La nova llei de mobilitat sostenible: més bicis, reduir els vols curts i recuperar els trens nocturns

BarcelonaMantenint la tendència d'aquesta legislatura, el govern espanyol ha aconseguit tirar endavant aquest dimecres a l'últim moment la llei de mobilitat sostenible de la qual depenia l'arribada de 10.000 milions d'euros de fons europeus. La nova norma busca descarbonitzar el transport, digitalitzar el sector i reconèixer la mobilitat com a dret ciutadà.

Un dels punts més cridaners és la reducció dels vols curts. En aquest sentit, el ministeri de Transports impulsarà la reducció dels vols domèstics en aquelles rutes en les quals existeixi una alternativa ferroviària amb una durada inferior de 2,5 hores, excepte en casos de connexió amb aeroports que enllacin amb rutes internacionals. També s'estudiarà la recuperació dels trens nocturns, una qüestió que no acaba de convèncer els operadors per l'alt cost que suposen, en comparació amb els trens convencionals, on un mateix seient es pot vendre més d'un cop durant el dia.

La llei obliga les ciutats a fomentar la mobilitat activa, és a dir, a peu i amb bicicleta, però també la mobilitat en transport públic i els vehicles zero emissions. En aquest sentit, per enfortir el sistema de transport públic es crearà un mecanisme de finançament estable.

Amb l'expansió del comerç electrònic i l'impacte que té a les urbs, la norma també advoca per la ciclologística i optimitzar els repartiments per evitar saturar els carrers i fer viatges fallits. També preveu la regulació dels vehicles automatitzats en el sistema de transports. A banda, davant d'episodis d'alta contaminació, els gestors de les infraestructures i les autoritats estatals podran decidir el tancament de la circulació a carreteres o restringir l'accés de determinats vehicles.

A escala empresarial, la llei de mobilitat sostenible inclou que les empreses de més de 200 treballadors, tant públiques com privades, disposin d'un pla de mobilitat sostenible. Un tràmit que també hauran d'afrontar els grans centres d'activitat (polígons industrials i empresarials) i que hauran de revisar, almenys, cada cinc anys. Així mateix, es dona un any als municipis de més de 20.000 habitants i menys de 50.000 per dotar-se d'un pla de mobilitat sostenible. La norma també impulsa la creació de zones de baixes emissions (ZBE).

També es vol que les empreses avancin cap a una mobilitat més sostenible amb la implantació d'autopistes ferroviàries per a mercaderies. El ministeri de Transports elaborarà un pla d'autopistes ferroviàries en aquells corredors on sigui viable i existeixi interès empresarial, a banda de crear un sistema de bonificacions en els cànons ferroviaris per al trànsit de mercaderies.

Per a tot això es crearà un nou sistema de cogovernança: el Sistema General de Mobilitat Sostenible, inspirat en altres sistemes nacionals com el Sistema Nacional de Salut. Serà la matriu d'organismes que controlaran que els municipis compleixen les seves obligacions i creen i executen els seus plans de mobilitat sostenible, i comptarà amb nous instruments com, per exemple, per analitzar dades.

Mobilitat elèctrica

L'Estat es vol posar les piles en la mobilitat elèctrica, una qüestió que no acaba de convèncer els conductors. Per impulsar-la, la norma preveu la instal·lació de punts de recàrrega i estacions de recàrrega elèctrica ràpida i ultraràpida, conegudes com a electrolineres. Aquesta és una demanda de fabricants d'automòbils com Seat.

A banda, el govern espanyol preveu que ports i aeroports també s'electrifiquin. En aquest sentit, abans del 2030, els ports hauran de garantir el subministrament d'energia elèctrica a vaixells i embarcacions atracats, en línia amb el projecte d'electrificació que fa anys que ha engegat el Port de Barcelona. A banda, els aeroports hauran de subministrar electricitat a les aeronaus estacionades en remot i utilitzades en operacions de transport aeri comercial per embarcar passatgers o carregar mercaderies.