L'incendi forestal que va començar aquest dimarts entre Amer i Susqueda (Girona), en una zona de difícil accés situada per sobre del Torrent de Palou, ja està controlat. 15 dotacions de bombers segueixen treballant per extingir del tot el foc, que preocupava perquè tenia tres focus actius.

Un incendi forestal crema des d'aquest dilluns amb intensitat al Parc Natural dels Ports, el gran massís de les Terres de l'Ebre. Malgrat que al vespre els Bombers albiraven la possibilitat de controlar el foc, a partir de les onze de la nit el fort vent de Mestral, amb ratxes de fins a 90 quilòmetres per hora, i les dificultats d'un terreny abrupte han empitjorat greument la previsió de l'incendi, que ha avançat i ha saltat a l'altra banda del riu Ebre.

Un total de deu persones han mort i dues més han quedat ferides en estat crític en l'incendi que s'ha declarat aquesta matinada a la residència especialitzada en demència i salut mental Jardines de Villafranca, a Villafranca de Ebro, un municipi a uns 30 quilòmetres de Saragossa. El foc s'ha iniciat a les 5 de la matinada i, en aquell moment, a la residència hi havia 69 persones, segons ha informat el govern d'Aragó. Els dos ferits els han traslladat a l'Hospital Royo Villanova.

Un autobús ha començat a cremar aquest dijous cap a les 16 hores quan circulava per la N-240 a l'altura de Montblanc. Les flames han calcinat el vehicle i s'han propagat cap a la massa forestal que hi ha a tocar de la carretera. Han afectat una superfície d'unes 25 hectàrees. L'incendi ha obligat a tallar la línia de trens d'alta velocitat entre l'Espluga de Francolí i Alcover i també la carretera on s'ha originat el foc. A més, s'ha evacuat per complet el Càmping Montblanc Park, on hi havia unes 1.500 persones entre treballadors i usuaris. En un primer moment els cossos d'emergències han indicat el confinament d'aquestes persones, però finalment s'ha decidit evacuar-los per la proximitat de les flames.

L’incendi en un edifici de València ha tornat a provocar aquella fascinació mediàtica pel foc. Ja ha passat en moltes altres notícies en què les flames tenen protagonisme, ja sigui en l’incendi d’una zona forestal, en protestes al carrer amb contenidors cremats, amb les fogueres de diferents festes o, com és el cas, amb una tragèdia com la de dijous a la tarda.

Que a les costes del Mediterrani proliferin incendis devastadors és habitual durant els estius. Aquestes flames no només destrueixen, també són expressives: parlen sobre la incúria amb què els humans ens estenem per la terra i ens reproduïm. També diuen que no podem controlar la natura i que la supervivència no depèn només de la nostra voluntat de sobreviure. La devastació que les flames deixen al seu pas simbolitza, per a qui vulgui llegir-ho així, la transformació del futur: l’horitzó de possibilitats esdevé una font eixuta d’angoixa i desesperança.

Ens fa por que s’hi acostin, que el manipulin, que l’alimentin. Et cremaràs. Vigila, no t’hi acostis. No! Però encara que els diguem que no, el foc els atrau irremeiablement. Els humans ens sentim captivats pel foc. Potser és una crida salvatge dins nostre saltant de gen en gen, o perquè és un element tan peculiar que ja des de petits necessitem entendre’l, i per Sant Joan, molts infants encenen petards abans d’haver ni tan sols encès un llumí i sense saber quins materials propaguen el foc i quins són ignífugs.

Les previsions dels Bombers s'han acabat complint. Preveien un cap de setmana complicat pel risc d'incendis i aquest migdia ja s'ha declarat un foc forestal a la serra de Pàndols, a Gandesa (Terra Alta). L'avís s'ha rebut a les 13.04 i fins a trenta-tres dotacions dels Bombers de la Generalitat han arribat a treballar en l'extinció de l'incendi, quatre de les quals aèries: dos helicòpters i dos avions. Tot i que es tracta d'una zona de difícil accés entre el coll del Torner i Santa Magdalena, a tocar del Monument a la Pau, i que el fort vent que bufa a la zona ha dificultat la feina dels serveis d'emergència, a les 18.30 h els Bombers han donat per estabilitzat l'incendi. De fet, des de primera hora de la tarda les feines d'extinció han donat els seus fruits i a poc a poc s'ha anat reduint el nombre d'efectius.

