Loteria: si em toca, quant se n'endú Hisenda?

BarcelonaCom cada 22 de desembre, milers de famílies catalanes i espanyoles tenen moltes esperances posades en el sorteig extraordinari de la loteria de Nadal, més conegut com la grossa. No és el sorteig que reparteix premis més alts, però és al que juga més gent. I si et toca el primer premi, de 400.000 euros el dècim, quant et quedarà? Doncs Hisenda es quedarà també una part del premi. De fet, és conegut per tothom que el ministeri que ara dirigeix María Jesús Montero sempre hi guanya, amb la loteria.

L'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals (Aedaf) ha elaborat una petita guia per explicar com tributen els premis del sorteig. La llei 16/2012 és la que va establir que, en plena política de retallades, els premis de loteria havien de tributar. De fet, la mateixa llei estableix que els premis que han de pagar impostos siguin sotmesos a la retenció corresponent en el moment del seu pagament. Per tant, els 400.000 euros de la grossa no són 400.000 euros nets per al guanyador.

La llei establia que els premis de la Loteria Nacional, així com els dels sortejos de la Creu Roja i els de l'ONCE han de tributar l'IRPF, independentment que siguin en un dècim o una fracció o, fins i tot, una participació. Aquesta llei estableix que no han de tributar els primers 40.000 euros de premi. És a dir, els premis menors i reintegraments per sota d'aquesta quantitat no han de pagar impostos i es rep la quantitat establerta totalment. Però en els premis més alts, els primers 40.000 euros no tributen, però la resta del premi sí. I si la quantitat que es juga és inferior a 0,50 euros, els 40.000 euros, és a dir, la part que no paga impostos, s'ha de reduir de forma proporcional als diners que es juguen.

Quines són, per tant, les obligacions fiscals del premiat? Doncs qui tingui la sort que li toqui la loteria rebrà la quantia del premi, a la qual se li restarà la retenció corresponent. Una retenció que el pagador (normalment els premis grans es cobren al banc) haurà d'ingressar a l'Agència Tributària. El guanyador no tindrà més obligacions fiscals, no haurà d'incloure el premi en la declaració de la renda. I quina és la quantitat que es retindrà en el moment de rebre el premi per ingressar a l'Agència Tributària? Doncs el 20% de la quantitat del premi que excedeixi dels primers 40.000 euros, que estan exempts.

Un exemple. Un premi de 100.000 euros no tributaria pels primers 40.000 euros del premi, i es retindria un 20% de la resta del premi, en aquest cas 60.000 euros, per ingressar a l'Agència Tributària. Per tant, el 20% dels 60.000 euros serien 12.000 euros. Al premiat, en aquest cas, li hauria tocat un premi de 100.000 euros, però la quantitat que realment rebria seria de 88.000 euros; la resta, 12.000 euros, anirien a Hisenda.

Premis compartits

En el cas de la loteria de Nadal és molt habitual jugar algun número de forma compartida: amb la família, amb amics, al club, la penya... Si hi ha sort i toca el número compartit, els 40.000 euros exempts de tributació s'hauran de repartir proporcionalment a la quantitat jugada entre tots els partícips. I qui cobri el premi per repartir-lo entre els membres del grup haurà d'acreditar davant de l'administració tributària que l'ha distribuït entre els que tenen les participacions. Així, s'ha d'identificar cada guanyador i el seu percentatge de participació en el número premiat.

De fet, per evitar problemes, per exemple que qui té físicament el dècim o dècims guanyadors cobri el premi però no el reparteixi entre tots els partícips, s'hauria de lliurar a cada persona que té una participació un document amb el nom i DNI de qui guarda físicament els dècims, indicant els noms de qui hi participa i amb quina quantitat. Una informació que es podria enviar a tot el grup, per exemple per WhatsApp. I els partícips han de pagar la seva part abans del sorteig i signar un justificant de pagament, indica l’Aedaf, per evitar problemes posteriors que, en més d’un cas, han acabat als tribunals.

Si el premi és alt i es cobra en una entitat financera, se li hauria de lliurar el llistat dels participants amb el percentatge del premi que els toca. A més, els assessors fiscals recorden que si el pagament del premi als diferents partícips es fa per transferència, Bizum o en efectiu, s'ha de documentar aquest pagament.

Què es pot fer amb els diners?

A la pregunta "Si et toca la loteria, que faràs amb els diners?", la majoria de la gent diu allò de tapar forats. Segons un recent sondeig de la gestora eToro, quatre de cada deu catalans diuen que si els toqués la grossa invertirien els diners en un habitatge. Però la llegenda urbana diu que molts dels premiats acaben perdent o malgastant els diners del premi en poc temps.

Jaime Martínez Tascón, professor d'OBS Business School i director d'Inveretik, dona alguns consells. "Cal mantenir-se fred", diu aquest expert, que explica que, primer, el que cal és "no prendre decisions precipitades". "Moltes persones, després de guanyar la loteria, entren en una espiral de males inversions, despeses excessives o projectes irracionals que en alguns casos els han portat a la ruïna", diu aquest professor. El que s'hauria de fer, diu, és valorar els deutes pendents i cancel·lar aquells que ens resulten més cars, pels tipus d'interès o perquè són deutes innecessaris. I després de pagar aquests deutes, amb la quantitat restant s'hauria de fer una valoració de la necessitat que es té dels diners i del perfil de risc de la persona. Si els diners es necessiten a curt termini, s'haurien de posar en algun producte segur i de molta liquiditat: compte corrent, deute públic, dipòsits a termini o similars. Però si es vol invertir a llarg termini, perquè no hi ha una necessitat de liquiditat immediata, es pot assumir més risc amb altres productes, però sempre en funció del perfil de risc de la persona i amb l'orientació d'algun professional. Les inversions immobiliàries, diu aquest expert, "són una possibilitat, però s'han de buscar inversions atractives, no comprar per comprar".