La fiscal general de Colòmbia, Luz Adriana Camargo, ha informat aquest dilluns que la investigació sobre l’atemptat contra el candidat a les eleccions presidencials Miguel Uribe indica que un grup criminal organitzat estaria al darrere de l’atac en què el senador va resultar greument ferit. L'autor de l'atemptat és un menor de 15 anys que portava una pistola i que va ser detingut immediatament després de l'atac pels mateixos seguidors del polític, que el van retenir fins que van arribar les forces de seguretat. "Som perfectament conscients que aquest noi és només l’executor material", ha firmat la fiscal en roda de premsa, i ha afegit que el seu objectiu és "poder establir qui va determinar aquesta acció criminal". En la investigació hi participen almenys 180 funcionaris, entre investigadors de la Fiscalia, agents d'intel·ligència i membres de la Policia Nacional de Colòmbia, segons ha detallat.

Passejant pels carrers del Japó es pot observar que en general hi ha poques papereres per llençar la brossa. És un fet que estranya als turistes per la pulcritud de la majoria dels carrers. Entre els estrangers ressona sovint una pregunta: on es llença la brossa? El periodista de SoraNews24 Seiji Nakazawa va llegir les queixes dels turistes per la falta de papereres als carrers en fòrums d’internet. I va contestar: “No només molesta als turistes, també als mateixos japonesos”. La pregunta que ens hem de fer, doncs, és una altra: per què hi ha tan poques papereres al Japó?

El 29 de novembre de l'any 2003, vuit membres del CNI es traslladaven amb els seus vehicles des de Bagdad fins a les bases de Diwaniya i Najaf. Eren els anys de la guerra de l'Iraq. Havien recorregut aproximadament uns 30 quilòmetres quan van patir una emboscada on van morir tots els agents, menys un: José Manuel Sánchez Riera. Ara, més de 20 anys després, ha decidit explicar la seva història en el llibre Tres días de noviembre (Editorial Espasa).

El tinent general de les Forces de Defensa Nuclear de Rússia, Ígor Kiríl·lov, a qui Ucraïna responsabilitzava de l'ús d'armes químiques al seu país, ha mort en un atemptat aquest dimarts quan ha explotat un dispositiu amagat en un patinet elèctric a Moscou. La bomba s'ha activat quan Kiríl·lov sortia de casa seva, acompanyat pel seu ajudant, que també ha mort, segons ha confirmat el Comitè d'Instrucció de Rússia (CIR). Hores després Ucraïna ha reivindicat l'atac, que haurien dut a terme els seus serveis secrets, segons afirmen fonts d'intel·ligència ucraïneses, que asseguren a la BBC que Kiríl·lov era un "objectiu legítim" pels seus "crims de guerra".

La BBC va cobrir l’atemptat contra Donald Trump d’una manera insòlita. La cadena pública britànica tenia el seu corresponsal als Estats Units, Gary O’Donoghue, al lloc dels fets, i va viure en directe el tiroteig durant el míting. Cal dir que, com a periodista, O’Donoghue té una característica molt poc habitual en la professió i és que és invident. Treballa a la BBC des que es va graduar a la universitat, des del 2004 ha treballat a la secció de política, ha aportat bones exclusives a la cadena i ha explicat històries des de l’Àsia, Àfrica i diferents punts d’Europa.

La policia dels Països Baixos ha detingut el presumpte autor material de l'atemptat contra l'exdirigent del PP i fundador de Vox, Aleix Vidal-Quadras, del novembre passat a Madrid. Segons han informat la Policia Nacional i el ministeri de l'Interior aquest matí, la persona detinguda tenia una ordre de detenció internacional de l'Audiència Nacional, i és la sisena detenció que es du a terme en el marc de la investigació que lidera la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional. Es tracta de Mehrez Ayari, de 37 anys, un ciutadà francès d'origen tunisià amb múltiples antecedents a França. És una detenció clau, al tractar-se de la persona que va disparar directament a l'exdirigent polític des d'una moto, amb la qual va fugir.

L'intent d'assassinat del primer ministre d'Eslovàquia, el populista i pro Putin Robert Fico, arriba en un moment de màxima polarització política al país i a només dues setmanes de les eleccions europees. A més de ser una terrible desgràcia personal, l'atemptat és un símptoma més d'una Europa cada cop més tensada, on els discursos d'extrema dreta guanyen terreny i quotes de poder enmig d'un gran desconcert popular. És un nou i greu avís. Quan la discussió pública només admet dialèctiques simplistes, a favor i en contra, llavors es van trencant els ponts de diàleg i s'obre la porta als extrems. Siguin de perfils individuals, com semblaria el cas, o grupals.

