Política 16/02/2021

JxCat reclama incloure una estratègia compartida a Madrid en l'acord de govern

ERC reivindica la via del diàleg i vol centrar la negociació en la investidura i els pressupostos

4 min
El secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, l'endemà del 14-F

BarcelonaLa negociació real per formar govern encara no ha començat, però a mesura que passen les hores es va coneixent el que posarà sobre la taula cadascun dels actors polítics. Aquest dimarts ha sigut el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, qui ha apostat per incloure en l'acord del nou executiu una "estratègia compartida" al Congrés de Diputats, un dels punts calents d'aquesta legislatura per les discrepàncies estratègiques entre ERC i JxCat a Madrid. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha assegurat que si es vol un Govern "fort" en el pròxim mandat, els integrants no poden ser "dissonants" a la cambra espanyola. "Seria molt positiu que fóssim lleials a la presidència i al Govern", ha afirmat.

Sànchez no ha entrat a valorar en quin sentit s'havia de teixir aquesta estratègia –fins ara Esquerra ha donat suport a Pedro Sánchez i JxCat s'hi ha oposat–, però sí que ha defensat tenir un rumb compartit. Fonts del partit afegeixen que, bàsicament, estan demanant que les qüestions que afecten la Generalitat s'abordin a dins de l'executiu i no a través del grup parlamentari d'Esquerra al Congrés, pilotat per Gabriel Rufián. "Les qüestions que afecten el govern de Catalunya s'han d'abordar entre socis de l'executiu", afirmen les fonts, que admeten que l'interlocutor hauria de ser el nou president de la Generalitat, amb tota probabilitat, Pere Aragonès.

Les paraules de Sànchez no han arribat soles, ja que el Consell per la República també ha defensat en un comunicat fer un "front comú" de forces independentistes a Madrid: pretén que els partits acordin un full de ruta que inclogui tant el "diàleg amb l'Estat" com preparar-se per a l'exercici "exitós" de la unilateralitat. L'argument del Consell per no posar una via per sobre de l'altra és que "les dues opcions estratègiques estan assumides en els programes dels principals partits independentistes i totes dues han quedat ratificades en aquestes eleccions".

Aquesta no és una proposta del tot nova per part de Junts per Catalunya, ja que després de les eleccions espanyoles la cap de files, Laura Borràs, va apostar per fer un grup independentista únic al Congrés de Diputats –el sobiranisme va obtenir els millors resultats de la història–, però tant Esquerra com la CUP ho van rebutjar per les discrepàncies ideològiques. Ara no proposen integrar-se en un sol grup, però sí evitar que en les qüestions troncals es voti diferent: ha passat, en aquest mandat, amb la investidura, els pressupostos i els diversos estats d'alarma.

ERC defensa la via del diàleg

En paral·lel a la proposta de Sànchez, aquest dimarts Rufián ha marcat perfil amb l'estratègia d'Esquerra. Ha defensat que el resultat del 14-F "reafirma" l'estratègia i la forma de fer política dels republicans a Madrid i ha remarcat la importància que ERC hagi quedat per davant de JxCat en el bloc independentista. Al seu parer, implica avalar "la via política, el diàleg, el realisme" –defensa que "la confrontació sense fonaments només porta a la frustració"– i per això ha apostat per tornar a convocar la taula de negociació amb el govern espanyol.

A Esquerra han rebut la proposta de Jordi Sànchez amb un cert escepticime. "Ja en parlarem en les reunions de negociació", assenyalen des de la direcció del partit. Per a ERC, la prioritat ara és negociar la investidura i els pressupostos de la Generalitat i, en canvi, el que els republicans anomenen el front de Madrid no entra en les seves preocupacions immediates. ERC se sent avalada en la seva estratègia del diàleg per haver quedat per davant de JxCat el 14-F –encara que només sigui per un escó– i considera que porta la batuta. "Comença el ball de la negociació i per primera vegada portem la iniciativa", exposa un dirigent del partit. Fonts dels republicans a Madrid defensen que la via de la negociació amb el govern espanyol no només va ser reforçada el 14-F, sinó també en la victòria d'ERC en les dues últimes eleccions generals. "Disposats a parlar d'estratègia conjunta, i tant, però el No a tot no és el nostre escenari", sostenen.

En tot cas, la taula del diàleg no ha sigut la via que JxCat i la CUP han vist amb bons ulls fins ara, tot i que Junts afirma que no es nega a dialogar, sinó que el que rebutja és el marc pactat entre ERC i el PSOE. De fet, fonts del partit de Carles Puigdemont discrepen que l'electorat independentista hagi triat la via del diàleg d'ERC, ja que –remarquen– la força independentista que més ha crescut ha sigut la CUP, que també avala la unilateralitat i fer un referèndum abans del 2025. Les mateixes fonts insisteixen que la taula de diàleg tal com està plantejada no ha funcionat –es va reunir un cop el mes de febrer passat– i que s'ha de reformular de cara a la pròxima legislatura. Tot i això, aquest dimarts la portaveu del Govern, Meritxell Budó, s'ha mostrat disposada que el pròxim president convoqui una nova reunió a Barcelona un cop sigui investit, tal com es va acordar en la trobada de Madrid d'ara fa un any.

El presidenciable d'ERC, Pere Aragonès, al col·legi electoral de l'Institut Joan Coromines de Pineda de Mar, on va votar diumenge.

Sigui com sigui, on ara el partit d'Oriol Junqueras té centrats tot els esforços és en mirar de convèncer la CUP i als comuns perquè siguin al pròxim Govern per evitar repetir un executiu de coalició exclusivament d'ERC i JxCat. Aquest dimarts a TV3 el candidat dels republicans, Pere Aragonès, insistia en aquesta configuració: "És moment que tothom agafi responsabilitat".

No és l'únic candidat que comença contactes. El presidenciable del PSC, Salvador Illa, ja ha trucat a tots els partits, excepte Vox, per anunciar que presentarà la seva candidatura a la investidura. A partir d'ara, el candidat del PSC obrirà una ronda de trobades presencials "discretes" per buscar suports per ser investit president. Illa defensa la seva condició de guanyador de les eleccions per presentar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat. Ara bé, està en les mans de la presidència del Parlament proposar el candidat o candidata, un cop consultats els representants dels partits i grups polítics amb representació parlamentària i de constatar si té o no prou suports per ser investit. I la presidència del Parlament té tots els números que torni a ser per a un independentista.

stats