Més de seixanta londinencs amb orígens molt diversos, des de cantants de drill fins a oligarques russos, passant per aristòcrates i polítics i artistes, es passegen per Caledonian Road (Més Llibres/Libros del Asteroide), traduït al català per Albert Nolla i Víctor Ruiz Aldana. El protagonista principal és un historiador de l'art, blanc, de mitjana edat, que se sent còmode amb tothom i fa veure que no li importen els diners. L'escriptor Andrew O'Hagan (Glasgow, 1968) els fa parlar a tots i aconsegueix retratar els efectes de la supèrbia i la corrupció en la societat britànica post-Brexit. És una ficció, però a les pàgines d'aquesta novel·la s'hi reconeixen moltes coses. Finalista dels Premis Brooke en tres ocasions, O'Hagan té també una llarga experiència com a periodista.

S'ha acabat el pernil per als amics o familiars que viuen a la Gran Bretanya. Almenys legalment i de forma temporal. A partir d'aquest dissabte, les persones que hi arribin des de la Unió Europea i altres països europeus ja no podran introduir-hi una sèrie de productes carnis i làctics. La prohibició, que vol evitar la propagació de la febre aftosa que està castigant alguns països de l'est del continent, afecta tant els turistes com els residents que tornin de les seves vacances. Se'n veuen excloses les persones que entrin directament a Irlanda del Nord i a l'illa de Man, Jersey o Guernsey.

Els llibres il·lustrats de Raymond Briggs són una veritable tradició nadalenca al Regne Unit des de fa tres generacions. Per a molts britànics, no arriba Nadal de veritat fins que no tornen a rellegir els seus àlbums il·lustrats o bé tornen a veure a la televisió les seves adaptacions animades, que es programen cada any. Aquesta adherència a unes històries concretes entre les moltes que s’han explicat al voltant d’aquesta festivitat només s’entén per la capacitat que va tenir Raymond Briggs per transmetre les emocions que sentim aquests dies d’una manera que captura la màgia amb què els nens viuen el Nadal i al mateix temps les emocions que pertanyen al món dels adults, i les barreja totes dues.

Una de les set vides polítiques de Boris Johnson s'enfronta aquest dijous a un nou test d'estrès. La Gran Bretanya celebra eleccions locals i el primer ministre i els conservadors hi arriben quan l'escàndol del Partygate i de les multes per haver trencat les lleis del confinament a Johnson i al seu ministre d'Economia, Rishi Sunak, encara no s'ha apaivagat. I encara cal saber-se també el resultat de l'informe intern de l'alta funcionària Sue Grey sobre tot aquest seguit de festes il·legals, si hi haurà o no més multes de la policia al cap de govern i si Johnson va mentir ex professo a la Cambra dels Comuns assegurant que mai es van violar les normes a Downing Street.

En les últimes hores ha tingut lloc una altra pèrdua simbòlica per al ja prou esfilagarsat i inexistent Imperi Britànic, i per a la Commonwealth. Barbados, país independent però fins ara formalment sota l’autoritat de la reina d’Anglaterra en tant que cap d’estat, ha esdevingut finalment una nova república. L’acte ha tingut lloc coincidint amb el 55è aniversari de la declaració d’independència, que va tenir lloc el 30 de novembre del 1966. Així doncs, Elisabet II ja no n’és la monarca. L’advocada Sandra Mason, de 72 anys, s'ha convertit en el primer president de la nova república.

Entre l'1 de gener i el 31 de setembre d'aquest any, 17.084 persones van arribar a les costes de la Gran Bretanya després de creuar en tota mena d'embarcacions les aigües del canal de la Mànega, 2,5 vegades més que en el mateix període del 2020. I la dinàmica ha continuat creixent a l'octubre.

La Gran Bretanya, ens diuen, és lliure. Fa una setmana, el govern va aixecar les restriccions contra el covid que seguien vigents al país (les relatives a la distància social, l’ús de la mascareta i la limitació del nombre de persones en reunions; totes). Ara, la protecció contra el coronavirus passa a dependre de manera efectiva de les vacunes i... vaja... de la deessa Fortuna. Per la seva banda, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord, nacions autònomes, han decidit assenyadament mantenir algunes restriccions.

Ara que fa cinc anys del fatídic referèndum del 23 de juny del 2016, quin és el balanç del Brexit? Resposta: dues unions més dèbils, la britànica i l’europea, i unes relacions tenses.

El pare de Meghan Markle no va poder anar al casament de la seva filla amb el príncep Enric d'Anglaterra perquè, abans que tingués lloc, ja estava guanyant diners de sotamà amb la història d'amor de la seva filla amb el net de la reina Elisabet II. Des de llavors, la relació de Thomas Markle amb la seva filla no ha deixat d'empitjorar. Tant, que actualment ja no mantenen cap tipus de relació, ni tan sols ara que ella ha abandonat la família reial britànica i pot ser més flexible en les seves decisions. És arran d'aquesta mala relació que el progenitor de l'actual duquessa de Sussex ha decidit cremar tots els vaixells.