La investigació de l'atemptat que va patir Aleix Vidal-Quadras el 9 de novembre a Madrid fa un pas més, amb la detenció d'una dona als Països Baixos que, segons fonts del ministeri de l'Interior, "va participar en el finançament i la preparació" de l'atac. El fundador de Vox i expresident del PP català, de 78 anys, va rebre un tret a la cara que li va causar una fractura doble a la mandíbula. Vidal-Quadras ja s'ha recuperat i ha fet diverses aparicions públiques.

Tres dies després de la massacre en una sala de concerts a Moscou, el president de Rússia, Vladímir Putin, ha reconegut que l'atemptat a Moscou que va deixar 144 morts va ser provocat per "islamistes radicals". Fins ara s'havia negat a reconèixer la vinculació de l'Estat Islàmic (EI), tot i que el grup jihadista n'havia reivindicat l'autoria. Les declaracions del mandatari, però, tornen a vincular Ucraïna a la responsabilitat de la massacre. Putin ha dit que l'atac "el van protagonitzar islamistes radicals", però que el que cal saber és qui hi ha realment al darrere. I seguidament ha apuntat: "Aquesta atrocitat podria ser una baula més en la sèrie d'intents dels que lluiten contra la Federació de Rússia des del 2014 i sota el règim neonazi de Kíiv". Moscou no presenta proves que puguin vincular el govern de Volodímir Zelenski en l'atac. Kíiv ha rebutjat des del primer moment qualsevol implicació.

Mentre l'associació majoritària de víctimes de l'11-M ha aprofitat l'acte d'homenatge pel vintè aniversari de l'atemptat per denunciar, un any més, la doble victimització que els ha suposat el “serial de mentides i teories conspiratives” que van promoure el govern de José María Aznar, el PP i mitjans afins, la fundació FAES –presidida per l'expresident espanyol i dels populars– ha sortit a defensar que Aznar no va mentir quan va apuntar a ETA. “Ni al govern li constaven les evidències que se li retreu ocultar ni en la seva actuació va deixar d'atendre els indicis de què disposava en cada moment”, sosté el grup d'anàlisi de la fundació d'Aznar en un comunicat publicat el dia que fa 20 anys de l'atemptat.

Avui és 11 de març i, per tant, avui fa vint anys dels atemptats de Madrid, en què el terrorisme de signe islamista va assassinar 192 persones. Aquell drama, gestionat amb una gran mentida pel govern d’Aznar, va provocar la victòria electoral del PSOE de Zapatero tres dies després. 

Dos encaputxats han atemptat aquest diumenge en una església italiana a Istanbul, a Turquia, i han matat una persona, ha dit el ministre de l'Interior turc, Ali Yerlikaya. "Al voltant de les 11.40 hores, durant la missa a l'església de Santa Maria del barri de Sariyer, C.T., que assistia a la missa, ha estat agredit a punta de pistola per dues persones emmascarades i, malauradament, ha perdut la vida", ha anunciat el ministre a les seves xarxes socials. "Condemnem fermament aquest atac menyspreable", ha afegit.

Avui fa cinquanta anys vaig sortir de l’escola i vaig anar cap a casa. La mare preparava el dinar sentint com cada dia Panorama, radio-crónica de la actualidad en Cataluña y Baleares. Va dir-me amb to transcendent: “Han matat el Carrero Blanco”. Just en aquell moment, el locutor informava que primer havia semblat una explosió de gas però que les investigacions posteriors havien conclòs que el president del govern havia estat víctima d’un vil i criminal atemptat. "Jo no m’he cregut que fos el gas. Quan el cotxe del president del govern surt volant, no és un accident, és que l’han matat”.

Víctimes dobles, el documental de dimarts al vespre a TV3, tenia una arrencada potentíssima. Sobre unes pel·lícules familiars antigues on es veien un nen i una nena jugant, la veu d’una dona recordava amb emoció com eren aquelles criatures. “El Jordi tenia nou anys. Era un nano molt alegre i molt guapo i li encantava el futbol. [...] La meva filla Sílvia tenia catorze anys. Era encantadora, feia ballet i era molt amiga de les seves amigues”. El Jordi i la Sílvia van morir a l’atemptat d’Hipercor. També hi va morir la germana de la dona que ens parla, la tieta dels nens, que els acompanyava. I a poc a poc anem descobrint la vida del matrimoni després de la tragèdia i l’esforç per tirar endavant malgrat un dolor que, després de trenta-sis anys, encara és palpable i profund.

