Consolidar l'impacte d'Integrated Systems Europe (ISE) més enllà dels dies de celebració d'aquesta fira a Barcelona, la més important del sector audiovisual, que ha començat avui dimarts i dura fins a aquest divendres. Aquest és l'objectiu amb el qual neix la Fundació ISE, en la qual participen l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. És un model similar al que es va establir arran del Mobile World Congress (MWC), la Mobile World Capital Barcelona, en què també participa el govern espanyol.

Nou rècord com l'any passat. Fira de Barcelona tanca l'exercici del 2025 amb uns ingressos de més de 350 milions d'euros, el 17% més que el 2024. Són uns "excel·lents resultats", segons l'alcalde i president del consell general de l'entitat, Jaume Collboni. La Fira es consolida, ha afegit, com a motor d'activitat i permet impulsar sectors innovadors, amb un impacte econòmic de més de 6.000 milions d'euros i la generació de 50.000 llocs de treball a Barcelona i Catalunya. El resultat d'explotació (ebitda), sense que s'hagi celebrat cap dels salons biennals com Alimentaria –que es farà l'any que ve–, creix el 8%, fins als 60 milions.

El filòleg, museòleg i gestor cultural Lluís-Xavier Flores Abat (Alacant, 1975) va agafar el desembre passat les regnes de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris de Móra d’Ebre, i la Fira del Llibre Ebrenc, que se celebraran des d’aquest divendres, 23 de maig, fins diumenge 25, tot i que des d’inicis d’aquest mes s’han anat portant a terme actes i premis. Amb Flores parlem dels canvis que ha introduït en aquest esdeveniment, que enguany compleix ja la 18a edició i ofereix moltes novetats en la seva arribada a la majoria d’edat.

La Cambra de Comerç de Barcelona va votar a favor, en el seu darrer ple, de la possibilitat de vendre les seves accions de Fira 2000, la societat patrimonial de Fira de Barcelona. El moviment va sorprendre, no tant pel fons com per la forma: la Cambra ha arribat a un acord amb la Generalitat per vendre-li el seu 1,2% de Fira 2000 –per un preu al voltant dels 5 milions d'euros, segons ha pogut saber l'ARA–, però mantenir els drets polítics; és a dir, mantenir les dues cadires que la Cambra ostenta al consell d'administració de Fira 2000, que actualment ocupen Carmina Ganyet i Xavier Pujol. Esclar que un 1,2% de les accions no és determinant; per tant, què implica aquest moviment?

L’esdeveniment de referència del videojoc clàssic torna amb una edició amb més espai, més activitats i uns convidats especials per celebrar el 10è aniversari. Després de reunir més de 6.000 assistents en l’última edició, la fira espera superar la xifra. La superfície utilitzada a la Farga s'amplia fins als 6.000 m², per tornar-la a omplir de punts de joc, tornejos, exposicions, conferències i molt més. De fet, la fira es consolida com una cita ineludible per als aficionats del món retro i la cultura digital després de guanyar per segon any consecutiu el premi DeVuego a millor esdeveniment de videojocs retro a la Península. La programació s’adapta tant al públic general com als centres educatius i les famílies i el seu objectiu no és només l'entreteniment, sinó que també promou la divulgació de la història del videojoc i en destaca el valor cultural.

Canvi de plans en la transformació del recinte firal de Montjuïc. L'Ajuntament de Barcelona ha decidit que transformarà l'actual pavelló 2 de la Fira de Barcelona de Montjuïc en un nou poliesportiu per al barri. D'aquesta manera, es desencalla el problema que generava l'enderroc d'un altre pavelló del recinte, el d'Itàlia —situat al costat de les fonts de Montjuïc— que deixava sense instal·lacions almenys cinc entitats esportives del Poble-sec que feien allà la seva activitat.

Aquest cap de setmana, el 18 i el 19 de maig, La Farga es converteix en un saló recreatiu de 5.000 metres quadrats. La fira del videojoc clàssic i vintage torna un any més a Catalunya, després de l’aturada el 2019 i el retorn de l’any passat. La trobada ha estat premiada com a Millor Fira Videojocs Clàssics 2023 en l'àmbit estatal per la revista especialitzada De Vuego, un reconeixement merescut i que la situa per davant d’esdeveniments similars de Madrid i Màlaga. Aquest premi dona empenta a l'organització, un grup d’entusiastes que, sense ànim de lucre, tiren endavant aquesta novena edició, que vol celebrar el món del videojoc retro.

La fira Lactium de Vic ja ha coronat el millor pastís de formatge de Catalunya i el millor formatge artesà català del 2024. Pel que fa al pastís de formatge, el guanyador ha estat el de la pastisseria Larrosa de Flix, del pastisser Pau Carranza. Carranza ha estat el més ben valorat del jurat, que l'ha triat per unanimitat i n'ha destacat “la tècnica, la perfecció del daurat i la cremositat". "El tall ha sortit preciós, i gustativament tenia una presència molt delicada i equilibrada, de formatge de pasta tova”, ha afegit.

L’organització del SAGA pot estar satisfeta amb la feina, ja que la iniciativa ha aconseguit doblar els 3.500 assistents de la primera edició. Durant aquests tres dies, La Farga de l’Hospitalet ha esdevingut el punt de trobada per l’ecosistema catalanoparlant del món dels videojocs i ha donat cabuda a molts tipus d’activitats diferents, des de premis a grans competicions passant per diversos tallers. Els 75 estands d’expositors han mostrat la feina d’empreses, associacions i centres de formació, i han vist passar gent de tots els perfils, des dels més joves endinsant-se en el món dels videojocs als més veterans buscant descobrir propostes noves en català.

