El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha anunciat aquest divendres la posada en marxa d’una nova iniciativa, batejada amb el nom de Sentinella Oriental, per reforçar la defensa del seu flanc oriental, després de la incursió dimecres de drons russos a l’espai aeri polonès. “Sentinella Oriental afegirà flexibilitat i força a la nostra postura i deixarà clar que, com a aliança defensiva, sempre estem preparats per defensar-nos”, ha dit Rutte en una roda de premsa al quarter general de l’OTAN a Brussel·les, acompanyat pel comandant suprem de les forces aliades a Europa, Alexus Grynkewich.

Una enorme estàtua de Lenin regna a la plaça de la independència de Minsk, defensant l’entrada a la Casa del Govern, un edifici soviètic amb centenars de finestres rectangulars des d’on es controla la República de Bielorússia. Dues o tres persones caminen davant seu, uns turistes russos li fan un parell de fotografies, però a banda dels militars que vigilen l’edifici, a la plaça no hi ha gaire moviment.

Us explicaré com la gent que dirigeix el meu país ha convertit la veritat en un crim.

Lituània està prenent mesures per reforçar el corredor de Suwalki per dissuadir Rússia de llançar un atac eventual contra la Unió Europea o contra l'OTAN en aquest territori considerat, per a molts experts militars, com el taló d'Aquil·les de l'Aliança Atlàntica. Aquest corredor, d'uns 100 quilòmetres d'amplada i que fa de frontera entre Polònia i Lituània, està situat entre l'enclavament rus de Kaliningrad i Bielorússia, el principal aliat de Rússia.

Amb els opositors més destacats i milers d'altres dissidents tancats a la presó o a l'exili, aquest diumenge Bielorússia, l'última dictadura d'Europa, ha celebrat una mascarada electoral. L'únic dubte era amb quin percentatge de vot guanyaria Aleksandr Lukaixenko. Segons els sondejos oficials a peu d'urna, ha estat reelegit amb un 87,6% dels vots. D'aquesta manera, amb 70 anys, l'aliat més pròxim de Vladímir Putin engega el seu setè mandat de poder absolut al país. Si l'acaba, superarà els 35 anys en el poder, més que cap altre dirigent europeu. La líder de l'oposició a l'exili, Sviatlana Tsikhanóuskaia, ha titllat les eleccions de "farsa" i les ha descrites com "un procés més militar que democràtic". La Unió Europea i els Estats Units també han deixat clar que aquests comicis no compleixen les garanties democràtiques.

Una de les maleses que té al cap Vladímir Putin des de fa unes setmanes és instal·lar míssils hipersònics Orexnik a Bielorússia per poder intimidar l’OTAN. Per al Kremlin, Bielorússia no és un estat sobirà sinó una mena de diputació provincial, un espai operatiu destinat a servir els interessos de Moscou. El mateix que voldria fer amb Ucraïna. Quan el 1991 l’URSS esclata, Bielorússia aconsegueix una sobirania que serà efímera: només tres anys. L’arribada al poder d’Aleksandr Lukaixenko el 1994 representarà la resovietització política i la russificació cultural i lingüística. Serà el restabliment del totalitarisme que es viu ara mateix, i que pateixen més que ningú els ciutadans bielorussos que no es resignen, i aspiren a tenir un país en pau i amb democràcia.

Volha Takarchuk era una dissenyadora bielorussa amb un canal de YouTube amb molt pocs seguidors el 2020, fins que a les manifestacions massives després de les eleccions d'aquell estiu es va convertir en activista i va ser de les últimes que van continuar informant de les protestes des de primera línia. Va ser condemnada a un any i mig de presó i després va fugir a Lituània, on viu amb els seus fills. Gràcies a l'organització de drets humans Viasna i a l'Associació Razam Bielorussos de Catalunya, la família ha passat uns dies a Catalunya. Parlem amb ella de la situació a Bielorússia, a menys de tres mesos d'unes noves eleccions que no hi ha dubte que tornarà a guanyar Aleksandr Lukaixenko.

