El Liceu vol fer història amb una 'Tristan und Isolde' amb Lise Davidsen i Clay Hilley

BarcelonaTot plegat apunta a fita història. El Gran Teatre del Liceu estrena el dilluns 12 de gener a les 18.30 h una producció pròpia de Tristan und Isolde, l'òpera de Wagner que va marcar "un punt de no retorn", tal com ha recordat el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, aquest dijous en roda de premsa. Una estrena mundial, doncs, i amb un repartiment de luxe que ha atret periodistes de mitjans internacionals com The Guardian i Le Figaro. La noruega Lise Davidsen, la millor soprano de la seva generació, debutarà en el paper d'Isolda. "És un personatge que han interpretat totes les cantants que admiro", admet Davidsen. També wagnerià de mena, el tenor nord-americà Clay Hilley, que fa uns mesos va cantar Tannhäuser a Viena, serà Tristany, un personatge que ha abordat una quinzena de vegades. "És el paper més depressiu de l'òpera, i la primera vegada que el vaig cantar va ser el 2022", recorda Hilley, que no oblida l'exigència que demana l'obra de Wagner: "No hi ha marge d'error, qualsevol desviació et mata. Cal molta feina preparatòria, i res de socialització les 48 hores prèvies a la funció. I res d'alcohol".

Davidsen i Hilley ja van tenir una experiència wagneriana al Liceu quan van cantar, en versió concert, el primer acte de Die Walküre el 27 de juny del 2024. "Lise Davidsen va superar amb escreix totes les expectatives", va escriure el crític de l'ARA, Jaume Radigales, que de Hilley va destacar "una admirable línia de cant". I ara tots dos protagonitzaran cinc de les set funcions de Tristan und Isolde: els dies 12, 19, 23, 27 i 31 de gener. Les funcions dels dies 15 i 25 de gener les cantaran el tenor nord-americà Bryan Register, que debuta al Liceu, i la soprano russa Elena Pankratova. El repartiment de totes les funcions el completen Brindley Sherratt, Tomasz Konieczny, Roger Padullés, Ekaterina Gubanova, Albert Casals i Milan Perišic.

El projecte del Liceu sobre l'amor impossible wagnerià ve de lluny. "Molt abans del meu embaràs", explica Davidsen, que l'any passat va ser mare de bessons. "He de cantar molt i molt, i ha sigut una època meravellosa per fer-ho", afegeix la soprano noruega, que agraeix les facilitats que ha tingut per conciliar durant els assajos. "M'han deixat plegar abans per poder posar a dormir els nens", informa. Segons Davidsen, tot i l'exigència d'aquest cim wagnerià estrenat a Múnic el 1865, el paper d'Isolda no és especialment difícil d'interpretar. "Però sí que m'havia costat entendre'l", diu sobre un personatge disposat a morir i a matar però al qual una poció situa en el reialme de l'amor impossible. "Tot ha de ser molt clar perquè s'entengui què passa quan pren la poció, perquè aleshores tot és amor, amor i amor... I en aquesta producció tot queda més clar perquè el primer acte és més clar", afegeix Davidsen. Quan Wagner va entomar la llegenda medieval de Tristany i Isolda, va fer que el passat dels dos personatges l'expliqués ella al primer acte, com una mena de flashback que recorda que Tristany va matar el promès d'Isolda, però que ella no va consumar la venjança i li va perdonar la vida commoguda per la mirada d'ell. És com una fiblada d'amor. Això és el que Davidsen considera que ha de quedar clar en el primer acte per entendre, per exemple, la desmesura de la nit d'amor del segon acte.

Un "equip en femení" amb Bárbara Lluch i Susanna Mälkki

"Hem volgut un equip en femení", assegura Víctor Garcia de Gomar. Per això ha confiat la direcció escènica a Bárbara Lluch, i la musical a Susanna Mälkki. "Quan em va trucar el Víctor, pensava que s'havia tornat boig", diu Lluch, contenta, esclar, de poder treballar amb la seva òpera preferida, tot i la por inicial. "No havia tingut mai tanta por abans d'enfrontar-me a un projecte. Sorprenentment, el procés ha sigut increïblement senzill pel que fa a la comunicació i el compromís. No m'havia sentit mai tan còmoda i tan feliç en un teatre. El Liceu és casa meva, i cada vegada ho sento més així", diu. El respecte, segons Lluch, era compartit. "Estàvem tots espantats. El primer dia d'assaig semblava una reunió d'Alcohòlics Anònims: «Hola, em dic Bárbara Lluch, estic morta de por. Hola, soc Susanna Mälkki, jo també tinc por. Hola, soc Lise Davidsen, jo també... Tots...»". Lluch fa bé de dir que el Liceu és casa seva: el 2023 va recuperar la Turandot de Puccini que havia dirigit la seva àvia, Núria Espert, i el 2025 va fer la direcció escènica de La sonnambula de Bellini.

A diferència del desplegament escènic que va exhibir Katharina Wagner a Lohengrin la temporada passada, i lluny de l'expressionista estrella de la mort que Àlex Ollé va situar en el centre de Tristan und Isolde, Lluch ha buscat un camí "surrealista i minimalista", amb un "surrealisme molt lligat a la bellesa, sobretot en el segon acte". "No m'imagino Isolda en una cuina, ni res realista com una tassa de te o un televisor. Tristany i Isolda són semideus –explica Lluch–. Els sentiments són molt humans, però la música no és terrenal, és una catedral. I a l'escenari no hi ha res que entorpeixi la narrativa. Hem limitat el vestuari i l'escenografia per poder gaudir de la màgia de Wagner i centrar-nos en les interpretacions psicològiques".

El rang expressiu de Wagner

Per executar aquesta catedral musical –4 hores i 35 minuts amb dues pauses de 30 i 25 minuts–, la directora finlandesa Susanna Mälkki compta amb l'Orquestra del Liceu, una formació que Josep Pons ha convertit en una excel·lent intèrpret del repertori wagnerià. No cal dir que una orquestra en forma és imprescindible per tirar endavant "una obra d'aquesta magnitud, el súmmum del repertori operístic", tal com diu Mälkki. "El rang expressiu de Wagner és increïble", afegeix agraïda de poder formar part d'aquesta estrena al Liceu, un teatre on el 2022 va dirigir Il trittico de Puccini, en què va coincidir amb Lise Davidsen.

"Aquesta òpera fa vertigen, perquè l'ha fet gent mítica –diu Lluch–. El millor és tirar-se a la piscina. I he tingut la sort de compartir piscina amb una gent d'un calibre absolutament espectacular. Estic molt agraïda perquè soc conscient que és un moment màgic, històric, molt divertit i molt apassionant. I espero que en gaudiu tant com l'estem gaudint nosaltres".

Qui no en podrà gaudir, d'aquesta catedral, és la soprano sueca Iréne Theorin, que ha caigut del repartiment "a causa d'una recent malaltia que no li permetrà assumir el paper de Brangäne", segons informa el Liceu. La substitueix la mezzosoprano russa Ekaterina Gubanova. Theorin va ser Isolda en la producció d'Àlex Ollé que es va representar al Liceu el 2017, però fa temps que al teatre de la Rambla la persegueix alguna mena de maledicció wagneriana: la temporada passada tampoc va poder participar en el Lohengrin amb direcció escènica de Katharina Wagner, amb qui a més a més no té una bona relació.