Política 05/06/2018

El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, deixa el càrrec

Ho veu "adequat" amb el Govern constituït i amb el "funcionament de la legislatura normalitzat"

Ara
2 min
El lletrat major del Parlament, Antoni Bayona (esquerra) i Xavier Muro, secretari de la cambra

BarcelonaEl lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, ha decidit deixar el càrrec després de sis anys. Bayona va accedir al cos de lletrats del Parlament el 1984, i a la institució parlamentària ha sigut director de l'oficina de dret comparat i relacions interparlamentàries (2006-2010) i director d'estudis parlamentaris del 2010 al 10 de juliol del 2012, moment en què va assumir la feina de lletrat major.

Bayona ja sospesava últimament deixar el càrrec per la "incomoditat" generada els últims anys. Tanmateix, preferia esperar que es constituís un Govern i es normalitzés la legislatura a la cambra catalana. Ara considera que aquestes condicions ja s'han donat i ha vist "adequat" fer el pas, tal com ha comunicat el Parlament. Una decisió que ha pres de mutu acord amb el president, Roger Torrent, i així s'ha comunicat a la mesa de la cambra.

La seva figura, com la de la resta del cos de lletrats, va esdevenir rellevant l'any passat per les múltiples advertències a les forces independentistes, que volien avançar en el Procés amb dreceres parlamentàries sovint desaconsellades pels experts. Les intencions van generar malestar entre els lletrats perquè es van trobar a l'ull de l'huracà del procés independentista.

De fet, Bayona, juntament amb el secretari general dels serveis jurídics de la cambra, Xavier Muro, va fer arribar un informe a la mesa del Parlament en què sentenciava que la tramitació de la llei de referèndum que les forces independentistes finalment van tirar endavant un dia després era il·legal. El lletrat major del Parlament advertia que l'aprovació d'aquesta norma a través de l'article 81.3 del reglament –el que permet que dos grups modifiquin l'ordre del dia del ple– xocava amb l'obligació de la mesa d'"impedir o paralitzar qualsevol iniciativa jurídica o material, que directament o indirectament suposi ignorar o eludir la nul·litat de les resolucions parlamentàries afectades per la sentència del TC", com la que va declarar "inconstitucional i nul·la" la resolució del 9-N.

Mesos abans, al juliol, el lletrat va qüestionar la legitimitat d'una consulta unilateral en un article a la 'Revista Catalana de Dret Públic' en el qual ressaltava que un "moviment tàctic" d'aquest calibre podria causar un "problema de credibilitat" al Govern. Contraposar el principi democràtic i el principi de legalitat per avalar aquesta via, sostenia, només "podria tenir justificació" en un context de "ruptura de les regles d'un estat autoritari", per la qual cosa considerava "arriscat" confondre això amb els "dèficits que afectin la qualitat democràtica" d'un país com Espanya.

En el text, Bayona recordava que, després de les eleccions catalanes del 2015, Junts pel Sí va haver de pactar amb la CUP per obtenir majoria de vots i escons al Parlament, un fet que, segons ell, no equivaldria a suposar que hi ha una "majoria social favorable a la independència". El lletrat també apuntava a altres factors que, al seu parer, no facilitaven el full de ruta proposat pel Govern, com la capacitat de reacció de l'Estat per frenar la desconnexió o l'"escassa receptivitat cap a la causa catalana" de la comunitat internacional.

Defensor del dret a decidir, sempre s'ha mostrat partidari de respectar el marc jurídic i ha basat algunes de les seves argumentacions en els valors fundacionals de la Unió Europea, a més de defensar els postulats de la Comissió de Venècia, que defensa la negociació amb l'Estat per abordar un procés d'autodeterminació.

stats