El lament de 'La Gioconda' en la foscor veneciana torna al Liceu

BarcelonaLa Gioconda, un dels grans drames operístics sobre la solitud, torna al Liceu, on s'han fet més de 150 funcions des del 1883. Les últimes, el 2019, van ser les de la reposició del muntatge que Pier Luigi Pizzi ja havia dirigit al teatre de la Rambla el 2005. Fa set anys es va saldar amb un triomf esclatant de la soprano Anna Pirozzi i del tenor Brian Jagde com a Gioconda i Enzo, respectivament. Ara els mateixos papers els interpretaran la madrilenya Saioa Hernández i el nord-americà Michael Fabiano en una coproducció del Liceu i el Teatro di San Carlo de Nàpols, amb direcció escènica del francès Romain Gilbert, que es va estrenar a la ciutat italiana el 2024 amb els cantants Anna Netrebko, Jonas Kaufmann i Ludovic Tezier. A Barcelona s'hi faran deu funcions del 17 de febrer al 2 de març, i una onzena per a públic de menys de 35 anys el 16 de febrer.

"És un dels papers més demandants per a la veu de soprano dramàtica", assegura Saioa Hernández sobre Gioconda, una cantant de carrer al voltant de la qual es desplega una xarxa de desgràcies, desamors i extorsions. Com a teló de fons, una Venècia tenebrosa dominada al segle XVII per espies al servei de la Inquisició com Barnaba, el sinistre personatge que concentra la foscor d'una història que comença en ple carnestoltes, justament les dates en què es representa al Liceu. "Els venecians passaven sis mesos pregant per fer-se perdonar els excessos comesos durant el carnaval", diu Gilbert, que respecta l'ambientació històrica del llibret d'Arrigo Boito. "No em vaig plantejar desvincular-la de Venècia ni portar-la al present. Feia 45 anys que no es representava a Nàpols, i no volia fer res radical", afegeix el director d'escena. Això sí, és una Venècia que es mou entre "la llum i la tenebra" i que no té res a veure amb la imatge de postal. "Hem creat una mena de quadre, amb dos nivells: l'arquitectura en el nivell superior, i la part més llòbrega, plena de fang, en l'inferior", descriu.

L'experiència de la soprano

"Em sento molt afortunada. És la meva òpera preferida juntament amb Macbeth", assegura Saioa Hernández, que afronta la seva sisena Gioconda en una producció que, segons ella, "fa molt fàcil entrar en el personatge". Un personatge que cal interpretar-lo "regulant-se molt bé" per arribar pletòrica al quart acte, quan la partitura demana que desplegui tot el potencial a Suicidio!, l'ària estel·lar en què treu el cap el verisme posterior. "Serà una gran marató musical", promet el director d'orquestra israelià Daniel Oren, que torna al Liceu set anys després de dirigir-hi Hamlet, d'Ambroise Thomas, en versió concert. "Hi he trobat una Orquestra del Liceu d'un gran nivell. En set anys ha fet un pas de gegant, amb millores substancials i músics joves que no hi eren abans. I el mateix amb el cor", diu Oren elogiant sense mencionar-lo la feina feta per Josep Pons com a director musical del teatre.

Oren també reparteix floretes a la direcció escènica de Romain Gilbert perquè "s'ha posat al servei de la música, i això per a un director d'orquestra és important". I encara més en una obra com La Gioconda –"amb moments meravellosos com la Dansa de les hores, una joia plena de màgia"–, amb molts contrastos i una instrumentació densa, amb característiques de la gran òpera francesa i un cor grandíssim. "Cal trobar l'equilibri i parar molta atenció per no tapar les veus, que és una cosa que odio", diu Oren, la missió del qual és "posar una catifa vermella perquè es llueixin els cantants".

Per tirar endavant els quatre actes de l'òpera de Ponchielli, i a més de la feina del coreògraf Vincent Chaillet, hi haurà un doble repartiment de cantants. "Tenim dos repartiments molt importants i totes les eines per fer una gran Gioconda", promet Daniel Oren. En el primer, a més de Saioa Hernández i Michael Fabiano hi ha cantants prou coneguts al Liceu com el baríton italià Gabriele Viviani (Barnaba), el baix canadenc John Relyea (Alvise), la mezzosoprano uzbeka Ksenia Dudnikova (Laura) i la soprano lituana Violeta Urmana, segurament l'única cantant que ha interpretat els tres papers femenins d'aquesta òpera: Gioconda, Laura i ara la Cieca, la mare de la Gioconda a qui Barbana vol acusar de bruixeria quan la cantant el rebutja. El segon repartiment compta amb la bielorussa Ekaterina Semenchuk (Gioconda), el germano-brasiler Martin Muehle (Enzo), el tarragoní Àngel Òdena (Barnaba), l'hongarès-romanès Alexander Köpeczi (Alvise), l'armènia Varduhi Abrahamyan (Laura) i l'hongaresa Anna Kissjudit (Cieca). El baix búlgar Dimitar Darlev, en el primer cast, i l'italià Alessandro Vandin, en el segon, es reparteixen diferents papers, i en totes les funcions canten el tenor italià Roberto Covatta (Isèpo) i el baríton empordanès Guillem Batllori (Zuane).