La cua avança a poc a poc al recinte de la Farga de l’Hospitalet, on enguany s'ha celebrat l’IndieDevDay. A la cua, un youtuber m’explica que ha assistit en edicions anteriors, des que era de petit format i es feia durant només un dia al Canòdrom de Barcelona, fins als últims dos anys, quan es va celebrar a les Cotxeres de Sants i l’ambient estava a petar. “Em superava tanta gent”, em comenta, i és per això que està content que la fira s’hagi expandit i aterri en aquest nou recinte amb més de 8.500 m² d’espai.

El videojoc independent està a l’alça, i és que ja des de fa uns anys jugadors de tot el món se senten atrets per aquests títols, sovint més petits i alternatius. En contraposició a les grans empreses i els videojocs de pressupost elevat, coneguts com a títols triple A o AAA, existeix tot un teixit de desenvolupadors independents que evoluciona i creix constantment. Sigui gràcies a les xarxes socials i a les plataformes de mecenatge o simplement per la qualitat i originalitat dels productes que ofereixen, el mercat del videojoc indie és més visible que mai.

Com a forma de coneixement, la nostàlgia ha perdut tot el prestigi. Desconfio dels poetes, directors de cine i articulistes que hi recorren, perquè són els mateixos que després intenten fer passar la covardia per prudència. 

Quatre anys després de l'aturada per la pandèmia i altres contratemps, RetroBarcelona torna amb energies renovades i amb la voluntat de recuperar l’esperit original: el de ser una fira dedicada exclusivament als videojocs clàssics. L’organització omplirà més de 5.000 metres quadrats de La Farga de l’Hospitalet amb diverses activitats com xerrades i tornejos, però sobretot de màquines recreatives i d’època, ja que la fira només se centrarà en tots aquells títols publicats durant els 80 i els 90.

Com pot ser que siguem productors de tòfona negra de qualitat, però qui s'emporti la fama siguin altres regions d'Europa? Moltes persones creuen que la tòfona és un producte de luxe, però amb una tòfona petita es poden aromatitzar més de 100 ous ferrats. Amb això en ment, arriba a Vic del 3 al 6 de febrer el Trufforum, la festa de la tòfona i la gastronomia amb un programa trufat (perdó) d'activitats per a tothom.

Què té la ratafia que agrada tant? Fins diumenge, 13 de novembre, la resposta és a Santa Coloma de Farners, on es fa la 41a Festa de la Ratafia, organitzada per la Confraria de la Ratafia, que impulsa que la població faci begudes espirituoses a casa seva, i per això en una de les edicions va presentar un manifest de les begudes espirituoses casolanes.

Entrada la recta final del mandat, el govern d'Ada Colau accelera aquests dies les tramitacions urbanístiques per poder deixar encarrilats els grans projectes de transformació que s'han discutit aquests últims anys. Des dels nous usos de la presó Model fins al futur nou barri de la Mercedes (Bon Pastor), passant pels canvis d'usos a la Fira de Montjuïc. Tots tres passaran per comissió la setmana que ve. En el cas de la reforma de l'espai que actualment ocupa la Fira, s'ha marcat l'horitzó del 2029, coincidint amb la celebració del centenari del recinte, per tenir-ho tot acabat, tant les obres que afecten els pavellons com els canvis previstos a la plaça Espanya, com la nova estació soterrada de busos. "Està previst que el 2029 sigui la data de finalització de tota la transformació de l'àmbit", apunta la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz.

L'ARA us proposa alguns plans arreu del país per a aquest cap de setmana.

"Estic sorprès de poder dir que ens trobem a la roda de premsa prèvia a l'inici del saló". Mike Blackman, director general d'Integrated Systems Europe (ISE), no se'n sabia avenir aquest dijous de poder anunciar finalment que aquest gran certamen del sector audiovisual podrà realitzar la seva primera edició amb normalitat a Barcelona. El 2021 es va fer una versió de mínims (amb presència gairebé irrellevant de visitants) i aquest 2022 es va ajornar quan faltaven tres setmanes perquè se celebrés, a principis de febrer. Finalment es farà del 10 al 13 de maig i sense mascaretes obligatòries, ara que s'acaba d'aixecar aquest requisit a tot Espanya.

Després de dos anys d’aturada a causa de la pandèmia, Campllong recupera aquest cap de setmana la seva Fira Comarcal de Primavera, que arriba a la 38a edició i espera rebre més de 30.000 visitants.

Barcelona ja ha fixat com vol que sigui en el futur l'espai que actualment ocupen els pavellons de la Fira de Montjuïc, i el resum és que l'activitat firal no marxarà d'aquesta zona un cop venci l'actual concessió, el 2025, tot i que passarà a ocupar-hi poc més de la meitat de l'espai que copa ara i s'alliberaran metres quadrats per construir fins a 500 habitatges públics –el minibarri que fa temps que anhela el govern de Colau a tocar del Poble-sec– i equipaments com un nou centre d'atenció primària (CAP), un centre assistencial per a gent gran i una pista poliesportiva. Els canvis també serviran per tirar a terra parts del recinte que ara el converteixen en una barrera entre els barris del Poble-sec i la Font de la Guatlla i millorar-hi les connexions: que es pugui anar d'un barri a l'altre a peu en cinc minuts per on ara hi ha el pavelló de la Metal·lúrgia i la plaça de l'Univers.