Subvertint els codis narratius del cinema queer, que històricament ha lluitat per il·lustrar difícils processos d’alliberament, Maspalomas traça el dolorós camí de retorn a l’autorepressió d’un home gran que, després de dues dècades gaudint de la seva homosexualitat (a la localitat canària que dona títol al film), pateix un ictus i decideix tornar a entrar a l’armari quan és ingressat en una residència del seu País Basc natal. L’exploració de l’experiència queer en la vellesa –entesa com un procés de cerca de la identitat– no li ve de nou al guionista i director José Mari Goenaga, que el 2010 ja va abordar aquesta temàtica en la pel·lícula En 80 dies, més centrada en l’univers femení.

Després de la fallida minisèrie La fortuna, Alejandro Amenábar (Santiago de Xile, 1972) torna al cinema amb una ficció que recrea els cinc anys de captiveri a l'Alger de Miguel de Cervantes. Però El cautivo, que s'acaba d'estrenar als cinemes, beu tant de fonts històriques com de la imaginació d'Amenábar, que inscriu el relat en el gènere d'aventures carceràries sense deixar passar l'oportunitat d'oferir la seva visió personal sobre l'origen de la pulsió literària i creativa de Cervantes.

Durant la infantesa i adolescència, Fer Rivas (Barcelona, 1994) s'identificava amb el gènere masculí i se sentia atreta pels homes. Quan feia batxillerat, el seu pare va morir sobtadament d'un atac de cor. Durant gairebé deu anys va tenir el dol encapsulat i enterrat en un racó de l'interior, incapaç de fer-hi front. La literatura va ser l'eina per desencallar-lo: Rivas va bolcar tot el que sentia i que havia viscut en una carta al pare escrita amb honestedat i valentia que va precedir la seva transició de gènere. Ara aquell text s'ha convertit en una novel·la d'autoficció, Jo era un noi (Angle Editorial / Sexto Piso), i ara Rivas treballa per transformar-la també en una obra de teatre.

"Ells volen ser ell i elles volen estar amb ell" va ser l'eslògan que li va garantir un èxit professional absolut a l'actor Richard Chamberlain, mort dissabte passat als 90 anys. Pocs es pensaven, però, que aquesta frase que a Hollywood tothom trobava brillant per presentar aquell seductor galant de telenovel·les era també una presó transparent que l'actor duia posada a sobre anés on anés, fes el que fes. La seva cara bonica, el seu físic cuidat o la seva elegància natural van seduir milers de dones arreu del món. El clímax va arribar amb el paper del capellà Ralph de Bricassart, protagonista d'El pájaro espino, que es va emetre l'any 1983 als Estats Units i redifondre arreu del món. Aquest posicionament comercial com a actor, però, era incompatible amb la seva veritat més íntima: era gai.

Quan, amb 21 anys, Xavier Bosch (Barcelona, 1967) va visitar la ciutat de Nova York per primera vegada, la impressió va ser tan forta que tres dècades després ha necessitat tornar-hi per escriure-la, però des del punt de vista d'una jove aspirant a publicista, Edda Leveroni. La noia protagonitza Diagonal Manhattan, retorn a Columna de l'escriptor i periodista després d'un breu parèntesi a Univers. Si a 32 de març (2023) es fixava en "els perills de la propaganda política" i anteriorment s'havia capbussat en les llums i ombres del periodisme, aquí "tanca el retaule sobre la comunicació" centrant-se en la seva "branca més lluminosa, la publicitat". I ho fa a partir de la història d'una jove que s'obre camí als Estats Units –i que hi aprèn a estimar– mentre el seu pare prova de resoldre diverses crisis que té a l'agència publicitària que va fundar a Barcelona.

Toni Cruanyes és una de les cares més conegudes de TV3 i des de fa més d'una dècada presenta el Telenotícies vespre a la televisió pública. El periodista és un dels convidats de la nova temporada de L'eclipsi de Roger Escapa, que es va estrenar fa pocs dies. Durant la seva intervenció, Cruanyes s’obre i parla d’alguns aspectes de la seva vida privada, com ara per què va decidir fer pública la seva homosexualitat.

Ens situam a dia 23 d’abril de 1975. És dimecres i fa un dia esplèndid, i a un racó de la Rambla de Catalunya, a Barcelona, una autora jove i novella seu a la paradeta de l’Editorial Laia, que tot just acaba de publicar el seu debut. Està feliç i il·lusionada, és “un dia preciós, un Sant Jordi meravellós”, dirà quan el recordi. Tot i això, però, s’amaga darrere una muntanya de llibres mentre els altres autors que seuen amb ella es dediquen a signar un exemplar darrere un altre a la gent que s’acosta a comprar-ne. La qüestió és que ja han passat unes quantes hores i ella encara no n’ha venut cap.

