Més míssils russos sobre Kíiv mentre Occident tem una escalada bèl·lica

Una marea de gent ret homenatge a les víctimes de l'atac durant una jornada de dol nacional a Rússia

4 min
Milers de persones fan cua sota la pluja per retre homenatge a les víctimes de l'atemptat als afores de Moscou.

WashingtonEncara sota l'impacte de l'atemptat de divendres contra una sala de concerts a Moscou, Rússia no afluixa la seva ofensiva sobre Ucraïna, i aquest dilluns ha repetit els atacs amb míssils sobre la capital. Segons les autoritats locals, un edifici residencial al centre de Kíiv ha quedat greument malmès per un bombardeig rus que ha deixat almenys set ferits. Durant el matí s'han produït diverses explosions a la capital ucraïnesa i, segons l'ambaixadora estatunidenca, Rússia ha utilitzat míssils hipersònics per a l'atac d'avui.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Tot plegat després que el president rus, Vladímir Putin, hagi vinculat l'atemptat amb Ucraïna, malgrat la reivindicació de l'Estat Islàmic. A Rússia aquest diumenge va ser dia de dol nacional per recordar les víctimes i condemnar els fets. Malgrat la pluja, des de primera hora del matí una marea de gent va portar flors al lloc de l'atemptat, en un memorial espontani que es va formar al costat de l'edifici de la sala de concerts. Fins ara les forces de seguretat russes han detingut onze persones vinculades amb l'atac, quatre de les quals van participar-hi personalment. Més enllà de la tragèdia i de la preocupació que genera veure la capacitat que té l'Estat Islàmic (EI) per recuperar-se, les declaracions de dissabte a la nit fetes pel president rus, Vladímir Putin, planen com un núvol fosc sobre Occident. Especialment sobre Ucraïna. El president rus va vincular Kíiv amb l'atemptat.

Bombers treballant al centre comercial engolit per les flames.

Aquest matí de diumenge molts ucraïnesos ja van haver de buscar refugi al metro de Kíiv davant la intensitat dels atacs russos. Només a la capital, les forces ucraïneses van abatre 18 míssils i 25 drons. I a la regió de Lviv, a l'est del país, desenes més que tenien com a objectiu infraestructures. Un d'aquests míssils va entrar a l'espai aeri de Polònia, que és membre de l'OTAN. En conseqüència, un atac al seu territori generaria una reacció de la resta de països de l'Aliança Atlàntica. El míssil va ser dins de l'espai aeri polonès durant 39 segons i el país va posar en alerta la seva força aèria.

El subcap del Consell de Seguretat de Rússia, Dmitri Medvédev, va escriure al seu canal de Telegram: "Venjarem a tothom. I els implicats, independentment del seu país d'origen o el seu estatus, seran a partir d'ara el nostre objectiu legítim i principal". I després va afegir: "Espereu, desgraciats".

Aquest to més bel·ligerant ha posat en alerta els dirigents europeus. El ministre francès d'Assumptes Europeus, Jean-Noël Barrot, ha avisat Moscou que no ha d'utilitzar l'atemptat pels seus interessos: "S'ha d'aclarir aquest acte odiós i bàrbar, i no s'ha d'instrumentalitzar". Quan a la televisió francesa BFMTV li han preguntat si considera que Putin ja està utilitzant la massacre per justificar polítiques més agressives, el ministre francès ha respost que fa setmanes i mesos que estan veient "un enduriment de la posició de Vladímir Putin". En aquest sentit, també ho ha aprofitat per recordar la crida del president Emmanuel Macron a implicar-se més en el suport a Ucraïna i ha ressaltat la importància que Europa segueixi en la línia del rearmament.

Washington ja havia avisat

La realitat és que els Estats Units van avisar Rússia a principis de mes que hi havia risc d'un atemptat a Moscou, precisament de l'EI-K, la branca de l'Estat Islàmic que té base a l'Afganistan. En un comunicat publicat el 7 de març a la pàgina de l'ambaixada, s'anunciava que "els extremistes tenen plans imminents d'atacar grans reunions a Moscou, incloent-hi concerts" i recomanava evitar les multituds, seguir les actualitzacions dels mitjans i estar atent a l'entorn.

L'advertència pública no va ser l'única que va rebre Rússia. Una portaveu del Consell de Seguretat de la Casa Blanca, Adrienne Watson, ha confirmat que el govern nord-americà també havia notificat a les autoritats russes el risc d'un atemptat. Els Estats Units segueixen sense dubtar que l'autoria de la massacre és de l'Estat Islàmic. En una entrevista a la cadena ABC, Kamala Harris ha defensat que l'EI és el responsable. Així i tot, davant la pregunta de: ¿"Tenen els Estats Units alguna prova que hi doni suport?", Harris ha respost "No", i ha afegit que "el que sabem és que l'EI-K és en realitat, per tota la informació, responsable dels fets succeïts". Harris també ha emfatitzat el fet que "es tracta d'un acte de terrorisme" i "tots hem d'enviar el nostre condol a les famílies".

Malgrat l'hostilitat amb Rússia des que va esclatar la guerra d'Ucraïna, els Estats Units continuen amb la seva política del "deure d'avisar" cada cop que tenen coneixement d'una possible amenaça d'atemptat. Ja es va veure amb l'Iran, quan van advertir-los de la possibilitat d'un atac contra el cementiri de Kerman durant l'homenatge al general Qasem Soleimani.

Així i tot, donada la desconfiança que hi ha entre les dues potències, Rússia va considerar els avisos diplomàtics dels nord-americans una provocació. "Tot això sembla un xantatge i un intent d'intimidar i desestabilitzar la nostra societat", va dir Putin durant el seu discurs anual als espies russos, segons recull The Economist. De fet, el president rus tampoc va fer referència a aquest avís durant la seva compareixença de dissabte.

L'atemptat contra la sala de concerts també posa en qüestió la figura de Puitn com a garant de l'estabilitat i seguretat al país. Després que el cap de setmana passat guanyés folgadament unes eleccions a les quals als territoris ocupats d'Ucraïna s'obligava a votar porta per porta, Putin ara es troba en una posició en què ha d'explicar què ha fallat. Internament, també hi ha el temor que la massacre serveixi d'excusa per justificar polítiques de control més dures a dins de les fronteres o per imposar un reclutament forçat.

stats