Fa un mes, la María ho va perdre tot. De matinada, va veure com les flames engolien el seu menjador i després d'intentar apagar-les sense sort va fer baixar la seva família fins a baix de tot. Es van quedar sense res, i les poques coses que van rescatar les van traslladar als baixos d'una fruiteria, on ara malviuen. Tot es va convertir en cendres. Tot menys l'habitació de la seva cosina, que va quedar intacta. Aquella nit no hi era. Va tancar la porta de l'habitació i va marxar. Un simple gest que va evitar que tot el que tenia es cremés. Ara la María admet que es va equivocar, que va dedicar massa temps a intentar apagar amb aigua un foc incontrolable. La recomanació dels bombers és una altra: tancar totes les portes i finestres –també les interiors–, baixar al carrer i trucar-los.

“Ho he perdut tot: tenia fotos antigues i records dels meus pares i de la família, la roba, dos aquaris molt grans, també un tren en miniatura que estava muntant amb 40 màquines… Tota la meva vida està cremada”. És el dur i colpidor resum del Jordi, un veí de 66 anys de la urbanització River Park del Pont de Vilomara, que ara fa just un mes ho va veure desaparèixer tot per culpa de l’incendi que va calcinar més de 1.700 hectàrees i una seixantena de cases, entre les quals la seva.

El foc del Bages va arrasar més de 1.700 hectàrees i una cinquantena d’immobles, amb veïns que, d’un dia per l’altre, van perdre casa seva, amb totes les pertinences i records que hi guardaven. La majoria dels afectats són de River Park, una dels milers d’urbanitzacions que hi ha a Catalunya que es van construir entre els anys 60 i 70, a tocar del bosc, amb una normativa precària que no tenia en compte la prevenció d’incendis. En el marc de l’emergència climàtica actual, els experts adverteixen que cada vegada hi haurà més incendis i seran més virulents, i que cal fomentar activitats que tornin a donar vida als boscos, per crear un mosaic de paisatges que actuïn com a tallafocs naturals. "Sigui provocat o fortuït, no es pot evitar que comenci un incendi, però sí que es pot actuar per evitar que les conseqüències siguin tan dramàtiques. Els boscos no són un problema, sinó que són la solució", recalca l'investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Eduard Plana.

“La principal hipòtesi és que va ser intencionat”. Aquesta és la conclusió de la investigació que els Agents Rurals han fet sobre el foc que ha arrasat 1.743 hectàrees i una seixantena de cases al Bages. El cap de la Catalunya Central dels Agents Rurals, Jaume Torralba, ha dit que “ha costat” trobar on hauria començat, però que finalment tenen la ubicació: enmig del bosc, en un espai natural i poc freqüentat, que diumenge estava tancat pel risc d'incendi extrem. “S’ha originat al costat d’un camí, a la riera de Santa Creu, en un lloc amb molt mala bava. Hi ha molt de bosc i amb molt pendent, i això va fer que es desenvolupés de manera molt ràpida”, ha subratllat.

Els Bombers han aconseguit donar per estabilitzat l'incendi a Castell d'Aro (Baix Empordà), que ja ha cremat més de 80 hectàrees de vegetació i una de terreny urbà. El foc es va declarar divendres a les 12.40 hores i fins a 75 dotacions, 60 de terrestres i 15 d'aèries, s'hi van desplaçar per intentar contenir l'avanç de les flames. L'incendi va començar a la zona de Can Manel, al final d'un barranc, i el vent va fer que s'estengués ràpidament cap a una zona envoltada d’urbanitzacions disperses, masos i un camp de golf. Per això Protecció Civil va ordenar desallotjar unes 350 persones, la majoria del Resort Hapimag i de nacionalitat francesa, anglesa, alemanya i neerlandesa, així com veïns de la zona i l'hotel, per la proximitat del foc.

