L'Estat va tancar el 2025 amb el dèficit públic més baix des de l'esclat de la crisi financera de l'any 2008, gràcies a un nou rècord històric de recaptació d'impostos, segons ha informat aquest dimarts el ministeri d'Hisenda.

Les amenaces de Donald Trump contra els aliats europeus, tant territorials –una possible annexió de Groenlàndia– com comercials –amb més aranzels–, han acabat, de moment, en pausa després que el president dels EUA es fes enrere fa una setmana. Malgrat la desescalada, els estats europeus preveuen noves tensions amb Washington i estudien mesures per contrarestar els atacs nord-americans als països del continent, especialment els estats membres de la Unió Europea.

Els catalans són els segons habitants de comunitat autònoma que més deute per cap suporten, després dels valencians. En concret, només néixer carreguen amb un passiu mitjà pel deute del sector públic català que a finals del tercer trimestre d'aquest any era 10.880 euros, davant d'11.367,2 euros dels residents al País Valencià. Les xifres surten del deute de les administracions públiques durant el tercer trimestre, difoses pel Banc d'Espanya. La quantitat en el cas català, en tot cas es va reduir entorn del 0,9% gràcies a l'augment de la població el darrer any, però continua sent més del doble que a la Comunitat de Madrid (5.277,9 euros), on aquesta xifra va créixer en un any l'1,3%.

El Tresor Públic preveu arribar l'any que ve a una emissió neta de deute de 55.000 milions d'euros, igual que en l'exercici actual, centrada en títols a mitjà i llarg termini, que suposaran gairebé el 91% del total, és a dir, 50.000 milions.

La Generalitat demanarà per l'any que ve un total de 8.538 milions d'euros al fons de liquiditat autonòmica (FLA), una quantitat similar a la del 2025 (llavors van ser 8.488 milions, dels quals n'ha rebut 8.113). La decisió suposa allunyar-se de recórrer de nou als mercats per finançar-se, com tenia previst fer a partir de l'any que ve, per aconseguir-hi entorn el 5% del deute total. De fet, la data s'ha anat retardant, tot i que les finances, encara complicades, han anat millorant i el govern català ha aconseguit per primer cop en 13 anys el finançament per part de bancs per un total de 3.500 milions, per abaratir el FLA del 2023. Agències com Fitch, Moody's i DBRS també han tret l'etiqueta d'escombraries al deute català i l'han situat amb una nota que el qualifica de més fiable.

Des del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, la confiança en l'economia dels Estats Units s'ha vist tocada. La guerra comercial contra els seus socis comercials, els plans de retallades massives d'impostos i la inconsistència en la política exterior han danyat la reputació dels EUA com a primera potència econòmica. Això s'ha vist reflectit, en part, en un abaratiment del dòlar —la moneda de reserva global— i, per extensió, pot afectar el paper dels bons del Tresor nord-americans com a actius refugi indispensables per al funcionament de l'economia mundial.

Dimecres, el president dels Estats Units, Donald Trump, va desmentir en una roda de premsa que tingués previst acomiadar Jerome Powell, el president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà). Aquell mateix matí, diversos mitjans com Bloomberg i The New York Times havien publicat que Trump tenia un esborrany de carta per enviar al Congrés per fer fora Powell, la qual cosa va comportar la caiguda immediata del dòlar al mercat de divises i va posar la borsa nord-americana en números vermells. Només amb el desmentiment del president, pocs minuts després de la publicació, la situació als mercats es va normalitzar.

Pocs dies després d'anunciar una bateria d'aranzels contra la majoria dels països del món en un acte batejat per ell mateix com el Dia de l'Alliberament, el president dels Estats Units, Donald Trump, va fer marxa enrere i en va suspendre la majoria amb la intenció de “negociar”. Tot i que les borses van reaccionar amb números vermells i la majoria dels governs van fer arribar les seves crítiques a la mesura, la reculada de Trump es va deure, en bona part, a l'encariment dels bons del Tresor, els títols de deute del govern nord-americà.

El deute públic va pujar fins al 103,5% del producte interior brut (PIB) en el primer trimestre d'aquest any, un nou rècord al situar-se 1,7 punts per sobre del tancament del 2024. La xifra absoluta es va situar en 1,667 bilions d'euros, segons les dades del Banc d'Espanya. En comparació anual, la ràtio de deute està 2,8 punts per sota de la del mateix període de l'any passat (106,3%).

Els bons del Tresor dels EUA a 30 anys han disparat el seu rendiment fins a situar-se per sobre del nivell del 5% (5,07%), el més elevat des de fa gairebé dues dècades. Aquesta evolució –el moviment entre els preus i el rendiment és a la inversa, a menys preu més interès i a més preu menys rendiment– significa que els diners fugen d'aquests actius, és a dir que la demanda cau, mentre que fins fa poc eren considerats un valor de refugi en temps d'incerteses. Els EUA han de retribuir més, és a dir pagar més car, per captar recursos per finançar-se.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef, l'agència estatal de control dels comptes públics) ha rebaixat les previsions de creixement de l'economia espanyola per a aquest any i el vinent a causa de la incertesa internacional. Davant d'això, ha assegurat que l'Estat haurà de prendre mesures a partir del 2027 per complir amb els compromisos fiscals exigits per la normativa europea.

