Catalunya veu passar de llarg (per ara) l'AVE que ha de connectar Barcelona i París. El projecte ferroviari que havia de connectar la capital catalana amb la francesa queda en espera després que Renfe hagi decidit renunciar-hi fruit de les traves del país gal que han acabat suposant un llast per a la seva culminació, inicialment prevista per al 2024, tal com ha avançat Eldiario.es i confirmen fonts de Renfe a l'ARA. L'any passat, també va quedar suspesa la connexió Barcelona-Tolosa.

Les tragèdies d'Adamuz i Gelida del gener, que van causar 47 víctimes mortals, van posar en entredit tot el sistema ferroviari espanyol, no només perquè els sinistres van qüestionar el manteniment i la seguretat de la xarxa, sinó també perquè des de llavors la mobilitat en tren no ha tornat a ser la que era. A Catalunya, Rodalies encara pateix talls, limitacions de velocitat i retards al servei, i a l'alta velocitat s'han allargat els temps de viatge. Els trajectes de Barcelona a Madrid ara duren mitja hora més per sistema i hi ha retards inesperats i parades a les vies sense que ningú doni cap explicació als usuaris. El motiu són les limitacions de velocitat imposades pel ministeri –sobretot en el tram Saragossa-Calatayud– arran de les incidències reportades pels maquinistes. De quines queixes es tracta? ¿Hi va haver més incidències de l'habitual després d'Adamuz? ¿Hi va tenir alguna cosa a veure, el conflicte laboral del sindicat Semaf amb el ministeri que va acabar amb una vaga? I més important encara, ¿quines actuacions ha fet Transports per resoldre l'estat de la infraestructura? L'ARA va fer una petició de transparència al govern espanyol perquè aclarís aquests punts, però la sol·licitud s'ha inadmès. És a dir, l'administració pública s'ha negat a lliurar aquesta informació i, des del departament de Comunicació del ministeri de Transports, es remeten a la resposta oficial feta a través del tràmit de transparència.

La Fiscalia Europea també investigarà el tràgic accident de trens d'Adamuz, a Còrdova, en el qual el passat 18 de gener van morir 46 persones. Concretament, la Fiscalia de la Unió Europea ha obert una investigació sobre un possible frau de fons europeus en el manteniment del tram d'alta velocitat que connecta Madrid amb Sevilla, la via on va tenir lloc el sinistre. "Aquesta confirmació excepcional arriba després d'un gran interès públic. No es faran públics més detalls en aquesta fase", afirma l'oficina de la Fiscalia Europea a Madrid.

Els problemes s'acumulen a la línia ferroviària d'alta velocitat entre Madrid i Barcelona. Adif, la gestora de la infraestructura, que fa dies que malda per corregir tots els desperfectes de la xarxa de trens, ha demanat a totes les operadores que presten servei en aquesta línia que suprimeixin els últims trajectes de la jornada per poder tenir més temps per treballar sobre el terreny. A efectes pràctics, això implica que des d'aquest mateix dilluns no hi haurà servei d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid a partir de les vuit del vespre. Una situació que només es donarà en aquest corredor i que el ministeri de Transports encara no sap concretar fins quan s'allargarà.

La frase catalana "cridar el mal temps" es refereix al malastruc o a l'endevinaire: el que vaticina desgràcies. A Espanya, i a Catalunya, sol atraure la desgràcia qui fa el contrari, és a dir, qui "crida el bon temps". O sigui, qui veu el cel lluminós i sense núvols sense saber (o encara pitjor, sabent) que arribaran núvols de tempesta.

"Els informo que estem aturats. Reprendrem la marxa d'aquí a poca estona, però no sabem quan. Estem aturats pel trànsit a la xarxa i per la neu. I també per problemes de l'estructura". Aquest missatge, emès aquest migdia per un maquinista d'un tren d'alta velocitat aturat entre Barcelona i Madrid, reflecteix el caos que es viu a les vies de l'AVE en les últimes hores. Un caos que s'afegeix al desgavell viscut els últims dies a Rodalies. A més, aquest dimecres els vols que surten de Madrid també pateixen demores pel temporal de neu.