Els Bombers han donat per estabilitzat l’incendi que crema des d’aquest dimecres a les cinc de la tarda a Artesa de Segre, a la Noguera, i que ha afectat unes 128 hectàrees de terreny agrícola (67,5 ha) i forestal (60,5 ha), segons càlculs dels Agents Rurals. Els Bombers de la Generalitat hi han destinat una cinquantena de dotacions terrestres i 13 d'aèries per intentar controlar el seu avanç i, segons havia explicat al vespre el cap d'intervenció del cos, Francesc Boya, el foc estava "ben perimetrat". "La intensitat amb què ha començat s'ha pogut rebaixar i tenim la sensació que en poques hores el podrem donar per estabilitzat", ha dit des del parc de bombers d'Artesa de Segre.

Catalunya ha patit uns 229 incendis en cinc dies i el risc elevat de foc fa extremar les precaucions de cara a la revetlla de Sant Joan. Avançant-se a les restriccions concretes que pugui implementar el departament d'Interior de cara a la nit de dijous, diversos municipis ja han decidit adoptar mesures adequades a la situació particular del seu territori per tal de minimitzar riscos. Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà) ha estat el primer ajuntament que no autoritzarà cap foguera, així com tampoc el llançament de coets, focs d'artifici o altres artefactes que continguin foc en tot el municipi. El consistori ha pres aquesta decisió arran de "l'alt risc d'incendi, l'extrema sequera i les elevades temperatures", segons recull el ban que va publicar divendres. Altres consistoris han pres mesures similars. Mentrestant, el Govern ja ha descartat prohibir de manera generalitzada els petards, tot i que el departament d'Interior estudia "mesures quirúrgiques" en funció del territori.

Les nits de finals de juny són nits de foc i tradició. Fogueres per Sant Joan i baixades de falles en diversos indrets del Pirineu. Tot i que les baixades més conegudes probablement són les que se celebren a la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça, el cert és que de baixades també se’n fan al Pallars. Les més matineres són les de la Pobla de Segur, el 17 de juny, coincidint amb la vigília de la festivitat de la Mare de Déu de la Ribera, patrona de la vila. A la tarda els fallaires pugen a la muntanya de Santa Magdalena amb les falles d’avellaner i pi sec que s’han construït els dies abans de la festa. "Les nostres falles comencen a mitjans de maig, que anem a Boumort a buscar la fusta seca de pi negre, que crema molt bé, i pals d’avellaner a la Vall Fosca per fer la falla. Els primers dies de juny cadascú es va preparant la seva falla i el 17 de juny a la tarda ja comença pròpiament la festa", explica Lluís Macaya, membre de l’Associació Cultural de Fallaires i Pubilles de La Pobla. 

Com es va descobrir?

No ho sabem, i segurament no ho sabrem mai. Tampoc qui ho va fer, ni on. De fet, és possible que durant la prehistòria diversos grups d’humans descobrissin el foc a la vegada, en llocs diferents. Potser se’l van trobar per l’impacte d’un llamp, o en contemplar un incendi fortuït. L’important és que l’home va perdre la por a aquell fenomen i es va atrevir a dominar-lo. És a dir: va aprendre a fer foc.

]]>

'Fuego fuego'

TNC Sala Tallers. Fins al 2 de febrer

El tità Prometeu va robar el foc de la forja d’Hefest i el va entregar als humans. Des dels albors del temps el foc ha estat adorat per quasi totes les civilitzacions i considerat com el més benefactor dels elements. El foc per cuinar. El foc que escalfa el cos. Però no és aquest el foc que li interessa a la xilena Manuela Infante, taumaturga d’una producció del TNC que no li seria estranya al TNT i amb la qual es presenta entre nosaltres. Infante apel·la al foc destructor i per tant transformador a partir d’un fet real: el gran incendi que va destruir la ciutat xilena de Santa Olga el gener de 2017. I ho fa amb un text que rescata el desconcert dels habitants sobre les cendres de la ciutat, que busca explicacions al desastre en les programades plantacions de pins i que reflexiona sobre els elements amb els quals es construeix el teatre fugint de qualsevol realisme.

]]>