García-Bragado, el trencagel d'Illa per resoldre la crisi de l’habitatge

Barcelona"Una trucada sovint era suficient per posar ferm qualsevol alcalde", diu un urbanista, sobre els anys 2000. Parla de l'època de majories sòlides i grans operacions urbanístiques que va viure l'executiu de Pasqual Maragall, especialment a l'àrea metropolitana. Però això ha canviat força: les grans majories no han tornat –el poder municipal està més fragmentat–, però sí que ha tornat un megaprojecte digne d'aquella època: la planificació pública de desenes de milers de nous habitatges. I això ha fet rescatar un figura molt concreta d'aquells anys: "Era un possibilitador", explica a l'ARA una persona propera al protagonista.

Es tracta de Ramon García-Bragado, un gestor de carnet socialista que va moure durant uns quants anys els fils a la Generalitat maragalliana i a la Barcelona de Joan Clos i de Jordi Hereu. I ara torna a la política després de més d'una dècada per assumir un càrrec que està fora dels focus mediàtics: la presidència-coordinació del grup de treball de la comissió interdepartamental d'Habitatge. "Serà exercida per una persona de prestigi reconegut en les funcions que haurà de desenvolupar", va anunciar un acord de Govern del gener sobre aquest nou organisme.

El nomenament ha passat força desapercebut tot i que té un paper clau en la legislatura del govern de Salvador Illa: planificar, coordinar i supervisar la implementació de les mesures urgents per incrementar l'oferta d'habitatge protegit a Catalunya i, sobretot, la transformació de sòls residencials a través de l'Incasòl i la gestió de la reserva pública de solars. Bàsicament, el pla 50.000, que consisteix en mobilitzar solars –és a dir, sòl finalista, ja preparat per construir–, per impulsar aquesta quantia de pisos de lloguer social abans del 2030. Però també en assessorar, a trets generals, el nou model de polítiques d'habitatge de la Generalitat, que també té sobre la taula un altre gran projecte: el planejament urbanístic de sòls –és a dir, terreny que encara no està preparat per construir– per poder-hi alçar fins a 214.000 habitatges públics –de lloguer i de compra– i privats.

"Al final, els polítics diuen: vull tants habitatges. Però el braç executor és una persona de confiança", diu un arquitecte que el coneix de ben a prop. "I ell és la persona", afegeix.

Una tasca de trencagels

"És com un trencagel, una arada, perquè ha obert molts solcs durant la seva trajectòria", explica aquest urbanista sobre Ramon García-Bragado. "Si el Bohigas tenia la idea de Barcelona al cap, el Ramon hi tenia el projecte de com fer tot allò des del punt de vista jurídic i la gestió", afegeix aquesta font, amb qui encara ara es truca de tant en tant per fer-se consultes sobre projectes professionals. "Tenia tota la ciutat i el país al cap, especialment la ciutat, recordo que era un home molt metòdic", coincideix un treballador de l'Ajuntament, amb qui va coincidir fa anys.

La seva figura està fortament vinculada a grans projectes de transformació urbana de Barcelona: des del Districte 22@ fins a les rondes, com també l'ampliació d'infraestructures crítiques, com el port de Barcelona i l'aeroport del Prat, les quals se li han reconegut sobretot des del gremi professional de l'arquitectura. La seva tasca consistia en fer realitat els plans urbanístics, activar i desbloquejar projectes i fer-ho tot viable jurídicament. Primer a través de l'Institut Municipal de Promoció Urbanística (IMPU) i Barcelona Regional, i després des de segona línia política: va ser gerent d'Urbanisme de Barcelona del 1999 al 2004, sota les ordres de Joan Clos; després va travessar la plaça Sant Jaume per exercir de secretari general de la Presidència del govern tripartit de Pasqual Maragall fins al 2007, quan va tornar a l'Ajuntament per ser tinent d'alcaldia d'Urbanisme de Jordi Hereu.

"És molt cabut, molt difícil de fer-li moure una idea, però, en canvi, era una persona que escoltava", diu aquest treballador. "És una persona molt persistent, tenaç, molt intuïtiva, sap quins camins ha d'anar mirant de tancar i, en canvi, quins són els segurs, encara que no siguin òptims. No és un pragmàtic cínic, sinó de dir: «Cal fer el que toca»", afegeix un arquitecte.

El repte d'engreixar la màquina

"El Ramon és un operador que s'ha dedicat a transformar la ciutat. El seu lideratge consisteix en posar oli a l'allioli. Agafa telèfons i truca, i sap molt de qui s'ha d'envoltar, a qui ha de trucar, té una agenda important de tècnics. És una persona que té línia directa amb el president: l'Illa li truca", explica aquesta font. Ara, quan els consensos han canviat, la seva figura s'interpreta com una eina del Govern per "possibilitar" els seus plans d'habitatge.

De fet, un dels reptes que té aquesta mobilització de solars és la de convèncer ajuntaments perquè els presentin a la reserva pública que està portant a terme la Generalitat. La primera convocatòria va saldar-se amb 666 solars i està previst que a finals d'any o principis de gener, el Govern presenti la segona. De la mateixa manera, un altre repte que té el Govern és que els ajuntaments, sobretot els que no són de la seva corda política, comprin el pla per alçar habitatges. "Potser els preocupa que a les ciutats mitjanes no afins al govern de la Generalitat se li estan negant solars: ell s'adreçarà als ajuntaments perquè les ciutats mitjanes tenen molta capacitat d'absorció", diu altre arquitecte urbanista.

La tasca també es complica en els pobles: planejar 500 habitatges en un poble pot generar rebuig d'entrada perquè té un impacte des del punt de vista social. "Què ha fet segur? Ha agafat quines eren les persones que té a disposició a la Generalitat i qui mana. Segur que ha buscat amb tota la gent que s'ha d'entendre", diu una font propera a ell professionalment.

Un perfil amb la pell dura

L'episodi més amarg de la seva carrera va ser com a tinent d'alcaldia d'Urbanisme en l'etapa de Jordi Hereu, quan es va veure immers en el procés judicial pel cas de l'Hotel del Palau de la Música. Van ser anys de "viacrucis", segons descriu una persona propera a ell. Va portar García-Bragado a fer un pas al costat i deixar la política l'any 2011 per centrar-se en la seva professió: l'advocacia.

Un exemple de la seva figura és que en aquell procés judicial es va voler defensar a si mateix. Va rebutjar advocats i va dir que es defensaria fins al final, en què va arribar a sentir fins i tot que li "feien el llit" per apartar-lo. I va guanyar. L'Audiència de Barcelona el va absoldre, juntament amb la cúpula d'Urbanisme de la ciutat d'aleshores. "Amb tot això, vam passar moments complicats, era una persona molt rigorosa i treballadora", diu una persona que va estar-hi treballant colze a colze quan ell era tinent.

"És una persona que va haver de patir les controvèrsies judicials i va tenir el seu particular viacrucis amb altres responsables municipals. Ell sap el que és la cruesa de la política i l'exposició política. Segur que hi ha molts professionals que no entren en política precisament per l'exposició a la qual incorren", recull un històric regidor de l'Ajuntament que ha arribat a ser candidat a l'alcaldia d'una altra força política. Tot i la distància ideològica, el situa com un professional que té un gran coneixement del seu àmbit. "L'habitatge sense urbanisme no es pot entendre", rebla.

Net de l'anarquista Ramón Acín i fill de l'artista Katia Acín, García-Bragado ha tornat a segona línia per resoldre un repte que no s'allunya gaire del que el va catapultar fa vint anys: aconseguir que el Govern compleixi una de les promeses més ambicioses de la legislatura.