Catalunya viu aquesta setmana una situació inèdita. El servei de Rodalies, clau per garantir la mobilitat a tot el país, ha estat suspès durant dos dies arran d'un accident que va provocar la mort d'un maquinista. A causa del mateix accident, l'AP-7, l'autopista que travessa el país de sud a nord i que és la principal via de sortida de mercaderies, ha estat tallada durant més de 24 hores en direcció sud. Aquest caos en la mobilitat ha posat al descobert les costures d'unes infraestructures de comunicació públiques que es troben a la vora del col·lapse per un seguit de factors, entre els quals no són menors la manca històrica d'inversió i els efectes del canvi climàtic.

Havia de ser temporal, però finalment durarà més del que es preveia. Adif ha decidit mantenir la limitació de la velocitat temporal del tram de l'alta velocitat de Barcelona a Madrid arran de la queixa d'un maquinista, malgrat que a primera hora d'aquest dimecres havia comunicat que restablia el trajecte al ritme habitual en gairebé tot el seu recorregut. Ara bé, no es tracta de l'únic tram afectat després de l'accident d'Adamuz, on l'ull està posat en l'estat de les vies com a possible causa de l'accident: fonts de la Moncloa han informat que també es limitarà la velocitat en el trajecte de València a Madrid per les reclamacions d'un altre maquinista.

Adif ha reculat hores després d'haver aixecat el límit de velocitat del trajecte d'alta velocitat Barcelona-Madrid i d'haver anunciat que només el mantenia en quatre punts, pels quals en lloc de 300 km/h els trens han de circular a 230 km/h. Fonts d'Adif han informat que davant l'avís d'un maquinista, que ha "denunciat el suposat mal estat de diversos punts de la via", es veuen obligats a tornar a limitar la velocitat a 160 km/h en un altre tram. Això implica recuperar la mesura que aquest dimarts a la tarda ja es va aplicar en 150 quilòmetres d'aquesta línia, que en total en suma 667, i que s'havia aixecat a primera hora d'aquest dimecres. A partir d'ara s'aplicarà de nou aquesta limitació a 160 km/h en un tram comprès entre els punts quilomètrics 100 i 178, entre Madrid i Saragossa.

No havia sortit encara la paraula “morts” als titulars sobre el descarrilament de trens a Còrdova que la dreta espanyola ja s'hi abocava amb la voracitat rapinyaire habitual. Els seus líders polítics van fer servir Twitter per temptejar com treure profit de la tragèdia. El més agressiu va ser Abascal, que se sent líder moral a Espanya de l'anomenada nova dreta (en realitat és vella com el dimoni). També va ser el més prompte: a les 22.48 de diumenge ja publicava el seu tuit. El líder de Vox establia una relació causal entre el govern de Sánchez i els fets: “(...) No puc confiar en l'acció d'aquest govern. Res no funciona sota la corrupció i la mentida”, escrivia, o li escrivien. El partit finançat per grups opositors iranians vol presentar-se com a custodi de la netedat i la transparència.

El descarrilament de dos trens d'alta velocitat –un Iryo i un Alvia de Renfe– a Adamuz (Còrdova) ha deixat, de moment, 40 morts i 152 ferits. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha avisat que la xifra "no és definitiva" i el president d'Andalusia, Juanma Moreno, tem que es trobaran més víctimes quan la grua aixequi els vagons accidentats. De fet, ha explicat que la virulència del xoc va ser tal que s'han trobat cadàvers a "centenars de metres de l'impacte". A més, hi ha onze adults i un nen a l'UCI i 36 persones més ingressades a diferents hospitals per les ferides que van patir a causa del sinistre. Fins al moment, 74 afectats han estat donades d'alta. "L'impacte ha sigut molt fort", ha admès Moreno, que ha agraït les mostres de suport que està rebent Andalusia.

Són trens més cars, però també més ràpids. Això els ha convertit en l'alternativa preferida de molts usuaris que han claudicat davant del caos de Rodalies i l'han deixat de fer servir per passar-se als Avant. Tant és així que en l'últim any i mig la demanda d'aquest servei s'ha desbordat. "He de comprar els bitllets amb molta antelació per assegurar-me que puc anar a treballar i tornar. I de vegades no trobo places als trens que millor em van per horari", explica la Laura, que ha de fer el recorregut entre Valls i Barcelona pràcticament cada dia. El seu cas és idèntic al que relaten altres passatgers de Tarragona, Girona i Lleida. "Aquí, a Lleida, o compres els bitllets dels Avant amb tres o quatre setmanes d'antelació o ja no en trobes", confirma Kevin Bruque, usuari i portaveu de la plataforma Usuaris Avant Catalunya.

