Una immigrant sense papers al Liceu

BarcelonaEl públic que vagi a veure Manon Lescaut al Liceu hi trobarà primer la projecció d'un vídeo. Manon és una immigrant sense papers que travessa una frontera per arribar a Europa. Tot seguit, treballarà en un taller clandestí de roba. Amb aquest pròleg, el director d'escena Àlex Ollé trasllada al present l'òpera de Giacomo Puccini estrenada el 1893 i inspirada en la novel·la La història del cavaller Des Grieux i de Manon Lescaut (1731), de l'abat Prévost. "Funciona perfectament", ha assegurat Ollé aquest dimecres en roda de premsa. "El gran amor de Manon és aquest amor de qui no vol renunciar a un futur millor, i això encaixa amb la nostra versió, amb una noia immigrant sense papers que entra a Europa per trobar-se amb el seu germà", afegeix.

En l'òpera, el germà de Manon, el sergent Lescaut, la porta a un convent d'acord amb la voluntat del pare. Ollé fa que els pares enviïn una carta al germà perquè faci tornar Manon a casa. En comptes de tornar, ella inicia el periple d'amor, ambició, decepció, engany, fugida i desesperació dels quatre actes de l'òpera, que el director escènic desplega en escenaris sòrdids, com ara un club on Manon fa de ballarina de barra i les cel·les on espera la deportació.

La maniobra escènica d'Ollé va ser ben rebuda quan va estrenar aquesta producció a Frankfurt el 2019, i les ressenyes van ser especialment elogioses amb la soprano lituana Asmik Grigorian, que també en serà la protagonista en les sis funcions programades al Liceu del 17 de març a l'1 d'abril. Respecte a Frankfurt, també repetiran a Barcelona el tenor nord-americà Joshua Guerrero com a Des Grieux, el baríton ucraïnès Iurii Samoilov com a Lescaut i el baix italià Donato Di Stefano com a Geronte. Per a Ollé, és "un luxe" poder comptar amb el mateix repartiment en els papers principals, i especialment amb Grigorian, "una actriu extraordinària". El públic del Liceu ja ha sigut testimoni de les facultats vocals i dramàtiques de la soprano lituana: va destacar a Demon el 2018 i va enlluernar el 2025 amb una Rusalka que va superar totes les expectatives: "Veu preciosa, amb cos, interpretació sensible, excel·lent prestació actoral... i magistral ballarina", tal com va consignar el crític Jaume Radigales a l'ARA. "Som una meravellosa família", diu Grigorian sobre l'equip que lideren Ollé, l'escenògraf Alfons Flores, el dissenyador de vestuari Lluc Castells i el mestre Josep Pons, que al capdavant de l'Orquestra del Liceu ja va coincidir amb Grigorian a Rusalka.

El repartiment el completen Filip Filipović, Álvaro Diana, Mercedes Gancedo, Alessandro Vandin, Leonardo Domínguez, Domingo Ramos, Dimitar Darlev, Pau Bordas, Walter Bartaburu i Andrea Antognetti; a més del tenor rus Ivan Gyngazov, que en les funcions dels dies 17 i 20 substituirà Joshua Guerrero, que està recuperant-se d'una afecció vocal.

Precarietat i explotació

Ollé i Flores, que la temporada 2024-2025 van portar al Liceu una magnífica i humida producció de l'òpera Lady Macbeth de Mtsensk de Xostakóvitx, posen la banya en la precarietat i l'explotació amb què es troben molts immigrants que arriben a Europa. La introducció i les decisions escèniques insereixen en el present la història de Manon, "una dona apassionada i, alhora, calculadora, visceral i intuïtiva", segons diu Flores. En l'original, Manon és una jove francesa de principis del segle XVIII que abandona l'amant, Des Grieux, quan ell es queda sense diners; que després s'adona que ser cortesana de Geronte no és el seu somni; que vol tornar amb Des Grieux perquè l'amor és més poderós que els diners (o ho sembla), i que finalment, enganyada per Geronte i acusada d'un robatori, serà fatalment deportada a la Louisiana francesa, juntament amb Des Grieux. Puccini, esclar, en va reforçar l'aspecte tràgic amb àries com Sola, perduta, abbandonata.

Amb aquest fil argumental, no és estrany que Manon Lescaut hagi rebut actualitzacions escèniques diverses, com la de la producció de David Livermore que es va programar al Liceu el 2018. Livermore va traslladar l'acció als bordells de finals del segle XIX i també va abordar la temàtica de la immigració, amb una introducció en què el personatge de Des Grieux, ja gran, rememorava a l'illa d'Ellis la tragèdia de Manon. "La història de Manon apel·la a les vivències de molts dels nostres ancestres que van ser immigrants", deia aleshores Livermore.