Gran Teatre del Liceu, Barcelona, 12 de gener del 2026. 23.05 h. Lise Davidsen aborda els primers compassos de Mild und leise, el Liebestod amb què Wagner clou l'òpera Tristan und Isolde. És el fermall d’or d’una nit musicalment històrica al teatre de la Rambla: la del naixement d’una nova Isolda, després de la generació de la Flagstad, de la Nilsson, de la Behrens o de la Meier. El tron de soprano wagneriana l’ocupa ara i sense cap mena de dubte una jove noruega (38 anys), que torna a pujar per primera vegada a un escenari després d’haver parit bessonada. Un honor i un privilegi que hagi escollit el nostre teatre per a aquesta reaparició i per al debut d’un paper que pròximament cantarà al Metropolitan. L’expectació era òbvia, amb un estol extraordinari de periodistes i crítics musicals d’arreu presents al Liceu. I la Davidsen no tan sols no va decebre, sinó que ho va donar tot: la seva és una Isolda expressiva, implicada, musicalment perfecta, tècnicament immaculada i a més de veu rodona, compacta i bellíssima. Frases com Der Mutter Rat gemahnt mich recht al primer acte o el fa sostingut en pianíssim sobre el Lust! conclusiu del número que tanca l’òpera romandrà en la memòria de molts, especialment dels qui, dempeus, van ovacionar repetidament una interpretació de somni.

Tot plegat apunta a fita història. El Gran Teatre del Liceu estrena el dilluns 12 de gener a les 18.30 h una producció pròpia de Tristan und Isolde, l'òpera de Wagner que va marcar "un punt de no retorn", tal com ha recordat el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, aquest dijous en roda de premsa. Una estrena mundial, doncs, i amb un repartiment de luxe que ha atret periodistes de mitjans internacionals com The Guardian i Le Figaro. La noruega Lise Davidsen, la millor soprano de la seva generació, debutarà en el paper d'Isolda. "És un personatge que han interpretat totes les cantants que admiro", admet Davidsen. També wagnerià de mena, el tenor nord-americà Clay Hilley, que fa uns mesos va cantar Tannhäuser a Viena, serà Tristany, un personatge que ha abordat una quinzena de vegades. "És el paper més depressiu de l'òpera, i la primera vegada que el vaig cantar va ser el 2022", recorda Hilley, que no oblida l'exigència que demana l'obra de Wagner: "No hi ha marge d'error, qualsevol desviació et mata. Cal molta feina preparatòria, i res de socialització les 48 hores prèvies a la funció. I res d'alcohol".

Estava en boca de tothom que la Fundació Òpera de Catalunya feia història incorporant al seu ampli llistat de títols programats al llarg de més de quaranta anys el seu primer Wagner. I, tot i que Der fliegende Holländer beu molt del romanticisme alemany del primer terç del segle XIX, i que els nibelungs queden encara lluny, Wagner sempre demana un sobreesforç artístic que en aquest cas no ha acabat de reeixir. I no és que aquest espectacle hagi naufragat, però tristament no ha acabat d’arribar a bon port, si se’ns permeten els símils mariners que escauen a la quarta òpera del catàleg wagnerià.

Amadeu Fabregat va ser, a la dècada del 70, un pioner de la literatura catalana al País Valencià. Dos títols seus són llegendaris: Carn fresca: poesia valenciana jove i la novel·la –o el que fora– Assaig d’aproximació a “Falles Folles Fetes Foc”. Amb aquestes dues càrregues de profunditat –sobretot amb la segona, que va guanyar el premi Andròmina dels Octubre–, Fabregat es va fer un nom a la València de finals del franquisme, on totes les gosadies estètiques, tots els extremismes polítics i tots els esnobismes culturals eren profusament celebrats.

Aquesta setmana a la xarxa social X hi ha hagut molt de rebombori (i confusió) després que es fes viral la imatge publicada pel mitjà ucraïnès Kyiv Post d’uns combatents del Marc Estratègic Permanent per a la Defensa del Poble de l’Azawad, una coalició de Mali que compta amb el suport de Kíiv amb una bandera ucraïnesa. A la imatge, de la qual no es pot verificar l'autoria, també s’hi poden veure persones armades amb la cara pixelada i la bandera de l’Azawad, un territori del nord de Mali històricament reclamat per diferents grups independentistes actualment organitzats sota el paraigua del Marc Estratègic Permanent per a la Defensa del Poble de l’Azawad (CSP-DPA per les seves sigles en francès). 

