Societat  /  Educació 10/05/2022

Més d'un centenar d'errors lingüístics en la interlocutòria del TSJC

El document, de 15 pàgines, obliga el Govern a incrementar les hores de castellà a l'escola

Pau Domènech, Aleix Moldes
2 min
La pàgina resolutiva de la interlocutòria del TSJC

BarcelonaAmb 15 pàgines d'interlocutòria el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat 15 dies a la Generalitat per garantir que es fan un mínim del 25% de classes en castellà. La part resolutiva, però, es concentra a la pàgina 11. Són poc més de 300 paraules, entre les quals s'acumulen fins a una dotzena d'errors lingüístics propis d'una mala traducció del castellà al català. Així, es demana al Govern que informi de les mides i no pas de les mesures que hagi adoptat; es parla de dos llengües i no pas de dues –tot i que en català occidental aquesta fórmula està acceptada, s'intueix que no és per aquest motiu, que s'hi fa servir–; es fa servir terme en lloc de termini per referir-se a les dues setmanes que es dona a la Generalitat, un ús que no és gens habitual; o s'incideix en el fet que, com a mínim, s'haurà de fer en castellà "un altra" classe o matèria troncal a més de la de llengua. També es fa servir arrel en comptes d'arran; o s'empra el plural als efectes de quan s'hauria d'haver optat pel singular a l'efecte de. En total, una desena d'errors que podeu comprovar obrint el document enllaçat.En el conjunt del document es comptabilitzen fins a 132 errors, bona part dels quals atribuïbles a la traducció des del castellà.

La pàgina resolutiva de la interlocutòria del TSJC

El president de la sala contenciosa del TSJC ha demanat "sinceres disculpes" pels errors, a través d'una piulada del compte de Twitter de l'alt tribunal. Atribueix les faltes a un "molt desafortunat error humà en l'intercanvi d'esborranys de treball"

En el conjunt de les quinze pàgines d'interlocutòria són desenes els errors que s'hi poden trobar fent-ne una lectura a fons. En algun cas fins i tot es fa servir, com en castellà, la conjunció y en lloc de i per indicar addició ("instruments de caràcter programàtic y validesa interna de cada escola"). El TSJC té un problema recurrent amb els accents: la sentència és sentencia en bona part del document i no l'acaba d'encertar a l'hora d'accentuar la paraula. Tampoc no té gaire controlats els pronoms relatius ("termes en els que s'ha d'executar", "centres en los que reben") ni l'ús de gerundis i conjuncions. El nombre d'errors s'enfila fins més enllà del centenar perquè n'hi ha que es repeteixen diverses vegades.

Si l'ús social del català s'ha reduït de manera preocupant els últims anys, amb una especial incidència a l'escola , l'àmbit de la justícia sempre ha sigut un espai on el català ha estat en franca minoria. El nombre de sentències que es redacten en català no arriba ni al 8%, segons l'últim informe dels serveis lingüístics del departament de Justícia de la Generalitat, i en el cas d'interlocutòries com la d'aquest dilluns es fa evident que almenys alguna part ha passat matusserament pels filtres d'algun traductor automàtic. De moment, però, ningú ha obligat els jutges a invertir un 25% del seu temps a aprendre la llengua pròpia del país.

stats