Fa uns dies, el TC va fer públic el contingut íntegre de la llarga sentència sobre la llei Celaá (Lomloe), que responia a un recurs de Vox que impugnava la totalitat d’aquesta llei de l'any 2020 –tinguem present que la llei Celaá, com en el seu moment la inefable llei Wert (Lomce), són modificacions de la llei orgànica 2/2006 d’educació (LOE)–. Entre els pronunciaments d’aquesta rellevant sentència hi ha tot un fonament jurídic (el 8è) sobre l’ús del castellà i de la resta de llengües oficials distintes del castellà que es deriva de la impugnació per part de Vox de la redacció que la llei Celaá va donar a la coneguda disposició addicional 38a de la LOE. Aquesta disposició estableix avui que la finalitat de la utilització de les llengües a l’ensenyament és la de garantir que qualsevol alumne sigui competent a nivell oral i escrit en qualsevol de les llengües oficials al final de l’etapa educativa, obviant la determinació de qualsevol percentatge.

El català a l'escola torna a la casella de sortida. Precisament l'endemà que el Govern i l'Estat acordessin protegir el català i reformes contra la judicialització de la política en la taula de diàleg, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha plantejat al Tribunal Constitucional una qüestió d'inconstitucionalitat perquè avaluï si s'ajusten a la carta magna tant el decret llei aprovat pel Govern –el que prohibeix explícitament decidir per percentatges l'ús de les llengües a l'escola– com la llei aprovada al Parlament –diu que el català és la llengua vehicular i el castellà és curricular–. Els jutges del TSJC consideren que els dos textos no són constitucionals: creuen que el nou marc jurídic creat per respondre a la sentència del 25% infringeix diversos articles de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia, perquè "exclou" el castellà com a vehicular, introdueix un model que "trenca" amb la paritat de les llengües oficials, xoca amb la interpretació que el mateix TC va fer sobre el català en la sentència de l'Estatut i afecta drets fonamentals.

Amb el català, la sacsejada està sent forta. Davant l'evidència del descens de l'ús social de la llengua, especialment entre els joves, i davant l'ofensiva judicial de la ultradreta per trencar el consens al voltant del català com a llengua vehicular a l'escola, s'està produint una notable reacció social i política. És com si el país hagués dit: no s'hi val a instal·lar-se en el derrotisme, en el fatalisme. Actuem. I, enmig de les dificultats, hi ha alguns motius per a l'esperança. Per exemple, en la tria idiomàtica dels estudiants que han fet els exàmens de la selectivitat per accedir a la universitat, el 97% dels nois i noies han optat per fer les proves en català. Potser les coses no s'estan fent tan malament a l'ESO i el batxillerat, doncs. Després hi ha el fenomen del talent show de TV3, Eufòria: la seva guanyadora, Mariona Escoda, de 21 anys, diu que li agradaria "compondre majoritàriament en català". I afegeix: "Falta música en català, aprofitem que ha sortit una remesa d’artistes que poden fer música en català i fem música en català". És jove, amb ambició professional i es projecta endavant amb el seu idioma amb naturalitat. L'èxit de la pel·lícula Alcarràs també demostra que el català, si vol, és una llengua de masses, mediàtica, de majories.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estat manifestament maldestre en la seva última interlocutòria sobre el 25% de castellà a les escoles, redactada amb un text en català farcit d'errors lingüístics i faltes d'ortografia. El nyap il·lustra de manera gràfica la fràgil situació de l'ús social del català, idioma que ni l'alta judicatura del país sembla respectar. I de passada és una evidència palmària de l'absurditat de la sentència del mateix TSJC: perquè el que la realitat demostra dia a dia –a la mateixa justícia, al comerç, als mitjans de comunicació, a l'esport, arreu– és la necessitat peremptòria de reforçar el català, no el castellà, molt més consolidat en tots els camps gràcies al seu pes demogràfic i econòmic, i al suport constant i inestimable de l'Estat. El reducte escolar, com un espai per a molts nois i noies d'accés a una llengua, la catalana, que altrament els seria del tot aliena, continua sent plenament necessari. ¿Com pot ser que ni els jutges que no saben usar-lo no se n'adonin?