A primera hora del matí d'aquest dimecres, en plena hora punta, s'han produït dues explosions consecutives en dos punts diferents de la carretera que uneix Tel-Aviv amb Jerusalem, molt a prop d'aquesta ciutat. Hi ha almenys un mort i 22 ferits, segons la policia israeliana. Les autoritats han informat que es tracta d'un "atac combinat" amb motxilles bomba, que anaven plenes de claus per maximitzar el dany, i que s'han detonat a distància.

L'ex primer ministre japonès Shinzo Abe, de 67 anys, ha mort després que un exmilitar a l'atur li hagi disparat diversos trets per l'esquena mentre feia un acte electoral a la ciutat de Nara. Abe ha estat traslladat inconscient a l'hospital en helicòpter. Els pronòstics ja eren negres des del primer moment, i hores després s'ha confirmat que els metges no havien pogut fer res per salvar-li la vida. L'exmandatari, que continuava jugant un paper clau en la política nipona, és l'home que ha ocupat durant més temps el càrrec de la història del Japó fins que va dimitir el 2020. L'atacant ha estat detingut, però no s'han precisat les seves motivacions. És el primer assassinat d'un alt càrrec polític al Japó des dels anys 30.

El primer ministre iraquià, Mustafà al-Kazemi, ha sortit il·lès aquest diumenge d'un atac amb un dron bomba dirigit contra la seva residència a la Zona Verda de Bagdad, al centre de la capital. En un comunicat, la Cèl·lula d'Informació de Seguretat –l'organisme encarregat de la seguretat del país– ha assegurat que Al-Kazemi "no ha patit cap mal i té bona salut", tot i que no detalla si ha hagut de ser traslladat a l'hospital. Més tard, i en un missatge a la nació, el mandatari ha volgut assegurar ell mateix a la població que es troba bé i ha demanat "calma i moderació pel bé d'Iraq". "Els míssils de la traïció no desanimaran els creients, i no mourà la fermesa i insistència de les nostres heroiques forces de seguretat per preservar la seguretat del poble, aconseguir el dret i establir la llei", ha afirmat el primer ministre. Diverses persones del seu equip de seguretat sí que han resultat ferides.

Els Estats Units asseguren que han abatut dos membres d'alt rang de la branca afganesa de l'Estat Islàmic (coneguda com a ISIS-K) en un atac amb un dron que ha tingut lloc aquesta matinada a la província de Nangarhar, a l'est de Kabul i limítrofa amb el Pakistan. Es tracta de la primera resposta de l'exèrcit nord-americà a l'atemptat de dijous a l'aeroport de Kabul, que va ser reivindicat per l'ISIS-K i en el qual van morir com a mínim 170 persones, segons fonts afganeses.

Eren les sis de la tarda al barri de Keyham, a Plymouth, al sud-oest del Regne Unit, quan dijous un home "va donar una puntada de peu a una porta i va sortir disparant de manera aleatòria", segons explicava un testimoni a la BBC. Va matar cinc persones, dos homes, dues dones i una nena de tres anys, i després es va suïcidar. Aquest divendres s'ha fet pública la identitat de l'assassí: es deia Jake Davison, tenia 22 anys i era aprenent d'operador de grues. La policia descarta per ara que tingui relació amb cap organització terrorista, informen els mitjans locals, i el primer ministre, Boris Johnson, no ha volgut comentar els fets per no interferir en la investigació, més enllà d'expressar el seu condol.

El 22 de juliol de 2011, en una tarda de divendres en plenes vacances d’estiu, una bomba va explotar al centre d’Oslo, en un punt on es concentren la seu del govern, diversos ministeris i la redacció d’un dels principals diaris de Noruega. Eren gairebé dos quarts de quatre. Començava una llarga tarda de terror que acabaria amb 77 víctimes mortals, la majoria adolescents de les joventuts del Partit Laborista que participaven en una trobada a l’illa d’Utoya, a uns 40 quilòmetres al nord-oest de la capital. L’autor material d’aquella pèrdua d’innocència col·lectiva era Anders Berhing Breivik, que després de crear el caos al centre de la ciutat es va dirigir cap al seu objectiu principal. “Avui morireu, marxistes”, diuen que cridava mentre anava disparant als joves que intentaven fugir.