Les proves d'ADN confirmen la mort del líder de Wagner, Ievgueni Prigojin. Així ho ha donat a conèixer el Comitè d'Instrucció de Rússia, que ha confirmat que s'ha identificat el cadàver del cap dels mercenaris i de les altres nou persones que viatjaven a bord de l'avió que es va estavellar dimecres a la regió de Tver, al nord-est de Moscou. Els resultats dels testos genètics "han establert la identitat dels deu morts, que es corresponen amb les persones declarades a la llista de passatgers", explicava un comunicat del CIR. Prèviament, les autoritats russes havien fet pública una llista amb els noms de les deu persones –moltes, membres de la cúpula de Wagner– que viatjaven a bord del jet privat, que volava de Moscou a Sant Petersburg.

Ievgueni Prigojin deixa orfes l’empresa de mercenaris Wagner i un opac imperi empresarial. Amb ell, al seu jet privat, que dimecres es va estavellar entre Moscou i Sant Petersburg, hi viatjava la resta de la cúpula de Wagner. Alguns dels seus comandants no anaven a l’aparell, però cap d’ells té el carisma ni els recursos del que va ser el seu líder emblemàtic, que s’ha convertit en un heroi nacional per les seves crítiques a la cúpula militar russa pels seus fracassos a Ucraïna. Prigoijin ha desaparegut sense deixar successor: què passarà ara amb els milers de soldats del seu exèrcit privat?

Carmen Claudín és una de les principals especialistes d'Europa en espai postsoviètic. No dubta que darrere de la mort de Ievgueni Prigojin, dimecres al caure el seu jet privat, hi ha la mà del Kremlin.

Ievgueni Prigojin era un dels homes amb més poder militar, econòmic i mediàtic a Rússia i se sabia tan fort que va gosar desafiar el règim de Vladímir Putin. Just quan es complien dos mesos de l'alçament dels homes de Wagner contra la cúpula militar del Kremlin, el seu jet privat s'estavellava amb ell –molt probablement– i els seus homes més propers a dins. A plena llum del dia i sense supervivents. Pocs s'han cregut les paraules de Putin aquest dijous, gairebé 24 hores després dels fets, quan ha qualificat Prigojin com un "empresari amb talent", que va "cometre grans errors a la seva vida". També ha reconegut que "va assolir els objectius necessaris, tant per a ell mateix com, en el moment que li vaig demanar que ho fes, per la causa comuna", en referència a la batalla de Bakhmut, a Ucraïna. En un discurs televisat des del Kremlin, ha transmès el seu condol als familiars de Prigojin i ha promès investigar els fets.

Les autoritats russes asseguren que Dmitri Utkin també era entre els passatgers que van morir dimecres a l'estavellar-se el jet privat de l'oligarca rus Ievgueni Prigojin. Se'l considera el fundador de l'empresa de mercenaris, a la qual haurien batejat amb el seu àlies, Wagner, que ell havia triat en homenatge al compositor preferit de Hitler. Per al portal d'investigació Bellingcat, però, la seva figura era només una pantalla, un reclam per atreure més homes com ell a les files dels mercenaris i amagar qui hi havia realment darrere del grup: l'estat rus.

La Unió Europea i França han anunciat que retiren immediatament el suport econòmic al Níger i els Estats Units han amenaçat de fer el mateix, després que el país africà patís un cop d'estat a mitjans d'aquesta setmana, liderat pel general Abdourahamane Tiani, antic cap de la guàrdia presidencial del president enderrocat, Mohamed Bazoum. El responsable de política exterior de la UE, Josep Borrell, ha decretat aquest dissabte el "cessament immediat del suport pressupostari" i ha suspès "totes les accions de cooperació en l'àmbit de la seguretat" amb el Níger per condemnar el que considera un "greu atemptat contra l'estabilitat i la democràcia". Fins ara, cap dels estats aliats del país africà ha reconegut el nou govern del general Tiani, que es va declarar cap d'estat divendres, i tots han reclamat l'alliberament del president elegit democràticament el 2021, detingut des de dijous.

El líder de Wagner, Ievgueni Prigojin, podria ser en territori rus i movent-se amb total impunitat, malgrat que l’acord amb el president rus, Vladímir Putin, incloïa l'exili a Bielorússia. La qüestió és que les autoritats de Moscou i Minsk asseguren no saber on para i, segons les declaracions dels uns i els altres, sembla que ningú està amoïnat. Aquest dijous, el president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, ha assegurat que Prigojin ja no és al seu país, on hauria arribat poques hores després de l’intent de revolta armada contra el Kremlin del 24 de juny. 