El Congrés dels Diputats ha votat aquest dijous a favor de recuperar els criteris de les indemnitzacions pels retards a l'alta velocitat i llarga distància de Renfe. En concret, gràcies als vots de Vox, Junts, ERC, Podem i el BNG, ha prosperat una esmena del PP a la llei de mobilitat sostenible, en què es recuperen els criteris originals que fixen les compensacions als usuaris de l'AVE en el cas de retards superiors a 15 minuts.

L'alta velocitat continua sumant més rutes. Ouigo va ser l'operador que va inaugurar la liberalització a Espanya, amb l'estrena de la ruta entre Barcelona i Madrid a mitjan 2021. Quatre anys més tard, les xifres parlen per si mateixes, amb una caiguda dels preus dels bitllets i una multiplicació dels usuaris que omplen les estacions de gom a gom sense precedents. Amb el corredor entre les dues capitals començant a donar símptomes de desgast, l'empresa francesa, filial del grup SNCF, llançarà una nova connexió que permetrà arribar fins a Sevilla sense canviar de tren.

Fins fa uns anys no hi havia cap mena de dubte. Quan es volia agafar un tren d'alta velocitat, sempre era un AVE. Només calia barallar-se amb la web de Renfe per aconseguir, després d'actualitzar mil vegades una pàgina que es penjava fàcilment, els bitllets que es volien. Tot i això, no es feia gaire perquè, en aquell moment, viatjar entre Barcelona i Madrid amb AVE sortia massa car. Malgrat que era un trajecte curt i còmode, moltes vegades s'acabava optant per viatjar en avió, a menys que pagués l'empresa.

En només un mes, els usuaris d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid ho tenen clar: l'eliminació dels trens AVLO de Renfe ha disparat els preus. Ho han vist els que viatgen d'una ciutat a l'altra, però també els que aprofitaven l'opció de baix cost de l'operador ferroviari per arribar a la capital catalana des de Tarragona, a un millor preu en comparació amb els AVE.

Canvi d'estratègia en el corredor d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid, el principal de tot Espanya. Renfe abandona el low cost després de tots els problemes que han donat els trens Talgo que operaven aquest servei i que van obligar a suspendre temporalment la circulació a finals de juliol. A la resta de corredors on operen els AVLO, els que connecten Madrid amb Andalusia i Galícia, l'operador ferroviari mantindrà el servei de baix cost, tot i estar operats amb el mateix model de Talgo.

Els trens viuen una època daurada; encadenen anys de rècords i omplen les estacions de gom a gom. Tot es va accelerar després de la pandèmia, coincidint amb la liberalització de l'alta velocitat que va començar el maig del 2021 amb l'arribada de l'operador francès Ouigo per cobrir el trajecte Barcelona-Madrid, que es va fer lloc en un corredor que des de feia més de deu anys només oferia els AVE de Renfe. Un mes més tard va entrar en funcionament l'opció de baix cost de Renfe, AVLO, i l'any 2022 va ser el torn de la italiana Iryo, cosa que amb els anys va estendre la competència a la resta de corredors que hi ha a Espanya. La competència ha fet caure els preus dels bitllets, alhora que ha disparat el nombre d'usuaris i ha portat més incidències a uns trajectes que no acostumaven a donar problemes.

Un sabotatge i una avaria a la línia d'alta velocitat entre Madrid i Sevilla han complicat des d'ahir a la nit la mobilitat entre la capital espanyola i el sud de l'Estat amb almenys 10.700 viatgers afectats i una trentena de trens amb retards. Les incidències han estat provocades pel robatori de cable de coure en cinc punts de la província de Toledo. La Guàrdia Civil ja ha obert una investigació per esclarir els fets i identificar els responsables mentre que els serveis jurídics d'Adif estan redactant una denúncia, segons ha informat el Ministeri de Transports. A primera hora d'aquest dilluns a la tarda ja s'havia recuperat més del 70% del servei i la previsió és arribar al 100% entre les 14 i les 16 hores.

Entre els nombrosos usuaris que ahir no van poder agafar l'AVE des de Barcelona per anar cap a Madrid –un miler dels quals continuen atrapats a la capital catalana, segons el Govern– hi havia una cara ben coneguda, la de l'actor Viggo Mortensen. Aquest matí, després de dormir a casa d'uns amics, ha tornat a l'estació de Sants amb l'esperança de poder viatjar cap a la capital espanyola. I ho ha fet vestint una dessuadora amb l'escut d'Ucraïna i amb el diari ARA sota el braç.