Menys deute, menys dèficit i una despesa pública controlada. Són les tres línies mestres del Pla Fiscal Estructural corresponent al període 2025-2028 que el govern espanyol té previst enviar aquest dimarts a Brussel·les. Amb l'entrada en vigor de les noves regles fiscals a partir de l'any que ve, els Estats membres estan obligats a presentar un pla d'ajust per als pròxims set anys des de la posada en marxa d'aquestes regles, és a dir, fins a l'any 2031. Durant aquest període, els països han de dur a terme un "esforç" amb l'objectiu principal de reduir el deute de les administracions públiques.

L'increment dels tipus farà que Catalunya, Madrid i el País Valencià paguin pels interessos del seu deute el 2025, respectivament, 1.918 milions d'euros, 1.321 milions i 1.172 milions, cosa que les converteix en les comunitats que més quantitat abonaran per aquest concepte, segons un informe de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea),

La unió econòmica i monetària (UEM), o sigui el govern de l’àrea euro, va suspendre el Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC) poc després de generalitzar-se els confinaments massius per resistir l’impacte de l’epidèmia de la covid-19. Això va permetre acceptar dèficits públics superiors al 3% del PIB i nivells d’endeutament superiors al 60% del PIB. Anteriorment, si se superaven, havien de sotmetre’s a la UEM i posar en marxa un pla d’ajust. Aquesta exigència s’ha suspès durant quatre anys. Els estats més insistents en el compliment del PEC (els defensors de l’austeritat) fa temps que volen tornar a aplicar-lo. Precisament, durant la presidència espanyola de la Unió Europea (UE) s’han tancat els acords sobre com retornar al camí de la sostenibilitat financera de les administracions públiques, tot flexibilitzant la rigidesa anterior. En tot cas, l’any 2024 és de trànsit entre els anys d’excepcionalitat i la tornada a la normalitat pressupostària. La consellera Natàlia Mas hi ha insistit en la presentació del pressupost de la Generalitat per al 2024, mencionant que teníem l’última finestra d’oportunitat per fer un pressupost expansiu. Ja no ho podran ser els dels anys vinents. S’hauran de generar superàvits que redueixin els nivells d’endeutament existents actualment.

Espanya té més deute públic que mai. En nombres absoluts, el que acumula l'Estat, les comunitats autònomes, els ajuntaments i la Seguretat Social va tancar el 2023 en 1,574 bilions d'euros, fregant així el màxim històric registrat el setembre d'aquest any (1,577 bilions), segons dades publicades aquest divendres pel Banc d'Espanya. Ara bé, si s'observa en relació amb la dimensió de l'economia (l'espanyola és la que més ha crescut de la zona euro), el deute públic suposa un 107,7% del PIB. Una xifra que queda lluny del 120% del PIB que es va registrar el desembre del 2020, després que els governs es veiessin obligats a obrir l'aixeta per protegir famílies i empreses davant la pandèmia del covid-19. Però també queda lluny de les previsions que havia fet l'executiu de Pedro Sánchez per a aquest 2023: tancar amb un deute del 110% del PIB.

El problema del finançament dels ajuntaments és estructural i ve de lluny. Les successives reformes en el seu finançament no l'han resolt. Segueix sent l'administració menys dotada econòmicament. I, en canvi, és la més propera al ciutadà i, per tant, la que nota més els problemes del dia a dia de la gent i sent, doncs, la immediatesa de la pressió popular. Per això els ajuntaments tendeixen a fer més coses de les que, a dreta llei, els corresponen. Acaben assumint serveis com els de llars d'infants, residències de gent gran o oficines d'ocupació, a més de qüestions culturals, esportives i de medi ambient, entre molts exemples més que se sumen a qüestions centrals com la neteja, la seguretat, l'enllumenat o el transport. Es calcula que presten entre un 15% i un 20% de serveis que haurien de donar els governs autonòmics o l'Estat. A Catalunya, a causa de l'ofec econòmic endèmic que també pateix el govern de la Generalitat, aquesta tasca de substitució és molt rellevant i persistent. L'esforç del govern català en suport dels ajuntaments s'ha anat reduint.

La ministra Elma Sainz té l’oportunitat de donar bones notícies en els seus primers 100 dies al capdavant del ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Les pujades en les pensions són la conseqüència del compliment de les reformes en el sistema acordades en legislacions anteriors; la darrera, del proppassat març, era una de les condicions de la Unió Europea per continuar rebent els fons europeus. 

En el pacte d’investidura entre ERC i el PSOE es parlava d’una condonació del 20% del deute de Catalunya. Què vol dir exactament? Ens afecta a la nostra butxaca?

¿I si us digués que mai a la vida tornarem el deute que tenim? Segurament penseu que acabareu de pagar un préstec en tres anys o la hipoteca en vint. Ara bé, hi ha un deute que el tindrem sempre: el deute públic, que ens correspon a cadascú de nosaltres.

En ple any electoral, la importància de les dades econòmiques pren més força que mai. Per desgràcia, la gran majoria de la població té un coneixement molt baix sobre què representen. Però és normal: si a mi, com a economista, em fessin dissenyar un edifici o fer una operació quirúrgica, sortiria malament. Per veure-ho, parlarem de dos indicadors recents: la guardiola de les pensions i el deute sobre PIB.