La proposta de modificació de la llei de política lingüística registrada per quatre grups parlamentaris ha aixecat una certa polseguera, especialment entre l'ala més nacionalista del moviment independentista. La proposta consisteix a reconèixer que el castellà també pot ser emprat com a llengua d'ensenyament i d'aprenentatge, en els termes que fixin els projectes lingüístics dels centres educatius i sempre en relació amb l'objectiu d'assegurar el ple domini de totes dues llengües oficials (deixem ara l'occità) per part de tots els alumnes. Els qui han saltat contra la proposta troben que aquesta "claudicació" davant la pressió judicial serà la fi de la immersió, que serà la fi del català, que serà la fi (no gens gloriosa) de la nació. Una mica de reflexió serena pot ajudar a apamar millor el que es proposa.

Una de les crítiques més repetides des que dijous es va anunciar el pacte de quatre partits per mantenir el català com a llengua vehicular i reconèixer el castellà com a llengua d'aprenentatge a l'escola és que l'acord liquida la immersió lingüística. L'afirmació és confusa, perquè la immersió no és un model educatiu com a tal, sinó una metodologia d'aprenentatge que promou l'exposició intensiva per aprendre una llengua. Depèn, doncs, del compromís de professors, mestres, educadors i tots els professionals d'una escola. En el cas català, aquesta metodologia pren sentit després de la dictadura franquista i, especialment, als territoris i als barris més castellanoparlants: la primera escola on s'aplica la immersió és la Rosselló Porcel, a Santa Coloma de Gramenet, on només dos alumnes eren catalanoparlants quan el 1983 es van començar a fer totes les classes en català perquè així ho havien demanat les famílies. Deu anys després, la immersió ja s'aplicava a tot Catalunya

Hores després d'haver-lo signat i presentat al Parlament, JxCat, tot i mantenir-se dins l'acord unitari firmat amb ERC, el PSC i els comuns per evitar les quotes del català a l'escola, va demanar ahir a la nit refer-lo. El moviment de Junts, fruit de tensions internes i dels dubtes expressats per alguna entitat lingüística, resulta difícilment comprensible i debilita una bona aposta conjunta. El canvi proposat a la llei de política lingüística s'ha cuinat amb discreció durant mesos per desactivar les quotes lingüístiques a l'educació que, al marge de tota lògica pedagògica, pretén imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'acord persegueix un triple objectiu: assegurar la preeminència del català, rebaixar la tensió social i la pressió sobre l'escola, i normalitzar la convivència amb el castellà.

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) ha anul·lat per primera vegada els projectes lingüístics de dos centres educatius que establien un ús majoritari del valencià com a llengua vehicular considerant que no hi ha una “proporció raonable” entre el català i el castellà, tant pel que fa al temps lectiu com pel que fa a les assignatures troncals.

El govern basc considera que es pot parlar d'èxit de la seva política de normalització lingüística. En el Diagnòstic del Sistema Educatiu del 2021, detalla que dels 300.000 nous bascoparlants que existeixen des del 1981, dos de cada tres ho són gràcies a les escoles. Actualment, segons les enquestes del govern basc, un 71,4% de la població de 16 a 24 anys sap parlar euskera (és euskaldun o bascoparlant), una xifra tres vegades superior respecte a les dades que es tenen del 1991. A aquest ritme, segons l'Institut Basc d'Estadística (EUSTAT), el 2036 el percentatge d'euskalduns menors de 24 anys arribarà al 83,4%.

Adeu a la immersió lingüística, les històriques línies en valencià, i benvinguda al plurilingüisme. Aquest és el canvi fonamental del nou model educatiu del País Valencià, que aquest curs 2021-2022 inicia la seva implantació a secundària, batxillerat i formació professional després d’haver-ho fet ja a infantil, primària i educació especial.

El recurs que els serveis jurídics de la Generalitat han presentat contra l'ultimàtum del TSJC perquè el castellà també sigui llengua vehicular a l'escola gira al voltant de sis grans arguments:

"Estic segura que no dominaria el català com ho faig sense la immersió. No seria el que sóc". Ho diu Maribel Molina, filla de murcians i professora de llengua i literatura catalana. Lamenta que es qüestioni un model que ha funcionat durant 30 anys. "Qui es passegi per Barcelona sap que el castellà no està en perill", afegeix.

Jornada de xoc Catalunya-Espanya. Poques hores després de l'aprovació de la reforma constitucional exprés amb el corró del PSOE i el PP s'ha sabut que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha llançat un ultimàtum sobre la Generalitat per obligar-la retallar la immersió lingüística en català a l'escola i convertir el castellà també en llengua vehicular.