L'Sphen, un dels dos pingüins mascles que van saltar a la fama el 2018 quan es van convertir en pares d'una cria que ells mateixos havien incubat, ha mort amb 11 anys aquest agost, segons informa l'aquari Sea Life de la ciutat australiana de Sydney. Ell i el Magic es van fer famosos ara fa sis anys perquè van fer un niu, van covar un ou abandonat per una parella heterosexual i van demostrar ser els millors pares de tota la colònia: la seva cria va ser l’única que va néixer. Durant els seus sis anys de parella van criar dos pollets: l'Sphengic (Lara) el 2018 i el Clancy el 2020.

Com llegíem a l’ARA, "el papa Francesc demana als bisbes italians que no admetin els homosexuals als seminaris perquè «ja hi ha massa mariconeig»". La paraula que ha fet servir, despectiva, és frociaggine.

Bernard Bousset tenia uns 20 anys quan la policia el va detenir en un bar gai de Bordeus. Era l'inici dels anys 60 i a França les relacions entre homes estaven penalitzades per la llei. "Em van agafar les empremtes, em van fer una foto...com si hagués atracat al Banc de França", rememora en una entrevista a Le Monde. Bousset, de 81 anys, no va acabar a la presó –quan el van detenir només estava al bar bevent i xerrant amb altres homes–, però va haver de pagar una multa i els agents van trucar a la seva família per revelar l'incident. Més tard, amb 23 anys, va acabar davant d'un jutge per haver passat la nit amb un noi de 18 anys.

Catalunya ha arribat als 8 milions d'habitants aquest 2024, amb un percentatge de població nascuda a l'estranger que s'aproxima al 17%. El 1992 hi havia 6 milions de persones i els estrangers representaven menys del 3%. El context és tan diferent que la mateixa pregunta formulada fa 30 anys provoca respostes ben diferents. L'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) ha preguntat als catalans per què creuen que hi ha persones que no accepten els immigrants. Un 34,8% opinen que això passa "perquè no accepten els nostres costums", gairebé el triple dels que apuntaven a aquesta hipòtesi ara fa tres dècades. En canvi, si el 1992 hi havia un 55% d'enquestats que pensaven que els recels amb els immigrants tenien l'origen en temes econòmics ("perquè prenen la feina dels d'aquí"), avui només un 17,6% mantenen la mateixa tesi.

Aquest cap de setmana, Albert Om conversa amb el metge especialitzat en malalties infeccioses, Oriol Mitjà.

Canvi en la doctrina del Vaticà sobre les parelles homosexuals. La institució accepta ara la "possibilitat de beneir" les parelles "en situació irregular" o del mateix sexe, sempre que no sigui en el transcurs d'una boda, perquè quedi clar que, a ulls de l'Església, no s'equiparen a un matrimoni. La Congregació de la Doctrina de la Fe ha publicat una declaració sobre la matèria aquest dilluns, un format de document reservat a assumptes de gran importància i que no es publicava des de feia 23 anys. De fet, fa dos anys i mig aquest mateix organisme de la Santa Seu va descartar aquest plantejament. Però aquest octubre, després del Sínode de Bisbes, el papa Francesc ja va donar a entendre que s'estava treballant en un canvi de mirada respecte d'aquesta qüestió, que ara s'ha materialitzat.

Les conductes sexuals entre mamífers no humans del mateix sexe són freqüents en més de 1.500 espècies, com ara els lèmurs i els simis, els guepards i els cérvols de cua blanca. Fa temps que es pensa que aquest comportament existeix al regne animal des de sempre, però investigadors de l'Estació Experimental de Zones Àrides d'Almeria asseguren ara que s'hauria començat a donar quan aquests van començar a viure en grups socials. Segons el biòleg evolutiu José Gómez, autor d'un estudi publicat aquest dimecres a la revista Nature Communications, és així perquè el sexe "pot contribuir a establir i mantenir relacions socials positives". És a dir, que tot i que no permet la reproducció dels animals, les relacions entre éssers que interactuen dins d'un mateix grup aporten avantatges evolutius, com ara mantenir relacions socials i evitar o suavitzar conflictes.

