Com envellir millor aprenent idiomes
L'Alzheimer, que és més freqüent del que ens pensàvem, es podria retardar fent treballar el cervell
Fa unes setmanes es va publicar un article sorprenent a Nature que diu molt sobre el poc coneixement que tenim sobre el nostre cervell. Segons una anàlisi de marcadors en sang feta a una població general de Noruega, un 25% de les persones de més de 85 anys tenen Alzheimer. Aquesta xifra es pensava que era d’entre un 7% i un 13%, per tant, l’estudi revela que la malaltia és molt més freqüent del que es creia i que sovint passa desapercebuda.
Aquestes dades impliquen que l’envelliment anòmal i accelerat del cervell que associem a l'Alzheimer potser no és tan estrany com ens agradaria pensar, i com més es continuï allargant l’esperança de vida –que en gairebé tots els països segueix una corba ascendent des de fa més d’un segle–, més freqüent serà. Per això és tan important trobar maneres de retardar la pèrdua de funcions cerebrals, que és típica d’aquesta malaltia.
La disminució de capacitats intel·lectuals que veiem amb l’edat, tant en persones sanes com en les que acabaran tenint una demència, depèn principalment de dos factors. El primer és com envelleix de ràpid i degenera el nostre cervell, que és una cosa que encara no podem ni predir ni mesurar amb exactitud. El segon és el que s’anomena reserva cognitiva, que és la capacitat intel·lectual que hem aconseguit al llarg dels anys i que, inevitablement, disminueix a la recta final de la vida. Es podria comparar amb el buidatge d’una banyera: el temps que tardarà a quedar-se sense aigua depèn de la rapidesa amb què surt pel desguàs (el primer factor), però també de com estava de plena quan hem tret el tap (la reserva que teníem).
Per això, un dels elements que es creu que redueix el risc de tenir Alzheimer és tenir un nivell cultural alt, o sigui, haver omplert la banyera al màxim. De fet, l’article que citàvem al principi també va trobar que les persones amb un grau més baix d’escolarització tenien sistemàticament més elevat un dels marcadors de l’Alzheimer, l’anomenat p-tau217. Però recordem que amb més educació no n’hi ha prou per evitar la malaltia: si la banyera es buida prou de pressa, no importa que estigués ben plena al principi, per això també grans savis han acabat tenint una demència.
Parlar més d'un idioma és neuroprotector
Un altre estudi recent reforça aquesta idea que fer treballar el cap pot retardar els efectes del pas del temps però, inesperadament, no només en el cervell, sinó en tot el cos. L’article, publicat a la revista Nature Aging per un grup coordinat pel neurocientífic Agustín Ibáñez, de la Universitat de San Andrés, a l'Argentina, presenta dades de més de 86.000 persones de 27 països europeus, en principi sanes, a les quals s'ha comparat la seva edat real amb una estimació de l’edat biològica, mesurada a partir de diversos paràmetres generals de salut processats amb l’ajut de la intel·ligència artificial. Després de compensar per paràmetres com l’edat, l’exposició a la contaminació –que sabem que accelera l’envelliment– i el nivell socioeconòmic, es van adonar que el que més s’associava a un envelliment saludable –tenir una edat biològica igual o per sota de la cronològica– era parlar més d’un idioma. De fet, com més llengües es dominaven, millor salut es tenia, i això anava més enllà d’una protecció de les funcions del cervell.
Malgrat la dificultat de quantificar l’edat “real” d’un organisme –encara no tenim biomarcadors prou precisos–, aquest treball confirma resultats anteriors, alguns de fa més de vint anys, que ja havien observat que parlar dos o més idiomes, més enllà dels evidents avantatges culturals i socials que té, retarda l’aparició de demència. A més, per primera vegada, es relaciona el multilingüisme amb un envelliment més saludable de tot el cos, no només com a estratègia per augmentar la reserva cognitiva, fet que ens proporcionaria una explicació més genèrica per a la protecció contra la neurodegeneració que s’havia observat abans. L’estudi no diferencia, però, entre l’efecte d’aprendre idiomes a la infància o a l'etapa adulta, ni tampoc què passa si una d’aquestes llengües es deixa de fer servir.
Així doncs, els que tenim la sort o la desgràcia d’haver crescut en un territori bilingüe, no només tindríem ja la banyera una mica més plena que els altres, possiblement degut a tots els esforços que han fet les nostres neurones mentre apreníem a parlar, sinó que també milloraria el nostre envelliment. Això podria servir d’argument –per si en fan falta més– contra l’estratègia dels estats que, per reforçar les seves vel·leïtats nacionalistes, volen imposar un monocultiu lingüístic.
A part d’assegurar que les llengües minoritzades sobreviuen, una bona inversió de salut pública a llarg termini seria fomentar l’aprenentatge d’idiomes addicionals, potser sobretot durant les edats que és més fàcil fer-ho, quan el cervell encara s'està desenvolupant. Seria més barat i transversal que intervenir en altres factors modificables de l’estil de vida, com la dieta o l’exercici. Res d’això substituirà la necessitat de continuar invertint en recerca per poder trobar tractaments que frenin l’envelliment, però tot ajuda.