Un traïdor a Rússia mogut pels diners i el poder. És el perfil que va dibuixar el veterà periodista Dmitri Kiseliov del líder de Wagner, Ievgueni Prigojin, diumenge a la nit en el seu programa Vesti nedeli (Notícies de la setmana) del canal Rossija 1, finançat per l’estat rus, és a dir, per Vladímir Putin. La definició de Kiseliov és només un exemple: des de l'intent de rebel·lió de fa una setmana, el Kremlin ha canviat la narrativa al voltant dels mercenaris, i les televisions oficialistes, sempre fidels al règim, difonen el nou missatge fil per randa.

Fa deu dies, la rebel·lió del Grup Wagner va obligar els canals de notícies més importants d’arreu del món a modificar la seva programació. El seu líder, Ievgueni Prigojin, es va convertir en el gran protagonista de la BBC, la CNN i totes les cadenes de prestigi internacional amb capacitat per reaccionar amb rapidesa als girs inesperats de l’actualitat. Van mobilitzar els seus corresponsals, analistes i experts que poguessin aportar una perspectiva o informació que expliqués què estava passant i com repercutiria aquella rebel·lió en el lideratge de Putin.

En un acte solemne al Kremlin, Putin agraïa dimarts a les forces de seguretat i a l’exèrcit l'esforç i la determinació per haver evitat una suposada guerra civil a Rússia. Tot i les seves paraules lloant el ministeri de Defensa, no va esmentar el nom de qui és al capdavant de les forces armades, Serguei Xoigú, que ni tan sols va ser vist en la commemoració. Xoigú era el blanc del grup Wagner: fa mesos que es va deixar de dissimular l'enfrontament que manté amb Ievgueni Prigojin.

La situació a què fa front Vladímir Putin aquest dissabte és la més greu dels seus 23 anys al poder, sigui com a president o com a primer ministre. Històricament té moltes semblances amb la que es va viure el 1917, quan els soldats russos van abandonar les trinxeres de la Primera Guerra Mundial, on estaven sent derrotats, i fàcilment van tornar al país i van enderrocar l'emperador.

Mentre la policia de Sant Petersburg regirava les oficines del grup militar Wagner, als carrers cèntrics de la ciutat russa res feia pensar que al país es vivia una rebel·lió militar que acabaria provocant un dels pitjors terratrèmols en la cúpula política de Rússia. Hi havia un ambient festiu, amb milers de turistes d'altres regions que celebraven l’arribada de l’estiu, que contrastava amb les fileres de tancs i vehicles blindats que el fundador de l'empresa de mercenaris Wagner, Ievgueni Prigojin, havia enviat cap a Moscou per desafiar Vladímir Putin.

Ievgueni Prigojin, cap de Wagner, l'empresa de mercenaris més poderosa de Rússia, no està disposat a posar-se sota les ordres de ningú, i menys del ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú. Després d'haver llançat tota mena de desqualificacions contra el màxim responsable militar del Kremlin (el va titllar d'escòria i de puta), Prigojin ha deixat clar aquest diumenge que no signarà cap contracte amb el ministeri. Defensa havia ordenat dissabte a tots els "destacaments de voluntaris" que lluiten a Ucraïna que formalitzessin aquest document abans de l'1 de juliol.

Fa pocs dies vam veure a les xarxes un vídeo del líder del Grup Wagner, on mostrava cadàvers russos mirant directament a càmera mentre amenaçava amb retirar tropes si no els arribava munició. Ja fa un temps que ens hem acostumat a sentir el seu nom: el Grup Wagner. Però com neix, per què i en quin context? Quin és el seu paper a la guerra d’Ucraïna i fins a quin punt té l’aval de Putin? En parlem en aquest podcast amb les periodistes del diari ARA Cristina Mas i Sonia Sánchez.

Al costat de la Universitat de Bangui, a la polsosa avinguda principal de la capital de la República Centreafricana, s’erigeix una inquietant estàtua. Una dona, agenollada, abraça dues criatures espantades que se li aferren al coll. Al seu davant, quatre soldats els protegeixen: un home i una dona de faccions africanes i dos soldats de rostre eslau, al centre. L’escultura, de mida real, va ser inaugurada el novembre del 2021 pel president Faustin-Archange Touadéra. És un monument a Wagner, la companyia russa de mercenaris a qui deu la seva supervivència al poder. Altres estàtues com aquesta s’havien erigit abans a Palmira (Síria), a Lugansk (Ucraïna) i a Krasnodar (Rússia); la de Bangui és la primera coneguda a l’Àfrica.