El cap de govern d'Andorra, Xavier Espot, va fer pública aquest dilluns la seva homosexualitat. Ho va fer en una entrevista a Ràdio i Televisió Andorrana (RTVA). "No ha de suposar cap inconvenient manifestar-ho": "Jo soc gai. No me n'he amagat mai", va dir. Espot, que encapçala l'executiu andorrà des de l'any 2019 –i que va revalidar el càrrec després de les eleccions de l'abril d'aquest any–, deixa clar que la seva orientació sexual no defineix la "totalitat" de la seva persona, i "encara menys de la política". Però creu que revelar que és gai pot servir d'exemple en un moment en què encara hi ha molt camí per recórrer en termes d'igualtat i va celebrar que expressar-se de manera "molt oberta i transparent" pugui ajudar a "normalitzar aquesta diversitat".

Cadena perpètua o, fins i tot, pena de mort per ser homosexual. El Parlament d'Uganda, a l'Àfrica oriental, ha aprovat aquesta setmana una àmplia llei en contra dels drets LGTBI que endureix els delictes penals –i n'introdueix de nous– per castigar els actes homosexuals. Al país ja eren il·legals, però les noves mesures dibuixen un panorama encara més cru per al col·lectiu. La maniobra és la culminació d'una llarga campanya per criminalitzar l'homosexualitat i perseguir-la. També pot afectar aquelles persones que, simplement, defensen els drets de la comunitat LGTBI. La norma és una de les més restrictives que hi ha actualment al món.

Durant uns quants anys de la meva vida, jo no sabia què era un maricon. Era una paraula que havia sentit per primer cop a l'estadi. A vegades la deia un familiar. A vegades, un desconegut. A vegades, el marica o maricon era l'àrbitre. A vegades un jugador rival o, molts cops, el nostre entrenador quan no era valent. Per ser maricon a un estadi podies ser un jutge de línia amb poca vista, un entrenador garrepa, un jugador rival molt bo o un jugador rival molt dolent. O portar els cabells llargs. O portar la samarreta ben posada dins dels pantalons. Qui sap. Costava saber què era un maricon si a un nen com jo ni a l'escola de capellans ni a casa ningú m'havia explicat què era l'homosexualitat. Ni una sola xerrada. Així que maricon per a mi tenia el significat d'idiota, ase, inútil... i altres paraulotes.

"Jo també vull viure la meva vida en llibertat. Sense pors. Sense prejudicis. Sense violència. Però amb amor. Soc homosexual i ja no vull amagar-me". Així ha expressat Jakub Jankto, jugador txec que és propietat del Getafe i que actualment juga cedit a l'Sparta de Praga, la seva homosexualitat. A través d'un vídeo a les xarxes socials, el migcampista ha volgut reflexionar sobre la seva vida i l'amor i ha anunciat que, a partir d'ara, deixarà d'amagar-se o tenir por per ser homosexual. Té 27 anys i és internacional absolut amb el seu país.

A les portes del Mundial de futbol de Qatar, que arrencarà el 20 de novembre, no cessen els exemples que recorden que l'esdeveniment esportiu més important de l'any se celebrarà en una dictadura que, entre altres vulneracions de drets, discrimina les dones i persegueix penalment el col·lectiu LGTBI. Aquest cop la polèmica gira entorn de l'ambaixador del Mundial i exfutbolista internacional qatarià Khalid Salman, que ha qualificat l'homosexualitat de "dany mental" en una entrevista per a un documental a la televisió pública alemanya ZDF.

En una escena de Bros. Más que amigos, que s'estrena aquest divendres i es promociona com “la primera comèdia romàntica gai d'un gran estudi de Hollywood”, els dos protagonistes parlen sobre un western gai a l'estil de Brokeback mountain que fan al cinema. “És sobre dos actors heteros fent de gais per guanyar l'Oscar –ironitza el personatge interpretat per Billy Eichner–. Si algun dia fan una pel·lícula sobre mi, espero que m'interpreti un actor hetero. M'agrada pensar en la meva vida com la gran oportunitat de Benedict Cumberbatch”. El comentari reflecteix l'altre argument promocional de Bros: el seu repartiment cent per cent LGTBI. Eichner ho resumia fa uns dies a la première del film: “Històricament, la majoria dels grans papers LGTBI de Hollywood han sigut per a actors heterosexuals que guanyen premis i reconeixement per fer-los. El repartiment LGTBI de Bros no és per dir que els heterosexuals només haurien d'interpretar heterosexuals i els gais només gais. No volem regles estrictes, sinó corregir un desequilibri”.