El primer ministre polonès, Donald Tusk, ha anunciat aquest dissabte que planeja suspendre temporalment el dret d'asil a Polònia per lluitar contra la immigració il·legal, en un clar desafiament a Brussel·les. "Hem de recuperar el 100% del control de qui pot i qui no pot entrar a Polònia", ha dit Tusk en un acte del seu partit, Plataforma Cívica (PO). “No aplicarem cap idea europea que pugui perjudicar la nostra seguretat. Em refereixo al Pacte sobre Migració”, ha insistit Tusk, que va ser del 2014 al 2019 president del Consell Europeu, una de les posicions institucionals més altes de la Unió Europea.

Ja fa anys que L’estaca va deixar de ser un himne exclusivament català. El cant a la llibertat i contra el franquisme que Lluís Llach va compondre el 1969 ha servit d’inspiració per a les lluites d’alguns pobles arreu del món: de la Primavera Àrab a la dissidència cubana, passant per l’oposició russa a Putin. L'últim cas en què un artista ha estat reprimit és el d'Aleksei Petrin, un músic de carrer bielorús que ha estat detingut aquest dilluns per tocar la cançó a Hrodna. Segons apunten mitjans locals, agents de la GUBOPiK, el cos del ministeri de l'Interior bielorús que actua contra el crim organitzat i la corrupció, van arrestar l'artista mentre actuava per la "distribució de materials extremistes".

Vladímir Putin no perd el temps. Quaranta-vuit hores després que el president rus es trobés amb el líder nord-coreà Kim Jong-un al cosmòdrom de Vostotxni, a l'est del país, aquest divendres Putin s'ha reunit amb el més fidel dels seus aliats, el president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko. La trobada ha tingut lloc a la ciutat balneari de Sotxi. En les declaracions que ha fet Putin abans de procedir a la reunió, i que han recollit les agències locals, el president rus ha dit que informaria Lukaixenko sobre l'estat de l'economia russa, "estable i fiable", segons les seves paraules; sobre la reunió amb Kim Jong-un i la discussió de la "situació de Rússia a la regió", així com a Ucraïna. Putin ha admès que "és el tema més urgent" per al Kremlin.

La fallida sublevació del Grup Wagner contra Vladímir Putin ha acabat convertint-se, paradoxalment, en un problema per a Polònia. O com a mínim en un assumpte que té al govern ultraconservador polonès molt preocupat. Part dels mercenaris russos revoltats es van traslladar a Bielorússia, en virtut de l'acord entre Putin, Lukaixenko i el líder dels Wagner, Ievgueni Prigojin, i des d'allà han llançat en diverses ocasions amenaces de possibles incursions armades contra Polònia, país fronterer. De moment, aquestes intimidacions s'han quedat només en paraules. Però l'executiu d'Andrzej Duda desconfia dels qui fins fa poc estaven participant en la invasió a Ucraïna i, per això, no ha trigat a duplicar la presència militar a la zona fronterera i ha desplegat brigades a prop de les ciutats bielorusses Brest i Grodno, totes dues molt properes a la frontera polonesa.

El líder de Wagner, Ievgueni Prigojin, podria ser en territori rus i movent-se amb total impunitat, malgrat que l’acord amb el president rus, Vladímir Putin, incloïa l'exili a Bielorússia. La qüestió és que les autoritats de Moscou i Minsk asseguren no saber on para i, segons les declaracions dels uns i els altres, sembla que ningú està amoïnat. Aquest dijous, el president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, ha assegurat que Prigojin ja no és al seu país, on hauria arribat poques hores després de l’intent de revolta armada contra el Kremlin del 24 de juny. 

Les escoles imparteixen classes de patriotisme i ensenyen els alumnes a acoblar rifles, mentre que els llibres de text s'han reescrit per afavorir la visió russa de la història. Les fàbriques produeixen uniformes per als soldats que lluiten contra Ucraïna. Els campaments d'estiu que administren grups empresarials propietat de l'estat reben nens dels territoris ocupats d'Ucraïna.

