Política 16/02/2021

Joan Ridao deixarà el càrrec de lletrat major del Parlament per reincorporar-se a la universitat

Romandrà en el càrrec fins a la constitució de la nova mesa, que l'haurà de substituir

3 min
ERC proposa Ridao com a membre del Consell de Garanties Estatutàries

BarcelonaLa presidència del Parlament no és l'únic que canviarà a l'inici de la pròxima legislatura a la cambra catalana. Més enllà dels acords polítics que hi pugui haver per configurar la nova mesa, hi ha un altre càrrec rellevant que quedarà vacant i que la nova majoria parlamentària haurà de nomenar: el de lletrat major del Parlament.

Segons fonts consultades per l'ARA, el jurista Joan Ridao deixarà el càrrec per tornar a la universitat –ha demanat la reincorporació a la Universitat de Barcelona com a professor titular de dret constitucional–, de manera que caldrà buscar-li un relleu. Fonts del seu entorn asseguren que romandrà de lletrat major fins que hi hagi una nova mesa escollida després de les eleccions del 14 de febrer i que el que fa és demanar una excedència al Parlament de la seva plaça de lletrat –hi va accedir per oposició el 2016 i hi podria tornar quan volgués–. Tot plegat encara s'ha de formalitzar, però, segons les mateixes fonts, és una decisió presa de fa mesos.

El de lletrat major és un càrrec que escull la mesa a proposta del secretari general del Parlament, i és part dels deures que tindrà la pròxima cambra catalana. De fet, hi haurà una decisió prèvia: si segueix o no l'actual secretari general, Xavier Muro. Aquesta és una responsabilitat que ostenta un jurista del cos de lletrats de la cambra catalana i que és escollit per la mesa a proposta del president del Parlament. Muro va ser triat com a persona de confiança de Roger Torrent (ERC), però ha protagonitzat diversos encontres durant aquesta legislatura amb Junts per Catalunya. Si es repeteix a la inversa el repartiment que tenien fins ara els dos socis independentistes –encara s'ha de negociar–, seria a JxCat a qui li pertocaria la presidència de la cambra catalana. De fet, l'agost del 2020 Junts va demanar el cessament de Muro per no haver publicat les resolucions aprovades sobre la monarquia, però la iniciativa no va prosperar perquè s'hi van oposar ERC, el PSC i Cs.

Roger Torrent, Josep Costa i Xavier Muro.

El càrrec de lletrat major probablement era una responsabilitat més aviat grisa, poc mediàtica, abans del Procés, però en els últims anys s'ha acabat convertint en una peça clau per les situacions jurídiques inèdites amb les quals s'ha trobat la cambra catalana. Durant els anys més convulsos –amb l'aprovació de les lleis de desconnexió i la declaració d'independència– ho va ser Antoni Bayona, però va renunciar el juny del 2018 després de sis anys, al·legant que l'etapa del Procés havia sigut "especialment complexa" –amb múltiples avisos de responsabilitat penal si no advertien que no es podien aprovar certes resolucions o lleis i declarant com a testimoni al judici de l'1-O–. El seu relleu el va assumir Ridao, que acabava d'entrar dos anys abans al cos de lletrats de la cambra catalana després de deixar el Consell de Garanties Estatutàries.

El trajecte fins a la universitat

Ridao tornarà a la universitat després d'un trajecte institucional llarg: tant en termes polítics com de jurista. En el passat va tenir una trajectòria destacada a Esquerra Republicana, ja que va ser secretari general del partit entre el 2008 i el 2011, cap de files del partit al Congrés de Diputats i abans havia sigut diputat al Parlament (1995-2008), amb un paper rellevant en la ponència de l'Estatut que acabaria aprovant la cambra catalana. Amb l'arribada d'Oriol Junqueras a la presidència d'Esquerra, però, va anar perdent pes polític davant altres dirigents –va perdre les primàries per tornar a estar al capdavant del partit a Madrid contra Alfred Bosch– i, sense deixar les institucions, es va centrar en l'àmbit jurídic. El 2013 va ser nomenat a proposta del Parlament, en concret d'ERC, membre del Consell de Garanties Estatutàries.

Ara bé, en aquesta institució no va durar gaire, ja que va decidir opositar com a lletrat al Parlament i va deixar el lloc (que continua vacant) el 2016. De fet, la renovació dels càrrecs caducats en el Consell de Garanties Estatutàries és també una de les assignatures pendents de la pròxima legislatura: a part de Ridao –el lloc del qual no s'ha reocupat–, els consellers Joan Egea i Carles Jaume tenen el mandat caducat des del novembre del 2015, i des del novembre del 2018 també Pere Jover i Jaume Vernet estan en funcions.

stats