“Ernest, guaita, guaita! Una cambra de bany!”, diu l'Ethel al seu marit, que contempla amb la mateixa incredulitat els luxes de la casa que acaben de comprar-se per 825 lliures i una hipoteca a 25 anys. És el 1930 i la parella comencen una vida junts amb l'optimisme natural de la generació nascuda a les acaballes de l'era victoriana, a la qual li va tocar viure una època convulsa de guerres mundials i transformacions socials però també de gran progrés tecnològic i cultural. L'Ernest i l'Ethel, de fet, semblen representar la tensió entre l'idealisme d'una classe obrera que reclama el seu lloc en la societat britànica (Ernest) i els valors conservadors d'una nació intrínsecament classista (Ethel). Però els protagonistes d'aquesta tendra i personal novel·la gràfica publicada per Blackie Books no són arquetips sociològics, sinó els pares de l'autor, Raymond Briggs, un dels grans narradors gràfics del Regne Unit, creador de clàssics del llibre il·lustrat infantil com El ninot de neu o Pare Noel però també d'una de les novel·les gràfiques més importants del segle XX, la corprenedora Cuando el viento sopla, publicada el 1982 i magníficament adaptada al cinema el 1986. Cuando el viento sopla explora un escenari realista de guerra nuclear des del punt de vista d'un entranyable matrimoni de jubilats britànics que segueixen en tot moment les instruccions de les autoritats per protegir-se d'un enemic invisible que, inevitablement, acabarà amb ells.

El líder del Partit Laborista britànic, Jeremy Corbyn, demanarà al nou primer ministre conservador que sotmeti a referèndum el seu acord del Brexit i ha avançat que, si es fa, la seva formació defensarà la permanència a la Unió Europea. En una carta a les bases després d'una reunió de la directiva laborista, ha deixat clar que els laboristes "farien campanya per la permanència davant d'una sortida sense acord o un pacte 'tory' que no protegeixi ni l'economia ni l'ocupació".

TSB, la filial britànica de Banc Sabadell, segueix acumulant problemes. Si el passat mes d'abril va tenir un error informàtic que va deixar dos milions de clients sense poder accedir als seus comptes, aquest agost n'han sortit malparats alguns usuaris de targetes de dèbit. Segons la mateixa entitat, al voltant de 40.000 clients tenen targetes que caducaran en acabar aquest mes. Malgrat tot, encara no n'han rebut una de nova.

La firma tecnològica IBM ha sigut crítica amb el Banc Sabadell. L'empresa estatunidenca, contractada aquest abril per TSB (la filial britànica del Sabadell), considera que l'entitat bancària no va dur a terme suficients proves per evitar el caos informàtic que va impedir que un nombre molt elevat de clients poguessin treure diners dels seus comptes. Així ho reflecteix un informe de la multinacional publicat pel Comitè del Tresor del Parlament del Regne Unit.

Els Estats Units, França i el Regne Unit han llançat de matinada una sèrie d'atacs amb míssils sobre Síria en resposta a l'atac químic de la setmana passada a la població de Douma, prop de Damasc. Segons ha explicat el Secretari de Defensa, James Mattis, l'objectiu és només "destruir la capacitat d'investigació, desenvolupament i producció d'armes químiques del règim sirià".

El Partit Laborista britànic intentarà avui, per primer cop, tombar el text legislatiu més representatiu del Brexit. El que es coneix com la Gran Llei de Derogació, que en teoria anul·la tota la regulació europea vigent al Regne Unit, serà votada aquest vespre al Parlament en segona lectura, en el que constitueix la primera batalla d’un procés que s’intueix molt llarg i gens planer. Jeremy Corbyn, el cap del laborisme, ha donat ordres de votar no a la llei amb l’esperança que s’hi sumin una colla de rebels conservadors.

Més de 25 hospitals d’Anglaterra i Escòcia, i un nombre indeterminat de consultes de metges de capçalera i de dentistes han estat víctimes de la cadena de ciberatacs que ha afectat a nivell global i que al Regne Unit ha estat llançada principalment contra el Sistema Nacional de Salut (NHS, en les sigles en anglès), encara que també el van patir altres institucions, tot i que que sense patir tan greument les conseqüències.

El 23 de juny el Regne Unit decidirà en un referèndum si es queda o marxa de la Unió Europea. La societat britànica es polaritza per la intensitat de la campanya. Els votants hauran de marcar una de les dues respostes possibles: quedar-se com a membre de la UE o deixar la UE. Inicialment la pregunta es contestava amb un 'sí' o un 'no', però es va considerar que donava avantatge als del 'sí', i es va buscar aquesta altra fórmula. Cap a les 5 de la matinada, hora nostra, del dia 24 de juny tindrem una idea bastant clara de per on han anat els resultats d’això que coneixem com a ‘Brexit’.