França no ajudarà Ucraïna a cartografiar la veïna Bielorússia, aliada de Rússia. Segons ha publicat aquesta setmana el diari Le Monde, el president Volodímir Zelenski havia demanat a les autoritats franceses mapes digitals del territori bielorús, però París s'hi ha negat. Des de l'inici de la guerra, França ha donat mostres del seu compromís amb Kíiv, a qui ha donat –com tota la Unió Europea– suport militar i polític, però el president Emmanuel Macron ha posat un límit molt clar: està disposat a ajudar Ucraïna a defensar-se de l'atac de Rússia, però no a atacar altres països.

El president rus, Vladímir Putin, ha anunciat aquest dissabte un acord amb el seu homòleg bielorús, el dictador Aleksandr Lukaixenko, que li permetrà instal·lar armes nuclears estratègiques en territori d'aquest país europeu, que comparteix frontera amb Ucraïna i amb Polònia. Segons Putin, però, aquest moviment no viola els acords de no proliferació nuclear.

La visita oficial del president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, a la Xina mostra les bones relacions de Xi Jinping amb un dels principals aliats de Vladímir Putin. La imatge dels dos presidents donant-se la mà augmenta les diferències amb els Estats Units i la Unió Europea, que acusen Pequín de manca de neutralitat en el conflicte d'Ucraïna. Lukaixenko ha donat suport al pla de pau que divendres passat va presentar la Xina i que demana un alto el foc, però no preveu la retirada de tropes russes de sòl ucraïnès.

L'aviació russa ha començat aquest dilluns dues setmanes de maniobres a Bielorússia, en un nou moviment que fa sonar les alarmes sobre la intenció del Kremlin d'obrir un nou front al nord. Els exercicis arriben després de l'atac de dissabte amb un míssil contra un edifici d'habitatges de nou plantes a la ciutat de Dnirpó, a l'est d'Ucraïna, que segons Kíiv ha deixat almenys 37 morts, entre els quals dues criatures, i 73 ferits. Es tractaria del pitjor atac contra civils dels últims mesos, tot i que el Kremlin avui ha negat tenir-hi res a veure. Els equips de rescat treballen a contrarellotge, perquè hi ha almenys 43 veïns encara desapareguts, però l'alcalde ha admès que les possibilitats de trobar més supervivents, sota les gèlides temperatures de l'hivern ucraïnès, són "mínimes". Aquest dilluns al matí hi ha hagut un altre atac amb míssils a Zaporíjia, a l'est d'Ucraïna, sobre un edifici residencial de cinc plantes que ha deixat cinc ferits per fragments de vidre.

Oposar-se a l'últim dictador d'Europa es paga car. El règim d'Aleksandr Lukaixenko, que va ofegar les protestes prodemocràtiques de l'agost del 2020 amb el suport decisiu de Vladímir Putin, ara ataca la diàspora. Les dones i homes bielorussos que l'han denunciat a fora de les fronteres del país s'arrisquen a perdre la nacionalitat i quedar com a apàtrides. És el cas de l'Alena, l'Anna i la Margarita, de l'Associació Razam de Bielorussos a Catalunya.

El president rus Vladímir Putin ha viatjat aquest dilluns a Bielorússia per reunir-se amb el seu aliat, Aleksandr Lukaixenko, que dirigeix l'última dictadura d'Europa. Fa setmanes que les autoritats ucraïneses adverteixen que Rússia podria tornar a utilitzar el territori bielorús –com va passar a l'inici de la invasió, al febrer– per atacar Ucraïna obrint un nou front des del nord. Empantanat a l'est i al sud, si Lukaixenko decideix implicar-se en la guerra o facilitar el trànsit de les tropes russes donaria aire al Kremlin i posaria en dificultats l'exèrcit ucraïnès.

Alena Turava forma part de la diàspora bielorussa. Porta 20 anys vivint al nostre país i és la presidenta de l'associació Razam Bielorussos de Catalunya. El règim del dictador Alexandr Lukaixenko reprimeix els activistes fins i tot a l'estranger, i Turava hauria de fer front a una condemna de 12 a 15 anys de presó en cas que decidís tornar al seu país. Per això ha demanat l'asil polític. Des de Barcelona ha rebut amb molta alegria la notícia del premi Nobel de la pau per a l'activista bielorús Alés Bialiatski, per a l'ONG russa Memorial i per al Centre per a les Llibertats Civils d'Ucraïna.