Més resolutives i 'multitasking': així afecta el cervell de les dones el segon embaràs
La gestació propicia canvis en el cervell de la dona, però ho fa de manera diferent si és la primera o no
L'efecte de les hormones sobre el funcionament del cervell és un tema polèmic, perquè es presta a l’abús per part dels qui busquen una confirmació científica als seus biaixos. Hem sentit dir moltes vegades que el cervell de les dones no és tan bo com el dels homes en processos que requereixen habilitats matemàtiques, posem per cas. Afirmacions sexistes d’aquesta mena són simplificacions fàcils d’un fenomen extremadament complex i interessant que fan que la recerca en aquest camp avanci més lentament.
Perquè el que és evident és que tots els teixits del cos estan sotmesos al fort influx biològic d'aquestes poderoses molècules anomenades hormones. Si hi ha diferències importants en la fisiologia del fetge, el cor o el sistema immune entre homes i dones, per citar alguns exemples ben estudiats, seria molt estrany que el cervell fos l'únic òrgan que s’escapés de la seva influència.
Fa uns anys es va fer un estudi que demostrava que en humans no es pot distingir macroscòpicament el cervell masculí del femení. Va aixecar força polseguera perquè semblava desmentir que les hormones tinguessin importància. El que passa és que les divergències funcionals no són necessàriament visibles a simple vista.
Per exemple, un article publicat fa unes setmanes a la revista Communication Biology per científics de les universitats de Pittsburgh i Massachusetts demostrava que els cervells dels ratolins mascles i els de les femelles responen de manera diferent als opiacis: en els primers s’activa una proteïna anomenada c-Fos de manera més intensa en les àrees relacionades amb l’addicció. Això podria ajudar a explicar certs patrons de comportament relacionats amb l’abús de drogues recreatives i suggereix que aquest problema no s’hauria de tractar de la mateixa manera en homes i en dones.
Tenint en compte aquesta sensibilitat bioquímica del cervell a les hormones, és lògic pensar que el moment en què el cervell femení ha d'estar més afectat ha de ser la gestació, quan els nivells de les principals hormones sexuals canvien dràsticament en un sentit o l’altre en qüestió de pocs mesos. Efectivament, fa temps que se sap que el primer embaràs provoca canvis no tan sols en el funcionament sinó també en l’estructura del cervell femení, sobretot en les àrees relacionades amb establir lligams socials. Encara que de manera menys dramàtica, el cervell dels pares també evoluciona cap a un comportament més empàtic, menys agressiu i més protector, degut precisament a les corresponents alteracions hormonals (sobretot menys testosterona, més prolactina i oxitocina).
També al segon embaràs
Un nou treball publicat recentment a la revista Nature Communications, dirigit per la neurocientífica Elseline Hoekzema, de l'Amsterdam University Medical Center, presenta un estudi d’imatges dels cervells de més de cent dones al llarg de diversos embarassos (mares primerenques, amb un segon embaràs o dones sense fills), i arriba a la conclusió que les hormones continuen produint canvis en el cervell de les mares en el segon embaràs. En aquest cas, les àrees afectades serien les relacionades amb l’atenció i la resposta sensorial, que són les més implicades en el que anomenem multitasking, mentre que els canvis que es veien en el primer embaràs aquí es repeteixen però amb menor intensitat. Els investigadors defineixen aquestes “millores” del cervell com una actualització del software d’un ordinador, que ja no es reverteix.
La conclusió de l’article és que aquests canvis diferents són consistents amb els reptes que implica una maternitat múltiple. Mentre que quan es té una sola criatura el més important pot ser establir-hi un lligam afectiu que n’asseguri una bona cura, quan arriba la segona, el problema més urgent passa a ser com poder-te ocupar de les dues sense parar boja. Recordem que, com en la majoria de primats, originalment els mascles humans estaven poc implicats en la criança i que ha calgut una evolució cultural de segles de durada, que en alguns casos potser encara no s’ha completat del tot, perquè també hi contribuïssin. En absència d’aquest cop de mà, és lògic que l’evolució hagués prioritzat dotar les mares dels recursos necessaris per sortir-se’n millor davant les demandes d’una progènie múltiple.
Una de les principals mancances de la medicina és que, tradicionalment, l’enfocament s’ha fet des d’una perspectiva masculina. Tant en la recerca bàsica com en la clínica, s’han obviat per comoditat o ignorància les moltes diferències fisiològiques entre els dos sexes, i això fa que molts dels tractaments que es donen actualment no hagin estat dissenyats per als cossos de les dones. Malgrat que ja fa uns anys que les coses estan canviant, encara queda molta feina a fer, com demostren descobriments recents com el que hem comentat aquí, que subratllen la gran plasticitat del cervell, en especial el femení, i el poc que sabem d’un fet tan comú com l’embaràs. En aquest context, estudiar la resposta dels òrgans a les hormones és necessari per poder assegurar que els dos sexes reben el suport sanitari més adequat.
